Manifest de la Coordinadora Obrera Sindical amb motiu del 8 de març del 2017, dia internacional de les Dones Treballadores

Malgrat els intents de l’ONU i el feminisme que no coneix la pobresa ni l’atur per fer del 8 de març la diada “de la dona”, les treballadores dels Països Catalans hem de recordar que des del 1911 sortim als carrers tenint present la lluita de les dones del tèxtil dels Estats Units. Una diada de reivindicació d’elles, però també de les treballadores ofegades sota les runes de Rana Plaza (Bangladesh) l’any 2013.

Treballadores tèxtils precàries, combatives i assassinades mentre fabricaven la roba que no respecta la diversitat dels nostres cossos, com van denunciar les companyes de Tarragona del cas Bershka. Salaris miserables, terrorisme patronal, opressió estètica, però també lluita i internacionalisme.

Enguany ha estat l’any en què polítics de tot tipus s’han omplert la boca dient que estem sortint de la crisi, mentrestant les dones hem continuat essent les protagonistes d’allò que s’ha anomenat feminització de la pobresa. Atur, treball en negre i sense drets, ‘minijobs‘ i la implacable bretxa salarial. Encara el 2017 caldria que treballéssim 109 dies més l’any per poder cobrar el mateix salari que els nostres companys homes.

La bretxa salarial no només és violència econòmica, és la clau de l’abandonament del mercat de treball per fer front a les tasques de cures, de la reducció de jornada (i del salari) per cobrir allò que les retallades dels serveis públics ens neguen: el dret a gaudir de l’autonomia necessària per a una vida plena i el dret de les persones dependents de ser ateses amb qualitat. Així, ens veiem obligades a atendre les necessitats socials de cures i criança i treballar amb un contracte a temps parcial amb un salari que “complementa” l’economia de la llar. Una violència estructural que dificulta, encara més, la possibilitat de fugir de la violència masclista.

CARTELL COS 8M

També hem comprovat que la doble jornada encara és cosa nostra, que les tasques domèstiques i de cura no s’han assumit com una necessitat social, ni s’han repartit ni compartit. El manteniment de la vida quotidiana es sosté sobre el sacrifici del nostre ple desenvolupament com a persones creatives i amb desitjos més enllà de les quatre parets d’una llar i una feina mal pagada, mai reconeguda. La Llei de Dependència és una broma macabra i els plans de conciliació un unicorn inaccessible pel gruix de la classe treballadora. Quan qui cobra mil euros s’ha de sentir “afortunat” i les dones som les que tenim els salaris més baixos, la conciliació amb reducció salarial és un xantatge social contra nosaltres.

Ens han venut com el gran avenç l’allargament del permís de paternitat fins a un mes, això seria una bona notícia si no fos perquè en no ser d’obligat compliment, a la pràctica és paper mullat. En un país on treballem milions d’hores extraordinàries de franc, fer-lo optatiu és la millor garantia que la patronal pressionarà per evitar el seu gaudi i torpedinarà la corresponsabilitat en la criança, la lactància i la cura de les criatures. A més, continuem a la cua d’Europa en la durada del permís de maternitat i ningú es planteja l’equiparació a l’alça dels dos permisos.

La crisi econòmica (que no dels guanys de la patronal) ha estat un mecanisme exemplar de retrocés en drets laborals del present i del futur. L’amenaça sobre les pensions n’és un exemple, sent les dones les més perjudicades per les nostres entrades i sortides del mercat laboral, i pels contractes a temps parcial o temporals sotmesos a la lògica de la divisió sexual del treball. Davant d’això, la ferotge lluita de les companyes de telemàrqueting, d’educació, de sanitat, l’organització de les cambreres d’hotel, de les treballadores domèstiques i de les estibadores ens recorda: lluitar serveix, estar organitzada és l’esperança d’un futur millor per totes.

Països Catalans, març del 2017

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s