Res de nou a l’horitzó UB: de malbarataments i festasses de luxe a IL3

La tendència “altruista” de la Universitat de Barcelona de crear fundacions i instituts privats ens il·lustra sobre com es possibiliten males pràctiques a través de l’externalització i la privatització de la universitat pública. 

il3

Hauríem d’agrair a la política acadèmica i gestora de la nostra universitat el fet que, mitjançant  la seva enginyeria financera, la generació de despeses que es podrien considerar obscenes ja no es faci amb diners públics. A l’actualitat, a través de la fundació Institut de Formació Contínua IL3, en primer lloc s’externalitzen i privatitzen i, tot seguit, ja es malgasten.

Si més no, això és el es desprèn d’una notícia apareguda a l’abril passat a la Cadena SER [1], segons la qual una auditoria privada va alertar que als anys 2011 i 2012 es van carregar als pressupostos d’IL3 un conjunt de factures per valor de més de 800.000€ de difícil justificació. Bé, sorpresa no gaire, ja que ens agradaria que això fos excepcional, però malauradament no ho és.  Amb urgència, la UB va emetre un comunicat de resposta en què assenyalava entre altres coses que IL3 és una entitat privada la gestió de la qual no té res a veure amb la UB [2]. A més, amb una certa supèrbia, s’apel·lava que el professorat de l’IL3 no és funcionari durant el temps en què exerceixen dins d’aquest institut. Curiosament, aquest argument xoca amb la presentació que fa la mateixa IL3 quan explicita que es tracta d’una entitat vinculada a la UB [3]. En realitat, la naturalesa d’aquesta fundació privada la percebem com la d’un agent que executa la dimensió de la feina que du a terme la UB en termes explícitament neoliberals, tal com ella mateixa relata: “Transferim el coneixement de la Universitat de Barcelona al món empresarial.”

En la mateixa línia també va aparèixer la notícia, un altre cop a la Cadena SER, de les festes/sopars de luxe que es van fer als anys 2013 i 2014 [1], malgrat haver tancat aquells dos exercicis econòmics amb pèrdues. No volem caure en el superficial tòpic d’afirmar que plou sobre mullat, perquè en realitat podríem dir que tot plegat forma part dels entramats financers legals perquè algú s’enriqueixi, alhora que es contribueix a un model educatiu universitari mercantilitzat i elitista. Quina ingenuïtat la nostra si pretenem que els mateixos que s’aprofiten d’aquestes estructures pseudopúbliques i/o pseudoprivades defensin el model d’universitat oberta i assequible per a les classes populars! El seu discurs –que des de la nostra perspectiva ens resulta profundament hipòcrita– els permet moure’s entre dues aigües quan en realitat només desarticulen i malvenen la trinxera de les qui defensem una universitat al servei d ela majoria social popular. Potser resulta que hi ha gent, aquí, per a la qual l’única trinxera és la defensa dels seus propis interessos.

Tanmateix, ens crida l’atenció que sigui a través d’una agència externa d’auditories que es destapin aquests afers. En primer lloc, és inquietant que en una institució pública com aquesta depenguem d’agents privats per fiscalitzar-nos financerament. Considerem  vergonyós que la universitat no sigui capaç de detectar-ho internament abans i d’impedir els esdeveniments que donen lloc a notícies com aquestes. Per altra banda, ens sobta que passi inadvertida la naturalesa de l’auditora de KPMG. La Cadena SER no alerta que KPMG és la mateixa auditora que manté vincles acadèmics amb la Facultat d’Empresarials de la UB [4] i que podríem catalogar de dubtosa reputació [5]. Per ventura la SER té molt bones fonts però no investiga més enllà del que li interessa? Al marge de les sospites sobre l’eficàcia i prestigi d’aquesta agència auditora, ens preocupen els vincles entre l’IL3 mateixa i l’auditora KPMG a través de Rakuten Spain, que va afirmar que no operaria a l’estat espanyol a partir de l’agost però que ara ens apareix com a principal patrocinador del Barça [6]. Aquesta empresa mantenia tractes amb l’IL3 per a projectes comuns com E-commerce. A més, l’acte de cloenda dels cursos de l’Àrea d’Empresa de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB) de la promoció 2013-14 va acollir la participació de directius de Rakuten Spain que, al mateix temps, tenen gent a la cúpula de KPMG [7].

Com veiem, aquest flux no només és de diners; també ho és de persones –“recursos humans”, en diuen ja fa uns anys– que estan disposades a posar al servei de les empreses tot el bagatge intel·lectual que, de fet, pertany a una universitat que hauria d’estar al servei de la societat. Hom podria preguntar-se si és que n’hi ha que aprofiten el trampolí i el prestigi de la universitat pública per enriquir-se i malbaratar sense escrúpols. Xuclen recursos públics i, quan legalment es fa difícil rebre cobertura, apareixen institucions vinculades “de fet” a la Universitat de Barcelona, però econòmicament i legalment independents. El paisatge està tan desfigurat que desconeixem si aquestes personalitats exerceixen la seva col·locació a IL3 pels seus suposats mèrits professionals o bé pel prestigi que confereix pertànyer a la Universitat de Barcelona.

Aquest, diguem-ne, poc afalagador panorama ja era alertat fa anys, molts anys abans, quan veiem els orígens de l’IL3 en l’endeutada Fundació Bosch i Gimpera o pel cas de la Fundació del Parc Científic de Barcelona que trobem als informes de la Sindicatura de Comptes del 2009 i del 2010 [8]. De fet, l’alerta de les privatitzacions ve de lluny i els lletrats de la UB ja ho deien el 1998: “Hem pogut constatar que quan es produeix la «privatització» de serveis prestats per la Universitat de Barcelona es produeixen més dificultats i tensions si el que es tracta de gestionar són autèntics serveis públics” [9].

No és res que no poguéssim intuir abans. No és res que no portem denunciant des de fa molt de temps. Però amb aquest cas tenim un exemple més i encara ens queden molts dubtes sobre com s’estan portant les coses. Per exemple: per què una informació d’aquesta mena va sortir a la llum en aquell moment, quan faltaven només uns quants mesos per a les eleccions rectorals i ja s’estaven movent alguns vicerectors per postular-se com a candidats? Què motiva aquest silenci informatiu un cop ja s’ha iniciat la campanya electoral? Si van sortir 46 professors d’elit carregant factures a instituts vinculats a la UB, se n’han depurat responsabilitats o no? I si és que no, per què no s’ha fet?

Amb aquesta manera de gestionar els serveis públics no anem enlloc. En aquest moment en què ja tenim clares les candidatures a Rector, sembla del tot oportú recuperar “velles” històries de les quals encara n’esperem el desenllaç. Volem, doncs, aportar un toc d’atenció sobre aquesta manera de concebre els recursos públics i el capital econòmic i intel·lectual de la UB. No obstant això, sí que podem agrair que aquesta manera tan barroera i descarada de gestionar allò que és de tothom ens deixi les coses tant clares perquè així puguem emprendre amb més determinació l’acció de no permetre-ho ni silenciar-ho mai.

***

Enllaços de referència:

[1] Podeu consultar les notícies d’abril i maig de la Cadena SER als enllaços següents: http://cadenaser.com/m/emisora/2016/04/14/radio_barcelona/1460620521_511838.html pel que fa a les factures de difícil justificació; i quant a festes i dinars a la carta: http://cadenaser.com/emisora/2016/05/04/radio_barcelona/1462362494_151192.html

Monumentales gastos bajo sospecha en la Universidad de Barcelona

cadenaser.com

En seis años, hasta 46 profesores cargaron a las cuentas de la Universidad de Barcelona gastos por valor de 800.000 euros que, en buena parte, no se pueden atribuir de ningun modo al trabajo. Hablamos de viajes durante las vacaciones, comprar plantas y cremas antiarrugas, o 100 euros para comer en un restaurante de Mallorca en agosto.

 

Festes caríssimes a càrrec de la Universitat de Barcelona …

cadenaser.com

Festes caríssimes a càrrec de la Universitat de Barcelona SER Catalunya ha tingut accés a documentació que demostra que la Fundació IL3 – Institut de Formació …

 

[2] La línia argumentativa pública de la UB és tant al comunicat penjat al web (http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/04/039.html) com en unes declaracions realitzades a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en què es reconeixen 130.000 € de “difícil justificació”: http://www.ccma.cat/324/la-ub-reconeix-130-000-euros-en-despeses-de-dificil-justificacio-de-diversos-professors/noticia/2726114/.

La UB reconeix 130.000 euros en despeses de “difícil …

http://www.ccma.cat

El vicerector de la Universitat de Barcelona (UB), Josep Antoni Plana, ha reconegut que els auditors van trobar 130.086 euros en despeses de “difícil justificació …

 

Comunicat de la Universitat de Barcelona en relació amb …

http://www.ub.edu

Davant les informacions emeses aquest matí que podrien afectar la gestió de l’Institut de Formació Contínua IL3 i que hi vinculen la Universitat de Barcelona …

 

[3] Presentació que IL3 fa al seu propi web: http://www.il3.ub.edu/ca/coneix_IL3/quienes_somos/Qui_som.html

Màsters, Postgraus i Cursos d’especialització | ¿Qui Som?

http://www.il3.ub.edu

El model formatiu s’ha transformat al ritme en què ho fan les necessitats de la societat. Amb un enfocament innovador, obert a la participació i amb l’objectiu …

 

 

[4] No cal anar gaire lluny per detectar la relació entre la UB i l’auditora: http://bd.ub.edu/noticies/categoria/kpmghttp://www.ub.edu/empresarials/ec/noticies_html/auditorXXI.htm

[5] L’Auditora KPMG és la mateixa que havia d’auditar la bona marxa de l’entitat financera CAM amb la seva activitat immobiliària i, en plena crisi, no va detectar les seves irregularitats i potencials riscos (http://www.elconfidencial.com/empresas/2011-07-27/kpmg-no-detecto-ninguna-irregularidad-en-las-cuentas-de-la-cam-en-los-ultimos-20-anos_375808/). També és l’empresa que ha defensat les irregularitats de Bankia i ha mediat a favor del banc amb els clients perjudicats per les preferents de Bankia (http://www.eldiario.es/economia/Gobierno-independiente-preferentes-representantes-Bankia_0_124587832.html).

El “experto independiente” que decide sobre las …

http://www.eldiario.es

Juez y parte. La empresa nombrada para decidir a quién tiene Bankia que devolverle el dinero de las preferentes es la misma que representa al banco frente a las …

 

KPMG no detectó ninguna irregularidad en las cuentas de la …

http://www.elconfidencial.com

KPMG no detectó ninguna irregularidad en las cuentas de la CAM en los últimos 20 años. Noticias de Empresas. La situación de insolvencia de la CAM que …

 

[6] Malgrat l’anunci que la multinacional japonesa deixava d’operar en el seu servei de compres electròniques (http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/rakuten-cierra-tienda-web-espana-5188011), el seu llegat empresarial continuava essent evident pel que fa a IL3. No obstant, ara ens surten amb el patrocini milionari a una de les entitats esportives més importants del país (http://www.elconfidencial.com/deportes/futbol/liga/2016-11-16/barcelona-rakuten-patrocinador-bartomeu-qatar-airways_1290395/) confirmant que la seva veracitat discursiva és més que sospitosa.

[7] Podem obtenir aquestes informacions a través d’una simple recerca a la xarxa (http://www.il3.ub.edu/es/conoce_il3/actualidad/rakuten-es.htmlhttp://www.ub.edu/ubtv/en/video/acte-de-cloenda-empresa-il3http://www.programapublicidad.com/marc-vicente-ampliara-sus-funciones-como-marketplace-director-en-rakuten-europa-y-jordi-gamez-sera-director-general-en-espana/#.VzGzv4SLTcs) per així constatar els vincles i el reconeixement mutu entre qui audita i qui hauria de ser auditat.

[8] Segons la Sindicatura de Comptes de Catalunya, a l’informe del 2010 s’assenyala que a l’exercici de l’any 2007 de la Fundació Privada Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona es mostren deutes ja detectats a l’informe del 2009, uns deutes que fan dubtar de la viabilitat econòmica de l’IL3-UB. Podem consultar-ho a la pàgina 46 de l’informe de la Sindicatura de 2009 (http://www.sindicatura.cat/reportssearcher/download/26_09_es_tno.pdf) i a la pàgina 87 de l’informe del 2010(http://www.sindicatura.org/reportssearcher/download/14_10_ca.pdf).

[9] Cristina Boix Serra i Juan Parés Puig (1998) “Las fundaciones universitarias. Análisis de algunas experiencias”, pàg. 131-165, dins Autonomies. Revista Catalana de Dret Públic.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s