TransFormem UB rebutgem les imposicions del vicerectorat de Professorat

Cartell concentració 02.05.2017

Aquests són els motius pels quals convoquem la col·lectivitat universitària de la UB a concentrar-nos davant l’Edifici Històric dijous vinent, dia 4, a les 7 de la tarda.

Recentment, la vicerectora de PDI de la UB, Dra. Mercè Pallàs, va convocar en dues ocasions (el 22 de març i el 3 d’abril) les Comissions permanents del Comitè d’Empresa PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari per anunciar la intenció d’aplicar una normativa aprovada en 2012 pel Govern del PP (Reial Decret-Llei 14/2012 de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu), segons la qual el professorat permanent amb un perfil de recerca “insuficient” hauria d’augmentar la seva càrrega docent fins als 32 crèdits ECTS. Posteriorment, va anar anunciant l’aplicació d’aquesta mesura en els òrgans de govern universitaris (Consell de Govern, Deganats, Departaments…), no com a proposta a negociar o debatre, sinó com a fets consumats inqüestionables.

Tot i que als representants del PDI se’ns digué, en totes dues reunions, que la intenció és aplicar la normativa en el curs 2018-2019, ara tenim coneixement que tots els Departaments estan analitzant els perfils de recerca del seu professorat per tal d’aplicar la mesura de forma immediata, és a dir, al curs vinent.
Ens sembla profundament preocupant que, amb més de la meitat de la plantilla immersa en la precarietat i un 40% cobrant salaris de misèria, la primera mesura que adopti la vicerectora des de la seva presa de possessió sigui aquesta. A més, des de les primeres manifestacions de la vicerectora ens han anat arribant informacions contradictòries, amb una manca de dades creiem que ben calculada, i uns objectius no justificats per a aquesta mesura. Per això, des de TransFormem UB denunciem:
1) Una utilització perversa i interessada de la normativa, aprovada com a “mesures d’urgència” ara ja fa 5 anys i per tant corresponent a una fase ja superada. No només això, sinó que es tracta d’una normativa que les universitats “poden” aplicar, no que “han de” aplicar.
2) Al punt anterior, afegim la perversitat (per no dir il·legalitat) de pretendre aplicar només una part de la normativa: aquella que apunta a l’augment de la càrrega docent de certs professors, obviant l’altra part del decret que apunta cap a la reducció de la càrrega d’altres perfils de professorat.
3) L’aplicació d’aquesta mesura sense cap mena de negociació amb els òrgans de representació dels treballadors ni amb els òrgans de govern de la UB ens sembla una actitud prepotent i inacceptable. De fet, la Junta de PDI i el Comitè d’Empresa de PDI laboral ja li vam comunicar a la vicerectora la nostra contundent i unànime disconformitat amb aquesta mesura, i la vam encoratjar a demanar la derogació del Decret.
4) Sospitem que l’objectiu real de l’aplicació d’aquest augment de docència és la reducció de la força docent no permanent i l’estalvi econòmic associat a aquesta pèrdua de professorat. Obligant el professorat permanent a fer més docència, disminueix notablement la necessitat d’altres docents (precaris) per impartir aquelles assignatures. En aquest sentit, l’aplicació d’una mesura d’aquest tipus podria suposar l’acomiadament (en forma de no renovacions) massiu de professorat associat en el curs 2017-18.
5) Malgrat tot, la vicerectora no ha proporcionat cap tipus de dada precisa o càlcul , ni general ni per departaments i seccions, sobre els possibles efectes que tindria l’aplicació d’aquesta mesura: quants docents han de passar a impartir 32 ECTS en cada departament i secció? Quin augment total de crèdits ECTS suposa això? I per tant, quins efectes pot tenir en la renovació del professorat associat o en les noves contractacions de cada departament i secció?  Aquesta manca d’informació ens deixa en una situació d’indefensió argumental i laboral, i fa qüestionar profundament la justificació de la mesura, ja que ni tan sols la pròpia promotora en coneix els efectes que tindria o l’estalvi econòmic que suposaria.
6) La idea amagada darrera d’aquesta proposta és que hi ha professors “bons” i “dolents” (aquells que suposadament no compleixen amb les seves “obligacions” de recerca), però a més suposa un menyspreu absolut cap a la funció docent del PDI, ja que dóna a entendre que allò important és la tasca de recerca del professorat, i pretén considerar la feina docent com una mena de “càstig” al professorat que no acredita els estàndards de recerca (molt manipulables) que demana el govern o rectorat de torn.
7) Aquesta visió suposa una clara pèrdua de qualitat tant de la docència com de la recerca de la plantilla, ja que promou la competició cega per l’engreixament del CV de recerca i fa disminuir el temps de dedicació a la preparació de la docència.
Per tot això exposat, exigim la retirada immediata de l’aplicació d’aquesta mesura, i convidem tot el PDI de la UB, sigui quina sigui al seva categoria laboral, a plantar-se davant aquesta imposició i a lluitar de manera conjunta per l’estabilització i dignificació salarial de tot el col·lectiu, així com a favor d’una universitat pública i de qualitat.
 
Primer van venir a buscar els associats,
vaig guardar silenci
perquè no era associat.
Quan van anar pels lectors i els interins,
jo no vaig parlar
perquè no era una cosa ni l’altra.
Quan van venir a buscar els investigadors predoctorals,
jo no vaig protestar
perquè no era investigador predoctoral.
I quan van venir a buscar-me a mi,
ja no quedava ningú que pogués defensar-me
(adaptació del poema de Martin Niemöller)
 
Barcelona, 2 de maig del 2017
TransFormem UB
[COS, CGT-PPA, APR]
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

CONCENTRACIÓ DIJOUS 4 de maig a les 19 h davant l’Edifici Històric de la UB [TransFormem UB]

bo

Reproduïm el comunicat següent de TransFormem UB convocant-te a la concentració de dijous vinent.

A les acaballes d’aquest curs acadèmic des de TransFormem UB valorem que la situació del professorat a la Universitat de Barcelona és molt preocupant. Un curs més, tot i haver-hi un nou equip rectoral, una gran part del personal docent investigador es troba en una situació d’incertesa respecte a la seva situació laboral per al curs que ve i les seves condicions de precarietat continuen sent les mateixes. Per tot això, considerem necessari mostrar en públic el nostre descontentament davant aquesta situació i expressar quines són les nostres principals reivindicacions, sobre les quals volem i creiem que el rectorat de la UB hi pot donar una clara resposta.

Així, doncs, reivindiquem i exigim:

  • Que no s’implementi el punt cinquè de la normativa del PDA aplicant el Reial Decret-Llei 14/2012del govern del PP en el sentit d’augmentar la docència de professorat a jornada completa a 32 crèdits
  • Que es reobri la taula de negociacions per regularitzar els falsos associats.
  • Que es millorin les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i eliminant-hi el greuge comparatiu salarial que pateixen els associats amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador.
  • Que s’elabori la relació de llocs de treball (RLT).
  • Que s’implementin plans d’estabilització per als investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.
  • Que es reconegui que hi ha falsos associats i que no es faci cap acomiadament (en forma de no renovació).
  • Que es dignifiquin els contractes de les investigadores predoctorals i postdoctorals, evitant el treball fora de contracte i les desigualtats dins de la mateixa categoria.

Per totes aquestes raons, perquè el rectorat pot donar solucions reals a les nostres reivindicacions i perquè és just poder treballar en unes condicions sociolaborals dignes, convoquem tot el personal docent i investigador de la UB i tota la comunitat universitària –treballadors i treballadores d’administració i serveis, i el conjunt d’estudiants– el dijous 4 de maig a les 19 h davant l’Edifici Històric de la UB.

Cartell concentració 02.05.2017

Convocarem, també, la premsa per explicar-los quina és la situació que el personal docent i investigador a la UB estem vivint.

US HI ESPEREM, A TOTES!!!   DEFENSEM LA UNIVERSITAT PÚBLICA!!!

TransFormem UB [COS, CGT-PPA, APR]

Barcelona, 29 d’abril del 2017

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Manifest de la Coordinadora Obrera Sindical amb motiu de l’1 de maig del 2017, dia internacional de la classe treballadora

Reproduïm el manifest de la Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans i cridem les companyes i companys treballadors de les universitats públiques catalanes a participar amb el bloc de la COS UB a la manifestació unitària anticapitalista amb l’Esquerra Independentista, la qual començara a dos quarts de sis a l’Arc de Triomf (mateixa estació de la línia vermella de metro).

***

El mateix primer de maig, a les 17.30 h es farà una manifestació unitària anticapitalista que sortirà d’Arc de Triomf sota el lema “Davant la misèria de la Unió Europea: Som Classe Treballadora”, on participarem en un bloc propi amb l’Esquerra Independentista.

En aquest 1r de maig de l’any 2017 des de la COS mirem 100 anys enrere perquè el nostre passat són experiències per al nostre present i lliçons per al nostre futur. Fa ara només 100 anys, l’any 1917, milions de treballadors i de treballadores es van organitzar per prendre el poder a Rússia.

El capitalisme i la seva cara amable, la socialdemocràcia, van observar com en 40 anys els treballadors i les treballadores van passar de la seva posició de serfs de la gleva d’un règim polític de configuració feudal a organitzar-se per dur a terme una revolució social, tecnològica i humana com no s’ha vist mai en tota la història de la humanitat, essencial per vèncer el nazifeixisme a la segona guerra mundial i esdevenir una alternativa real al capitalisme mundial.

La revolució russa d’octubre de l’any 1917 i la consolidació d’un sistema polític, econòmic i productiu socialista després de la segona guerra mundial va ésser el detonant de la necessitat d’implantar el concepte d’estat del benestar als països d’òrbita capitalista. La cessió de determinats drets socials i laborals als països de l’Europa occidental no va ésser per pròpia voluntat de la burgesia, sinó per la necessitat d’apuntalar la seva supervivència davant la por que la classe treballadora ho volgués i ho pogués tot. Les evidències en sentit contrari són evidents: si avui parlem de l’aniversari dels 100 anys de la revolució d’octubre, hem de parlar dels 40 anys dels Pactes de la Moncloa i del diàleg i la concertació social, un passat amb conseqüències al nostre present, el producte de la seva transacció en el món del treball ha comportat una sagnia constant de drets laborals i socials sense cap mena de contrapartida. El fracàs del sindicalisme de concertació és d’una evidència empírica i el correlatiu èxit de les burocràcies sindicals corruptes de CCOO i UGT una tragèdia per la classe treballadora: baixades salarials, temporalitat, precarietat, feminització de la pobresa, destrucció de serveis públics, desnonaments, saqueig i privatització de pensions públiques i perpetuació de la discriminació per raó de sexe i de gènere. Parlem del passat com a eina clarivident per explicar el nostre present, i també el nostre futur. La lluita que fem avui determinarà el nostre demà. El capitalisme no es conforma en fer precari el nostre present sinó que vol colonitzar el nostre futur privatitzant les pensions i sotmeten la nostra vida als dictats del capital.

La canalització per vies institucionals de les legítimes reclamacions de la classe treballadora ha tingut i continua tenint uns efectes demolidors. En escassos 5 anys hem passat d’organitzar i participar en dues vagues generals als Països Catalans a presenciar una evident desmobilització, un retrocés en la nostra presència als carrers i en la visualització del conflicte laboral i social. Hem cregut que es pot delegar allò que és indelegable: la nostra responsabilitat com a subjectes de lluita per a subvertir i revertir la precarietat i les agressions que estem patint com a treballadores i treballadors com a conseqüència de la consolidació i expansió del capitalisme i del patriarcat, dues cares de la mateixa moneda. És clar que l’obsessió de l’esquerra per institucionalitzar la vida política de la classe treballadora no està donant els fruits esperats. Mentre la burgesia catalana distreu la nostra atenció amb falses promeses de referèndum per la independència d’una part de la nació catalana, des de les institucions no s’estan abordant les conseqüències d’un veritable estat permanent d’emergència social als Països Catalans. I el millor que pot passar quan l’esquerra no puguem estar als carrers, és que no l’omplin els altres amb el discurs de l’odi.

Tanmateix, veiem com dia rere dia sorgeixen o tornen nous espais d’organització i de creació de contrapoder obrer en una lògica de classe, horitzontal, de base, participativa i de confrontació antagonista amb el patriarcat i el capital: la Paicam, les Kellys, els estibadors les treballadores i treballadors de la indústria càrnia i de les falses cooperatives i els sindicats de classe germans d’arreu del món són representatives de totes aquelles organitzacions sindicals i treballadores a les quals saludem fraternalment i encoratgem a continuar en la seva tasca.

Aviat haurem de fer front a la Reforma de les pensions, que ens afecta a totes hipotecant el nostre futur i el de les properes generacions. Mentre el mercat es desfà de les persones que no considera productives i condemna al jovent a la precarietat, ens venen que ja no tenim el dret a una vellesa digna després d’haver estat explotades durant una vida sencera. Seguint l’experiència acumulada de les lluites que ens representen i els seus èxits, el fracàs del sindicalisme de concertació i de la lluita institucional, entenem que l’únic camí, com ara fa cent anys, és organitzar-nos com a classe i prendre els carrers amb una vaga general, demostrant que sense nosaltres els seus privilegis no són possibles.

Finalment, ho podem dir més alt però no més clar. La COS no claudicarem i no participarem de la liquidació de les legítimes aspiracions de la classe treballadora catalana caient al xantatge d’aquells que pretenen instrumentalitzar les legítimes aspiracions nacionals del nostre poble per aniquilar la dissidència política.

Per acabar, des de la COS fem una crida a totes les organitzacions polítiques i sindicals feministes i anticapitalistes per la unitat d’acció i la unió de totes les nostres forces. Organitzar-nos és un pas inequívoc cap a la victòria i per vèncer cal prendre els carrers.

Tot el poder per a la classe treballadora.

Països Catalans, abril del 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Acomiadaments massius de PDI-laboral a la UB sense projecte d’universitat pública al darrere

COS UB PER L'UNI PÚB.

La secció sindical de la COS UB dúiem massa temps sense manifestar públicament la nostra visió del que ha succeït darrerament, ja que estem treballant col·lectivament dins la candidatura de TranFormem UB (COS, CGT-PPA, APR) amb la qual vam guanyar les passades eleccions al Comitè d’empresa de PDI-laboral (12 membres sobre 27 totals). Ateses les circumstàncies que estem vivint, hem decidit explicar-vos-en la nostra perspectiva: cal actuar amb urgència.

Lamentablement, el que era previsible comença a materialitzar-se: el nou equip de govern de la Universitat de Barcelona està demostrant que no té cap projecte de racionalització del model públic universitari que hauria d’encarnar. Seguim sense que es defineixi ni la carrera acadèmica ni la seva continuïtat;  sense propostes de dignificació sociolaboral dels treballadors precaris –que en el cas del personal docent investigador ja s’apropen al 40% de la plantilla–; i tampoc no ens sembla que es vulgui fer una distribució adient dels recursos que prioritzi una docència i una recerca de qualitat, però també mesures que afavoreixin l’accés de les classes treballadores als estudis universitaris o un model de contractació en les diferents categories laborals que eradiqui la precarietat dins de l’Administració pública. I el que és tant o més preocupant: veiem com es pretén bastir una universitat des de les altes jerarquies, d’una manera opaca, gens participativa i en definitiva molt poc democràtica.

Al mes de març els companys i companyes representants del Comitè d’empresa (PDI-laboral) i de la Junta (PDI-funcionaris) vam mantenir dues reunions amb la vicerectora de Professorat, Dra. Mercè Pallàs. Se’ns va anunciar que la Generalitat de Catalunya estava negociant la dotació per a aquest any de la UB, que segons la Generalitat hi havia l’equivalent a 62 places amb docència completa que calia acomiadar, i que això s’havia de resoldre per al setembre vinent, del 2017. Igualment se’ns anuncià que, per al setembre del 2018, pretenien implementar el punt cinquè de la normativa del PDA aplicant el Reial Decret-Llei 14/2012 del govern del PP en el sentit d’augmentar la docència de professorat a jornada completa a 32 crèdits. En cap moment es va plantejar negociar-ho amb el Comitè d’Empresa de PDI laboral i la Junta de PDI funcionari, ni tampoc obrir un procés de negociació amb tots els equips deganals de la universitat. Tot plegat s’ha reduït a convocar sessions “informatives”.

En poques setmanes això ha fet un tomb i ens trobem que l’equip de govern actual, d’una manera completament unilateral, pretén aplicar aquest reial decret amb vista al setembre del 2017, sense ni tan sols garantir que s’acompliria això que el mateix reial decret estipula: assegurar les reduccions de docència a 16 crèdits en funció de la valoració acadèmica de la feina.

Tot això succeeix en un context de manca de resolució dels plans d’estabilització del professorat laboral –associat, lector i agregat interí–, de les condicions de treball i les tasques atribuïdes als becaris predoctorals i, afegim-ho, de precarització del PAS –ja que s’han convocat places de beques de col·laboració completament precàries per substituir llocs de treball de PAS–. A les dues reunions amb la vicerectora no vam rebre cap resposta sobre l’import exacte del deute de la Generalitat de Catalunya amb la UB: desconeixem si es tracta de 40, 60 o 80M (milions d’) €, senzillament no se’ns donen les dades i es perpetua una manca de transparència, una opacitat, esdevingudes norma. No sabem per quin motiu la Generalitat afirma que no vol fer front al finançament del nou edifici de la Facultat de Dret, que es va valorar en 21M € davant del Consell de Districte de les Corts i que ha acabat tenint un cost de 44M € en la fórmula de col·laboració público-privada amb la qual s’ha finançat. I també desconeixem quin és el forat exacte del Parc Científic ni si s’està renegociant amb la Generalitat un bescanvi amb el deute que aquesta manté amb la UB. Són, en tots els casos, xifres altíssimes, veritables fortunes, oi?

Per a la COS UB, resulta vergonyós plantejar una reordenació de la docència basada en principis merament economicistes i no pas docents que, fins a cert punt i per a molt professorat, podria semblar que penalitza la tasca docent i que premia la recerca. Una recerca que, recordem-ho, es desenvolupa també arran de la feina d’equips investigadors integrats per personal al qual ni es reconeix ni es paga la recerca que desenvolupa, una feina invisible i no remunerada; una recerca que és valorada absurdament d’acord amb uns rànquings “d’excel·lència” merament quantitivistes sobre els quals –i tant de bo es compleixin les paraules de la vicerectora– cal que es revisin urgentment aquests criteris. Som davant d’unes mesures que es volen imposar sense cap negociació amb el professorat ni amb els seus representants, i que es pretenen aplicar enviant una instrucció general als departaments perquè siguin aquests els qui treguin les castanyes del foc d’una política mal formulada des del principi. Es tracta d’un mode d’actuar despòtic per part de l’equip de govern encapçalat pel Dr. Joan Elias: no era pas això el que se’ns anunciava durant la campanya electoral. No era això, Dr. Elias.

El que d’entrada està en joc per al setembre vinent (2017) són, entre altres elements igualment importants, centenars de llocs de treball de professorat precari amb anys de feina al darrere: com sempre, els dels més febles. I caldrà recordar que, per més que es vulgui parlar d’una reducció de recursos per a la UB, la dotació pressupostària de la Generalitat a la UB és la mateixa del curs passat: 186M €. La COS UB com a secció sindical, i també a través de la nostra tasca dins la candidatura de TransFormem UB –junt amb els col·lectius que la constitueixen–, plantarem cara a una imposició que de cap manera resoldrà els gravíssims problemes estructurals d’un model d’universitat que segueix patrons extremament neoliberals i que, per consegüent, destrueix la funció social de la universitat com a servei públic bàsic. Tant de bo els sindicats que des del 2004 són majoria al comitè d’Empresa de PDI laboral i a la Junta de PDI funcionari (CCOO, UGT, CSIF, CSC) siguin capaços de comprendre la gravetat d’aquesta situació i d’actuar en conseqüència tots plegats.

Seguint el mandat de les dues assemblees de PDI convocades per TransFormem UB al març i a l’abril –amb la participació de més d’un centenar de persones–, us encoratgem a estar a l’aguait de les pròximes convocatòries de trobades, que inicieu processos de debat col·lectiu als vostres departaments i que us animeu a mobilitzar-vos i a transmetre les informacions corresponents. En realitat, depèn del conjunt de companys i companyes que puguem capgirar aquesta situació.

La lluita és l’únic camí.

Barcelona, 25 d’abril del 2017

Coordinadora Obrera Sindical Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   https://cosub.wordpress.com    /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

La precarietat marca UB: ara, la feina estructural en pràctiques!

… alguna vegada us han dit allò de “tu fes aquesta feina ara, que malgrat que no se’t recompensi directament et servirà per al teu currículum”?

Com un fantasma, una moda s’està imposant i aquesta no és cap altra que el treball en pràctiques. Si bé la febre de les beques de col·laboració ja fa estralls tant en les estructures laborals de la universitat, com en la planificació i continuïtat del funcionament de la UB, sembla que no n’hi ha prou i que ara convertirem directament el PAS en becaris i becàries.

Les situacions que moltes becàries de col·laboració pateixen en unes condicions massa vegades inacceptables ja ens alerta de la dinàmica de vegades  semiclientelar que implica per a un treballador/estudiant entrar a treballar amb una beca. Potser això ens provoca una alerta i una amenaça; per contra, sembla que algun cap pensant genial de la casa ha vist aquesta alerta com una possibilitat més de seguir minvant els nostres drets, uns drets que ha costat molts anys consolidar. Al marge de totes les denúncies de l’ús abusiu entorn de les beques de col·laboració, ara la UB ofereix 15 places de PAS en pràctiques (http://www.ub.edu/noticies/cgi/event.pl?id=96089). Com si fos un regal per als amants de les conspiracions, la moda del treball en pràctiques creix i creix per constatar-se que fins i tot les persones més paranoiques respecte a la desregulació encoberta del mercadeig laboral es queden curtes.

Així, doncs, les ments pensants i genials de l’holocaust dels drets laborals ens assenyalen sense escrúpols: treballs en pràctiques per fer feines estructurals. Aquestes places estan dissenyades per a un any. Un any sencer fent pràctiques a la UB! Bravo! I després? Què passa, després? No se sap, tot i que… ei, alerta! Que has fet mèrits i currículum. Segur que amb això paguem lloguers, deutes, hipoteques, menjar… Ja ho saps, si et desnonaran perquè ja no pots pagar el lloguer o no arribes a final de mes, tu ensenya el teu currículum i digues que vas fer pràctiques a la UB tot un any. Deu funcionar, oi?

No se’ns acudeix dir quina és l’alternativa a la feina en pràctiques. De fet no és la nostra responsabilitat, ja que probablement la millor opció sempre seria eliminar el treball assalariat i la servitud esclavista que implica l’alienació de la feina per compte d’altri sense posseir el control dels mitjans de producció. Tanmateix, sí que podem observar que les ofertes de feina en pràctiques són un deteriorament flagrant de les condicions de treball i un deteriorament del treball estructural en si mateix; ho són tant per al personal que hi accedirà com per a tot el personal de la UB que veu com certes feines clau es van desvalorant. La doble jugada està servida: precaritzar les condicions de treball a la UB alhora que les feines estructurals de “la casa” es van derivant a llocs de treball més externs, menys estables, menys de “la casa”. Als darrers 25 anys, això ha anat succeint a través de la privatització dels serveis de reprografia, els menjadors universitaris, els serveis de neteja, els serveis de seguretat… Serà fàcil deixar-nos sense casa si al final no queda ningú per apagar el llum. Casa meva, casa teva, casa de ningú, si és que no en quedarà…

És significatiu que la convocatòria (https://seu.ub.edu/documentPublic/download/25472) vagi acompanyada al final del text d’una notificació legal on s’explicita la fermesa de la convocatòria, tot donant per esgotats els canals interns de decisió de la universitat sobre una resolució com aquesta. No recordem cap altra convocatòria de places de PAS que incorpori un avís d’aquest estil, i potser la memòria ens falla, però la sospita és del tot necessària. De fet, no som les úniques persones que hem mostrat la nostra disconformitat sobre el que anuncia aquesta notícia, perquè la mateixa Junta de PAS de la UB ja s’hi va mostrar contrària al febrer d’enguany. També cal assenyalar que la UB ha convocat altres places en pràctiques, però no recordem que mai abans s’hagi fet una convocatòria tan destacada com aquesta. Desitgem que aquesta tipologia contractual no deixi de ser anecdòtica per començar a ser sistèmica. El que sí que ens queda clar és que redirigir qualsevol oposició a aquest tipus de convocatòria als jutjats per la via del contenciós administratiu és una jugada mestra per actuar amb la política dels fets consumats.

No diem en cap cas que no s’hagi de contractar més personal.  Ans al contrari, és una reivindicació que compartim, assumim i que portarem fins a les últimes conseqüències. La dotació de personal és, òbviament, necessària i és el futur de la nostra universitat. No volem ni tolerarem cap pèrdua de llocs de treball ni cap precarització laboral ni cap desvaloració del treball que duem a terme. Que el treball estructural tingui una qualificació professional i de qualitat com a servidors públics i no com a servitud esclavista d’unes ments pensants perquè són només això, ments pensants d’un sistema caduc en el temps. Que contractin, és clar que sí! Però que no ho facin en precari!

LA PROFESSIONALITAT, LA QUALITAT, LA VALORACIÓ DEL TREBALL D’ACORD AMB L’ESTABILITAT LABORAL HAN DE SER QÜESTIONS PRIORITÀRIES A LA NOSTRA UNIVERSITAT. NOMÉS AIXÍ HI HAURÀ UN FUTUR PER A TOTHOM.  

 Barcelona, 3 d’abril del 2017

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB   

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Assemblea de personal docent i investigador de la UB

Cartell assemblea 05.04.2017

Dimecres, 5 d’abril del 2017, de 2 a 4 de la tarda

(aula 101, Edifici històric de Pl. Universitat)

Benvolgudes companyes, benvolguts companys:

Al llarg de la setmana passada i aquesta setmana hi ha reunions de la vicerectora de Professorat de la UB, Mercè Pallàs, amb el comitè d’empresa de PDI-laboral i amb la Junta de PDI-funcionarial de la UB respecte a mesures que poden tenir un fort impacte sobre el conjunt del PDI, laboral i funcionarial.

Al programa electoral de Joan Elies, rector actual de la UB, s’hi plantejava que “Necessàriament, la política de personal docent i investigador ha de portar en el futur a ATURAR I REDUIR UNA INFLACIÓ D’ASSOCIATS que no garanteix ni l’excel·lència acadèmica ni la millora en la recerca i els seus indicadors. S’hauran d’establir els mecanismes adients per estabilitzar i promocionar UNA PART del professorat associat, i s’haurà de fer amb respecte per les persones i tenint sempre present el benefici de la institució”. Uns mesos després, ara mateix, la Direcció General d’Universitats està negociant amb l’equip de govern de la UB la dotació pressupostària per al 2017 (en el millor dels casos, inferior en 48 M € a la del 2010, però idèntica a la de l’any passat: 186 M€) en un context en què no està resolta ni l’articulació dels processos necessaris per implementar els plans d’estabilització (i de futur de la carrera acadèmica) del professorat associat, col·laborador, lector i agregat interí, ni la resolució de les modificacions imposades unilateralment pel govern de l’estat  espanyol quant a les condicions laborals dels becaris i becàries predoctorals. I que ningú no oblidi el Reial Decret del PP del 2012 sobre organització laboral de tot el PDI.

Després de l’assemblea de PDI-laboral del 7 de març, en què van participar una setantena de companys i companyes, TransFormem UB t’animem a participar en una nova assemblea el dimecres 5-IV-2017, de les 2 a les 4 de la tarda (aula 101 de l’Edifici històric), per decidir com afrontem col·lectivament aquesta situació. Allà posarem sobre la taula les informacions de què disposem sobre la planificació i l’organització laboral del PDI per als dos cursos vinents. Aquesta convocatòria té un caràcter d’urgència.

TransFormem UB
(COS, CGT, APR, PA)

Barcelona, 27 de març del 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Manifest de la Coordinadora Obrera Sindical amb motiu del 8 de març del 2017, dia internacional de les Dones Treballadores

Malgrat els intents de l’ONU i el feminisme que no coneix la pobresa ni l’atur per fer del 8 de març la diada “de la dona”, les treballadores dels Països Catalans hem de recordar que des del 1911 sortim als carrers tenint present la lluita de les dones del tèxtil dels Estats Units. Una diada de reivindicació d’elles, però també de les treballadores ofegades sota les runes de Rana Plaza (Bangladesh) l’any 2013.

Treballadores tèxtils precàries, combatives i assassinades mentre fabricaven la roba que no respecta la diversitat dels nostres cossos, com van denunciar les companyes de Tarragona del cas Bershka. Salaris miserables, terrorisme patronal, opressió estètica, però també lluita i internacionalisme.

Enguany ha estat l’any en què polítics de tot tipus s’han omplert la boca dient que estem sortint de la crisi, mentrestant les dones hem continuat essent les protagonistes d’allò que s’ha anomenat feminització de la pobresa. Atur, treball en negre i sense drets, ‘minijobs‘ i la implacable bretxa salarial. Encara el 2017 caldria que treballéssim 109 dies més l’any per poder cobrar el mateix salari que els nostres companys homes.

La bretxa salarial no només és violència econòmica, és la clau de l’abandonament del mercat de treball per fer front a les tasques de cures, de la reducció de jornada (i del salari) per cobrir allò que les retallades dels serveis públics ens neguen: el dret a gaudir de l’autonomia necessària per a una vida plena i el dret de les persones dependents de ser ateses amb qualitat. Així, ens veiem obligades a atendre les necessitats socials de cures i criança i treballar amb un contracte a temps parcial amb un salari que “complementa” l’economia de la llar. Una violència estructural que dificulta, encara més, la possibilitat de fugir de la violència masclista.

CARTELL COS 8M

També hem comprovat que la doble jornada encara és cosa nostra, que les tasques domèstiques i de cura no s’han assumit com una necessitat social, ni s’han repartit ni compartit. El manteniment de la vida quotidiana es sosté sobre el sacrifici del nostre ple desenvolupament com a persones creatives i amb desitjos més enllà de les quatre parets d’una llar i una feina mal pagada, mai reconeguda. La Llei de Dependència és una broma macabra i els plans de conciliació un unicorn inaccessible pel gruix de la classe treballadora. Quan qui cobra mil euros s’ha de sentir “afortunat” i les dones som les que tenim els salaris més baixos, la conciliació amb reducció salarial és un xantatge social contra nosaltres.

Ens han venut com el gran avenç l’allargament del permís de paternitat fins a un mes, això seria una bona notícia si no fos perquè en no ser d’obligat compliment, a la pràctica és paper mullat. En un país on treballem milions d’hores extraordinàries de franc, fer-lo optatiu és la millor garantia que la patronal pressionarà per evitar el seu gaudi i torpedinarà la corresponsabilitat en la criança, la lactància i la cura de les criatures. A més, continuem a la cua d’Europa en la durada del permís de maternitat i ningú es planteja l’equiparació a l’alça dels dos permisos.

La crisi econòmica (que no dels guanys de la patronal) ha estat un mecanisme exemplar de retrocés en drets laborals del present i del futur. L’amenaça sobre les pensions n’és un exemple, sent les dones les més perjudicades per les nostres entrades i sortides del mercat laboral, i pels contractes a temps parcial o temporals sotmesos a la lògica de la divisió sexual del treball. Davant d’això, la ferotge lluita de les companyes de telemàrqueting, d’educació, de sanitat, l’organització de les cambreres d’hotel, de les treballadores domèstiques i de les estibadores ens recorda: lluitar serveix, estar organitzada és l’esperança d’un futur millor per totes.

Països Catalans, març del 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

8 de març: Assemblea de Dones UB

Agraïm a les companyes de la CGT UB la invitació que han fet a TransFormem UB i a la COS UB perquè hi participem. Us expressem el suport a totes les accions i animem a participar totes les companyes a l’acte de demà tot encoratjant-nos recíprocament a lluitar cada dia per conquerir els nostres drets com  a dones treballadores.

CARTEL 8 DE MARZO UB color para internet

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Assemblea de docents i investigadors UB

Benvolguda companya, benvolgut company,

TransFormem UB (COS, CGT, APR, PA) et convoquem a una assemblea per transmetre tota la informació de què disposem sobre la situació del PDI laboral a la UB i, també, per debatre les pròximes mobilitzacions que permetin pressionar i encaminar l’equip de govern cap a la millora de les nostres condicions laborals i la consecució de l’estabilitat de la nostra carrera professional.

Dia, hora i lloc:
7 de març, 14.30h, aula 112 (Pati de Lletres de l’Edifici Històric de Plaça Universitat).

El marc de reivindicacions i mobilitzacions sobre el qual proposem debatre és aquest:

Per un salari digne, estabilitat i futur

–     Regularització del professorat associat: exigim que s’obri la taula de negociació amb el rectorat ja!

–     Estabilització dels docents i investigadors laborals.

–     Dignificació salarial immediata del professorat associat i investigadors predoctorals.

–     Fre a l’aplicació del model empresarial a la universitat pública.

–     Accions per defensar els punts anteriors i una recerca i una docència al servei de la justícia social.

És imprescindible mobilitzar-nos per poder transformar l’estat de les coses. T’hi esperem!

TransFormem UB
(COS, CGT, APR, PA)

assemblea-07-03-2017

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Barcelona, 3 de març del 2017

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre les greus modificacions imposades als contractes dels investigadors i investigadores predoctorals

Lluita és la paraula que defineix la cursa d’obstacles viscuda per les investigadores predoctorals. Hem lluitat per poder accedir a uns estudis universitaris amb preus que expulsen la classe treballadora d’un sistema públic, amb beques cada cop més retallades. No oblidem aquelles que han sigut privades d’aquest dret fonamental: estudiar. Hem lluitat per conciliar estudis amb la vida laboral, tota una utopia arran la implantació del Pla Bolonya. En arribar al tercer cicle, hem lluitat per poder obtenir contractes predoctorals, que també han estat notablement retallats amb l’excusa de la seva crisi. Els requisits  són cada cop més prohibitius i actualment moltes investigadores duen a terme recerca sense cap mena de finançament, sovint amb beques de col·laboració que són una estafa, en condicions de precarietat extrema i pagant unes matrícules abusives. Cal recordar l’avenç que, a partir de l’any 2012, vàrem aconseguir en passar de contracte de becari a contracte laboral, amb les cotitzacions corresponents. El que se’ns retorna és un camí ple de més dificultats encara, traçat per un sistema criminal a què poc l’importa el futur de la ciència i de la recerca, de l’educació i de la transmissió del coneixement, entès com un mitjà per a l’emancipació, la justícia i el benestar socials.

Recentment les investigadores predoctorals hem estat víctimes  de la darrera mesura precaritzadora. Es tracta d’un atac frontal contra els contractes de més de 10.000 investigadores d’arreu de l’estat espanyol que treballen a temps complet, fent recerca i docència a les universitats per salaris amb prou feines de 1.000 €. La modificació ha consistit a canviar la modalitat dels contractes, que han passat a ser d’obra i servei (codi 401) a contractes de pràctiques (codi 420). Les afectades no hem rebut cap notificació informativa: s’han fet servir les pròrrogues signades dels contractes de manera il·legal per introduir un canvi que, a més, s’ha aplicat amb caràcter retroactiu a partir de l’any 2014.  Així, la sèrie de drets  que havíem adquirit a partir del 2012 amb el canvi en la tipologia dels contractes predoctorals (de becaris a laborals) s’esvaeixen i deixen de constar a la nostra vida laboral. Resulta que mai no han existit.

El canvi del codi contractual ha implicat la privació de la targeta sanitària europea i de les indemnitzacions corresponents per finalització de contracte. Heus aquí un sistema que publicita l’anomenada internacionalització de la recerca, però que alhora aboca milers de persones a contractar mútues privades quan se’n van a l’estranger. Arran de la denúncia pública, Ministerio i Universitats llencen pilotes fora de la seva teulada, còmplices a la mateixa alçada d’una mesura opaca que degrada, encara més, les condicions laborals de les predoctorals. Tot i això, la Universidad de Las Palmas ha optat per desobeir les indicacions del Ministeri i no precaritzar els contractes, fet que demanem que s’estengui a la resta d’Universitats. Les pròrrogues contractuals no poden modificar les condicions prèviament adquirides i amb caràcter retroactiu! A més, els contractes en pràctiques tenen, segons l’Estatut dels Treballadors, una durada màxima de dos anys, per la qual cosa entenem aquesta modificació com a il·legal, i en conseqüència nul·la. No podem permetre que es precaritzin les condicions laborals d’un dels col·lectius més vulnerables, i combatrem aquesta mesura pels mitjans que considerem necessaris. Tanta i tanta manca de transparència agreuja la situació de desprotecció, per això cridem a la mobilització de les afectades.

Et convoquem a l’assemblea de PDI de la UB, en la qual tractarem d’aquesta i d’altres problemàtiques i debatrem les accions a emprendre. La trobada tindrà lloc el 7 de març, 14.30h, aula 112 (Pati de Lletres de l’Edifici Històric de Plaça Universitat).

TransFormem UB
(COS UB, CGT UB, Assemblea de Professorat Reclamant,
Plataforma d’Associats)

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts


Barcelona, 2 de març del 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari