El 21-D a la UB i la conquesta del present

21-D

Ha passat més d’un any des que l’1 d’Octubre del 2017 es dugué a terme un referèndum per votar sobre l’exercici de la independència de Catalunya, en el marc de l’inalienable dret d’autodeterminació entorn del qual es reconeix a totes les societats del món la seva capacitat legítima per pronunciar-s’hi –tant a favor com en contra–. Llavors, l’actual equip de govern de la Universitat de Barcelona es negà a cedir els nostres espais com a centres de votació, cosa que havia fet amb tota normalitat a les darreres dècades en tota mena de conteses participatives.

Aquest mateix equip de govern amb prou feines ha fet públics alguns comunicats respecte als treballadors i treballadores de la UB, i també estudiants, afectats per la repressió judicial, política i policíaca derivada del que concebem com un cop d’estat feixista perpetrat a la proppassada tardor, un cop que reflecteix la naturalesa totalitària d’un estat que apel·la a la constitució votada el 1978 –amb relació a la qual un percentatge ínfim de ciutadans catalans vius va poder exercir el seu dret a vot–. Ens referim a un procés repressiu que afecta més d’un miler de persones encausades judicialment, d’altres empresonades i d’altres empeses a l’exili. Els professors de la UB Jordi Matas i Marc Marsal, per als quals es demana presó per haver estat nomenats síndics electorals del referèndum, han denunciat la manca de suport per part de l’equip rectoral.

A més de les polítiques econòmiques neoliberals imposades pels governs autonomistes i regionalistes fins ara, de què les universitats públiques som víctimes, resulta evident que el procés d’espoliació fiscal per part de l’estat sobre les classes populars catalanes s’explicita també en l’infrafinançament sostingut de les nostres universitats i en la imposició de models acadèmics que no han estat debatuts i acordats en plena llibertat per la societat catalana mateixa.

En aquest context, la visita del consell de ministres del govern espanyol a Barcelona el dia 21 –data de les darreres eleccions autonòmiques, a què tot l’espectre parlamentari acudí amb obediència oblidant-se del mandat popular que derivava del referèndum de l’1 d’Octubre– s’erigeix com una humiliació més de la capacitat decisòria de la societat catalana sobre el seu –el nostre– propi present, independentment de posicionaments individuals i col·lectius.

La secció sindical de la COS UB concebem un ordre de relacions socials en què els conflictes es puguin resoldre racionalment: la militarització dels conflictes socials, en qualsevol àmbit, no fa més que afermar el pou negre d’una història que arrosseguem fa milers d’anys a través de la desigualtat, la injustícia i la repressió. Ateses aquestes circumstàncies –processos socials de llarg abast–, què podem fer sinó impugnar simbòlicament l’estat de les coses baixant de nou als carrers de Barcelona el divendres 21 de desembre del 2018 per expressar que ens neguem a naturalitzar totes les formes de totalitarisme i d’inferiorització social que travessen els àmbits de la nostra existència col·lectiva? Tot i que per motius obvis no podem donar suport a una convocatòria unilateral de microvaga de dues ridícules hores sense cap comunicació ni debat previ en un marc unitari –aquest és el comunicat explicatiu de la COS Nacional– divendres que ve serem als carrers responent a les diverses crides a les mobilitzacions populars des del matí.

“Desmesuradament, tot és com ha de ser…”, escrivia el poeta valencià Vicent-Andrés Estellés fa anys. Donava a entendre que tot podria ser d’una altra manera: justa, lliure, acollidora per cobrir les necessitats de la majoria social subalterna. La UB és un reflex calidoscòpic de la societat catalana: nosaltres desitjaríem no haver de difondre mai comunicats com aquest. Què hem de fer, però, quan l’ocasió d’una llibertat trepitjada cada dia esdevé norma quotidiana?

Quina esperança de transformació social, de dignitat laboral a la Universitat de Barcelona, de construcció d’una veritable universitat pública en un marc de justícia social i de llibertat hi pot haver si no reeixim a conquerir el present?

La lluita és l’únic camí.

Barcelona, 19 de desembre del 2018

COS UB

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s