Fent un interinatge a la UB? No tothom pot esperar tenir drets

La política de contractació de PAS de la UB dels últims dos anys ha portat les persones treballadores interines a una situació insostenible. Des de l’anunci de contractació d’auxiliars administratius al principi del 2016 fins a la convocatòria frustrada d’oposicions al final del 2017, els processos de contractació empresos representen un camí d’obstacles i de paranys per a un dels col·lectius més precaris del PAS. La necessitat de canviar aquesta dinàmica i exigir més transparència esdevé imperiosa.

El 28 de desembre de cada any se’l coneix per ser el dia dels innocents o de les innocentades. El 28 de desembre de l’any passat n’hem començat a viure una, i de molt mal gust. La UB ens va anunciar la convocatòria d’oposicions i la creació de les Borses de Treball respectives; un anunci que volem i voldríem celebrar. Però potser per seguir fent el joc a aquesta innocentada o simplement per la inèrcia de seguir menyspreant la inseguretat i la precarietat, l’alegria i l’esperança va durar poc a la casa del precari. De seguida van començar a arribar rumors i alertes sobre l’anul·lació d’aquestes oposicions. El temps va anar passant i les pitjors notícies es confirmaren. El Ministerio de Hacienda requeria a la UB que anul·lés les oposicions. En comptes de donar la cara i explicar què passava, la informació corria per correus i comentaris als passadissos, sense que en rebéssim cap explicació oficial.

Sabem de la situació de precarietat i inseguretat laboral de la majoria de col·lectius de la Universitat: persones becàries, associades, agregades, interines, laborals, falsos autònoms… la UB utilitza un munt de figures per espolsar-se la feina estructural que haurien de dur a terme persones contractades d’una manera estable. La convocatòria d’oposicions i l’ampliació de les Borses de Treball era una gran notícia, una esperança per a moltes interines. Però al final tot es va convertir en una innocentada de tant mal gust com la consideració de treballadores irregulars per a totes aquelles interines contractades a partir del 2016; gent que va entrar amb l’anunci de nomenaments del principi del 2016 o amb l’anunci de nomenaments per necessitats d’urgència de l’estiu del 2017, que se’ls diu que estan en aquesta situació irregular i se les continua contractant.

De què parlem quan parlem d’inseguretat i precarietat laboral?

La incertesa del futur laboral d’una gran part de la plantilla de la UB és un mal endèmic en aquesta casa, agreujat per l’absència de concursos durant els últims anys. No conèixer quina continuïtat laboral tindràs et porta a assumir amb por la teva estada a la UB. Així, ens trobem una de les grans angoixes amb què viuen molts treballadors i treballadores interines: la por de parlar i d’expressar-se lliurement. També la por d’exercir drets com el de vaga; i, és clar, la por que els caps emetin informes negatius que puguin afectar les expectatives de futur.

Tanmateix, com si amb l’angoixa pel futur no n’hi hagués prou, la situació de les persones interines esdevé d’allò més difícil quan han de treballar, formar-se per desenvolupar les tasques que inicien i preparar-se per a les properes oposicions. A més, estem parlant de persones treballadores que en la majoria de casos entren a llocs de treball on les necessitats d’urgència i l’acumulació de feina són enormes. Diguem-ho clar: no es contracten interins i interines per reforçar puntualment una pujada de feina molt limitada, sinó que es contracten quan la demanda és enorme i l’exigència laboral és altíssima. En aquestes situacions es contracta gent nova que no té coneixement de la plaça que ocupa i se’ls pretén exigir resultats des del minut zero amb una formació en paral·lel que li exigeix més atenció, esforços i dedicació. Esperem seriosament que, a més, aquestes persones es preparin en condicions les oposicions que en molts casos, si no les aproven, les expulsaran fora de la casa després d’haver-hi treballat durant anys? Si s’obren més cursets de formació i places per preparar-se, es buscarà la manera de reforçar la feina que fan les interines? O simplement s’esperarà que assisteixin als cursets i després es quedin fins a les tantes per acabar la feina que s’hagi acumulat? O potser es programaran fora de l’horari laboral amb la sobrecàrrega que representarà la “doble” jornada?

Per si tot això no resultés prou aclaridor…

La capacitat de generar innocentades de mal gust de la UB no acaba. Hem d’afrontar una manca de transparència que malauradament ja no ens pot sorprendre. Mentre arribaven les notícies del requeriment del Ministerio al més pur estil 155, que més que un cos ministerial de l’administració sembla tractar-se d’un Sinistrerio (capaç de crear els pitjors sinistres a la vida de la gent), la informació que arribava al personal eren rumors i correus d’organitzacions corporatives. No va ser fins ben finalitzat el termini que no va aparèixer informació oficial (Resolucions del DOGC i la UB de 31-I-2018: https://seu.ub.edu/ofertaPublicaCategoriaPublic/listPublicacionsAmbCategoria?categoria.id=41591). Ningú no deu alarmar-se ja de la discriminació en l’accés a la informació. De fet, la nota comunicativa de la UB va aparèixer més tard a la intranet de la UB amb data 29-I-2018, tot i que fou accessible posteriorment (El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública requereix a la UB aturar 37 places de l’Oferta Pública de l’any 2009: https://intranet.ub.edu/dyn/cms/menu_eines/noticies/2018/01/062.html) i no pas al web obert de la UB.

A nosaltres, com a secció sindical que no és present als òrgans de representació formal del PAS (comitè i junta), amb prou feines ens donen cap informació. Malgrat que hem formulat diverses preguntes per escrit amb relació a aquest tema, les respostes que ens han donat són curtes i poc aclaridores. De fet, amb l’última resposta rebuda per Gerència al principi d’aquest mes se’ns generen més dubtes i preguntes que no pas certeses; si alguna les vol analitzar està convidada a llegir-les i interpretar-les plegades, però a nosaltres només ens queda clar que comptem per ben poc. A les persones precàries i interessades tampoc no els donen explicacions. En realitat, no sabem si les explicacions que donen són realment vàlides. En el mateix comunicat de la UB, s’hi referien a les convocatòries de l’oferta pública de 2016 i 2017 que havien de tenir lloc al març del 2018. Posteriorment, ens va arribar que les oposicions serien al maig. Les últimes informacions que ens ha donat la UB ja no esmenten que les oposicions siguin aquest mes de maig. Som a la segona quinzena de mes i encara no s’ha convocat res. Qui sap, potser fan com amb el cas de la devolució de les taxes que just quan informàvem que s’esgotava el termini la UB l’amplia fins al 25 de maig (https://www.ub.edu/gper/FC2_2017_1/faces/inici.jspx). Tot i que encara sense informar-ne, potser ja podem estar satisfetes de l’ampliació. També veiem com ha estat el Jutjat d’Instrucció número 8 de Barcelona el que “ha ordenat a aquesta universitat l’emplaçament als possibles interessats, per tal que, de considerar-ho oportú, puguin comparèixer a l’esmentat recurs” (http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=817060&language=ca_ES). Sembla que si no és a costa d’ordres, requeriments i sentències, l’equip de govern de la UB no es mou per la seva gent.

Trobem tota la solidaritat a les companyes?

La situació de les interines a qui ens referim no és gens anecdòtica. Estem parlant de persones que si no aproven les oposicions es poden quedar al carrer després d’haver estat treballant anys a la UB. Per contra, veiem com sindicats i organitzacions formals del PAS defensen acords, reglaments i decisions que poden deixar al carrer companyes del PAS. Tot simplement perquè en el moment de l’examen poden tenir un mal dia. A tot això, cal afegir-hi discursos del tot elitistes i excloents contra les persones que fa poc que han entrat o que tenen vinculacions laborals precàries. Resulta inacceptable que des d’organitzacions i espais de representació de les persones treballadores es fomenti el discurs criminalitzador contra els sectors més precaritzats de la UB. Hem hagut d’escoltar amb estupor com les persones becàries de col·laboració, les laborals o les interines són persones “enxufades” que treballen immerescudament a la Universitat. 

Sense obviar-hi que hem vist i hem denunciat males pràctiques contractuals en aquesta casa, que a més han afectat i perjudicat companys i companyes molt properes. Segons el nostre parer, escampar que les persones més precàries són “privilegiades” i “endollades” és d’un cinisme extrem. Vivim una insostenible falta de personal que es cobreix amb contractacions precàries per a persones que han d’aguantar el menyspreu de sentir que encara tenen sort. I han de sentir que, vist els discurs d’aquests representants dels treballadors, no els representen a ells. Potser és que hi ha qui es preocupa només que no li toquin segons quines comissions de serveis a dit i qui es despreocupa absolutament que hi hagi una enorme manca de personal a la UB o que hi hagi treballadores que portin anys treballant sense els drets que li pertoquen i es puguin quedar fora, al carrer.

Què podem reivindicar…

Contra tota aquesta lògica depravada no reivindiquem res que sigui de l’altre món. Mesures tan simples com mecanismes per evitar l’exclusió de cap persona que treballi a la UB, mecanismes que siguin tant de formació com de descompressió de l’acumulació de feina que hi ha, o els canvis necessaris al reglament de la Borsa de Treball per evitar l’exclusió de cap companya. Falta personal, és cert, i els pressupostos de la UB són els que són. Reclamar el deute que la Generalitat manté amb aquesta universitat i fer-ne públic l’import exacte seria un bon començament. I també reclamar que el finançament estatal fos equànime per a les institucions d’ensenyament públic i deixar d’externalitzar recursos a entitats i fundacions privades, per tant internalitzar plantilles i garantir igualtat laboral, respecte dels drets i condicions salarials dignes per a tot el personal que treballa a la UB tingui o no tingui relació amb la universitat.

Alhora, reivindiquem altres mesures ben simples, com ara implementar mecanismes per mantenir informat el personal interí de la situació i previsió de noves convocatòries. Algú desconeix que la majoria de personal interí de la casa s’ha presentat a les oposicions? Les van suspendre, gràcies! Però tenim un bon indicador de la gent interessada a quedar-se a la UB, o no? Diríem que sí i a més diríem que la UB així ens ho reconeix amb les mitges respostes que ens dóna. També diríem que es tracta d’un valor social enorme de gent que està treballant a la UB, que s’ha format, a qui s’han dedicat uns recursos, que s’ha esforçat molt per desenvolupar la seva feina a la UB i que ara no hauria de quedar al carrer amb una mà al davant i l’altra al darrere. Gent a qui s’hauria de tenir un mínim respecte, per exemple enviant-los un simple correu electrònic oficial en què se’ls avisés de l’esgotament del termini del formulari i l’actual ampliació del termini, cosa que la UB no ha fet. Insistim-hi amb aquest enllaç: les persones que hagin abonat els drets de participació a les oposicions suspeses poden recuperar l’import de les taxes fins al divendres 25 de maig (Devolució taxa procés selectiu C2: https://www.ub.edu/gper/FC2_2017_1/faces/inici.jspx).

Sigui com sigui, l’obertura de concursos i contractació no precària del personal de les borses és una necessitat imperiosa. Qui la vulgui defensar que ho faci fins a les últimes conseqüències, i qui no vulgui que faci un pas enrere. En la mesura de les nostres capacitats, voluntats i contextos la COS UB mirem de plantar cara per garantir l’accés al treball, el respecte dels drets i la dignificació de les condicions de treball. Entre càrrecs, complements salarials, banderes, discursos i simbolismes, intentem exposar i transformar les situacions de les persones que pateixen i callen per por de ser excloses i expulsades. No cal anar a buscar-les en barracots, ja que probablement són a la taula del costat, al despatx més proper, a l’oficina del davant, a la unitat administrativa o al departament, són gent que no hi pensaríem.

Hem enregistrat diferents textos preguntant i demanant informació, posant sobre la taula alternatives a tota aquesta situació estructural de precarietat i inseguretat. Hem obert grups de treballs per canalitzar la informació, les reivindicacions que ens pugueu fer arribar i les situacions que ens vulgueu explicar. Treballem per organitzar i sistematitzar diferents iniciatives de lluita contra la precarietat. Sabem que som poques persones i que dins l’àmbit del PAS no tenim representació institucional: no ens hi hem presentat a Junta ni a Comitè, creiem que no és imprescindible ser-hi, si hi fóssim no seria per lluir-ho tal com succeeix sovint en aquesta casa estamental i jeràrquica. Lluitem col·lectivament contra la precarietat, hi creiem com l’únic mitjà per conquerir els drets de qui els són negats.

Barcelona, 18 de maig del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s