Assemblea PDI UB: dimarts 25 de juny, 12h, Campus Raval (aula 305)

[Notícia d’última hora: el comitè d’empresa del PDI-laboral de la UB dóna suport a la convocatòria.]

 

Ha passat un altre curs i la situació de precarietat a la UB no ha fet més que agreujar-se. Les bones paraules amb què va entrar l’actual equip rectoral no han quedat ni en paraules. Un altre any han estat inexistents les accions amb efectes materials positius directes sobre els col·lectius més explotats i inestables de la casa (professorat associat, lectors, investigadors pre-doctorals, tècnics de recerca, per exemple). Han estat fins i tot inexistents els gestos simbòlics cap a aquests grups. En molts casos, com en el cas del professorat associat, s’ha aprofundit la humiliació i el menysteniment, camuflant-ho amb una falsa mesa de negociació i l’arribada de diverses desenes de contractes de lector que han entretingut una part del col·lectiu.

Tenim clar que aquesta situació encaixa en el trencaclosques del projecte polític neoliberal que s’ha anat implementat al llarg dels últims 15 anys a la UB i la resta d’universitats públiques. No és un tema de comptabilitat econòmica tan sols, tal com ens fan creure. Considerem que el rectorat de la UB no té el projecte ni la voluntat política per frenar aquest desgavell i l’enfonsament de la universitat pública.

Per nosaltres, les assemblees de treballadors i estudiants són els espais des d’on s’ha d’organitzar la resposta, també ajudant-nos de la representació que puguem tenir als principals òrgans de representació laboral. A les eleccions de 2016 TransFormemUB (COS, CGT, APR i PA) va ser la candidatura més votada al Comitè d’Empresa Laboral amb diversos centenars de vots. Hem d’intentar canalitzar tot el descontentament en una organització efectiva i amb implantació àmplia a totes les facultats que treballi amb uns objectius clars i un calendari de mobilitzacions per al curs 2019-20.

Per aquests motius convoquem una assemblea del PDI UB per al dimarts vinent 25 de juny, a les 12 del migdia, a l’aula 305 (3a planta) del Campus d’Humanitats del Raval (C. Montalegre-6).

Ordre del dia:

• Organització per facultats.

• Calendari de mobilitzacions per al curs 2019-20.

• Altres punts que proposi l’assemblea.

                                                                                                                                                                                     

                                                                 TransFormemUB
                                                                                                                                                          [COS-CGT/PA-APR]
Barcelona, 19 de juny del 2019
Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Vaga del personal investigador en formació de la UB (dimarts, 28M). Mobilitza’t en contra de la precarietat

vaga predocs 28-V-2019

Companyes i companys,

El 28 de maig serà una jornada de lluita en contra la precarietat laboral a les universitats. Com a TransFormemUB us volem informar dels motius de la mobilització, de les diferents accions que es faran i us volem animar a participar-hi.

Les accions convocades per al dia 28 de maig són:

9:30h Concentració davant l’Edifici Històric (Facultat de Filologia i Facultat de Matemàtiques UB).

12h Taula rodona sobre la precarietat (Pati de Lletres de la Facultat de Filologia de la UB).

18h Manifestació unitària (Plaça Urquinaona).

A més a més, a la UB, d’acord amb les decisions de les diferents assemblees que es van fer el dia 22 de maig, cridem a la vaga tot el col·lectiu d’investigadors predoctorals.

Amb aquestes mobilitzacions reivindiquem la millora de les condicions laborals a les universitats i plantem cara a la precarietat, que a les universitats té moltes cares: el col·lectiu de professorat associat i el d’investigadors predoctorals som tots dos els que més patim l’explotació laboral a les universitats públiques catalanes.

Tots dos compartim la reivindicació que s’obrin places laborals dignes que assegurin la nostra continuïtat a la universitat i alhora reivindiquem la necessitat d’una major inversió pública per assegurar una recerca i una docència en condicions de treball dignes. Exigim, doncs, UNIVERSITAT PÚBLICA.

Les reivindicacions del col·lectiu de professorat associat per aquesta jornada són:

  • La regularització del professorat associat estructural (que imparteix assignatures obligatòries i fa activitat de recerca), assegurant-ne la continuïtat a la universitat i la dignitat laboral.
  • L’augment salarial immediat de tot el professorat associat i la fi del seva situació de temporalitat.
  • Que no es produeixi ni un sol acomiadament encobert del professorat associat.

El col·lectiu d’investigadores exigeix l’aplicació immediata de l’EPIF, que des del 15 de març de 2019 ja és vigent i no s’està aplicant. L’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF) regula la situació contractual de les persones amb contractes d’investigació predoctoral a les universitats de l’estat espanyol i preveu:

  • Fixar un salari mínim que ha d’augmentar gradualment: 16.127 euros als primer i segon any, 17.279 euros el tercer any, i 21.533 euros el quart any.
  • Prorrogar automàticament el contracte fins a 4 anys.
  • Regular la càrrega docent fins a un màxim de 180 hores durant tot el doctorat (60 com a màxim cada any)

Així, doncs, emplacem les investigadores i els investigadors predoctorals de la Universitat de Barcelona a unir-se a la vaga, i animem també la resta de PDI i de la comunitat universitària a donar suport i acompanyar-nos en les accions convocades per al 28 de maig. Només unint forces podrem acabar amb la precarietat als nostres llocs de treball i als de la resta de col·lectius precaritzats com el professorat associat i les persones becàries de col·laboració.

Prou precarietat a la universitat!

Barcelona, 24 de maig del 2019

TransFormemUB

[COS-CGT/PA-APR]

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Assemblea de doctorands a la UB Raval, dimecres 22, dos quarts de set de la tarda

La COS UB encoratgem les companys i els companys doctorands de la UB a participar de l’assemblea de predocs que tindrà lloc dimecres 22, a dos quarts de set de la tarda, al porxo de la Fac. de Geografia i Història (C. Montalegre-6).

Exigim el compliment immediat, previst al conveni aprovat al proppassat març, de les renovacions per al 4t any dels contractes de Personal Investigador en Formació EPIF i dels augments salarials acordats.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Assemblea PDI UB: dimecres 22, 13h, Edifici Històric

La situació laboral a les universitats continua sent molt preocupant. La precarietat laboral i les dificultats per promocionar acadèmicament són una realitat per a una gran part del PDI de les universitats publiques catalanes. El professorat associat és la viva imatge de la precarietat a la universitat pública catalana: tot i fer una part importantíssima de la docència, i sovint d’assignatures estructurals, pateix any rere any l’encadenament de contractes temporals, sous baixos, l’obligació de tenir altres feines, que no se’ns reconegui econòmicament la recerca i unes nul·les perspectives de promoció a la carrera acadèmica. Aquesta situació, lluny de solucionar-se a la UB, sembla que es continuarà reproduint perquè el rectorat no sembla tenir intenció de trobar-hi solucions. En aquest sentit en el marc de la Universitat de Barcelona, TransFormemUB i les assemblees de professorat associat denunciem:

  • La inacció de la UB davant el greu problema laboral que patim el professorat associat estructural de la UB.
  • La falta de voluntat política per buscar solucions per regularitzar els associats estructurals, i la simulació, per part de vicerectorat, d’espais de negociació amb el comitè d’empresa en què no s’ofereix cap proposta real i concreta encaminada a la resolució d’aquest problema.
  • La falta de claredat sobre com es durà a terme la renovació del professorat associat. Exigim una vegada més que no es produeixi ni un sol acomiadament encobert.
  • La convocatòria de noves places de professorat agregat i lector sense tenir en compte la situació del professorat associat i sense potenciar-ne la promoció  acadèmica.

Però enfront la inacció dels equips rectorals les treballadores cada vegada estem més ben organitzades i articulades. El dissabte 4 de maig vam fer a Barcelona una assemblea de professorat associat de les universitats públiques catalanes. L’objectiu va ser compartir la situació en què el professorat associat ens trobem a cada universitat i aconseguir estratègies conjuntes entre totes les universitats per combatre i escombrar la precarietat en què ens trobem, i aconseguir la regularització de la nostra situació laboral.  Reunits, doncs, en assemblea, el dia 4 de maig, vam decidir que començaríem una lluita amb les reivindicacions comunes següents:

  • Exigim la regularització del professorat associat estructural (que imparteix assignatures obligatòries i fa activitat de recerca) assegurant-ne la seva continuïtat a la universitat i la seva dignitat laboral.
  • Exigim l’augment salarial immediat de tot el professorat associat i la fi del seva situació de temporalitat.
  • Exigim que no es produeixi ni un sol acomiadament encobert del professorat associat.

Fruit d’aquesta assemblea s’han anat enfortint altres assemblees d’associats a altres universitats. Alhora, els investigadors predoctorals s’han començat a organitzar perquè s’apliqui l’Estatut del personal investigador en formació (EPIF). Així, per aL 28 de maig algunes universitats catalanes preveuen una convocatòria de vaga i una jornada de mobilització per denunciar la precarietat laboral a les universitats públiques catalanes.

Des de TransFormem UB convoquem una assemblea de tot el PDI de la UB aquest dimecres 22 de maig a la una del migdia per decidir com volem participar de la jornada del 28 de maig i per traçar una estratègia per al setembre amb vista a l’inici del curs 2019-20.

Aquest dimarts us farem saber el lloc exacte de la reunió, que tindrà lloc a l’Edifici Històric de Plaça Universitat.

                                                     SALARI DIGNE, ESTABILITAT I FUTUR!!!

Barcelona, 20 de maig del 2019

                                                                          TransFormemUB

                                                                         [COS-CGT/PA-APR]

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Convocatòria concentració dimecres 15, 9h matí, i 11h roda de premsa. Professorat associat de Catalunya

15 maig 2019 associades unis-2

La situació laboral d’una gran part del professorat associat és la viva imatge de la precarietat a les universitats públiques catalanes: tot i fer una part importantíssima de la docència, i sovint d’assignatures estructurals, patim any rere any l’encadenament de contractes temporals, sous baixos, l’obligació de tenir altres feines, que no se’ns reconegui econòmicament la recerca i unes nul·les perspectives de promoció a la carrera acadèmica. Per lluitar contra aquesta situació, des de les assemblees d’associats i associades de diverses universitats hem començat a organitzar-nos més i millor; per això ens vam trobar el dissabte 4 de maig a Barcelona. L’objectiu va ser compartir la situació en què estem les associades a cada universitat i acordar estratègies conjuntes entre totes les universitats per combatre i escombrar la precarietat en què ens trobem, i així poder aconseguir la regularització de la nostra situació laboral. 

Reunits, doncs, en assemblea el dia 4 de maig, vam decidir que començaríem una lluita amb les  reivindicacions comunes següents:

• Exigim la regularització del professorat associat estructural (que imparteix assignatures obligatòries i fa activitat de recerca) assegurant-ne la continuïtat a la universitat i la dignitat laboral.

• Exigim l’augment salarial immediat de tot el professorat associat i la fi de la situació de temporalitat en què es troba.

• Exigim que no es produeixi ni un sol acomiadament encobert del professorat associat.

En el marc de la Universitat de Barcelona, denunciem:

• La inacció de la UB davant del greu problema laboral que patim el professorat associat estructural de la UB.

• La falta de voluntat política per buscar solucions per regularitzar els associats estructurals i la falta de convocatòria, per part del vicerectorat, de la mesa de negociació sobre aquesta qüestió amb el comitè d’empresa.

• La falta de claredat sobre com es durà a terme la renovació del professorat associat. Exigim una vegada més que no es produeixi ni un sol acomiadament encobert.

• La convocatòria de noves places de professorat agregat i lector sense tenir en compte la situació del professorat associat i sense potenciar-ne la seva promoció  acadèmica.

Cridem, també, a la solidaritat del professorat permanent davant la situació de precarització que estem vivint.

SALARI DIGNE, ESTABILITAT I FUTUR!!!!

PER TOT AIXÒ convoquem:

15 de maig del 2019, a les 9 del matí, a les portes de l’Edifici Històric de la UB (Plaça Universitat), CONCENTRACIÓ.

15 de maig de 2019 a les 11 del matí, davant la Direcció General d’Universitats (Via Laietana, 2), RODA DE PREMSA del professorat associat de les universitats catalanes (es necessita gent donant suport).

Us informem, també, d’altres convocatòries a altres universitats:

Universitat Autònoma de Barcelona. 14 de maig: Assemblea de professorat associat a les 3 del migdia a la Sala Annexa de l’Hotel d’Entitats (Plaça Cívica).

Universitat de Girona. 15 de maig: Accions informatives a les aules.

Universitat de Lleida. 15 de maig: Classes al carrer a les 7 de la tarda a la Plaça de Víctor Siurana (Facultat de Lletres, Rectorat).

Universitat Politècnica de Catalunya. 15 de maig: Concentració a les 9 del matí a les portes de Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  (Avinguda Diagonal, 649) i de  Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (Carrer de Pere Serra, 1-15, Sant Cugat del Vallès) 

Universitat Rovira i Virgili: Juny. Assemblea de precàries.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

1 de Maig del 2019

Benvolgudes companyes, benvolguts companys,

El dimecres 1 de Maig tornarem a sortir al carrer per commemorar la diada de la classe treballadora, en què els sindicats tenim un paper indiscutible. Volem que sigui un dia en què totes les persones que estiguem al sindicat sortim al carrer per demostrar la nostra força: comptem amb cada una de vosaltres per poder fer-ho.

Convocatòries del dia a Barcelona:

12h   Acte de l’EIB a la Capella de la Misericòrdia.
14h   Dinar popular organitzat per la plataforma cap raval nord.
17h   Manifestació “unitària” a les Tres Xemeneies.

Ens veiem l’1 de Maig!!!

Manifest de la COS Nacional

Treballadores del món, unim-nos!

La classe treballadora dels Països Catalans i d’arreu del món necessita més que mai plantar cara al capitalisme. Això ho hem de fer col·lectivament i des de l’internacionalisme. Des de ja fa més d’una dècada patim les conseqüències de la gran estafa del sistema, mal anomenada “crisi”, que va satisfer dècades de polítiques liberals criminals. L’atur i la precarietat són les eines que sostenen els seus beneficis i la nostra misèria.

Però hem dit prou. La lluita contra la patronal de les càrnies, les vagues per l’educació pública i la sanitat primària, l’organització del sector social combatiu i de les companyes del telemàrqueting, la Vaga Feminista del 8 de Març o els clams per la remunicipalització dels serveis, entre d’altres, són mostra de l’espurna de les lluites sindicals i socials a gran nivell. Enguany hem fet un pas ferm defensant els nostres drets als llocs de feina, tant a les nostres comarques com a escala global. El sorgiment de lluites enceses com les de les armilles grogues a la Catalunya Nord i a la resta de l’estat francès, de les treballadores del tèxtil de Bangladesh o les grans vagues de l’Índia i el Pakistan en són exemple. Ha arribat el moment de, no només frenar les retallades dels nostres drets, sinó d’obtenir-ne més.

Aquest 2019 el Primer de Maig s’ubica enmig d’un context electoralista en què tot un reguitzell de partits demanen el nostre vot per mantenir un sistema que ens oprimeix i ofega, amb la col·laboració del sindicalisme del règim. Les promeses buides no ens serveixen: volem fets i no paraules. Hem de ser les treballadores amb la nostra lluita el subjecte i l’eina que els fem possibles. És amb aquest esperit que des de la Coordinadora Obrera Sindical advoquem per materialitzar un decàleg reivindicatiu, transformador de la realitat actual, amb l’objectiu de l’alliberament de classe que cap parlament facilitarà.

No vivim per treballar, treballem per viure!Aquesta premissa ens recorda que ara fa cent anys la vaga de la Canadenca i l’autoorganització dels treballadors i treballadors en la CNT van conquerir, en el marc d’una gran onada repressiva, la jornada laboral de 8 hores. Tanmateix, un segle després, això és un guany insuficient. El temps que invertim a arribar a la feina, la necessitat d’una major qualitat de vida i de l’accés de totes al mercat laboral fan urgent la reducció de la jornada laboral a 30 hores i, alhora, cal establir un augment del salari mínim fins als 1.800 €. Considerem el 900 € pactats entre l’Estat espanyol i la patronal sindical com un repartiment d’engrunes per part del capital, insuficients per afrontar els elevats preus derivats de l’especulació. Però també reclamem millors condicions laborals partint de l’extinció de les ETT, dels falsos autònoms i de la utilització per part de les empreses de la figura de les cooperatives, expressió màxima de la unió horitzontal de treballadores, com una eina per limitar, controlar i degradar el treball. Exigim, a més, la desaparició de l’acomiadament lliure, ja que aquesta és l’arma més important de la patronal per atemorir les treballadores i, especialment, les sindicalistes.

Treballadores del món, unim-nos! Aquest fou la nostra divisa a la passada vaga del 8 de Març, i també ho és per a aquest Primer de Maig. El feminisme és un dels eixos que ens defineixen, per això les reivindicacions de llavors són les d’avui. Exigim, perquè es tracta d’una necessitat imperativa, l’augment de les baixes per maternitat o paternitat fins a 16 mesos per a cadascun dels progenitors, i que aquestes siguin obligatòries i intransferibles, com també la fi de la discriminació salarial i de contractació. Igualment, volem posar fi a la mercantilització dels nostres cossos i a les polítiques liberals que els redueixen amb violència a exercir una mera funció sexual i reproductiva. Per aquesta raó defensem la prohibició de la compra-venda d’òvuls i del lloguer de ventres, i que es persegueixi les empreses que ho promouen a l’estranger. Ens oposem frontalment a la regulació de la patronal proxeneta, i ens solidaritzem amb les dones prostituïdes tot apostant per les xarxes de suport mutu que lluiten contra l’estigma i la violència institucional i policíaca. La COS ens declarem abolicionistes de tot el treball assalariat i de totes les formes d’explotació, inclosa la sexual, dins de la lluita contra el capitalisme patriarcal.

Quan reivindiquem que nadiua o estrangera, la mateixa classe obrera apel·lem a l’internacionalisme que ens defineix. Per tant, advoquem perquè es derogui la Llei d’Estrangeria, ja que alimenta processos de precarització i facilita l’abús i l’explotació de les persones migrades, especialment de les dones. Nosaltres som partidàries i partidaris que s’estenguin i s’estableixin els mateixos drets laborals i socials per a totes les treballadores dels Països Catalans, independentment de la seva procedència i de la seva situació legal. Totes compartim el mateix enemic i la mateixa lluita.

També aspirem a nacionalitzar la totalitat del sistema sanitari, educatiu, de l’habitatge i dels serveis bàsics a fi d’evitar-ne l’especulació: es tracta de tirar-ho endavant mitjançant la socialització de la gestió. En aquest sentit també esdevenen àmbits d’actuació centrals els drets de les pensionistes i les jubilades, que enguany han sortit al carrer per denunciar el seu empobriment. La COS reivindiquem la reducció de l’edat de jubilació i la municipalització dels serveis pera la gent gran i les persones dependents.

I no ens oblidem del gran flagell que patim les treballadores: el terrorisme patronal. Més de 167 persones van perdre la vida en accidents laborals l’any 2018 als PPCC, un increment del 23% respecte al 2017. El capital, la patronal i el sistema, amb el vist-i-plau de la classe política i la judicial, ens maten. Com a classe obrera tenim l’obligació de fer un pas al capdavant i plantar-nos. La seguretat al lloc de feina i la prevenció dels riscos laborals no poden reduir-se a signar un paper amb l’amenaça de ser acomiadades. Exigim que es prenguin mesures reals immediatament.

La COS cridem la resta de sindicats a afegir-s’hi i a lluitar totes plegades per aquests drets. La classe treballadora organitzada té el poder real, nosaltres som la majoria social i patim una vida de misèria per l’enriquiment dels nostres explotadors. Pel feminisme i el socialisme: Treballadores del món, unim-nos!

Decàleg:

Per un àmbit de relacions laborals dels Països Catalans

Salari mínim interprofessional de 1.800 € i 30 hores de jornada laboral, sense reducció de salari. El salari mínim s’ajustarà a l’alça per adaptar-se a les realitats socioeconòmiques de cada comarca del país. Les pensions i totes les prestacions s’equipararan al salari mínim.

L’educació i la sanitat, les necessitats universals

Educació, d’escola bressol a universitat, i sanitat integrals, de titularitat, gestió i provisió publiques, gratuïtes i universals.

Per un sostre per a cadascú

Nacionalització del mercat de l’habitatge, tant de compra-venda com de lloguer, i dels subministraments bàsics –aigua, gas, electricitat, internet.

Pel dret a cuidar de la nostra canalla

Baixes de maternitat o paternitat obligatòries i intransferibles de 16 mesos per cada un dels progenitors amb una retribució de 1.800 € per part del sistema de Seguretat Social.

No a la degradació del treball

Prohibició de la subcontractació i de les ETT. Control i sancions sobre la figura del fals autònom i de la “cooperativa fraudulenta”. Inclusió de les treballadores de la llar al règim general de la Seguretat Social.

No a l’acomiadament lliure

Cap acomiadament sense causa real provada. Eliminació de la figura dels expedients de regulació d’ocupació. Tornar als còmputs, en matèria d’indemnització, vigents abans de la reforma laboral del 2010.

Per unes jubilacions dignes

Reducció general de l’edat legal de jubilació a 60 anys, i a 55 anys màxims per a aquelles activitats amb gran desgast físic. Municipalització de residències, centres de dia i de tots el serveis relacionats amb el benestar de jubilats, pensionistes i persones dependents.

Nadiua o estrangera, la mateixa classe obrera

Reconeixement immediat i equiparació dels drets laborals, socials, sindicals i polítics a les persones treballadores migrants, independentment de la seva situació legal. Per tant, tancament dels CIE.

No a la mercantilització dels nostres cossos

Prohibició de la utilització de la compra-venda d’òvuls. Persecució del lloguer de ventres i de les agències que el promouen a l’estranger. Criminalització del consum de prostitució i persecució dels proxenetes i de la seva regulació. Solidaritat i suport amb les dones prostituïdes i les xarxes que lluiten contra l’estigma vers el col·lectiu i la violència institucional.

Pel dret a la salut al lloc de feina

Reforç de la formació de gènere i prevenció de riscos laborals físics i psicosocials. Estudi del catàleg de malalties professionals per actualitzar-ho en matèria de gènere i dels segments laborals feminitzats.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Assemblea de professorat precari de les universitats públiques catalanes: dissabte 4 de maig, 11 matí

Benvolguts companys i companyes,

La situació laboral d’una gran part del professorat associat és la viva imatge de la precarietat a la universitat pública catalana: tot i fer una part importantíssima de la docència, i sovint per assignatures estructurals, patim any rere any l’encadenament de contractes temporals, sous baixos, l’obligació de tenir altres feines, que no se’ns reconegui econòmicament la recerca, i unes nul·les perspectives de promoció a la carrera acadèmica. Per lluitar contra aquesta situació, des de les assemblees d’associats i associades de diverses universitats hem considerat que cal organitzar-nos més i millor, i us convidem a una trobada aquest dissabte 4 de maig a les 11 del matí a Barcelona. El lloc us el confirmarem aquesta setmana. L’objectiu és compartir la situació en què ens trobem les associades a cada universitat, tant a nivell laboral com de reivindicacions, i debatre i acordar estratègies conjuntes entre totes les universitats per aconseguir escombrar la situació de precarització estructural que hem d’afrontar a partir de la regularització de la nostra situació laboral. 

Els punts de l’ordre del dia de l’assemblea seran:

1. Posada en comú de la situació a les diferents universitats.

2. Possibles estratègies per aconseguir la regularització.

3. Possibles accions conjuntes a curt i a llarg termini.

No hi falteu! Ens veiem el dia 4 de maig!

Aturem la precarietat. Teixim solidaritats.

Plataformes i assemblees de professorat associat de les universitats publiques catalanes

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Valoració de TransFormemUB sobre la “taula de negociació” del professorat associat

Benvolguts/des companys/es,

Aviat farà un any des que es va engegar una suposada taula de negociació entre el Vicerector de PDI, el Dr. Josep Batista, i el Comitè d’Empresa (CE) per tractar de la regularització del professorat associat de la UB. Si bé inicialment el vicerector va mostrar bona voluntat per resoldre el “problema” dels associats (que nosaltres qualifiquem més aviat com a frau de llei, explotació i precarització), després de tres reunions massa dilatades en el temps hem pogut veure que no hi ha cap intenció d’entomar veritablement aquest afer.

Ara, després de la tercera reunió, valorada negativament pel Comitè d’Empresa en un comunicat recent, creiem que ha arribat el moment de fer-vos arribar també la valoració que en fem com a TransFormemUB.

En primer lloc, volem manifestar que des de TransFormem UB hem defensat tant dins com fora del Comitè d’Empresa que el procés de regularització havia de partir d’una identificació del col·lectiu d’associats estructurals i de la cerca d’un model d’estabilització adaptada als diferents perfils (tal i com va proposar el propi CE).

Tanmateix, el procés de “negociació” que hem trobat amb el Dr. Batista ha estat molt lluny de la nostra proposta. Hem constatat que:

  • No ha estat una taula de negociació real: en tot aquest temps s’han celebrat només tres reunions en què sovint s’han presentat decisions ja preses i s’han descartat pràcticament totes les propostes dels membres del CE. A més, les reunions han patit ajornaments constants que fan veure el poc interès del vicerector a treballar amb el CE.
  • No és una estabilització d’associats: el procés ha fallat en el punt de partida, ja que no s’ha fet una radiografia real del col·lectiu, i l’única preocupació ha estat identificar aquells associats que no tenen cap “activitat laboral externa” (per què aquest interès en saber qui té una feina fora de la UB?, sembla que s’hi busquen els casos més evidents de falsos associats). Tot i així, en un principi el vicerector va parlar de figures pre- i post-doctorals per tal d’oferir altres situacions laborals als diferents perfils d’associats. En canvi, finalment el que havia de ser una proposta d’estabilització adaptada a les singularitats del col·lectiu s’ha convertit en una simple oferta de places de lector i agregat, per a les quals s’haurà de passar un concurs públic.
  • L’oferta de places és senzillament miserable: 213 places de lector (i 9 d’agregat) sobre un total de 2.578 associats, fet que deixa fora moltes persones que estan acreditades (a més de les no acreditades). Tenint en compte que a la UB hi ha hagut un llarg bloqueig en la convocatòria de places, per resoldre l’efecte del coll d’ampolla hi hauria d’haver una estratègia retroactiva que tingui en compte tots els anys en els quals no hi ha hagut promoció de la carrera acadèmica.
  • No hi ha cap garantia de què les places ofertes siguin ocupades per associats: es tracta de places que sortiran a concurs públic i respecte a les quals no s’han volgut establir criteris d’adjudicació que valorin positivament la trajectòria docent i investigadora a la UB. A més, la majoria (135) són places Serra Húnter (convocatòries internacionals) encara més competitives i que trigaran més a resoldre’s. D’aquesta forma, els associats queden sotmesos a lluites internes de poder dels seus departaments en què els diferents grups pressionaran per “col·locar” els seus a falta de criteris de valoració clars.
  • El menysteniment del vicerector cap al CE ha estat constant: malgrat ser l’òrgan de representació dels treballadors i treballadores amb funcions atorgades per la legislació laboral, no ha participat (i en molts casos ni tan sols ha estat informat) en decisions tan importants com la distribució de noves places.
  • Les demandes que hem fet en les reunions de la “taula de negociació” han estat rebutjades: la cantarella del “topall econòmic” per estabilitzar les més de 2.000 persones explotades ha estat una constant. Seguim mantenint que el respecte als drets laborals del professorat associat és una qüestió política de primer ordre i que el debat no es pot basar en arguments econòmics, sinó que primer ha d’existir un compromís real per després trobar solucions. Senzillament, el funcionament de la universitat no es pot basar en l’explotació de milers de treballadors i treballadores. El vicerector ni tan sols ha acceptat una pujada salarial dels associats dins els marges que possibilita la llei d’universitats catalana, i l’estudi que s’ha compromès a endegar davant del CE quant a l’impacte econòmic que podria implicar aquest augment ja podem anticipar com acabarà.
  • En conclusió, no s’ha enfocat com un problema de drets laborals sinó que ens han volgut donar un caramelet: el problema d’arrel segueix existint, que és la situació de semiesclavatge a la qual estem sotmesos milers d’associats. Aquesta proposta del vicerector ni tan sols garanteix l’estabilització dels associats acreditats i deixa en la incertesa absoluta la resta, que seguiran fent una feina igual a la dels seus companys de Departament però a preu de saldo, sense cap perspectiva de millora.
  • No volem jugar al joc brut de les lluites de poder ni enfortir les relacions de vassallatge: volem un pla d’estabilització real en el qual les nostres oportunitats d’accedir a la carrera acadèmica o de tenir un salari digne no depenguin de la nostra xarxa de relacions als Departaments. Fem una crida a tot el professorat associat a enfortir, en canvi, la solidaritat de classe entre nosaltres i no deixar en l’oblit els companys més vulnerables. L’adversari no és el company que “competeix” per la mateixa plaça, sinó les persones que tenen el poder de canviar la política de professorat i només fan que perpetuar un model neoliberal i explotador.

No esperem res d’aquest equip rectoral. Sense mobilització no hi haurà drets laborals. Estigueu atents a les convocatòries!

Barcelona, 10 d’abril del 2019

TransFormemUB

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Treballadores del món, unim-nos! (8 de Març, vaga general feminista)

XARXA--cartell-VAGA-8M-2019---COS

Aquest 8 de Març, com l’any anterior, tornem a convocar jornada de Vaga General Feminista. Ens hi afegim amb la convicció que aquest és el camí, i que l’ús d’aquesta eina serveix per enfortir un enfocament de classe en l’organització i les accions pels drets de les dones treballadores de tot el món. «La revolució és la millor escola del proletariat», ens deia Rosa Luxemburg en referència a les lluites del moviment obrer que cent anys després del seu assassinat fan encara de la vaga el seu instrument de conquesta.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical destaquem que aquesta jornada es desenvolupa en un escenari agreujat per les conseqüències de l’estafa capitalista sobre les dones treballadores i l’extensió de la seva violència en totes les seves vessants: atur, salaris baixos, feines parcials, habitatge inaccessible, degradació generalitzada dels serveis públics, invisibilització social i supressió crònica de totes les polítiques que podien alleugerir el pes de la divisió sexual del treball: llei de dependència, escoles bressol públiques i gratuïtes i un redoblament de la pressió pel retorn a la llar, una llar que l’amenaça de desnonament i el preu dels subministraments bàsics converteixen en un infern. L’arrel del problema és el capitalisme i no les circumstàncies de la seva crisi, perquè les condicions laborals i materials de vida seguiran escurçant la nostra esperança de vida i reduint-nos a funcions productives i reproductives. La vaga es dirigeix contra un enemic comú: el capital.

L’increment de la violència masclista però, també forma part d’aquest escenari agreujat per la misogínia, el classisme i el racisme del poder judicial, així com per la supressió de drets polítics i la repressió de l’estat. El patriarcat ens assassina a l’espai privat i en l’àmbit laboral, en què la violència física i sexual s’exerceix mitjançant estructures verticals de poder davant la indefensió legal i l’assenyalament mediàtic sobre les víctimes.

Ara bé, no tot són ombres. Aquest escenari es contrasta també amb un increment de la conflictivitat laboral de les dones de la classe treballadora arreu del món, i també a casa nostra. L’organització sindical de les dones augmenta any rere any i la feminització de la pobresa té una resposta col·lectiva: la feminització de la lluita. Als sectors més precaris i temporals continuen apareixent lluites que liderem i que aposten pel sindicalisme feminista i antiracista, i per l’alliberament nacional com a eina per bastir la millor trinxera per defensar la vida: el sindicalisme de classe.

És evident que per això, la principal obsessió de l’ultradreta i del reformisme sigui adreçar-se a les dones treballadores. La ultradreta per enfortir la reacció misògina i promoure la divisió entre la classe treballadora –negant-la fins i tot com a subjecte–. El reformisme, per domesticar les nostres necessitats als temps electorals en què la lluita per la igualtat es redueix a declaracions simbòliques i quotes, mentre romanen intactes les condicions laborals, d’habitatge i de subcontractació de serveis públics essencials (amb plantilles i usuàries altament feminitzades). El feminisme com a moviment transformador és objecte d’atac i instrumentalitzacions que pretenen allunyar-lo de la seva lògica de classe mitjançant apropiacions liberals o identitàries. Aquest és un camp de batalla viu i permeable que ens interpel·la a defensar el feminisme per tal que no esdevingui un mot buit de contingut revolucionari.

Per a nosaltres, el 8 de Març és una fita històrica per afirmar-nos com a dones de la classe treballadora i exigir mesures que tinguin un impacte directe en la nostra vida quotidiana: millors salaris, millors condicions materials de vida, la fi de la discriminació de gènere, de l’explotació dels nostres cossos i de la violència envers nosaltres, entre tantes altres. Calen fets, no paraules. El 8 de Març és una fita històrica per enfortir els lligams internacionalistes amb les treballadores de tot el món a fi de combatre el gran capital global, però també el de casa. Solidaritat de classe, autodefensa laboral feminista per conquerir el dret a una vida digna amb llibertat sindical i política plena per a tots els pobles. Solidaritat de classe per bastir uns Països Catalans republicans, socialistes i feministes.

El mateix enemic, la mateixa lluita!

Països Catalans, 1 de març del 2019

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Les becàries de la Universitat de Barcelona denuncien frau laboral a les seves beques de col·laboració

Cada curs, centenars d’estudiants sol·liciten a la Universitat de Barcelona les beques de col·laboració que es posen a disposició de l’alumnat amb l’objectiu suposadament formatiu dins de les competències dels estudis que realitzen. Però la realitat és molt diferent per a molts dels estudiants que accedeixen a aquestes beques. Els becaris i les becàries es troben amb la situació que aquestes beques s’estan fent servir per ocupar places vacants de llocs de feina estructurals del Personal d’Administració i Serveis (PAS).

El frau podria tenir el seu origen que els òrgans de Govern de la Universitat de Barcelona no estan convocant places de Personal d’Administració i Serveis, o bé no tantes com en necessita la UB per funcionar com cal. No obstant això, els diferents departaments, unitats, àrees i oficines de serveis continuen necessitant una ampliació de plantilla que a hores d’ara es cobreix, en molts casos, amb beques malgrat que contractar becaris i becàries per amortitzar vacants és una pràctica contrària a Dret. En teoria, les beques de col·laboració tenen sentit en un marc estrictament formatiu, un marc en què la Universitat concedeix unes places en diversos departaments a alumnes que estudien graus relacionats amb la beca oferta.

Ho reiterem: la realitat és que, en molts dels casos coneguts per l’Assemblea de Becàries de Col·laboració en Lluita, aquestes beques s’estan fent servir per ocupar places vacants de llocs de feina estructurals. Això implica un greu abús de poder per part de la Universitat cap a l’estudiantat becat. Amb aquesta pràctica, la Universitat de Barcelona defuig reconèixer la naturalesa laboral del vincle que ha creat, defuig el pagament de salaris, exclou de prestacions socials (atur) les persones becades i els deixa fora de qualsevol dret laboral, com ara el dret de vaga i d’unes vacances retribuïdes. En conclusió, tot l’apercebut pels reclamants significa un espoli de llocs de treball estables i de qualitat.

És el cas de M.B., estudiant de dos graus universitaris que des del 2016 fins a dia d’avui està vivint en primera persona aquest frau dins l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. En aquesta Unitat se li han assignat tasques bàsiques i monòtones en el marc de les quals la seva tasca principal rau a treballar com a gravador de dades, unes tasques que no estan subjectes a un veritable Pla Formatiu. El frau ha conduït que M.B. porti el seu cas als Tribunals perquè la Universitat de Barcelona no hi posa solució («Si la Universitat de Barcelona no ens respecta, qui ho farà quan sortim d’aquí?»).

Una universitat pública com ho és la de Barcelona ha d’estar al servei de la societat en general i dels estudiants i de les persones que hi treballen en particular. La seva política de beques de col·laboració castiga els estudiants i les estudiants que més necessitat tenen d’aconseguir una beca, els fills i filles de classe treballadora, tot disfressant-ho com a Pla Formatiu i com a ampliació de currículum, cosa que a l’hora de la veritat representa normalitzar la precarietat i aprofitar-se d’uns recursos humans i intel·lectuals a preu de saldo. Cal tenir en compte que l’Assemblea assenyala situacions semblants a la d’M.B en altres serveis, oficines i departaments: hi ha un nombre molt elevat d’estudiants que pateixen aquesta situació.

La secció sindical de la COS UB  encoratgem els companys i companyes que patiu aquesta situació a organitzar-vos col·lectivament, per això expressem el nostre suport a l’Assemblea de Becàries de Col·laboració en Lluita, amb l’objectiu de superar aquesta realitat de precarització generalitzada: «Si la Universitat ha fet us de places de becàries per cobrir vacants estructurals, exigim que es reconegui el frau i que aquestes persones s’incorporin com a Personal d’Administració i Serveis de la Universitat de Barcelona». Compartim la reivindicació principal de l’Assemblea: l’equip de govern ho ha de resoldre amb la màxima urgència i farem tot el possible perquè sigui així.

Barcelona, 23 de gener del 2019

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari