La secció sindical de la Universitat de Barcelona de la Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans (COS UB) manifestem públicament les qüestions següents amb relació a la vaga convocada per al PDI de les universitats públiques espanyoles.
• La secció sindical de la COS UB, constituïda l’any 2012, és avui dia l’única secció que té el nostre sindicat a Universitats. Ens correspon a nosaltres decidir sobre les mobilitzacions i conflictes, havent convocat gairebé totes les vagues des del nostre naixement i ajudat a impulsar-les a altres universitats. Tanmateix, la nostra capacitat és limitada a la Universitat de Barcelona. Desconeixem a hores d’ara els processos d’organització a la resta d’Universitats.
• Pel procés assembleari que s’ha produït dins la UB per part del PDI predoctoral, la COS UB donem tot el suport a la vaga d’investigadors predoctorals i a les reivindicacions que plantegen. Creiem que aquesta és una vaga que han treballat moltíssim i a la qual hem de donar tot el nostre recolzament.
• Igualment i per les mateixes raons, expressem la nostra solidaritat i suport a la vaga d’estudiants de la UB.
• En canvi, no convoquem a la vaga el PDI professorat de la UB, perquè: 1) no hi ha hagut cap procés assembleari amb cara i ulls que el motivi; nosaltres formem part d’un sindicat que no rep subvencions estatals ni acumula alliberats sindicals i que, lluny de regir-se pels designis de les altes burocràcies sindicals, assumeix els processos assemblearis de decisió col·lectiva fins a les últimes conseqüències; 2) en cap moment s’ha establert cap diàleg amb nosaltres amb vista a l’organització de la vaga, de la qual ens vam assabentar a través de plataformes digitals; 3) més enllà de les coincidències estratègiques, o no, amb el professorat universitari de l’estat espanyol, el marc socioeducatiu dels Països Catalans –amb un seguit de condicionaments específics– roman absolutament invisibilitzat; i 4) La manca d’un procés assembleari i la impossibilitat d’organitzar la vaga (pels temps) ens fa pensar en la manca d’estratègia a curt, mitjà o llarg termini. En aquest punt tothom hem de fer autocrítica, perquè malgrat l’enorme quantitat de vagues i accions durant els darrers anys la situació segueix sent insostenible per a la major part de les treballadores. Ja hem explicat prou vegades el que pensem sobre les vagues d’un sol dia. Fa un any vam arribar a la conclusió de la necessitat d’organitzar processos de lluita de llarga durada en forma de vaga indefinida, contínua o discontínua. Això explica que junt amb altres col·lectius participéssim a impulsar l’Assemblea de Treballadores i Estudiants de la UB per dotar-nos d’un instrument sòlid de debat i decisió. Creiem que no hem de cremar les poques forces que tenim. Per això considerem urgent convocar una assemblea de treballadores al més aviat possible per aprofitar el conflicte i organitzar la lluita que ha de venir.
• En aquest context, encoratgem els treballadores i treballadores, tot el PAS i tot el PDI de la UB a participar de les mobilitzacions convocades, donar suport a la lluita, i els companys i companyes de la resta d’universitats catalanes a participar de la vaga si això és el fruit de decisions assembleàries al seu lloc de treball.
Com afirma un antic lema de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans que ha fet fortuna en àmbits diversos, la lluita és l’únic camí.
Barcelona, 20 d’octubre del 2022
Coordinadora Obrera Sindical
ub@sindicatcos.cat
@COS_UB
COS | secció sindical de la UB 