Segons l’article 74 de l’Estatut de la Universitat de Barcelona:
«El rector o la rectora és elegit per la comunitat universitària, mitjançant l’elecció directa i el sufragi universal, lliure i secret, entre el personal funcionari del cos de catedràtics d’universitat en actiu que presti serveis a la Universitat de Barcelona.»
El rector, doncs, pot ser escollit només entre els professors catedràtics de la universitat, un petit grup de 472 treballadors/es dels quals només 124 són dones. El fet que hi hagi menys catedràtiques que catedràtics evidencia una problemàtica sistèmica al món acadèmic: l’esfereïdora desigualtat de gènere que dificulta les carreres acadèmiques de les dones en unes universitats que, encara a dia d’avui, continuen governades majoritàriament per homes. La Universitat de Barcelona no ha tingut mai una rectora i a les properes eleccions la situació no canviarà, ja que cap de les tres candidatures està encapçalada per una dona. Totes, però, professen una més que pregonada defensa de la igualtat de gènere… sempre que no impliqui, naturalment, fer un pas enrere per deixar avançar les seves companyes!
El vot «universal, lliure i secret» que escollirà el futur rector serà ponderat, ja que no tots els sectors de la comunitat universitària «pesen» igual en les eleccions. La llei orgànica d’universitats de 2007 determina que «el vot ha de ser ponderat pels diferents sectors de la comunitat universitària; una ponderació que assigna la majoria al vot dels professors doctors amb vinculació permanent a la universitat» (article 20.3). És a dir, la representativitat a la universitat és de caràcter estamental, i una petita part del professorat contractat permanent té la majoria. Concretament, a la Universitat de Barcelona la representativitat de cada sector es desglossa de la següent manera (article 72.4 de l’Estatut):
a) el vot conjunt del professorat doctor dels cossos docents universitaris té el valor del 51% del total de vots a candidatures,
b) el vot de l’altre personal docent i investigador té el valor del 9%,
c) el vot de l’alumnat té el valor del 30%, i
d) el vot del personal d’administració i serveis té el valor del 10 %.
Segons les últimes dades publicades per la mateixa Universitat (La UB en xifres), dels 5.825 treballadors/es del personal docent i investigador de la Universitat, uns 2.164 treballadors/es corresponen a la classe A dels «cossos docents universitaris» (l’elit acadèmica de catedràtics, titulars i agregats), mentre que la classe B, l’«altre personal docent i investigador» (personal investigador en formació, professorat lector i professorat associat), està constituïda per 3.661 treballadors/es. En altres paraules: l’altre personal docent i investigador és el 63% del PDI però el seu vot pesa només el 9%!
No és només una qüestió de números, aquest «altre personal» representa una part molt activa del treball docent i investigador del que viu la universitat. La recerca que desenvolupa té capacitat d’atreure projectes competitius, suporta un càrrec docent que pot ser equivalent o superior a aquell del personal permanent, fa esforços titànics per compaginar feines externes i dedicació docent (en el cas del professorat associat) i, sobre tot, manté uns nivells d’exigència molt alts, ja que està constantment sotmès als processos d’avaluació que li han de permetre l’accés a l’«elit» del professorat de classe A. Són les persones que observen, i sovint pateixen, tots els problemes de la vida universitària i que, exactament per això,és de justícia que la seva opinió tingui igual pes que el dels “cossos docents universitaris”. Les seves propostes són igual de vàlides i les seves experiències vitals (explotació laboral, la fal·làcia de la meritocràcia, la compaginació de feines…) les fa persones més de peus a terra per consensuar propostes i solucions per construir una universitat millor.
A aquesta desigualtat evident s’afegeix aquella igualment greu del personal d’administració i servei (2.409 treballadors/es) que desenvolupa tasques essencials i que, en el seu total de permanents i contractats, només pesa un 10% en les eleccions al Rectorat. Si sumem números, veiem que el vot en conjunt del 74% dels treballadors/es de la UB representa només un 19% en l’elecció de seu equip de govern.
Les votacions ponderades afecten a tots els òrgans representatius de la Universitat (claustre i juntes de facultats, in primis). A l’espera d’un canvi legal que permeti redistribuir el pes de manera més equitativa, i no fonamentada en criteris classistes, expressem doncs la nostra preocupació per unes eleccions en què el vot de la majoria és cinc vegades inferior al vot d’una minoria de professorat permanent i demanem al futur equip de govern que posi en marxa propostes concretes per pal·liar aquesta desigualtat i es comprometi a emprendre totes les accions necessàries per donar fi a aquesta universitat estamental. El dret a construir candidatures, a manifestar les preferències i a rebre un tracte just, de manera que tots els col·lectius que integren la universitat tinguin capacitat de decisió, són tres principis fonamentals de la democràcia que a la UB no es compleixen.
Barcelona, 30 de novembre del 2020
TransFormemUB
[COS, CGT-PPA, APR]
COS | secció sindical de la UB 