UB: cada dia que passa estem millor!!!

Per a la secció sindical de la COS a la UB és un plaer constatar que cada dia que passa estem millor, com afirmava el personatge crepuscular d’un film d’Emir Kusturica (Papá está en viaje de negocios, 1985). Les darreres informacions rebudes indiquen que al setembre del 2014 el professorat lector terminal no renovarà; que l’equip de govern encara no sap què farà amb la dotzena i mitja de lectors terminals del 2013 transferits al Programa de Retenció de Talent, i que la situació del “fals” professorat associat –per més feina estructural que duguin a terme en unes condicions laborals misèrrimes– continuarà sent la mateixa de sempre.

A més, malgrat haver tirat endavant dues reclamacions del professorat laboral associat –i de professorat que algun cop ha estat associat– els dies 17 de juliol i 13 de setembre del 2013, això no ha servit ni tan sols perquè el rector rebés la gent de l’Assemblea de Professorat Reclamant de la UB, una petició entrada al registre de la UB per aquest professorat el 29 de juliol del 2013. En realitat, ni el mateix comitè d’empresa de PDI-laboral de la UB (9 CGT-Plataforma d’Associats, 6 CCOO, 5 UGT, 5 CSIF, 2 CSC) ha tingut ni el més mínim interès a trobar-se amb el professorat reclamant, ja no per donar-li suport i posar-se a la seva disposició, sinó simplement per informar-se’n (faltaria més, prou ocupats estan a canviar de president sense explicar-nos-en els motius!). D’aquesta mateixa assemblea de professorat, que disposa de tot el suport de la COS UB, en sorgí una denúncia formal al Síndic de Greuges, el 5 de desembre del 2013, sobre la situació d’extrema precarietat laboral en què es troba el professorat associat, tot instant aquesta institució a obrir una investigació respecte a això. Tampoc el comitè d’empresa de PDI-laboral hi ha mostrat cap interès, i de moment no sabem quins arguments presentarà la institució per justificar la situació dels associats i associades.

D’altra banda, de les dues dotzenes de companys i companyes lectors terminals i investigadors que al setembre van quedar al carrer ja no se’n recorda gairebé ningú. Quatre mesos després, el mateix comitè d’empresa no ha tingut temps de convocar ni una trista reunió de docents i investigadors de la UB per plantejar mesures de solidaritat o bé una estratègia de lluita amb cara i ulls a fi que aquesta situació no es pugui reproduir impunement cada curs. Els membres del comitè d’empresa són companys i companyes amb els quals podem mantenir en alguns casos una bona relació personal, però en conjunt estan massa enfeinats per preocupar-se de la gent acomiadada, perdó, no-renovada.

Amb tot, encara hi ha més motius per a l’alegria! En efecte, segons la notícia apareguda al rotatiu El Periódico el 2 de gener d’enguany, a partir de les declaracions de la secretària general de la UB Isabel Miralles (la mateixa que al final del maig passat, l’endemà al matí del desallotjament violent de la gent tancada a la planta baixa de l’Edifici Històric de la UB per la brigada antiavalots dels mossos d’esquadra, manifestava que tot s’havia fet d’una manera “molt correcta”, mentre vora seu una alumna mostrava un braç immobilitzat per la violència patida, com altres companyes estudiants [ https://cosub.wordpress.com/2013/05/25/contra-reivindicacions-justes-desinformacio-mentides-i-brigada-mobil/ ]), la direcció de la UB i les de la resta d’universitats públiques catalanes, amb el suport de la Generalitat, estan preparant canvis als seus reglaments per expulsar els estudiants que participin en ocupacions d’espais acadèmics o bé que interrompin actes institucionals. “Se trata de una actualización del decreto del Ministerio de Educación de 1954, por el que se estableció el reglamento de disciplina académica y que aún está en vigor en España”, detallava la senyora Miralles. Ho veieu com la legislació feixista sempre és aprofitable? A més, les declaracions no acabaven pas amb un “Viva Franco, arriba España!”, per tant ningú no se n’hauria de queixar. Sancionar, penalitzar i reprimir, sí senyor. A qui se li acut pensar a resoldre, mitjançant el diàleg, les causes del conflicte? Probablement els següents a poder ser potencialment represaliats seran el professorat i el PAS, però estareu d’acord amb nosaltres que és una gran notícia que l’equip de govern de la UB no advoqui per una petició de cadena perpètua per als estudiants rebels, sinó simplement per la previsió d’expulsar-los (fins i tot d’entrada “temporalment”, i, si les actituds combatives persisteixen, llavors a perpetuïtat).

I som-hi, més coses boniques! Ara tenim un nou gerent a la UB, en Jordi Codina, ja ho sabíeu? Desconeixem per quina raó ha plegat l’antic gerent, però vaja, la qüestió és que el dia que al web de la UB se’n va anunciar el canvi, es va penjar una presentació del nou gerent. Al cap de pocs minuts s’hi va repenjar la mateixa presentació, tot i que s’havia suprimit un fragment de la versió anterior. Què se’n va esborrar? Això: “El 1987 va fundar la consultoria d’hospitals CODEH amb altres professors d’ESADE. La seva trajectòria en aquest àmbit va continuar després a la firma Andersen Consulting SRC, entre d’altres. A partir del 1989, fa el pas de la consultoria a la gestió directa, quan inicia la seva col·laboració en el Consorci Hospitalari del Parc Taulí de Sabadell, on ocupa diversos càrrecs de responsabilitat. Més tard, crea i posa en marxa la Fundació Unió Catalana d’Hospitals, entitat de serveis d’estudis, consultoria i formació de la Unió Catalana d’Hospitals (principal associació patronal d’empreses sanitàries i socials de Catalunya).” O sigui que donem la benvinguda a la UB a un dels col·laboradors de Boi Ruiz –el responsable directe del procés de degradació de la sanitat pública catalana i de la seva privatització–. És fantàstic, tot plegat encaixa amb tanta i tan dolça harmonia!!!

Doncs bé, entre el dèficit sostingut de la UB, la Reforma laboral espanyola, l’equip de govern, les candidatures a governar la UB que apareixen només cada quatre anys, els comitès d’empresa i el classisme generalitzat d’alumnat, professorat i PAS, què hem de dir? Que la vida és bella, bellíssima! Que la UB és meravellosa! I que, és clar que sí, cada dia que passa estem millor!!! (mentre fem la feina de docència, d’investigació i d’administració i serveis deixant-nos-hi la pell a canvi d’humiliacions).

Continuarem lluitant i donant suport a la gent que ho fa, ja se sap que la colla de la COS UB som més aviat extravagants: en comptes de crear una secció sindical per trobar una cadireta estable i confortable, resulta que ens compliquem la vida en nom d’estrambòtics principis socials, què hi farem!

 

Barcelona, 28 de gener del 2014

PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA I L’EMANCIPACIÓ SOCIAL

LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ

coordinadora obrera sindical / universitat de barcelona

            ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com 

 

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s