Posicionament de la COS UB sobre l’acte de Societat Civil Catalana autoritzat pel rector de la UB

paraninf

“Exposición del Libro Alemán” al Paranimf de la Universitat de Barcelona, el 1941. Aquell mateix any fou afusellat el rector de la Universitat de València, Joan Baptista Peset, al cementiri de Paterna. La repressió feixista expulsà de les universitats dels Països Catalans innumerables treballadors i treballadores que es mantingueren fidels a la democràcia, a la llibertat, a la revolució, a la República.

***

En ple context de vagues i mobilitzacions a la Universitat de Barcelona –amb el suport de la totalitat de seccions sindicals i del comitè d’empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari– tenim coneixement de l’autorització del rector, Dr. Joan Elias, perquè l’organització SCC, que es manifesta amb organitzacions neonazis i neofeixistes, dugui a terme un acte político-cultural el dijous 7 de juny a dos quarts de set de la tarda a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

Fa més d’un any que la COS UB denunciem la manca absoluta de predisposició negociadora de l’actual equip de govern davant dels gravíssims afers que afecten el conjunt d’àmbits de l’organització, el funcionament i l’estructuració d’aquesta universitat (el diàleg no-resolutiu no significa negociar). La inexistent política de professorat  no és més que un reflex de la imposició d’un model neoliberal que pretén ensorrar la universitat publica i que l’equip rectoral reprodueix a partir del creixent desprestigi de les funcions que exerceix, la qual cosa acaba conduint al que considerem que és una clara manca de responsabilitat institucional. Això afecta el conjunt de la col·lectivitat universitària: PDI, PAS i estudiants.

Pel que fa al posicionament del Dr. Elias i de l’equip de govern que encapçala amb relació al cop d’estat feixista que la societat catalana afronta des de la tardor, hem reiterat un cop i un altre la vergonya que implica mantenir una suposada “equidistància” entre la materialització quotidiana de l’estat d’excepció –que ha tingut conseqüències directes, sota la forma d’encausaments judicials, per a diversos companys i companyes d’aquesta casa– i l’exercici legítim del dret d’autodeterminació.

Doncs bé, en aquest context de naturalització de l’autocop d’estat feixista, el rector de la Universitat de Barcelona obre la porta a un acte d’una organització que, en efecte, es manifesta junt amb organitzacions neonazis i neofeixistes. Ens estalviarem d’explicar al Dr. Elias quines han estat les conseqüències històriques de la repressió totalitarista i feixista sobre la societat catalana, però sí que li recordarem que des del setembre del 2017 s’han comptabilitzat més de dues-centes (200) agressions físiques i atacs a seus d’organitzacions polítiques i associatives (inclòs l’incendi i destrucció total de l’Ateneu Popular de Sarrià) per part de l’extrema dreta espanyolista. La presència als carrers de SCC junt amb neonazis i neofeixistes situa la col·lectivitat de la UB en una veritable cruïlla, atesa la decisió del Dr. Elias. En qualsevol universitat europea, un acte convocat per una organització d’aquestes característiques seria literalment inconcebible.

Per aquestes raons, exigim al rector de la UB una rectificació urgent i, en conseqüència, la suspensió de l’acte previst. Almenys en aquesta qüestió, desitgem que el rector pugui actuar racionalment d’acord amb els “valors” que, en públic, sol associar a la vida acadèmica i a la nostra universitat. No ens faci passar més vergonya, sisplau.

No passaran.

Barcelona, 30 de maig del 2018

Coordinadora Obrera SindicalUniversitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Conquerim les universitats públiques catalanes: prou explotació laboral, prou mercantilització de l’educació

XARXA-cartell-VAGA-COS-UB-maig-2018-724x1024

La Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans ha donat suport, als últims mesos, a les mobilitzacions dels companys i companyes de la Universitat de València i, a les darreres setmanes, de la Universitat Politècnica de València.

Ara són els treballadors i les treballadores de la Universitat de Barcelona qui en assemblea, assumida per la totalitat del comitè d’empresa del personal docent i investigador laboral –i amb el suport de la junta de PDI funcionari–, criden a fer vaga total a la UB i a manifestar-se el 24 de maig (Pl. Universitat, 12 h), i a fer vagues successives els dies 28, 29 i 30 als campus de Diagonal, Mundet, i Central i Raval respectivament (amb concentracions als campus en vaga a les 12h del migdia).

La tasca de la COS, com s’ha posat de manifest a la UB des de la tardor del 2012, ha abraçat una intensa activitat mobilitzadora i assembleària que de cap manera ha desaparegut amb l’entrada de la COS al comitè dins TransFormemUB (candidatura formada conjuntament per la COS UB, la CGT UB i l’Assemblea de Professorat Reclamant). Els plantejaments combatius que defensem han obeït a una racionalització col·lectiva sobre la combinació de tota mena d’instruments de lluita d’acord amb el context. Anys de denúncia implacable per part de la COS en solitari i/o conjuntament (vagues, assemblees, tancades al rectorat, concentracions, manifestacions, comunicats explicatius, irrupcions en actes institucionals, campanyes de propaganda i de premsa, reclamacions col·lectives, lluites contra l’Estatut UB, convocatòries de vaga en solidaritat amb estudiants, suspensions de classes, crides a mobilitzacions, etc.) respecte a les nefastes polítiques de professorat dutes a terme pels diversos equips de govern han acabat reeixint perquè amb la feina al comitè d’empresa de TransFormemUB –candidatura, no ens n’oblidem, que va guanyar a les eleccions al comitè a la tardor del 2016– totes les seccions sindicals que en formen part hagin assumit les decisions assembleàries de lluita i mobilitzacions com les que s’iniciaran dijous vinent (això no havia succeït mai). És un gran motiu d’alegria avançar en bloc.

La taula reivindicativa del comitè d’empresa és aquesta:

  • Que es reobri d’una manera efectiva la taula de negociacions per regularitzar els falsos associats.
  • Que es millorin les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i que s’elimini el greuge comparatiu salarial que pateixen els associats amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador.
  • Que es reconegui l’existència de contractació fraudulenta de professorat temporal (falsos associats i falsos interinatges) que cobreix tasques estructurals i que no es faci cap acomiadament (en forma de no renovació o reducció de contracte).
  • Que s’implementin plans d’estabilització per als investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.
  • Que s’obri una taula de negociacions per resoldre els greus problemes laborals que pateixen els investigadors predoctorals.
  • Que s’enllesteixi urgentment l’elaboració de la relació de llocs de treball i s’aprovi amb l’acord previ i vinculant de les Seccions departamentals, el Comitè d’Empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari.
  • Que es posi fi a la implementació del punt cinquè de la normativa del PDA, que des del curs 2017-18 ha materialitzat l’aplicació del Reial Decret-Llei 14/2012 del govern del PP en el sentit d’augmentar la docència de professorat a jornada completa a 32 crèdits.

Ara bé, el procés de destrucció de les universitats públiques arreu dels Països Catalans reflecteix no sols una situació general de precarització extrema de sectors majoritaris de docents i investigadors, de personal d’administració i serveis i d’un alumnat segregat per motius econòmics de la universitat a causa de la seva pertinença a la classe treballadora. Per a la COS la resolució de les condicions sociolaborals i materials de vida dels treballadors i treballadores és l’objectiu prioritari, per bé que anem molt més enllà: aspirem a encaminar la polvorització absoluta de la universitat capitalista i de tot el que encarna com a eina de reproducció ideològica de la burgesia i d’aquest infern de repressió, pobresa, jerarquització i mercantilització del coneixement, i a construir un veritable espai educatiu català que respongui a les necessitats de les classes populars d’aquesta terra. Contra el capitalisme i el patriarcat acadèmic, contra polítiques estatals literalment feixistes i contra governs regionalistes i classistes al servei sistemàtic de les grans corporacions financeres, mobilitzacions com les de la setmana vinent haurien de servir també per interrogar-nos sobre la funció social de l’educació i de la universitat pública en el marc d’un model de societat que volem profundament col·lectivista, fins a assolir l’abolició del treball assalariat.

A la UB, a la UV, a la UPV i arreu, la lluita és l’únic camí!

Països Catalans, 19 de maig del 2018

Coordinadora Obrera Sindical a l’Universitat de Barcelona (COS UB)
ub@sindicatcos.cat@COS_UB

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Fent un interinatge a la UB? No tothom pot esperar tenir drets

La política de contractació de PAS de la UB dels últims dos anys ha portat les persones treballadores interines a una situació insostenible. Des de l’anunci de contractació d’auxiliars administratius al principi del 2016 fins a la convocatòria frustrada d’oposicions al final del 2017, els processos de contractació empresos representen un camí d’obstacles i de paranys per a un dels col·lectius més precaris del PAS. La necessitat de canviar aquesta dinàmica i exigir més transparència esdevé imperiosa.

El 28 de desembre de cada any se’l coneix per ser el dia dels innocents o de les innocentades. El 28 de desembre de l’any passat n’hem començat a viure una, i de molt mal gust. La UB ens va anunciar la convocatòria d’oposicions i la creació de les Borses de Treball respectives; un anunci que volem i voldríem celebrar. Però potser per seguir fent el joc a aquesta innocentada o simplement per la inèrcia de seguir menyspreant la inseguretat i la precarietat, l’alegria i l’esperança va durar poc a la casa del precari. De seguida van començar a arribar rumors i alertes sobre l’anul·lació d’aquestes oposicions. El temps va anar passant i les pitjors notícies es confirmaren. El Ministerio de Hacienda requeria a la UB que anul·lés les oposicions. En comptes de donar la cara i explicar què passava, la informació corria per correus i comentaris als passadissos, sense que en rebéssim cap explicació oficial.

Sabem de la situació de precarietat i inseguretat laboral de la majoria de col·lectius de la Universitat: persones becàries, associades, agregades, interines, laborals, falsos autònoms… la UB utilitza un munt de figures per espolsar-se la feina estructural que haurien de dur a terme persones contractades d’una manera estable. La convocatòria d’oposicions i l’ampliació de les Borses de Treball era una gran notícia, una esperança per a moltes interines. Però al final tot es va convertir en una innocentada de tant mal gust com la consideració de treballadores irregulars per a totes aquelles interines contractades a partir del 2016; gent que va entrar amb l’anunci de nomenaments del principi del 2016 o amb l’anunci de nomenaments per necessitats d’urgència de l’estiu del 2017, que se’ls diu que estan en aquesta situació irregular i se les continua contractant.

De què parlem quan parlem d’inseguretat i precarietat laboral?

La incertesa del futur laboral d’una gran part de la plantilla de la UB és un mal endèmic en aquesta casa, agreujat per l’absència de concursos durant els últims anys. No conèixer quina continuïtat laboral tindràs et porta a assumir amb por la teva estada a la UB. Així, ens trobem una de les grans angoixes amb què viuen molts treballadors i treballadores interines: la por de parlar i d’expressar-se lliurement. També la por d’exercir drets com el de vaga; i, és clar, la por que els caps emetin informes negatius que puguin afectar les expectatives de futur.

Tanmateix, com si amb l’angoixa pel futur no n’hi hagués prou, la situació de les persones interines esdevé d’allò més difícil quan han de treballar, formar-se per desenvolupar les tasques que inicien i preparar-se per a les properes oposicions. A més, estem parlant de persones treballadores que en la majoria de casos entren a llocs de treball on les necessitats d’urgència i l’acumulació de feina són enormes. Diguem-ho clar: no es contracten interins i interines per reforçar puntualment una pujada de feina molt limitada, sinó que es contracten quan la demanda és enorme i l’exigència laboral és altíssima. En aquestes situacions es contracta gent nova que no té coneixement de la plaça que ocupa i se’ls pretén exigir resultats des del minut zero amb una formació en paral·lel que li exigeix més atenció, esforços i dedicació. Esperem seriosament que, a més, aquestes persones es preparin en condicions les oposicions que en molts casos, si no les aproven, les expulsaran fora de la casa després d’haver-hi treballat durant anys? Si s’obren més cursets de formació i places per preparar-se, es buscarà la manera de reforçar la feina que fan les interines? O simplement s’esperarà que assisteixin als cursets i després es quedin fins a les tantes per acabar la feina que s’hagi acumulat? O potser es programaran fora de l’horari laboral amb la sobrecàrrega que representarà la “doble” jornada?

Per si tot això no resultés prou aclaridor…

La capacitat de generar innocentades de mal gust de la UB no acaba. Hem d’afrontar una manca de transparència que malauradament ja no ens pot sorprendre. Mentre arribaven les notícies del requeriment del Ministerio al més pur estil 155, que més que un cos ministerial de l’administració sembla tractar-se d’un Sinistrerio (capaç de crear els pitjors sinistres a la vida de la gent), la informació que arribava al personal eren rumors i correus d’organitzacions corporatives. No va ser fins ben finalitzat el termini que no va aparèixer informació oficial (Resolucions del DOGC i la UB de 31-I-2018: https://seu.ub.edu/ofertaPublicaCategoriaPublic/listPublicacionsAmbCategoria?categoria.id=41591). Ningú no deu alarmar-se ja de la discriminació en l’accés a la informació. De fet, la nota comunicativa de la UB va aparèixer més tard a la intranet de la UB amb data 29-I-2018, tot i que fou accessible posteriorment (El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública requereix a la UB aturar 37 places de l’Oferta Pública de l’any 2009: https://intranet.ub.edu/dyn/cms/menu_eines/noticies/2018/01/062.html) i no pas al web obert de la UB.

A nosaltres, com a secció sindical que no és present als òrgans de representació formal del PAS (comitè i junta), amb prou feines ens donen cap informació. Malgrat que hem formulat diverses preguntes per escrit amb relació a aquest tema, les respostes que ens han donat són curtes i poc aclaridores. De fet, amb l’última resposta rebuda per Gerència al principi d’aquest mes se’ns generen més dubtes i preguntes que no pas certeses; si alguna les vol analitzar està convidada a llegir-les i interpretar-les plegades, però a nosaltres només ens queda clar que comptem per ben poc. A les persones precàries i interessades tampoc no els donen explicacions. En realitat, no sabem si les explicacions que donen són realment vàlides. En el mateix comunicat de la UB, s’hi referien a les convocatòries de l’oferta pública de 2016 i 2017 que havien de tenir lloc al març del 2018. Posteriorment, ens va arribar que les oposicions serien al maig. Les últimes informacions que ens ha donat la UB ja no esmenten que les oposicions siguin aquest mes de maig. Som a la segona quinzena de mes i encara no s’ha convocat res. Qui sap, potser fan com amb el cas de la devolució de les taxes que just quan informàvem que s’esgotava el termini la UB l’amplia fins al 25 de maig (https://www.ub.edu/gper/FC2_2017_1/faces/inici.jspx). Tot i que encara sense informar-ne, potser ja podem estar satisfetes de l’ampliació. També veiem com ha estat el Jutjat d’Instrucció número 8 de Barcelona el que “ha ordenat a aquesta universitat l’emplaçament als possibles interessats, per tal que, de considerar-ho oportú, puguin comparèixer a l’esmentat recurs” (http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=817060&language=ca_ES). Sembla que si no és a costa d’ordres, requeriments i sentències, l’equip de govern de la UB no es mou per la seva gent.

Trobem tota la solidaritat a les companyes?

La situació de les interines a qui ens referim no és gens anecdòtica. Estem parlant de persones que si no aproven les oposicions es poden quedar al carrer després d’haver estat treballant anys a la UB. Per contra, veiem com sindicats i organitzacions formals del PAS defensen acords, reglaments i decisions que poden deixar al carrer companyes del PAS. Tot simplement perquè en el moment de l’examen poden tenir un mal dia. A tot això, cal afegir-hi discursos del tot elitistes i excloents contra les persones que fa poc que han entrat o que tenen vinculacions laborals precàries. Resulta inacceptable que des d’organitzacions i espais de representació de les persones treballadores es fomenti el discurs criminalitzador contra els sectors més precaritzats de la UB. Hem hagut d’escoltar amb estupor com les persones becàries de col·laboració, les laborals o les interines són persones “enxufades” que treballen immerescudament a la Universitat. 

Sense obviar-hi que hem vist i hem denunciat males pràctiques contractuals en aquesta casa, que a més han afectat i perjudicat companys i companyes molt properes. Segons el nostre parer, escampar que les persones més precàries són “privilegiades” i “endollades” és d’un cinisme extrem. Vivim una insostenible falta de personal que es cobreix amb contractacions precàries per a persones que han d’aguantar el menyspreu de sentir que encara tenen sort. I han de sentir que, vist els discurs d’aquests representants dels treballadors, no els representen a ells. Potser és que hi ha qui es preocupa només que no li toquin segons quines comissions de serveis a dit i qui es despreocupa absolutament que hi hagi una enorme manca de personal a la UB o que hi hagi treballadores que portin anys treballant sense els drets que li pertoquen i es puguin quedar fora, al carrer.

Què podem reivindicar…

Contra tota aquesta lògica depravada no reivindiquem res que sigui de l’altre món. Mesures tan simples com mecanismes per evitar l’exclusió de cap persona que treballi a la UB, mecanismes que siguin tant de formació com de descompressió de l’acumulació de feina que hi ha, o els canvis necessaris al reglament de la Borsa de Treball per evitar l’exclusió de cap companya. Falta personal, és cert, i els pressupostos de la UB són els que són. Reclamar el deute que la Generalitat manté amb aquesta universitat i fer-ne públic l’import exacte seria un bon començament. I també reclamar que el finançament estatal fos equànime per a les institucions d’ensenyament públic i deixar d’externalitzar recursos a entitats i fundacions privades, per tant internalitzar plantilles i garantir igualtat laboral, respecte dels drets i condicions salarials dignes per a tot el personal que treballa a la UB tingui o no tingui relació amb la universitat.

Alhora, reivindiquem altres mesures ben simples, com ara implementar mecanismes per mantenir informat el personal interí de la situació i previsió de noves convocatòries. Algú desconeix que la majoria de personal interí de la casa s’ha presentat a les oposicions? Les van suspendre, gràcies! Però tenim un bon indicador de la gent interessada a quedar-se a la UB, o no? Diríem que sí i a més diríem que la UB així ens ho reconeix amb les mitges respostes que ens dóna. També diríem que es tracta d’un valor social enorme de gent que està treballant a la UB, que s’ha format, a qui s’han dedicat uns recursos, que s’ha esforçat molt per desenvolupar la seva feina a la UB i que ara no hauria de quedar al carrer amb una mà al davant i l’altra al darrere. Gent a qui s’hauria de tenir un mínim respecte, per exemple enviant-los un simple correu electrònic oficial en què se’ls avisés de l’esgotament del termini del formulari i l’actual ampliació del termini, cosa que la UB no ha fet. Insistim-hi amb aquest enllaç: les persones que hagin abonat els drets de participació a les oposicions suspeses poden recuperar l’import de les taxes fins al divendres 25 de maig (Devolució taxa procés selectiu C2: https://www.ub.edu/gper/FC2_2017_1/faces/inici.jspx).

Sigui com sigui, l’obertura de concursos i contractació no precària del personal de les borses és una necessitat imperiosa. Qui la vulgui defensar que ho faci fins a les últimes conseqüències, i qui no vulgui que faci un pas enrere. En la mesura de les nostres capacitats, voluntats i contextos la COS UB mirem de plantar cara per garantir l’accés al treball, el respecte dels drets i la dignificació de les condicions de treball. Entre càrrecs, complements salarials, banderes, discursos i simbolismes, intentem exposar i transformar les situacions de les persones que pateixen i callen per por de ser excloses i expulsades. No cal anar a buscar-les en barracots, ja que probablement són a la taula del costat, al despatx més proper, a l’oficina del davant, a la unitat administrativa o al departament, són gent que no hi pensaríem.

Hem enregistrat diferents textos preguntant i demanant informació, posant sobre la taula alternatives a tota aquesta situació estructural de precarietat i inseguretat. Hem obert grups de treballs per canalitzar la informació, les reivindicacions que ens pugueu fer arribar i les situacions que ens vulgueu explicar. Treballem per organitzar i sistematitzar diferents iniciatives de lluita contra la precarietat. Sabem que som poques persones i que dins l’àmbit del PAS no tenim representació institucional: no ens hi hem presentat a Junta ni a Comitè, creiem que no és imprescindible ser-hi, si hi fóssim no seria per lluir-ho tal com succeeix sovint en aquesta casa estamental i jeràrquica. Lluitem col·lectivament contra la precarietat, hi creiem com l’únic mitjà per conquerir els drets de qui els són negats.

Barcelona, 18 de maig del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Vagues, manifestació i concentracions a la UB (del 24 al 30 de maig). Taula reivindicativa

CARTELL VAGA COMITÈ I JUNTA

 La taula reivindicativa bàsica que ara mateix estem defensant com a Comitè d’empresa –la qual abraça àmbits tant del PDI-laboral com del PDI-funcionari–, és aquesta:

• Que es reobri d’una manera efectiva la taula de negociacions per regularitzar els falsos associats.

• Que es millorin les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i que s’elimini el greuge comparatiu salarial que pateixen els associats amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador.

• Que es reconegui l’existència de contractació fraudulenta de professorat temporal (falsos associats i falsos interinatges) que cobreix tasques estructurals i que no es faci cap acomiadament (en forma de no renovació o reducció de contracte).

• Que s’implementin plans d’estabilització per als investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.

• Que s’obri una taula de negociacions per resoldre els greus problemes laborals que pateixen els investigadors predoctorals.

• Que s’enllesteixi urgentment l’elaboració de la relació de llocs de treball i s’aprovi amb l’acord previ i vinculant de les Seccions departamentals, el Comitè d’Empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari.

• Que es posi fi a la implementació del punt cinquè de la normativa del PDA, que des del curs 207-18 ha materialitzat l’aplicació del Reial Decret-Llei 14/2012 del govern del PP en el sentit d’augmentar la docència de professorat a jornada completa a 32 crèdits.

Per totes aquestes raons, el Comitè d’empresa del PDI-Laboral cridem tota la comunitat de la UB a continuar exigint a l’equip rectoral respostes en vista de la cronificació de la degradació de les nostres condicions de treball, de totes les formes que  decidim assembleàriament.

Les nostres raons les pots consultar aquí: https://www.dropbox.com/s/7fmie6jndidgb2g/ASSEMBLEA_PDI_i_Raons.pdf?dl=0

Barcelona, 18 de maig del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Anem a la vaga? Dimarts 15 Assemblea PDI UB convocada pel comitè d’empresa en bloc

CARTELL COMITÈ ASSEMBLEA 15-V-2018
Reenviem la convocatòria d’assemblea del comitè d’empresa del PDI-laboral de la Universitat de Barcelona, a la qual donem suport tots els sindicats (TransFormemUB [COS-CGT/PPA-APR], CCOO, UGT, CSIF i I-CSC).

***

ASSEMBLEA PDI-LABORAL UB, DIMARTS 15 (DE 2 A 4), A L’AULA 101 DEL PATI DE LLETRES DE L’EDIFICI HISTÒRIC (PLAÇA UNIVERSITAT)

El Comitè d’empresa del Personal Docent i Investigador laboral de la UB convoquem assemblea per al dimarts vinent dia 15, de 2 a 4 de la tarda, a l’aula 101 del Pati de Lletres de l’Edifici Històric (Plaça Universitat), amb l’ordre del dia següent:


1. Informacions sobre la situació actual del PDI-laboral (inclosa informació sobre els requisits per a la renovació dels contractes del professorat associat).

2. Mobilitzacions immediates (propostes de vagues).

La taula reivindicativa bàsica que ara mateix estem defensant com a Comitè d’empresa –la qual abraça àmbits tant del PDI-laboral com del PDI-funcionari–, és aquesta:

• Que es reobri d’una manera efectiva la taula de negociacions per regularitzar els falsos associats.


• Que es millorin les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i que s’elimini el greuge comparatiu salarial que pateixen els associats amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador.


• Que es reconegui l’existència de contractació fraudulenta de professorat temporal (falsos associats i falsos interinatges) que cobreix tasques estructurals i que no es faci cap acomiadament (en forma de no renovació o reducció de contracte).


• Que s’implementin plans d’estabilització per als investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.


• Que s’obri una taula de negociacions per resoldre els greus problemes laborals que pateixen els investigadors predoctorals.


• Que s’enllesteixi urgentment l’elaboració de la relació de llocs de treball i s’aprovi amb l’acord previ i vinculant de les Seccions departamentals, el Comitè d’Empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari.


• Que es posi fi a la implementació del punt cinquè de la normativa del PDA, que des del curs 207-18 ha materialitzat l’aplicació del Reial Decret-Llei 14/2012 del govern del PP en el sentit d’augmentar la docència de professorat a jornada completa a 32 crèdits.


Per totes aquestes raons, el Comitè d’empresa del PDI-Laboral cridem tota la comunitat de la UB a continuar exigint a l’equip rectoral respostes en vista de la cronificació de la degradació de les nostres condicions de treball, de totes les formes que assembleàriament decidim, i a participar a l’assemblea de PDI el dimarts vinent, 15 de maig, a les dues del migdia (14h), a l’aula 101 del Pati de Lletres de l’Edifici històric (Pl. Universitat).


Les nostres raons les pots consultar aquí:
https://www.dropbox.com/s/7fmie6jndidgb2g/ASSEMBLEA_PDI_i_Raons.pdf?dl=0
 
Shared with Dropbox

Barcelona, 10 de maig del 2018

Comitè d’empresa del PDI-Laboral de la Universitat de Barcelona

ASSEMBLEA TF UB

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Devolució de taxes oposicions 2009 (PAS) sense avís de la fi del termini

A punt d’esgotar-se el termini per a la devolució de les taxes de les oposicions del 2009, l’equip de govern de la UB encara no ha enviat un correu d’avís

El formulari per sol·licitar el retorn de les taxes de les oposicions del 2009 per al procés selectiu de nou ingrés a auxiliars administratives es tanca el dimarts 15 de maig. Aquestes oposicions, convocades el 28 de desembre del 2017, van ser suspeses per l’equip de govern de la UB a requeriment del Ministerio de Hacienda  (https://intranet.ub.edu/dyn/cms/menu_eines/noticies/2018/01/062.html).

La UB es va comprometre a retornar els diners de les taxes abonades en concepte de drets per participar a les oposicions. Va obrir un formulari a la Seu Electrònica (https://seu.ub.edu/ofertaPublicaCategoriaPublic/listPublicacionsAmbCategoria?categoria.id=41591) fent-ne una comunicació a la intranet, però cap notícia pública [(https://intranet.ub.edu/dyn/cms/menu_eines/noticies/homeNoticies.html?cat=ComunicatsPAS&submit.x=7&submit.y=9&submit=Cerca16-IV-2018. Formulari per sol·licitar la devolució de les taxes abonades en concepte del Procés selectiu per a l’ingrés a l’escala d’Auxiliars Administratius (subgrup C2) de la UB, publicat en data 28 de desembre de 2017 (Fins al 15 de maig)].

 
seu.ub.edu
Convocatòria de procés selectiu per a l’ingrés a l’escala d’Auxiliars Administratius (subgrup C2) de la Universitat de Barcelona(Codi FC2/2017/1)

Tenint en compte la quantitat de personal interí i precari de la UB que es va presentar a aquestes oposicions, considerem imprescindible informar la gent del PAS d’aquest formulari i de l’esgotament del termini.

Aquí a sota hi ha l’enllaç directe per si vau pagar les taxes de les oposicions suspeses:

Devolució taxa procés selectiu C2:

https://www.ub.edu/gper/FC2_2017_1/faces/inici.jspx

 
Universitat de Barcelona – Personal d’Administració i Serveis pas@ub.edu Última actualització: 19/03/2018

Barcelona, 12 de maig del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Manifest de la Coordinadora Obrera Sindical amb motiu del 1r de Maig del 2018, Dia Internacional de la Classe Treballadora

Amb motiu de la nostra Diada Internacional, i en el marc de l’escalada de violència feixista i imperialista, capitalista i patriarcal que patim tota la classe treballadora arreu dels Països Catalans, arreu dels estats espanyol i francès, i arreu del món, la COS creiem necessari allunyar-nos de qualsevol visió interclassista en el context de les lluites que tenim plantejades davant nostre en el camí per l’alliberament.

Tenint ben present la Vaga General del passat 3 d’octubre de 2017 a Catalunya, la Vaga General Feminista del passat 8 de març, i altres lluites exemplars com la dels docents de les Illes o la dels treballadors i treballadores del sector carni d’Osona, necessitem fer més visible que mai la realitat d’hiperexplotació i opressió que patim el conjunt de la classe treballadora i, molt especialment, el jovent, les dones i les persones migrants que en formen part.

Si realment volem alliberar-nos no podem obviar la relació directa entre el patriarcat i el capitalisme, el manteniment de les estructures econòmiques capitalistes, també contra el capitalisme financer i especulatiu.

De la mateixa manera, cal que visibilitzem el nostre compromís internacionalista davant els atacs creixents contra el moviment obrer internacional i contra els pobles en lluita per la seua completa i real emancipació, com el kurd, el palestí o el català. El nostre és un compromís ferm, emancipador, de classe i feminista, contra tot imperialisme (bé siga espanyolista, de la UE, de l’OTAN, l’ONU, els USA, la Xina, Rússia, Turquia, Saudí… o de qualsevol altre pelatge), i contra tota forma d’opressió i explotació capitalista i patriarcal.

Contra la precarietat, la sobreexplotació i la misèria: Solidaritat i organització de la classe treballadora

La crisi econòmica que afrontemm des del 2007 ha agreujat la terrible situació que ja patíem el conjunt de la classe treballadora i ha servit d’excusa per mantenir una desigualtat que nodreix un sistema basat en opressores i oprimides i que juga a l’engany per mantenir les estructures productives.

La sortida de la patronal a la crisi i la manca d’organització sindical combativa han propiciat negociacions de convenis a la baixa i la flagrant explotació de la classe treballadora en tots els sectors, però sobretot en aquells més feminitzats com el telemàrqueting o el comerç; o en d’altres en què les condicions de treball s’agreugen per la duresa de la feina i per la duresa del tracte inhumà que reben les treballadores que no només han de suportar la penositat laboral, sinó que també han de patir la social dins d’un ambient fortament embrutit i patriarcal; el sector de les càrnies és, malauradament, paradigma d’aquest model. Tota aquesta escalada de precarització no s’haguera pogut materialitzar sense la complicitat dels sindicats majoritaris, els quals no han dubtat q posar-se al costat de la classe opressora i utilitzar la por com a moneda de canvi i justificació de la seua traïció.

Sabem que aquest bucle infernal només es pot trencar amb la nostra organització com a classe obrera. Per això, la COS com a sindicat de classe, independentista, internacionalista, anticapitalista i feminista exigim:

· El repartiment del treball que implica una reducció de la jornada laboral a 35 hores sense pèrdua salarial.

· Un Salari Mínim Interprofessional, de mínima dignitat, de 1200 euros.

· L’abolició de la ‘Ley Orgánica de Extranjeros i la resta de la legislació que segrega i discrimina a les persones migrants als Països Catalans i a l’Estat Espanyol.

· La subscripció per part de l’Estat Espanyol del Conveni 189 de l’OIT i la recomanació 201 de l’OIT per posar fi a la discriminació de les treballadores domèstiques.

· La socialització dels beneficis i de la riquesa.

· La socialització de les tasques tradicionalment assignades a les dones i que ens condemna a dobles jornades i a una inserció laboral devaluada, de menors salaris amb les conseqüències de pensions i prestacions insuficients.

· Posar fi a les discriminacions en l’accés del mercat de treball pel fet de ser dones, joves i/o migrants.

Lluitem COS a COS! Organitzem-nos, formem-nos, conscienciem-nos, cuidem-nos… i fem-ho per guanyar. Perquè ho volem tot… lluitem per tot!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre l’aplicatiu per comunicar la participació a la Vaga General Feminista del 8 de Març

COS UB 8M

Avui mateix, divendres 13 d’abril, tanca l’aplicatiu per comunicar l’exercici del dret a vaga del 8 de Març

Hi ha moltes maneres d’invisibilitzar els moviments populars. Això es constata especialment  quan els objectius d’un moviment impacten sobre les estructures de poder de la nostra societat. Aquest és el cas del moviment feminista,  a  la UB,  amb les reivindicacions associades a la commemoració del 8 de Març i la seva praxi convocant un dia de vaga general. 

Hem vist com alguns sindicats amagaven que la vaga es convocava durant tot el dia i s’esbombava que només era de dues hores. També hem vist com se li negava el caràcter de classe obviant-ne els continguts en contra de la desigualtat social. O, per exemple, hem vist com destacades personalitats de sectors conservadors de la societat pretenien fer-se-la seva intentant encapçalar-la i manipular-ne els missatges. Alhora, se’n negaven o qüestionaven pressuposats excessos per dissimular el que realment és el feminisme de classe: un moviment que  defensa de la forma més radicalment possible que les dones som éssers humans i  que  estem oprimides i explotades pels abusos de l’aliança criminal entre patriarcat i capital. I, malgrat les invisibilitzacions, ho reivindicava tot fent ús dels instruments de la classe treballadora com ho són les vagues, els piquets, la mobilització, l’organització i la desobediència, fent allò que encarna el feminisme de classe: una vaga general feminista protagonitzada i encapçalada per dones de classe treballadora.

Doncs ara som davant d’un nou mètode per invisibilitzar la vaga. Aquest cop és a través de l’ús d’un “inofensiu” aplicatiu per informar de la participació a la Vaga General Feminista del 8 de Març (https://intranet.ub.edu/dyn/cms/menu_eines/noticies/2018/04/04_2.html). Aquest aplicatiu és una eina nova pel que fa l’àmbit del col·lectiu de PAS a la UB. A més, caduca avui mateix i no s’ha informat més que per una nota a la intranet. Pel que sembla –això diuen–, el  motiu del  canvi en la notificació de la  vaga és el retard de les dades de control horari –la qual cosa deixa en evidència el programa Perseu–. Així mateix, tampoc no s’ha explicat la destinació dels diners de l’estalvi econòmic en nòmines que suposa a la UB la vaga, i més tenint en compte que l’Assemblea  Feminista i altres col·lectius de la universitat van  demanar explícitament que aquesta quantitat s’esmercés en polítiques d’igualtat de gènere.

Per tot això, des de la COS UB reclamem, per una banda, que s’ampliï el termini de comunicació de l’exercici del dret de vaga, i, per l’altra banda, que s’enviï un correu a tot el personal de la UB avisant-lo de l’existència d’aquest aplicatiu i que es difongui pel web de la universitat. També reclamem que s’informi, tant per correu com per la pàgina web, de la resposta del rectorat sobre les reclamacions dels grups feministes de la UB entorn de la destinació dels diners estalviats en nòmines amb motiu de la vaga.

Barcelona, 13 d’abril del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Manifest 8 de Març del 2018 (COS UB)

cartell-quadrat-vaga-8M2018-COS----001.png

La Secció de la COS UB ens identifiquem plenament amb el posicionament sorgit de la conferència sectorial de lluita feminista de la COS Nacional i amb el manifest de les nostres companyes de COS Educació. Ens adherim i cridem a la Vaga General Feminista de 24 hores convocada per al dia 8 de Març, dia de la Dones treballadores. Es tracta d’una vaga general centrada en les reivindicacions nascudes de la nostra condició de treballadores amb doble jornada: la salarial i la domèstica. Entenem que vivim en un món d’explotació capitalista despietada en què les estructures patriarcals  opressives pretenen mantenir les dones com a mà d’obra submisa abundant, d’ús flexible i a preu de saldo.

El 8 de Març és una data que no es pot desvincular del seu origen al si del moviment obrer, quan ja des del segle XIX moltes dones treballadores organitzades clamaven per la igualtat salarial, la fi del treball infantil, la reducció de la jornada o el dret de vot, entre d’altres. La situació actual de les dones al món laboral continua sent de vulnerabilitat, fent actuals moltes de les demandes de llavors. En aquest sentit fem un exercici de memòria i reprenem amb aquesta vaga el sentit històric de la data, vinculada a la lluita de classes i allunyada de plantejaments interclassistes o de feminisme identitari.  El 8 de Març és el dia de les dones treballadores.

La situació actual de les dones que desenvolupen activitat acadèmica a les universitats catalanes –i concretament a la UB– és alarmant. L’any 2017 les dones representàvem el 45,1% del PDI, i un 41% només dins de la categoria de permanents. Això significa que seguim sent una minoria invisibilitzada i que rep la major part dels contractes precaris i inestables. La situació col·lectiva, però, s’agreuja a mesura que puja la categoria laboral i ara com ara representem només el 19,6% de les catedràtiques d’aquesta universitat. L’ascens esdevé un sostre de vidre constant que qüestiona la nostra capacitat i amaga el nostre paper com a investigadores i docents. L’any 2016, a les eleccions al rectorat de la UB, de les set candidatures cap estava encapçalada per una dona, perpetuant-se així una piràmide en què els espais de poder esdevenen masculins i afavoreixen la discriminació i la vulnerabilitat.

Quant el PAS, els problemes vénen per l’alta temporalitat i per la feminització d’alguns Serveis. La temporalitat i la política de contractació de la UB s’ha acarnissat dins les categories més baixes de l’administració. Categories que estan ocupades majoritàriament per dones i on, en funció dels serveis, resulta molt complicat compatibilitzar reduccions horàries. Habitualment aquestes reduccions no es cobreixen, de manera que en menys hores s’ha de fer la mateixa feina o bé aquesta ha de ser assumida per les companyes. Així, doncs, pot variar el volum de treball pel fet que una companya s’aculli o no a aquest dret. La temporalitat provoca entre altres coses que es renunciï a certs drets per por de no ser renovades o de no ser tornades a nomenar.

D’altra banda, el servei de neteja, altament feminitzat, es troba sotmès a la pressió imposada per la seva empresa que va presentar-se a un concurs en què la Universitat de Barcelona,  basant-se en barems economicistes, va licitar-lo sense tenir en compte les més que magres condicions que patirà el personal que desenvolupa la seva feina dins les instal·lacions universitàries.

Per tot això, demanem que la UB faci  –més enllà de meres declaracions institucionals– polítiques i accions efectives per garantir la igualtat de gènere.  Volem una universitat socialment justa, i això significa també que dones i homes tinguin les mateixes oportunitats dins la institució. Cal que ressituem, també dins la universitat, la vida i la seva sostenibilitat en l’epicentre del sistema. Això implica, per una banda, que les vides de les persones que hi treballen siguin vivibles, eradicant-ne la precarietat, l’explotació salarial i la temporalitat de la universitat, que com hem vist afecta en un percentatge superior les dones. Per altra banda, cal facilitar el desenvolupament de la carrera laboral (en el cas de PAS) i acadèmica (PDI) de totes les treballadores amb la dedicació que les cures de l’entorn afectiu i personal demanen.

Es tracta d’unes tasques imprescindibles en tota societat, com a éssers vulnerables que som, i que també han de ser assumides d’una manera col·lectiva en totes les seves instàncies. Demanem escoles bressol i ludoteques en tots els campus de la UB per donar servei a PAS, PDI i estudiantes que ho necessitin, sales de lactància i banys adaptats per a nadons en cada facultat. Demanem que es renovin tots els contractes d’associades en cas de baixa maternal i que es contracti professorat substitut per cobrir aquestes baixes (un dret no sempre reconegut).

Igualment, l’assetjament laboral i sexual que existeix i es silencia és una altra problemàtica davant la qual no podem mirar cap a una altra banda.  La UB ha de posar a l’abast i al servei de la víctima totes les eines necessàries per facilitar la resolució del conflicte el més ràpid i discretament possible, independentment que la víctima opti per fer-lo públic. La UB hauria de garantir a les seves treballadores un ambient  laboral on aquest tipus d’agressió no tingués cabuda. Alhora, cal que dins la universitat es respecti la diversitat de gènere.

El coneixement i la cultura s’ha desenvolupat tradicionalment per a i des de l’àmbit masculí, reforçant una visió del món i uns valors patriarcals. En aquest sentit, volem que la universitat treballi activament per capgirar aquesta situació, afavorint-hi la paritat de visions, coneixements i discursos i oferint eines per dur a terme una docència i una recerca amb perspectiva de gènere.

Per tot això, des de la COS UB no deixarem que s’apropiïn del nostra dia. No permetrem que el discurs polític de classe quedi en un segon terme. No permetrem que ens diguin que totes som iguals, que la nostra lluita és la mateixa… perquè sabem que no és així! Sabem que les dones obreres d’arreu del mon patim una violència política, social, econòmica, en definitiva estructural per part de la classe dominant que vol ofegar la nostra veu reivindicativa en una diada de color i festa. No permetrem que transformin el nostre dia de dones treballadores en un producte més del sistema preparat, embolicat i apolititzat per al consum de les masses. I la Universitat no en quedarà al marge! Per aquestes raons, encoratgem totes les companyes i els companys a fer vaga general feminista de 24 hores el 8 de Març vinent.

Barcelona, 6 de març del 2018

  • Manifest de la COS Nacional (1 de març del 2018):

http://www.sindicatcos.cat/index.php/item/2819-8-de-marc-vaga-general-feminista

  • Manifest de COS Educació (22 de febrer del 2018):

https://coseducacio.wordpress.com/2018/02/22/la-sectorial-deducacio-de-la-coordinadora-obrera-sindical-sadhereix-a-la-vaga-general-feminista-el-8-de-marc-de-2018/

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre la (pèssima) gestió de l’actual equip de govern de la UB i el model de “responsabilitat social” als cursos de formació per al PAS

El motiu d’aquest comunicat és el que la nostra secció sindical considerem una pèssima gestió de l’actual rector de la Universitat dE Barcelona, Dr. Joan Elias, i del seu equip rectoral, que pel que sembla encara farà bona la també pèssima gestió anterior del Dr. Dídac Ramírez i el seu equip de govern.

L’actual equip rectoral no només no s’ha posicionat davant del govern de l’estat espanyol en referència al procés constituent i als transcendentals esdeveniments polítics i socials esdevinguts als darrers mesos –apel·lant a una falsa “equidistància” que no ha fet més que normalitzar el procés repressiu que la societat catalana afronta des de la proppassada tardor–, i no només no s’ha oposat al procés de privatització de la universitat pública, sinó que des d’un principi s’està alineant amb els poders fàctics i els interessos econòmics de les empreses privades per  dissenyar una universitat elitista que exclou les classes populars –la majoria social–, i que arrasa el nucli de la concepció tradicional del model de la UB com a servei públic per a l’educació superior. A hores d’ara, la col·lectivitat universitària continuem desconeixent l’import exacte del “forat” econòmic del Parc Científic, l’import exacte del deute de la Generalitat de Catalunya amb la UB, i els motius del sobrecost –xifrat en prop de 20 milions d’euros (40 milions de despesa enfront dels si fa no fa 20 milions pressupostats inicialment)– del nou edifici de la Facultat de Dret. S’hi pot afegir el cost de la implementació del nou programa informàtic Perseu –que s’ha demostrat més ferragós que l’anterior en termes d’operativitat–, o el cost del programa administratiu SAP, que hauríem de saber si es va emmarcar en el cost de mercat real i que encara s’està pagant al Corté Inglés.

Continua perpetuant-se la precarització laboral d’una bona part del PDI-laboral i la inconsistència d’una política de professorat que no resol l’ampli espectre de conflictes que abraça totes i cadascuna de les categories laborals del PDI. El Comitè d’empresa de PDI-laboral de la UB, com a canal de representació formal de més de 4.000 treballadors i treballadores, està sent sistemàticament menyspreat en la seva funció d’òrgan de negociació. Se’ns informa poc, tard i malament, i en aquest any i mig darrer l’equip de govern ha demostrat d’una manera fefaent la desconsideració practicada amb aquest comitè. En aquest context, l’execució del Pla de la Governança es reflecteix, per exemple,  en el darrer curs de formació que el PAS es va veure obligat a realitzar.

 

“La responsabilitat social i la seva aplicació a la Universitat de Barcelona”: que cadascú valori i jutgi l’aplicació d’aquest curs de formació per al PAS

L’any 2017 es va obligar el PAS de la UB a fer un curs que, a més de no tenir cap sentit pràctic, era una declaració de principis, una mena de “rentatge de cara”  amb l’únic objectiu de justificar les decisions polítiques que està imposant el model actual de governança. Als continguts, especialment al mòdul 3 sobre Model de gestió/direcció, s’hi veia amb claredat que des de l’òrgan de govern es pretén convèncer el conjunt de treballadors i treballadores del PAS que totes les polítiques que segueix la UB son èticament correctes. Tanmateix, el model de gestió/direcció de la governança és, segons les seves pròpies paraules, “una manera de fer que comença per dalt (la direcció de la universitat)”, i que per tant ja se situa d’entrada en contra de la noció del funcionament de la UB sobre la base de l’exercici de mecanismes participatius i democràtics.

L’any 2013 es va crear el “Projecte de Formació i Pràctica de Gestió del Temps”, que és com es va anomenar oficialment els cursos de formació adreçats al PAS (podeu trobar l’explicació del procés d’acord i desenvolupament d’aquest projecte i les normatives i instruccions respecte a això (2013 i 2014) a https://intranet.ub.edu/dyn/cms/02_treball_UB/11_conciliacio_gest_temps/. Amb relació a aquests cursos, tot i la bona voluntat a l’hora d’oferir el màxim d’oportunitats per superar-los amb èxit (que consisteix en una o dues proves tipus test que podem contestar tantes vegades com vulguem, sense penalització, comptant la puntuació més alta –cosa que fa possible contestar a “l’atzar” i anar endevinant les respostes–), en destaquem les mancances principals. Pensem que pedagògicament no tenen gaire sentit i que són molt millorables per diverses raons:

  • No cal llegir-ne els contingutsni fer les activitats prèvies (més enllà d’obligar-nos-hi per “passar al següent capítol”, tampoc no cal llegir-lo ja que podem superar les proves amb sentit comú o amb un nivell de coneixença del temari molt superficial).
  • Malgrat que el curs es du a terme a través d’una plataforma en línia, durant tot el curs no hi ha la possibilitat de comunicar-nos o de resoldre els nostres dubtes, ni amb tutors ni amb companys, la qual cosa impossibilita el procés de debat i d’aprenentatge col·lectiu.
  • Les temàtiques dels cursos no responen als interessos dels treballadors i treballadores (en el cas de l’últim curs de 2017, fins a quin punt respon a uns interessos polítics que concebem com a manipulats).
  • No es proposen activitats o tasques engrescadoreso motivadores (els continguts es limiten a abraçar un recull de PDF que hem de llegir seguint una metodologia tradicional que no encoratja pas a la participació).
  • Atès que el PAS és un col·lectiu molt ampli i heterogeni que aglutina diferents tipus de feines amb objectius diversos (personal administratiu, punts d’informació, biblioteques o CRAI…), els cursos haurien d’haver estat dissenyats de manera més personalitzada i oferir un ventall d’opcions perquè els treballadors poguessin escollir el curs més adient d’acord amb les necessitats de les tasques que es realitzen a cada lloc de treball.

Per nosaltres, el motiu de les característiques i mancances dels cursos és bastant clar. Per una banda, la institució omple l’expedient amb facilitat i pot afirmar que compleix amb el que preconitza, és a dir, amb el compromís de dur a terme una formació continuada als treballadors i treballadores. Per altra banda, es tracta d’una forma de sotmetre el col·lectiu imposant els cursos a través d’una mena de xantatge, perquè si no es fan es perden una sèrie de drets laborals.

 

Contextualitzem la nostra denúncia

Sota l’argument de l’anomenat “bé comú”, l’actual imposició de les polítiques de governança n’exclou la societat i la priva d’un sistema participatiu en què puguem decidir col·lectivament allò que realment ens beneficia a tothom. D’aquesta manera, el terme absolutament relatiu de “bé comú” esdevé allò que un petit grup de dirigents decideix que resulta convenient per al conjunt de la societat.

A la universitat pública, reflex de la societat en què vivim, també s’estan aplicant aquestes polítiques, excloent-ne els i les treballadores i estudiants a l’hora de decidir el model educatiu que necessitem. A la Universitat de Barcelona, com a la resta de la societat, el model de govern corporatiu anomenat governança  s’està imposant subreptíciament, d’una manera soterrada, a mode de cop d’estat silenciós, sense la discussió i el consens de la col·lectivitat universitària, silenciant-hi perspectives crítiques i models alternatius i segregant-ne les classes populars per motius econòmics.

La governança i els canvis només es poden implantar a través d’un pla desplegat per fases, temptejant per tal de no trencar el precari equilibri entre els diferents col·lectius de la institució universitària, analitzant curosament la reacció que provoca cada canvi, jugant amb les persones que en formem part, mantenint satisfets els uns mentre s’acomiada els altres, en fi, comprovant a cada pas que es fa que el conjunt s’empassa cada mesura concreta aplicada a una part, sempre començant pels més febles.

En aquest sentit, ja fa temps que al PAS se’ns està “estovant”, sotmetent, i al mateix temps posant caramels a la boca a fi de tenir-nos mínimament satisfets davant la reestructuració de la UB, amb tot el que això implica (acomiadaments, no renovacions de contracte, augment de jornada laboral…), i el que sens dubte vindrà si no reaccionem (augment de la jornada laboral, mobilitat, aprofundiment i generalització de l’externalització de serveis…). Ara com ara, el PDI-laboral és el col·lectiu en què més acomiadaments/no renovacions s’estan produint, com a conseqüència directa de la nova estructuració de la UB. Quan s’hagi “purgat” aquest col·lectiu, sens dubte tocarà el torn al PAS.

L’any 2012, arran de l’augment de la jornada laboral i de la supressió dels dies d’afers propis, les assemblees generals del PAS varen decidir la insubmissió amb un ampli consens. Finalment, tot i el paper desmobilitzador d’alguns sindicats grocs, i gràcies a la mobilització i la insubmissió d’un petit grup de companys i companyes, a les negociacions es va recuperar força terreny aconseguint l’acord del calendari laboral menys desfavorable de totes les universitats públiques. En comptes de mitja hora, es va acordar un augment efectiu de 15 minuts (els altres 15 minuts es varen catalogar com a gestió personal del temps, és a dir, organitzar la feina des de casa), i per compensar la pèrdua de dies d’afers propis, es va crear una borsa d’hores de conciliació.

Malgrat tot, aquests acords –resultat de la pressió exercida per les mobilitzacions– van anar acompanyats d’una condició que afirma textualment: “Els membres del PAS que no responguin el qüestionari o posteriorment no segueixin el curs de formació no tenen dret a l’ús de les hores que s’assignen a aquest projecte.” Es a dir, per poder gaudir dels 15 minuts de gestió personal del temps, el PAS havia de fer un curs de formació cada any, la qual cosa considerem en si mateixa força absurda atès que els cursos de formació, tret de certes qüestions relatives a seguretat laboral, sempre havien estat i haurien de ser totalment voluntaris. En cap cas es relaciona el Projecte de Formació de Gestió del temps amb la Borsa d’Hores de conciliació, tothom té dret a aquests dies i hores encara que no vulgui fer els cursets ( podeu llegir la notícia desmentint alguns rumors a https://intranet.ub.edu/dyn/export/sites/ubintranet/galeries/pdfs/noticies_pdf/pas/gestio_temps/gerencia_22013.pdf).

Un altre exemple més recent consisteix en la recuperació d’una borsa de diners destinats a la roba de treball. Ara bé, per gaudir d’aquests diners s’obliga el PAS a presentar una declaració jurada segons la qual destinarem aquesta quantitat a la roba (sota la possibilitat de ser sotmesos a una auditoria).

Per justificar l’acord, l’any 2014, el primer curs de formació es va dedicar a la gestió personal del temps. L’any 2015 es va centrar en l’ús del correu electrònic. L’any 2016 es va impartir un curs sobre prevenció de riscos laborals. I en l’edició del curs del 2017, se’ns diu que “la responsabilitat social té els seus orígens en les grans corporacions de l’àmbit privat, sovint els seus indicadors estan força orientats cap a aquest tipus d’institucions” (podeu trobar el llistat de cursets de gestió del temps des del 2014 a https://www.ub.edu/portal/web/formacio-corporativa/gestio-temps). També s’hi menciona l’economia del bé comú com un moviment social que advoca per un nou model econòmic fonamentat en l’obtenció del bé comú i la cooperació, en lloc de la recerca egoista del benefici propi i la competència, però l’objectiu d’aquest moviment és, segons la seva pròpia pàgina web, “crear un marc legal vinculant per a la creació de valors d’orientació empresarial”. També podem llegir-hi: “L’Economia del Bé Comú és tendencialment una forma de sistema de mercat, en el qual les coordenades dels motius i objectius d’aspiració de les empreses (privades) siguin canviades d’afany de lucre i concurrència per contribució al Bé Comú i cooperació”, amb la qual cosa queda palesa la intenció de convertir la Universitat de Barcelona en una empresa privada conservant el segell d’institució pública.

Segons el curs, l’aplicació de la “responsabilitat social” a la UB justifica i legitima l’existència de la governança mateixa: “L’existència d’uns mecanismes generalment acceptats de governança és fonamental perquè qualsevol empresa pugui manifestar que aplica la Responsabilitat Social a la seva gestió estratègica i operativa.”

Finalment, se’ns diu que l’Oficina de Control Intern, Riscos i Responsabilitat Social (OCI) (amb dependència orgànica directa del rector), i la Comissió de Responsabilitat Social (una comissió delegada del Consell de Govern en què allò que s’aprova té el mateix pes que el que aprova el Consell), són els encarregats d’institucionalitzar la “responsabilitat social” a la UB. La Comissió de RS està formada per representants del Personal d’Administració i Serveis (PAS), del Personal Docent i Investigador (PDI), dels estudiants, de la “societat civil” (Consell Social) i de l’equip de govern (entre els quals hi ha el rector), i una de les seves principals funcions rau a dissenyar les directrius per a la implementació gradual d’un model de gestió fonamentat en els principis de la “responsabilitat social”. Ens preguntem quins han estat els criteris per escollir aquests representants, els interessos de qui representen realment i, en vista del que hem vist fins ara, quins seran els criteris per dissenyar el nou model de gestió.

Sobre les funcions de l’OCI se’ns explica que es divideixen en dues àrees:

  • Control intern i de riscos laborals, i com a exemple ens expliquen que, si es decideix contractar uns serveis determinats que impliquin una externalització de funcions que es porten a terme des de la universitat, mitjançant la figura d’un interventor en l’àmbit econòmico-financer es poden emetre consideracions sobre si aquesta contractació/externalització proposada és convenient per a la universitat. Es tracta d’un mitjà per legitimar el procés externalitzador que patim des de fa més de 20 anys.
  • Funcions vinculades a l’àmbit de la “responsabilitat social”, com ara recopilar les iniciatives desenvolupades a través d’una memòria anual elaborada d’acord amb les indicacions dictaminades per la Global Reporting Initiative (GRI), que ha creat el principal estàndard mundial en la composició de memòries de “responsabilitat social”. Com ja hem comentat, la “responsabilitat social” té els seus orígens en les grans corporacions de l’àmbit privat, per tant els indicadors d’aquest estàndard sovint estan orientats cap a aquest tipus d’institucions.

Com a conclusió considerem que en aquest cas la “responsabilitat social” esdevé un mitjà per continuar perpetuant el sistema, l’estructura i les polítiques de destrucció del model d’universitat pública que fins fa uns quants anys havia encarnat la UB mateixa. Llegint els continguts del curs de formació, sembla que les reestructuracions, els acomiadaments, la precarització dels llocs laborals i de les condicions laborals i salarials amb contractes temporals (no sols durant més de 3 anys, sinó durant més de 6, 10, 15 i 20 anys!!!, contravenint tota la legislació superior europea), les falses beques de col·laboració, pràctiques, no-substitució de les jubilacions, i un llarg etcètera, tot plegat és aprovat pels òrgans responsables de l’aplicació de la “responsabilitat social” a la UB, de manera que hem de sentir-nos orgullosos de poder formar part d’aquest projecte d’universitat “socialment responsable” i de gaudir d’un curs formatiu que, ara sí, qualifiquem d’infame.

Finalment, com a exemple de primeres mesures vinculades amb l’aplicació pràctica de la “responsabilitat social” a les treballadores de la Universitat de Barcelona, podeu llegir la notícia següent: “Primera presentació del futur sistema de compliment ètic i normatiu de la UB 22/06/2017”, que podeu trobar clicant aquest enllaç:

https://intranet.ub.edu/dyn/cms/menu_eines/noticies/2017/pas/06/22_2.html .

L’1 de març va sortir publicat el curs del 2018, “Conscienciació en CiberSeguretat a la Universitat de Barcelona”.  Així que ja estem un altre cop sotmeses al xantatge de la reducció de jornada diària i amb l’expectativa de com es traduirà després en el nostre dia a dia allò sobre el qual se’ns alliçona al curs.

La secció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical de la Universitat de Barcelona (COS UB), nascuda a l’estiu del 2012, estem denunciant des del primer dia el que concebem com un procés de destrucció explícita de la universitat pública. Així no avancem, sinó que llencem per la borda dos segles de duríssim combat per la construcció d’una educació pública al servei de les necessitats de coneixement, benestar, llibertat i justícia social de la societat catalana. El pensament i la ciència que volem han de ser sempre crítics respecte a un estat de les coses basat en la desigualtat: nosaltres defensem l’articulació racional del coneixement i dels recursos que generem per transformar les condicions materials de vida del conjunt de la societat catalana, començant pels sectors empobrits que pateixen el model actual de relacions socials. Passen els anys i les legislatures parlamentàries i cap organització política, ni al Parlament català ni al Congrés espanyol, advoquen per revertir aquest procés. Clamem al desert quan apel·lem a la nostra pròpia mobilització?

Barcelona, 2 de març del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

 

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari