Treballadores del món, unim-nos! (8 de Març, vaga general feminista)

XARXA--cartell-VAGA-8M-2019---COS

Aquest 8 de Març, com l’any anterior, tornem a convocar jornada de Vaga General Feminista. Ens hi afegim amb la convicció que aquest és el camí, i que l’ús d’aquesta eina serveix per enfortir un enfocament de classe en l’organització i les accions pels drets de les dones treballadores de tot el món. «La revolució és la millor escola del proletariat», ens deia Rosa Luxemburg en referència a les lluites del moviment obrer que cent anys després del seu assassinat fan encara de la vaga el seu instrument de conquesta.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical destaquem que aquesta jornada es desenvolupa en un escenari agreujat per les conseqüències de l’estafa capitalista sobre les dones treballadores i l’extensió de la seva violència en totes les seves vessants: atur, salaris baixos, feines parcials, habitatge inaccessible, degradació generalitzada dels serveis públics, invisibilització social i supressió crònica de totes les polítiques que podien alleugerir el pes de la divisió sexual del treball: llei de dependència, escoles bressol públiques i gratuïtes i un redoblament de la pressió pel retorn a la llar, una llar que l’amenaça de desnonament i el preu dels subministraments bàsics converteixen en un infern. L’arrel del problema és el capitalisme i no les circumstàncies de la seva crisi, perquè les condicions laborals i materials de vida seguiran escurçant la nostra esperança de vida i reduint-nos a funcions productives i reproductives. La vaga es dirigeix contra un enemic comú: el capital.

L’increment de la violència masclista però, també forma part d’aquest escenari agreujat per la misogínia, el classisme i el racisme del poder judicial, així com per la supressió de drets polítics i la repressió de l’estat. El patriarcat ens assassina a l’espai privat i en l’àmbit laboral, en què la violència física i sexual s’exerceix mitjançant estructures verticals de poder davant la indefensió legal i l’assenyalament mediàtic sobre les víctimes.

Ara bé, no tot són ombres. Aquest escenari es contrasta també amb un increment de la conflictivitat laboral de les dones de la classe treballadora arreu del món, i també a casa nostra. L’organització sindical de les dones augmenta any rere any i la feminització de la pobresa té una resposta col·lectiva: la feminització de la lluita. Als sectors més precaris i temporals continuen apareixent lluites que liderem i que aposten pel sindicalisme feminista i antiracista, i per l’alliberament nacional com a eina per bastir la millor trinxera per defensar la vida: el sindicalisme de classe.

És evident que per això, la principal obsessió de l’ultradreta i del reformisme sigui adreçar-se a les dones treballadores. La ultradreta per enfortir la reacció misògina i promoure la divisió entre la classe treballadora –negant-la fins i tot com a subjecte–. El reformisme, per domesticar les nostres necessitats als temps electorals en què la lluita per la igualtat es redueix a declaracions simbòliques i quotes, mentre romanen intactes les condicions laborals, d’habitatge i de subcontractació de serveis públics essencials (amb plantilles i usuàries altament feminitzades). El feminisme com a moviment transformador és objecte d’atac i instrumentalitzacions que pretenen allunyar-lo de la seva lògica de classe mitjançant apropiacions liberals o identitàries. Aquest és un camp de batalla viu i permeable que ens interpel·la a defensar el feminisme per tal que no esdevingui un mot buit de contingut revolucionari.

Per a nosaltres, el 8 de Març és una fita històrica per afirmar-nos com a dones de la classe treballadora i exigir mesures que tinguin un impacte directe en la nostra vida quotidiana: millors salaris, millors condicions materials de vida, la fi de la discriminació de gènere, de l’explotació dels nostres cossos i de la violència envers nosaltres, entre tantes altres. Calen fets, no paraules. El 8 de Març és una fita històrica per enfortir els lligams internacionalistes amb les treballadores de tot el món a fi de combatre el gran capital global, però també el de casa. Solidaritat de classe, autodefensa laboral feminista per conquerir el dret a una vida digna amb llibertat sindical i política plena per a tots els pobles. Solidaritat de classe per bastir uns Països Catalans republicans, socialistes i feministes.

El mateix enemic, la mateixa lluita!

Països Catalans, 1 de març del 2019

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s