Reflexions i suport de la COS UB a la sectorial d’Educació de la COS arran de la vaga del 18 de gener en escoles i instituts

El no-futur de l’educació publica d’aquest país és molt més que preocupant, si bé ens hauria de reconfortar constatar que hi ha companys i companyes d’educació Infantil i Primària, Secundària, Batxillerat i altres àmbits pre-universitaris disposats a mobilitzar-se. Les universitats públiques hem patit i patim, també, polítiques austericides i mercantilitzadores. Tots els processos de jerarquització, externalització i privatització encoberta que patim a les universitats troben paral·lelismes en la resta del sistema educatiu. A més, la baixada de la qualitat educativa motivada per l’augment de ràtios, la degradació de les condicions laborals i salarials dels treballadors, la manca de cobertures d’àmbits específics que necessiten majors recursos públics, l’empitjorament de les infrastructures educatives, el finançament d’institucions privades amb recursos públics, l’increment vergonyós de la pobresa de l’alumnat, etc., tot plegat repercuteix molt negativament sobre l’educació universitària, d’on cada dia més alumnes (que són també treballadors) són segregats per motius econòmics. Tant sigui per la inaccessibilitat d’àmplies franges de la classe treballadora, com per les precàries condicions per desenvolupar uns estudis universitaris en unes condicions acceptables, la col·lectivitat universitària no hauria de mostrar-se miop a les problemàtiques del conjunt del sistema educatiu públic.

Després de quatre anys amb un dia de vaga anual a l’àmbit educatiu escolar de Catalunya –llevat del curs passat, que no se’n va fer cap–, la CGT ha convocat unilateralment un dia de vaga amb la intenció –segons els convocants– d’influir sobre el procés d’elaboració dels pressupostos autonòmics. La sectorial d’Educació de la COS (a Catalunya) hi dóna suport, i com a secció sindical COS UB expressem el màxim suport a les nostres companyes de COS Educació, com també la nostra oposició frontal a l’aprovació d’uns pressupostos vergonyants –vegeu el comunicat que COS Educació féu públic el dilluns 9 de gener, el qual concerneix diverses qüestions que és del tot oportú que interpretem per reflexionar-hi–.

En primer lloc, cal assenyalar que tot procés de lluita pot començar amb una jornada la qual pot ser de vaga. Fer-la efectiva demana que el calendari de mobilitzacions i la taula de reivindicacions estiguin vinculats a fi d’engegar un procés de lluita prolongat i sostingut en el temps amb expectatives de conquerir el que es reivindica a través d’una negociació real amb la direcció o la patronal corresponent. Malauradament, la vaga del 18 de gener no neix de processos assemblearis, sinó d’espais sindicals professionalitzats. Afrontar la unitat d’acció a curt i a mitjà termini exigeix una horitzontalitat real –assemblees de professorat i col·lectivitat educativa–, i demana també afegir-hi una col·laboració real entre organitzacions –amb un diàleg previ, transparent i honest per avançar d’una manera conjunta–.

Si ens posem en context i analitzem la trajectòria del sector, des que els grocs rebentaren les vagues d’Interzones i la CGT del 2012 (a les quals la COS i l’Esquerra Independentista vam donar suport) han passat quatre cursos en què no s’ha guanyat res del perdut llavors. Tant de pactisme professional acomodatici ha aconseguit desmobilitzar i/o despolititzar i/o cremar un sector massa nombrós de treballadors i treballadores. Com podem capgirar aquesta situació, doncs? O bé la vaga del dimecres 18 és merament simbòlica i sense efectes instrumentals posteriors, o bé ens prenem això com un punt de partida de debò (cosa que demanaria estendre-la a les universitats públiques). Fent autocrítica, reconeixem que les vagues endegades a la universitat (un espai extremament individualista) des que vam néixer el 2012 –convocades per la COS UB–, han estat més aviat simbòliques i poc efectives. Ens hem arribat a quedar en solitari, fins i tot sent l’únic sindicat a convocar una vaga de professorat en solidaritat amb els estudiants, tot i que sempre hem acompanyat aquestes convocatòries de processos assemblearis paral·lels, i de fet junt amb els estudiants autònoms vam aconseguir aturar l’Estatut UB, i hem estat capaços d’endegar processos col·lectius de lluita sostinguda que ens han permès avançar i que han obligat instàncies de representació formal com l’anterior comitè d’empresa a bellugar-se. Actualment, amb els companys i companyes de la CGT, l’Assemblea de Professorat Reclamant i la Plataforma d’Associats ens vam ajuntar a TransFormem UB i vam guanyar a les eleccions a la tardor, malgrat que la resta de sindicats es van unir per deixar-nos sense la presidència ni la secretaria. Tot i ocupar una posició minoritària al comitè de PDI-laboral (17 a 12), esperem poder revertir des de l’empenta i la mobilització les polítiques dominants dels equips de govern per dignificar racionalment la situació del professorat i la gent becària precaritzats.

Si hem apel·lat al no-futur de l’educació pública és per la degradació evident de les condicions de treball al sistema públic català, la mercantilització devastadora i contínua de tots els àmbits de l’educació escolar i universitària, la transferència de recursos públics a escoles i universitats privades, i l’escandalosa realitat de constatar que hi ha alumnat –infants i adolescents– que estan patint desnutrició alimentària… No hi ha adjectius per qualificar aquest procés social. Això exigeix una acció sindical que condueixi al desenvolupament de polítiques integrals per afrontar l’estat d’emergència social en què es troben amplis sectors de la classe treballadora catalana i la destrucció literal dels serveis públics (que aspirem a autogestionar i no sols a dotar dels recursos necessaris).I no ho oblidem el deute de la Generalitat de Catalunya amb la UB, superior als 80 milions d’euros.

Immergits com estem en un procés que ha de conduir aquesta banda dels Països Catalans cap a la consecució de l’exercici d’autodeterminació a través d’un referèndum vinculant –que garanteixi prendre una decisió sobre si mateixa que ateny exclusivament la societat catalana– i cap a la independència, com a secció sindical i com a sindicat de l’Esquerra Independentista no deslligarem mai la independència dels Països Catalans del combat per la transformació social i per l’assumpció del poder polític per part de la classe treballadora catalana.

Amb aquestes perspectives, podem arribar a una reflexió: els pressupostos per al 2017 de la Generalitat, amb la Tresoreria intervinguda per l’estat espanyol i la Unió (Bancària) Europea, són tan absolutament lamentables per a l’educació pública com els del 2016, el 2015, el 2014, el 2013 o el 2012. L’interrogant és si hi ha la voluntat real de treballar per fi amb l’objectiu real de revertir aquesta situació més enllà dels pressupostets autonòmics, de la vaga del dimecres 18 o de la vaga convocada per UGT, CCOO i USTEC per al 9 de febrer (que han volgut limitar-se a ajornar per després de la discussió parlamentària dels pressupostos).

Per aquestes raons expressem el suport a la COS Educació a l’hora de participar a la vaga del 18 de gener. A més, l’estenem als companys i companyes de l’educació que hi participaran i cridem a concentrar-nos el mateix dimecres 18 a les 12 del migdia davant del Parlament a fi de defensar una cosa tan elemental com l’educació pública i el seu reconeixement als pressupostos mesquins i processistes de Junts X Decret de plantilles, Junts X l’Opus Dei i Junts X Escola Nova 21. Encoratgem la col·lectivitat universitària a reflexionar sobre el futur de l’educació pública i, a continuació, a expressar el vostre suport i la vostra solidaritat amb la gent que es mobilitzarà dimecres vinent. Al mateix temps, animem el professorat i la resta de treballadors dels diversos àmbits de l’educació a articular una resposta popular organitzada que comenci a posar fi a la barbàrie capitalista que se’ns imposa.

La lluita és l’únic camí.

Barcelona (Països Catalans), 12 de gener del 2017

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

logotip-cos-vermell-i-negre

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s