Si vols guanyar, no et deixis enganyar!!! Butlletí de final de campanya (de la memòria dels peixos)

A qui volen enganyar?

És curiós que als darrers dies els sindicats que han dominat el Comitè des de la seva creació l’any 2004 tenen una activitat mai vista. Que potser hi ha eleccions? Fins i tot anuncien rodes de premsa amb els precandidats a rector. Què volen demostrar, que seran afins al rector que hi hagi? Això ja ho sabem, no cal que hi insisteixin! Sempre ho han fet. No han plantat mai cara a ningú. O bé és que exerceixen una estranya prepotència de campanya abans de saber els resultats.

De qui tenen por? A qui volen enganyar? Només cal que diguin “No votis TransFormem (la papereta que du el nom de la CGT)”. No entrarem en el seu joc d’enganys i de desacreditació dels adversaris… però en aquest butlletí hem volgut replicar un seguit de falsedats i cants de sirena que s’apressen a fer córrer per mirar d’arreplegar vots a última hora.

 

Cants de sirena: què és la indemnització que ens prometen reclamar CCOO i UGT?

La base de les indemnitzacions que aquests sindicats prometen reclamar (ara, en plena campanya d’eleccions al Comitè d’Empresa) és a les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) les quals sostenen que cal indemnitzar per igual el personal temporal que faci la mateixa feina que el personal fix, d’acord amb el Principi de no Discriminació (no es pot tractar d’una manera menys favorable els treballadors no fixos pel sol fet de ser temporals) recollit a la clàusula 4a de la Directiva Europea 1999/70 ( https://www.boe.es/doue/1999/175/L00043-00048.pdf ), una reclamació que ja havíem fet abans d’aquestes sentències europees i incorporat al nostre programa, juntament amb altres consideracions. Ara bé, convé saber, tal com reconeixen alguns sindicats (quan no fan campanya electoral) i juristes, que hi ha una gran incertesa sobre aquestes resolucions, que no tindran efectes concrets fins al pronunciament dels tribunals espanyols que han plantejat la qüestió prejudicial i que caldrà veure com acaba tot plegat. De moment, el govern ja ha deixat ben clar que mirarà de limitar els efectes d’aquestes sentències.

Però, al capdavall, cal considerar que en el millor dels casos, després de demostrar que han fet la mateixa feina que el personal fix (cosa que no serà gens fàcil), el professorat associat que té contractes anuals podria reclamar indemnitzacions per l’últim any treballat, fins a 20 dies. Què significa, això? Doncs que després d’un llarg periple judicial que acabés en una resolució ferma favorable a la nostra demanda, ens haurien de pagar vint dies de sou i ens quedaríem al carrer. Fes els teus càlculs i ja ens diràs què et compensa i què té a veure aquesta misèria amb el que realment s’hauria de reclamar, que és el fet de ser víctima d’una situació contractual que es basa en un frau de llei que ha destrossat la carrera vital i acadèmica de tantes i tantes persones. L’aplicació del Principi de no Discriminació dins l’àmbit de les universitats es pot invocar davant dels tribunals com a garantia de les mateixes possibilitats de promoció en la carrera acadèmica, el mateix salari i les mateixes condicions de treball al personal temporal que al fix, però els sindicats que dominen el Comitè d’Empresa de PDI-Laboral des que es va crear el 2004 no han reclamat MAI això… perquè en realitat, quan no hi ha campanya electoral, sembla que prefereixen amagar-se i treballar per les seves causes personals en un entorn en què l’estabilització depèn especialment i massa sovint de les decisions arbitràries de qui mana.

Val la pena recordar, també, que el 2014 una sentència del mateix TJUE, en relació a un cas específic d’universitats (en aquest cas d’un company professor associat de la Pompeu Fabra) i sobre la base de la clàusula 5a de la mateixa Directiva Europea (Mesures per evitar la utilització abusiva de contractes temporals) va deixar clar que calia evitar l’ús abusiu de contractes temporals per cobrir necessitats permanents en matèria de contractació de personal docent. Ho pots llegir aquí:

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?docid=149132&doclang=ES

El resultat ha estat que des d’aquell moment s’han dictat a tot l’estat espanyol sentències que obliguen les universitats a readmetre professorat temporal que havia estat contractat en frau de llei. Tot i que el TSJC canviï el sentit d’algunes d’aquestes sentències, entenem que és una via de reclamació molt més madura, sòlida i amb jurisprudència específica en l’àmbit universitari, que la dels 20 dies que ara ens proposen CCOO i UGT.

On eren aquests sindicats l’any 2014? Què han fet des d’aleshores davant d’una sentència que afectava de manera directa el professorat universitari? Coneixeu algú que hagin ajudat a promoure alguna reclamació? Ens van oferir en aquell moment l’assessorament jurídic  que ara ens venen amb la promesa que podem obtenir una miserable indemnització de 20 dies? Per què de les possibilitats de readmissió dels temporals acomiadats de manera improcedent ni en parlen?

Que no ens enganyin! N’estem farts de mentides!

 

El col·lectiu d’investigadors i investigadores predoctorals no existeix!

El balanç de CCOO no dedica NI UNA SOLA PARAULA a explicar què han fet pel col·lectiu de PDI predoctoral, cosa que ja en si mateixa demostra la importància que les elits sindicals que tenim a la UB donen al relleu generacional i a defensar que el futur professorat tingui una carrera digna des del primer moment, i no el seguit de misèries que els estan oferint.

Quin futur es pot oferir ara als  investigadors pre i postdoctorals per garantir la qualitat de l’educació i la recerca a la universitat pública i evitar que hagin de patir el martiri continuat que representa el model actual?

Nosaltres som i hem estat part d’aquest col·lectiu, com a COS UB i dins i fora de la candidatura TransFormem UB (COS-CGT-PPA, APR), i creiem fermament que el futur del personal investigador predoctoral és el futur de la universitat pública, ni més ni menys. Cal canviar radicalment l’actual model dirigit per persones que van tenir contractes d’ajudants i de col·laboradors amb sous dignes fins que van accedir a les seves titularitats i càtedres i que al llarg de dècades no s’han preocupat pel relleu generacional indispensable pel futur de la Pública.

 

El Professorat Fals Associat es transforma en… Professorat Fals Associat!!!

En el mateix balanç d’aquests dies, CCOO dedica només una línia al professorat associat, per vantar-se que han impulsat un Pla de Transformació de Falsos Associats, que acaba de “convocar les primeres places per promocionar 25 “falsos” associats“. Convocar què? Places, diuen? Es tracta d’un concurs que ha de permetre a 25 persones accedir, tard i malament, a un contracte per un any, durant el qual, en el millor dels casos, no arribaran ni a la categoria de mileuristes! Està pensat per al professorat associat que ha estat contractat en situació inadequada (vol dir il·legalment, deixem-nos d’eufemismes) des de l’any 2007, que estigui acreditat com a professor lector, agregat o titular, que tingui un currículum de recerca considerable (malgrat que el contracte d’associat no preveu ni paga la recerca), que faci docència obligatòria, que faci gestió… És senzillament increïble.

I sembla que tampoc no hi ha cap pressa per millorar el sou d’aquestes 25 persones de les més de 2.000 que estan en una situació hiperprecària, perquè estem ja pràcticament a novembre, i fa més d’un any que se’n parla. Però per si això no fos prou greu, encara ho és més que un sindicat que pretén resoldre la situació del professorat contractat en frau de llei, en el marc d’una aberració inadmissible del que és la carrera acadèmica, es conformi parlant de FALSOS ASSOCIATS, admeti la seva existència i negociï la seva transformació en… FALSOS ASSOCIATS que només cobraran una mica més durant un any! Però això què és? Quantes vegades més ens hem de sentir insultats per aquesta gent que ha acaparat el poder de la representació sindical des que existeix el Comitè d’Empresa de la UB? Demanar als associats recerca, docència estructural, gestió i acreditacions de lector, agregat o titular és il·legal, simplement. Si la UB ho vol fer, com a mínim no hauria de ser amb el vistiplau dels sindicats. Per favor!!! El més cínic de tot plegat és que el sindicat que presideix i domina el Comitè, al seu programa CCOO encara proposa “aprofundir, com fins ara hem fet impulsant el primer Pla de Transformació d’associats, en nous Plans com aquest”.

Ras i curt, CCOO defensa continuar amb la contractació il·legal de professorat precari, no diu que denunciarà el Pla perquè és il·legal i reclamarà (com sempre hem fet des de l’Assemblea de Professorat Reclamant i amb el màxim suport de la COS UB) que els adjudicataris siguin contractats en la figura per a la qual els han requerit l’acreditació en el concurs que hauran superat, sinó que promourà nous Plans com aquest! Això és d’un cinisme flagrant, però tristament és cert. Sort que el president del CE, de CCOO, és professor de Dret i, per tant, se li pressuposa una posició de garant de la legalitat!

 

Les càtedres sí, naturalment

El programa de CCOO defensa el dret de qui tingui l’acreditació de recerca avançada a passar a la categoria de catedràtic, en canvi veu bé exigir als associats les acreditacions a les figures de lector, titular o agregat només per tenir la possibilitat de jugar a una loteria per veure si obtenen una ridícula millora salarial per un any en el programa que ells denominen de Transformació de Professorat per als falsos associats, que continuaran sent falsos. Estem totalment d’acord a defensar la promoció a càtedra de les persones acreditades, aquesta hauria de ser la destinació natural del professorat que acumula els mèrits necessaris en una carrera digna. També veiem la necessitat de promoció dels professors col·laboradors a agregats, però no entenem com es pot negar el mateix dret a promoció del professorat associat contractat en frau de llei en una categoria que no li pertoca i acreditat a categories superiors.

 

Per aferrar-se a la cadira, el millor és que no voti ningú

Sabeu quan havien de ser les eleccions al Comitè d’Empresa? A la primavera passada, però no s’han convocat fins ara, després que els qui disposen de majoria s’aferressin mig any més a la cadira.

Sabeu que la UB va proposar que en aquestes eleccions s’implementés el vot electrònic? Es va aprovar el reglament pertinent i, després de fer les proves necessàries, fins i tot es va trobar l’empresa acreditada que podia gestionar tot el procés amb les garanties necessàries. La COS UB vam assistir a les reunions convocades per la Unitat de Relacions Laborals al juny a fi de donar-hi suport. Aquesta modalitat de vot, evidentment, podia facilitar molt la participació del professorat en unes eleccions en què normalment és molt baixa (el 2012 només va ser del 13%), especialment entre el PDI que, per no tenir una vinculació a temps complet, té més dificultats per poder respondre a la convocatòria electoral. Però hi va haver un problema: a la reunió que s’havia de decidir això, el 10 de juny, només els representants de la COS i de la CGT vàrem donar suport a la iniciativa del vot electrònic, que va ser rebutjada per CCOO en detriment d’una major participació democràtica i, per tant, d’uns resultats més legitimats a les urnes.

En el mateix ordre de coses, els representants de COS i CGT, contra l’opinió dels altres sindicats presents a la mesa, vam haver de demanar que ens fessin la gràcia d’ampliar:

1) Els dies de campanya electoral. La proposta inicial era només d’una setmana que vam aconseguir ampliar a dues setmanes.

2) El nombre de meses on es pot votar. La proposta inicial era de set, vam proposar-ne deu i al final van acceptar que fossin nou, però a les eleccions al rectorat n’hi haurà 17. Ens sembla un insult a l’esperit de la democràcia que hi hagi centres con Biblioteconomia (Sants) o el Campus de Torribera (Gramenet de Besòs) que no tinguin una sola urna.

3) L’horari de votació, que en la proposta inicial era de 10h a 18h. Vam demanar ampliar-lo de 9 a 20 h: sigui com sigui no s’ha fet públic aquest horari al web sobre el procés electoral i finalment serà de 10 a 19 h.

Si no volien que anéssim a votar, per què ens ara ens sermonegen sobre l’interès que tenen en els nostres vots?

Aquí tens la informació oficial sobre les eleccions d’aquest dijous:

http://www.ub.edu/eleccionssindicals/comite_pdi/index.html

 

T’informem, també, que durant tota la campanya electoral la Unitat de Relacions Laborals de la UB ha impossibilitat a la COS UB accedir al cens electoral del PDI-L, malgrat que vam assistir a la constitució de la Mesa electoral el 10 de juny i que segons l’Estatut dels Treballadors disposàvem del dret d’accedir-hi.

 

Per què va dimitir el vicerector Viladevall?

El vicerector Viladevall ha explicat quina fou la causa de la seva dimissió? CCOO afirma que va ser a conseqüència de l’oposició del Comitè d’Empresa de PDI-L al Pla Serra Húnter i a elaborar la Relació de Llocs de Treball. Per què hem d’acceptar, fent un acte de fe, que això és així? Potser també hi tenen alguna cosa a veure les actuacions dels agents que componen la candidatura COS-CGT-PPA-APR. En el cas de la COS UB i l’APR acumulem més de quinze reclamacions judicials, quatre reclamacions col·lectives, queixes al síndic de Greuges, convocatòries de vaga i una resolució de la Comissió de Garantia del Dret a l’Accés a la Informació Pública, que obliga a la UB a fer públiques les dades d’altes i baixes de professorat en els últims anys i la Relació de Llocs de Treball que encara no té, just dos mesos abans de la dimissió del vicerector Viladevall. En qualsevol cas, que ara sortís a dir abans d’aquestes eleccions que va dimitir per la pressió que rebia de part del Comitè tindria una credibilitat molt relativa, tenint en compte que la gent que fa més anys que el coneix sempre ha dit que té una vinculació molt estreta amb CCOO.

 

El Comitè d’Empresa… defensa la legalitat?

Ja hem vist que CCOO i UGT han signat i pretenen continuar signant acords que promouen la contractació il·legal de professorat associat, però al seu programa també fan referència a situacions de professorat que hagi impartit docència sense contracte en vigor i prometen que ho denunciaran a la Inspecció de Treball. Això pot ser una promesa electoral? De debò? Entenem que aquest fet, si es dóna, exigeix una denúncia immediata, i que no denunciar-ho és, simplement, col·laborar a l’ENCOBRIMENT d’aquesta situació. Ens preguntem si el sindicat que presideix el Comitè d’Empresa no té una visió esbiaixada sobre el què ha de ser defensar la legalitat. De fet, al balanç de la feina que ha fet CCOO al capdavant del Comitè només aporten la relació de tres tristes reclamacions administratives (no judicials) davant de la Inspecció de Treball, de contingut força imprecís i ambigu, de les quals encara no en sabem el resultat. Voleu dir que, amb tots els problemes que hi ha hagut als darrers anys, no es podia acudir a la justícia?

 

Treballen per evitar la precarització del professorat?

Si han treballat tant com diuen per evitar la precarització del professorat, com és que el nombre de professorat associat no ha fet més que créixer i créixer sense aturador?

L’any 2006 el col·lectiu de professorat associat no mèdic era de 997 persones (amb un total de PDI de 4.548 persones), el cens de professorat associat no mèdic en aquestes eleccions (tancat el juny de 2016) és de 2.120 (amb un total de PDI 5.311 persones). Ens sembla un increment incomprensible si realment hi hagués algú defensant que aquesta figura no s’utilitzi en frau de llei.

Aquí tens les dades per comprovar-ho:

http://www.ub.edu/gtr/memories_historic.html

 

Per totes aquestes raons…

Hem volgut fer una advertència i manifestar els nostres dubtes sobre la integritat moral i la trajectòria d’aquesta gent que mai no s’ha preocupat per res més que els seus interessos particulars. No tenim cap antecedent en les seves tímides actuacions al capdavant del Comitè que ens animi a creure en absolut en les seves falses promeses però, tanmateix, celebrarem que finalment s’hagin posat a fer campanya, encara que sigui només per intentar mantenir la seva parcel·la de poder, perquè, al capdavall, això pot fer que la participació augmenti i d’aquesta manera el resultat final serà més legítim.

Finalment, els convidem a unir les forces i a treballar conjuntament en la defensa valenta de la dignitat del professorat. Propostes no en faltaran, i esperem que no es quedin en propostes.

Aquí pots trobar tot el nostre programa, que és el que compta, ordenat per seccions, i les persones que formem la candidatura TransFormem UB (COS-CGT-PPA-APR):

https://cosub.wordpress.com/2016/10/17/transformem-ub-cos-cgt-ppa-apr-programa-daccio/

http://www.ub.edu/cgt/

La lluita és l’únic camí.

coordinadora obrera sindical / universitat de barcelona

ub@sindicatcos.cat       /       https://cosub.wordpress.com

Barcelona, 25 d’octubre del 2016

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Si vols guanyar, no et deixis enganyar!!! Butlletí de final de campanya (de la memòria dels peixos)

  1. Júlia ha dit:

    Hola bona tarda,
    Moltes gràcies per enviar aquest últim email tan aclaridor. També gràcies per fer-me adonar que els becaris predoctorals també tenim cabuda en el CE, i per ser els únics que heu revelat on s’ha d’anar a votar.
    Com que abans d’aquesta setmana no sabia de què anava tot això del CE, lògicament no conec la història que hi ha darrere. Per això voldria preguntar què va passar a l’anterior legislatura?, ja que un mail de CCOO deia que va dimitir el president de la CE.
    Moltes gràcies,
    Júlia

    • cosub ha dit:

      Gràcies pel teu missatge. Estem a la teva absoluta disposició per tot allò que necessitis. Amb relació a la teva pregunta sobre què va passar amb la dimissió del president del CE, que era de la CGT, et podem dir que les eleccions van ser al maig del 2012, la COS UB va néixer al setembre del 2012 i l’APR al 2013, impulsada per la COS UB a partir de les quatre reclamacions col·lectives que vam organitzar. Pel que diuen les companyes de la CGT, després de guanyar les eleccions i obtenir la presidència, com que no tenien majoria absolta, la resta de sindicats es van ajuntar per fer-los la vida impossible, els van bloquejar tot el que volien fer i al final van forçar la dimissió del president (que era professor associat, amb dedicació a temps parcial a la UB) per aconseguir la presidència per a CCOO. Tot el que va passar durant aquella legislatura ens va agafar fora del CE però sí que varem treure algunes conclusions. Considerem per tant que és molt important tenir més de la meitat dels representants sindicals perquè, si no, no dubtis que tots els altres sindicats faran l’impossible per evitar que portem a terme el nostre programa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s