La crisi social global oberta arran del COVID-19 ha posat en evidència la importància de la docència en el moment de mantenir el funcionament de la UB com a institució docent per la qual va ser creada fa 450 anys. Com calia suposar, el coneixement derivat de la recerca que l’AQU valora únicament per estabilitzar el professorat (aquella indexada a Scopus o JCR) no ha servit de gaire per fer front a l’emergència. El personal docent ha de fer esforços titànics per adaptar els continguts i les metodologies de les assignatures als espais no-presencials. Això implica un aprenentatge que va molt més enllà de conèixer o no un programari, i que se sosté enmig d’una precarització evident d’una bona part del professorat.
Com si fos un coach empresarial arrossegat per la tempesta de les emocions mediàtiques i faltat de sentit comú, el rector responsabilitza els treballadors de dur a terme amb èxit les tasques encomanades en d’aquestes condicions tot apel·lant a la motivació, la vocació i gairebé a l’heroisme. La COS UB som conscients que es tracta d’una situació sobrevinguda però fins ara l’acompanyament, o l’intent d’acompanyament, fet des del Rectorat s’ha centrat tan sols en el que seria com a molt la superfície del problema: donar a conèixer eines i recursos en línia accessibles al campus virtual.
Fins al moment s’ha deixat de banda oferir solucions als múltiples problemes materials que tant el PDI i el PAS com l’estudiantat han d’assumir a casa seva, on aquests dies hi passa de tot i més. A més d’haver de repensar les activitats del Pla Docent sense el material imprescindible –es va disposar d’unes hores el 13 de març per recollir material dels llocs de feina, cosa que es repetirà demà 15 d’abril–, són molts els companys i companyes que han de fer front a problemes amb la xarxa i l’ample de banda o amb el maquinari. A aquests problemes, s’hi ha d’afegir un espectre heterogeni de casuístiques (cura de persones grans o malalts, cura d’infants, problemes psicològics i emocionals derivats del confinament, condicions materials de treball impossibles, etc.), perquè en molts casos topem situacions, conflictes i directament drames socials, familiars i domèstics que hem d’entomar dia a dia cadascun de nosaltres, tot creant-se massa sovint una teranyina de problemes cada cop més extensa i densa que converteix l’estat de les coses en una quotidianitat laboral difícilment sostenible.
La idea de l’“aprovat general” que es desprèn d’alguns comunicats de facultat amb la idea d’oferir “les màximes facilitats en el moment d’avaluar” és un altre parany per al futur d’una universitat pública que hauria d’estar dotada de tots els recursos humans i materials necessaris. Faria que tothom passés de curs, si bé a costa de menysprear la tasca i la dignitat intel·lectual del professorat i de l’estudiantat. És així que, mentre els alumnes cada cop paguen més per les seves matrícules, la qualitat de l’ensenyament decreix atesa l’aplicació a l’educació de paràmetres no pas docents i pedagògics sinó merament mercantils. Per consegüent, en moltes ocasions els graus i màsters de la UB s’assimilen progressivament cada cop més a aquells cursos virtuals impartits per empreses privades que, per principi, neixen per fer diners i mercadejar amb els títols, en què la vocació d’ensenyar és difícilment localitzable. L’aprovat general no és bo, com tampoc no ho és negligir la situació d’una part de l’alumnat que no disposa d’accés a les TIC, que té dificultats per manegar-s’hi o que, com dèiem abans en referir-nos al PDI, no pot treballar en unes condicions materials –d’habitatge i d’altres tipus– o en unes situacions familiars que compliquen de seguir el curs amb normalitat. Caldria que l’equip de govern es plantegés la possibilitat de retornar l’import de les taxes de matriculació a l’alumnat que no pugui o vulgui seguir les assignatures d’aquest segon quadrimestre. (A més, com es resol una observació sobre el terreny impossible per a TFG i TFM en determinats ensenyaments?)
Som conscients que l’impacte de la crisi social desencadenada pel COVID-19 està sent més acarnissada en altres sectors del treball, però si hi ha un tret important que ens diferencia respecte als altres sectors és el de la nostra responsabilitat social amb vista al futur. Des de la COS UB concebem la tasca docent com una activitat encaminada a formar i preparar persones per pensar, per actuar i per treballar críticament i constructivament a l’hora de transformar l’estat de les coses i de transitar cap a un model de relacions socials just i emancipador. Crisis socials –sanitària, econòmica, política, ecològica…– com les que estem vivint reflecteixen, en tots els àmbits, la necessitat de superar el capitalisme si prenem com a mesura el benestar de la majoria social i el potencial desenvolupament de totes les seves capacitats com a éssers humans. Per aquesta raó defensarem sempre una universitat pública i presencial, ja que entenem que aquest és el mecanisme que possibilita millor tant la transmissió i la conquesta del coneixement com els objectius per als quals ho plantegem.
En el context d’una universitat pública, presencial i prestigiosa com la UB, per què s’haurien de fer les coses de qualsevol manera? Per mantenir quines aparences? Hi ha moltes maneres de fer les coses bé de cara a potenciar els coneixements i les perspectives crítiques de l’alumnat que no impliquen adoptar metodologies de treball importades d’urgència. I hi ha alternatives a l’aprovat general o a continuar mantenint els criteris d’avaluació tal com eren. Si el professorat i el Rectorat valorem la nostra feina i som conscients de la responsabilitat social que tenim amb les generacions futures, fins a quin punt hem de seguir amb les condicions d’avaluació d’aquest segon quadrimestre, com si aquest terrabastall no hagués comportat un impacte obvi sobre els continguts que s’hauran pogut treballar? Un cop més, no s’ha aprofitat la capacitat de discussió, reflexió i acció col·lectives de tothom que participa de la Universitat de Barcelona.
Barcelona, 14 d’abril del 2020
Coordinadora Obrera Sindical
ub@sindicatcos.cat
@COS_UB
COS | secció sindical de la UB 