Contra la dictadura dels mercats, construïm la república obrera, feminista i popular dels Països Catalans

Manifest de la Coordinadora Obrera Sindical, amb motiu del 1r de Maig del 2015, dia Internacional de la classe treballadora

Fa 129 anys que obrers de Chicago es van manifestar un primer de maig cridant “un dia de rebel·lió, no de descans”. Aquella lluita aconseguí que s’establís el Primer de Maig com a dia de lluita internacional per la jornada de les vuit hores, “vuit hores per treballar, vuit per descansar i vuit per fer el que vulguem”. El Primer de Maig no és una festa ni una celebració, és la data en què commemorem la lluita dels treballadors de Chicago per la jornada de 8 hores.

El record amarg de la seva repressió ho és també de l’orgull i l’empenta de la seva victòria, que esdevingué el símbol de la lluita internacional de la classe treballadora per posar fi a l’esclavisme capitalista. 129 anys després continuem denunciant les estratègies del capitalisme per dominar-nos i explotar-nos, i continuem combatent al gran paràsit social en què s’ha convertit la burgesia sota l’ègida del capital financer rendista i especulador, lluita que vehiculem a la recuperació de la consciència de classe com a pilar fonamental per construir un model alternatiu de producció i distribució de la riquesa. Fa més de segle i mig, també, que Flora Tristán llançà el seu crit de guerra per l’emancipació de la dona treballadora des d’un vessant nítidament feminista, que havia de confluir, necessàriament, amb la de tot el moviment obrer a través de la Unió Obrera.

L’estratègia privatitzadora del capitalisme i del patriarcat està passant com una piconadora sobre les principals conquestes de la lluita obrera. La precarització brutal de les nostres condicions de treball i vida, la mercantilització accelerada de tots els àmbits del nostre dia a dia a través de les polítiques imperialistes de la UE o l’OTAN i d’òrbita transnacional (TTIP) i la repressió contra els i les que la combaten; aboquen la classe treballadora a l’atur, a la precarietat i a la misèria. Tot això, mentre el sindicalisme pactista i liquidacionista continua participant activament de la liquidació a preu de saldo de la nostra dignitat com a classe, actuant, de facto, com a aliat del capital.

Denunciem que aquesta estratègia privatitzadora s’acarnissa especialment amb els i les joves i amb les dones treballadores, que han generat la necessària irrupció de lluites com la de la vaga de totes, o la lluita contra la precarietat juvenil d’Arran, el nostre referent juvenil. L’últim colp descarregat recentment contra les dones obreres ha sigut l’enèsima negació del dret a disposar del propi cos, del dret a l’avortament lliure i gratuït. La Coordinadora Obrera Sindical ens posicionem clarament pel manteniment del dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos i pel de les dones obreres a un avortament lliure i gratuït. Així, des de tots els fronts i contra totes les discriminacions, seguim i seguirem lluitant també per la plena emancipació de les dones treballadores a la feina, al lleure, o a la llar; en la conquesta de la innegociable autonomia personal; trencant així amb els efectes del patriarcat, com el masclisme, el sexisme i l’homofòbia, a qualsevol espai.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s