Ens preocupa, i molt, la política de professorat de l’equip rectoral de la Universitat de Barcelona

UB façana plana

Aviat farà un any que el nou rector i el seu equip governen la UB i, malgrat el desequilibri inadmissible entre el nombre de PDI permanent (2.211 persones) i el no-permanent (4.144 persones) –la qual cosa situa la UB al capdavant dels rànquings de precarització del professorat–, fins a la darrera sessió del Consell de Govern del passat 20 d’octubre no s’ha fet res palpable per corregir aquesta situació. Finalment, s’ha aprovat una oferta pública d’ocupació per al PDI que preveu crear places permanents en diverses categories: 22 de catedràtic (funcionari), 22 de professor titular (funcionari), 26 de professor agregat (laboral) i 7 de catedràtic contractat (laboral).

Tanmateix, aquesta dotació de places no té el vist-i-plau de la Generalitat i, per tant, el rectorat no sap si aquestes places seran una realitat o no. En aquest sentit ens preocupa, i molt, veure la poca confiança que el rectorat té en l’èxit de l’oferta pública d’ocupació que va sotmetre a l’aprovació del Consell de Govern, quan veiem que en el seu propi comunicat [http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/038.html], la UB no s’atreveix a detallar –a la seva pàgina institucional!– ni tan sols el nombre de places que s’ha aprovat. A banda de ser un exemple més de la manca de transparència que no s’acaba de resoldre per més promeses electorals que es facin, aquest silenci ens fa témer el pitjor. Lamentem haver de mostrar-vos, nosaltres, una informació que naturalment hauria de donar el rectorat mateix. No entenem un comunicat d’aquestes característiques, sense que s’hi especifiquin ni el nombre de places ni tampoc, els criteris de distribució que s’utilitzaran per tal que les places vagin a parar a les àrees de coneixement en què es detecta més la necessitat de PDI permanent i en què faci més temps que hi hagi el professorat que té els mèrits objectivables per accedir-hi. Entenem que aquesta informació hauria de ser pública i acordada amb els òrgans de representació del professorat.

No comprenem quina és la política de PDI que s’està aplicant a la UB, i de fet dubtem que hi hagi cap política de PDI que no sigui la que consagra la del rectorat anterior, contra la qual ja hi ha diverses sentències judicials de totes les instàncies que demostren l’arbitrarietat i el nepotisme amb què s’actuava i que condemnen clarament la política de professorat de la UB. Unes sentències segons les quals, entre altres coses:

  • No es pot acomiadar el professorat lector i fer-lo associat sabent d’antuvi que aquest professorat no tenia l’ocupació principal externa que exigeix la legislació per a la categoria d’associat perquè, senzillament, la seva ocupació principal era la que tenia a la UB a temps complet des de feia cinc anys.
  • No es pot tenir professorat associat a temps parcial treballant a temps complet i, a més, sense pagar-li la feina que fa.
  • No es pot contractar el professorat a dit, arbitràriament, valorant l’amiguisme i la “implicació institucional” del professorat sense considerar els mèrits de docència ni de recerca –fins i tot hi ha sentències que afirmen que s’ha actuat de manera arbitrària en el nomenament de professorat emèrit, i que han obligat a canviar la normativa i els procediments absolutament opacs que ha utilitzat la UB per decidir qui mereix i qui no mereix aquesta categoria–.

Tot això s’ha fet actuant contra l’estatut de la UB i contra una legislació que el rectorat coneix prou bé. El professorat que ha volgut defensar-se contra aquests abusos ha hagut de dedicar tot el seu sou de fals associat, i més del que la UB li paga, a lluitar –des d’una posició d’inferioritat absoluta– contra una administració que ha esmerçat tots els recursos del món a anar recorrent una rere l’altra les sentències, defensant amb diners públics una política de PDI que saben que és injusta, il·legal i immoral, alhora que de cara a la galeria han anat prometent regles clares de promoció, estabilització i accés a la carrera acadèmica del PDI, i actuant en un sentit contrari a la pràctica, d’una manera del tot arbitrària.

Ens preocupa, i molt, que el nou rectorat, que va prometre tanta renovació i tanta transparència, fins ara no hagi fet res per canviar la política anterior. Recordem que amb aquesta política nefasta hem perdut una part important del professorat, en molts casos el professorat millor preparat de la UB, i que el rectorat també va prometre un pla per retornar a la UB aquestes persones. Aviat farà un any que governen i d’això no en sabem res. Mentrestant, ni la UB recupera aquest talent, ni les persones que es van veure expulsades de la carrera acadèmica tornen al lloc d’on mai no havien d’haver marxat.

Barcelona, 27 d’octubre del 2017

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s