Prou justificacions!

Als darrers mesos el nou equip rectoral ha anat mantenint reunions amb les diferents seccions sindicals de la UB. El proppassat 15 de març del 2021, la secció de la COS UB ens vam reunir amb els dos nous vicerectors –de Personal Docent i Investigador, i de Relacions Laborals– per presentar-los la nostra taula reivindicativa, en què s’exposen els problemes que afecten els treballadors i treballadores de la Universitat de Barcelona, tant PAS com PDI,  per conèixer, per exemple, l’estat de la qüestió respecte a l’estabilització de les plantilles o l’elaboració d’una RLT adient que possibiliti aquesta estabilització, i la millora de les condicions laborals d’un ampli col·lectiu que pateix una precarietat intolerable, per ser informades sobre el procés que està engegant el nou equip rectoral per resoldre aquestes i moltes altres qüestions, i per debatre i exigir un posicionament clar de la Universitat de Barcelona enfront de la Generalitat davant la reestructuració i destrucció sistemàtica del model d’universitat pública que patim al llarg dels darrers anys.

Aquest posicionament és, tot plegat, la veritable qüestió a resoldre i concretar: l’excusa darrere la qual s’han justificat tots els equips rectorals de la UB al llarg de la seva història és la llei vigent establerta, la qual impossibilita i lliga les mans de la mateixa institució universitària, dels seus òrgans de govern i dels seus responsables, que, com sempre, continuen declarant les millors intencions i queixant-se d’aquesta manca de llibertat per implementar allò necessari per garantir unes condicions laborals dignes i, en conseqüència, una millora de la qualitat en totes les tasques realitzades dins la Universitat de Barcelona mateix.

És a dir, la qüestió, o més aviat l’excusa eternament argüida pels successius rectors de la UB des que tenim memòria, versa entorn de la contínua davallada del finançament transferit per la Generalitat a la Universitat de Barcelona, i al Capítol I, que a causa dels topalls econòmics que s’hi estableixen no permet la creació de noves places sota figures laborals adients, ni tan sols un augment salarial per als col·lectius més precaritzats, o la contractació d’acord amb les necessitats i la realitat que vivim la col·lectivitat universitària.

Exigim al nou rector Joan Guàrdia i el seu equip de govern un posicionament clar i contundent davant del govern de la Generalitat: la renegociació urgent del Capítol I, el pagament inajornable del deute històric que la Generalitat té amb la Universitat de Barcelona, l’augment dels pressupostos fixats i, en conseqüència, la dignificació i el cobriment de les necessitats reals de la col·lectivitat universitària i d’una universitat realment pública al servei de la societat.

Barcelona, 9 d’abril del 2021

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)
cosub.wordpress.com / ub@sindicatcos.cat / @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Rebutgem l’empresonament del cantant-raper Pablo Hasél, encoratgem a mobilitzar-nos

Com si encara fóssim al 1978, el 2021 ens trobem havent de denunciar la precisió dels mecanismes judicials espanyols en l’exercici de la repressió de la llibertat d’expressió al conjunt de l’estat. L’àmbit penitenciari és, probablement, un dels més silenciats al llarg d’aquest període, en la mesura que amaga una realitat molt poc amable: la criminalització de la pobresa i la repressió política explícita a escala catalana i estatal. Això succeeix amb el govern mal anomenat “més progressista de la història” de la coalició PSOE-Podemos a escala estatal, amb el suport actiu de la policia autonòmica dirigida fins avui mateix per la coalició ERC-JuntsxCat com a agents actius en la repressió sobre els 3.000 encausats per l’esdeveniment –veritable insurrecció popular– de l’1 d’Octubre del 2017. Lamentablement, en aquest context els comunicats dels partits parlamentaris i els sindicats subvencionats de suport a Pablo Hasél no han estat correspostos amb la participació massiva de centenars de càrrecs públics i d’alliberats professionals en la cadena humana que ha provat d’evitar la detenció de Hasél a la Universitat de Lleida, el rector de la qual –Dr. Jaume Puy– es planyia davant de la premsa dels danys al mobiliari sense voler reconèixer el vergonyós paper d’acceptació de la repressió dins els espais acadèmics.

Davant d’això, la Sectorial d’Universitats de la COS manifestem tot el nostre suport a Pablo Hasél: la versemblança rotunda dels fets exposats críticament a les cançons i a les piulades fetes a la plataforma digital twitter és inqüestionable. L’ampliació a l’àmbit digital de la legislació repressiva vigent –“Llei Mordassa”– n’ha possibilitat l’encausament no pas per cantar ni per piular, sinó per haver afirmat l’exercici nefast de la monarquia borbònica, per denunciar les pràctiques d’un estat totalitarista i per cridar a la mobilització permanent.

Us encoratgem a acudir solidàriament a totes les manifestacions convocades arreu dels Països Catalans a partir d’avui mateix, dimarts, a les 7 del vespre (Lleida, plaça de la Catedral; Girona, plaça de l’U d’Octubre; Barcelona, plaça Lesseps; València, plaça de l’Ajuntament), i de demà en una vuitantena de poblacions del conjunt del territori (dades a la una del migdia d’avui).

Per aturar aquest procés continu de feixistització i repressió de l’activitat política i cultural, i del mer exercici públic de la llibertat d’expressió,

la lluita és l’únic camí.

Barcelona, 16 de febrer del 2021

Sectorial d’Universitats de la COS (UAB-UB-URV)

Posicionament de la COS UB davant les eleccions rectorals de la UB 2020

A cada convocatòria electoral a la UB les diverses seccions sindicals d’aquesta santa casa manifesten els seus posicionaments respecte als diversos programes electorals en disputa i afirmen l’interès dels candidats per parlar-hi. Tots els candidats expressen el desig de trobar-se amb cadascuna de les seccions sindicals, i algunes ho celebren cofoies tot afirmant la seva pròpia rellevància. La COS UB no ens hem volgut reunir amb cap candidatura perquè sabem prou bé que qualsevol procés electoral obeeix a mecàniques de teatralització en què s’enuncien gestos, voluntats o anhels que, un cop passades les eleccions, solen caure com les fulles dels arbres a la tardor. D’això, en tenim prou experiència: a l’àmbit polític, al sindical i a l’acadèmic. D’altra banda, no deixa de resultar escandalós que qui ha estat exercint el càrrec de rector durant quatre anys, el Dr. Joan Elias, mai no s’hagi reunit amb comitès d’empresa, sindicats ni assemblees i que ara, de cop i volta, ens vagin arribant invitacions als seus actes electorals i peticions de reunions amb els comitès i juntes. Quatre anys de silencis i, de sobte, la il·luminació participativa. De tot se’n diu “governar” i “democràcia”, avui.

Dit d’una altra manera: les pràctiques dels governs acadèmics desmenteixen sistemàticament les seves representacions electorals prèvies. Els problemes de la Universitat de Barcelona i de l’univers de la mercantilització acadèmica que l’envolta abracen unes dimensions tan bèsties que, si hem d’apel·lar a la sinceritat, no hi ha cap programa electoral que ho pugui ni que ho vulgui resoldre. Reiterem el que des del 2012 no hem parat de plantejar: caldria polvoritzar la UB i construir-la de nou per reeixir a fer, d’una vegada, una universitat pública que respongui a les necessitats de transformació i d’emancipació en què els greus conflictes acadèmics, laborals i socials que arrosseguem poguessin ser superats.

Tenim tres candidats, dels quals dos –amb experiència governamental prèvia– compten amb acadèmics que podem classificar com d’extrema dreta o simplement reaccionaris als seus cercles de candidats i d’assessors, a l’antípoda de la funció social i del model d’universitat pública pels quals advoquem. Respecte al tercer, sembla que ara mostra una certa sensibilitat quant a qüestions que fa quatre anys s’esvaïren fins i tot del seu programa electoral. Aquest comunicat té un sol objectiu: recordar quin és el programa que la COS UB va elaborar, proposar i enriquir amb l’aportació de les diverses organitzacions amb què vam constituir TransFormemUB, des de la primavera fins a la tardor del 2016, per presentar-nos a les eleccions al comitè d’empresa del PDI-laboral que TransFormemUB va acabar guanyant a l’octubre d’aquell any.

El programa era aquest: https://cosub.wordpress.com/2016/10/17/transformem-ub-cos-cgt-ppa-apr-programa-daccio/. Et convidem a llegir-lo, a tenir present què ha fet cadascun dels candidats dins l’esfera de la gestió i el govern acadèmic i, doncs, a actuar en conseqüència: especialment, a partir de l’endemà de les eleccions. ​Et convidem, també, a entrar al nostre blog i llegir les entrades referents tant al PDI com al PAS per entendre la precarietat, les condicions de feina i el dia a dia de tanta gent que treballem a la UB –comprometent-nos a ser més explícits en les nostres reivindicacions quant al PAS–. Els programes electorals i els processos judicials poden introduir canvis que algun cop es compleixen i tot, però sense organització i mobilització assembleària i militant serà impossible capgirar veritablement i d’una manera integral un estat de les coses que es presenta fosc, fosquíssim.

A les eleccions, tota la gent votant hi és benvinguda. Ara bé, un cop passades ja sabem què succeeix. Tant de bo no fos així.

Barcelona, 9 de desembre del 2020

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

cosub.wordpress.com / ub@sindicatcos.cat / @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Els dies 10 i 11 de desembre –en les pròximes eleccions al rectorat de la UB–, guanyi qui guany, la igualtat ja ha perdut

Segons l’article 74 de l’Estatut de la Universitat de Barcelona:

«El rector o la rectora és elegit per la comunitat universitària, mitjançant l’elecció directa i el sufragi universal, lliure i secret, entre el personal funcionari del cos de catedràtics d’universitat en actiu que presti serveis a la Universitat de Barcelona.»

El rector, doncs, pot ser escollit només entre els professors catedràtics de la universitat, un petit grup de 472 treballadors/es dels quals només 124 són dones. El fet que hi hagi menys catedràtiques que catedràtics evidencia una problemàtica sistèmica al món acadèmic: l’esfereïdora desigualtat de gènere que dificulta les carreres acadèmiques de les dones en unes universitats que, encara a dia d’avui, continuen governades majoritàriament per homes. La Universitat de Barcelona no ha tingut mai una rectora i a les properes eleccions la situació no canviarà,  ja que cap de les tres candidatures està encapçalada per una  dona. Totes, però, professen una més que pregonada defensa de la igualtat de gènere… sempre que no impliqui, naturalment, fer un pas enrere per deixar avançar les seves companyes!

El vot «universal, lliure i secret» que escollirà el futur rector serà ponderat, ja que no tots els sectors de la comunitat universitària «pesen» igual en les eleccions. La llei orgànica d’universitats de 2007 determina que «el vot ha de ser ponderat pels diferents sectors de la comunitat universitària; una ponderació que assigna la majoria al vot dels professors doctors amb vinculació permanent a la universitat» (article 20.3). És a dir, la representativitat a la universitat és de caràcter estamental, i una petita part del professorat contractat permanent té la majoria. Concretament, a la Universitat de Barcelona la representativitat de cada sector es desglossa de la següent manera (article 72.4 de l’Estatut):

a) el vot conjunt del professorat doctor dels cossos docents universitaris té el valor del 51% del total de vots a candidatures,

b) el vot de l’altre personal docent i investigador té el valor del 9%,

c) el vot de l’alumnat té el valor del 30%, i

d) el vot del personal d’administració i serveis té el valor del 10 %.

Segons les últimes dades publicades per la mateixa Universitat (La UB en xifres), dels 5.825 treballadors/es del personal docent i investigador de la Universitat, uns 2.164 treballadors/es corresponen a la classe A dels «cossos docents universitaris» (l’elit acadèmica de catedràtics, titulars i agregats), mentre que la classe B, l’«altre personal docent i investigador» (personal investigador en formació, professorat lector i professorat associat), està constituïda per 3.661 treballadors/es. En altres paraules: l’altre personal docent i investigador és el 63% del PDI però el seu vot pesa només el 9%!

No és només una qüestió de números, aquest «altre personal» representa una part molt activa del treball docent i investigador del que viu la universitat. La recerca que desenvolupa té capacitat d’atreure projectes competitius, suporta un càrrec docent que pot ser equivalent o superior a aquell del personal permanent, fa esforços titànics per compaginar feines externes i dedicació docent (en el cas del professorat associat) i, sobre tot, manté uns nivells d’exigència molt alts, ja que està constantment sotmès als processos d’avaluació que li han de permetre l’accés a l’«elit» del professorat de classe A. Són les persones que observen, i sovint pateixen, tots els problemes de la vida universitària i que, exactament per això,és de justícia que la seva opinió tingui igual pes que el dels “cossos docents universitaris”. Les seves propostes són igual de vàlides i les seves experiències vitals (explotació laboral, la fal·làcia de la  meritocràcia, la compaginació de feines…) les fa persones més de peus a terra per consensuar propostes i solucions per construir una universitat millor.

A aquesta desigualtat evident s’afegeix aquella igualment greu del personal d’administració i servei (2.409 treballadors/es) que desenvolupa tasques essencials i que, en el seu total de permanents i contractats, només pesa un 10% en les eleccions al Rectorat. Si sumem números, veiem que el vot en conjunt del 74% dels treballadors/es de la UB representa només un 19% en l’elecció de seu equip de govern.

Les votacions ponderades afecten a tots els òrgans representatius de la Universitat (claustre i juntes de facultats, in primis). A l’espera d’un canvi legal que permeti redistribuir el pes de manera més equitativa, i no fonamentada en criteris classistes, expressem doncs la nostra preocupació per unes eleccions en què el vot de la majoria és cinc vegades inferior al vot d’una minoria de professorat permanent i demanem al futur equip de govern que posi en marxa propostes concretes per pal·liar aquesta desigualtat i es comprometi a emprendre totes les accions necessàries per donar fi a aquesta universitat estamental. El dret a construir candidatures, a manifestar les preferències i a rebre un tracte just, de manera que tots els col·lectius que integren la universitat tinguin capacitat de decisió, són tres principis fonamentals de la democràcia que a la UB no es compleixen.

Barcelona, 30 de novembre del 2020

TransFormemUB

[COS, CGT-PPA, APR]

Posicionament de la COS UB davant la convocatòria de vaga del 21 d’octubre

La secció sindical de la Universitat de Barcelona de la Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans (COS UB) manifestem públicament les qüestions següents amb relació a la vaga convocada per al PDI de les universitats públiques espanyoles.

• La secció sindical de la COS UB, constituïda l’any 2012, és avui dia l’única secció que té el nostre sindicat a Universitats. Ens correspon a nosaltres decidir sobre les mobilitzacions i conflictes, havent convocat gairebé totes les vagues des del nostre naixement i ajudat a impulsar-les a altres universitats. Tanmateix, la nostra capacitat és limitada a la Universitat de Barcelona. Desconeixem a hores d’ara els processos d’organització a la resta d’Universitats. 

• Pel procés assembleari que s’ha produït dins la UB per part del PDI predoctoral, la COS UB donem tot el suport a la vaga d’investigadors predoctorals i a les reivindicacions que plantegen. Creiem que aquesta és una vaga que han treballat moltíssim i a la qual hem de donar tot el nostre recolzament.

• Igualment i per les mateixes raons, expressem la nostra solidaritat i suport a la vaga d’estudiants de la UB.

• En canvi, no convoquem a la vaga el PDI professorat de la UB, perquè: 1) no hi ha hagut cap procés assembleari amb cara i ulls que el motivi; nosaltres formem part d’un sindicat que no rep subvencions estatals ni acumula alliberats sindicals i que, lluny de regir-se pels designis de les altes burocràcies sindicals, assumeix els processos assemblearis de decisió col·lectiva fins a les últimes conseqüències; 2) en cap moment s’ha establert cap diàleg amb nosaltres amb vista a l’organització de la vaga, de la qual ens vam assabentar a través de plataformes digitals; 3) més enllà de les coincidències estratègiques, o no, amb el professorat universitari de l’estat espanyol, el marc socioeducatiu dels Països Catalans –amb un seguit de condicionaments específics– roman absolutament invisibilitzat; i 4) La manca d’un procés assembleari i la impossibilitat d’organitzar la vaga (pels temps) ens fa pensar en la manca d’estratègia a curt, mitjà o llarg termini. En aquest punt tothom hem de fer autocrítica, perquè malgrat l’enorme quantitat de vagues i accions durant els darrers anys la situació segueix sent insostenible per a la major part de les treballadores. Ja hem explicat prou vegades el que pensem sobre les vagues d’un sol dia. Fa un any vam arribar a la conclusió de la necessitat d’organitzar processos de lluita de llarga durada en forma de vaga indefinida, contínua o discontínua. Això explica que junt amb altres col·lectius participéssim a impulsar l’Assemblea de Treballadores i Estudiants de la UB per dotar-nos d’un instrument sòlid de debat i decisió. Creiem que no hem de cremar les poques forces que tenim. Per això considerem urgent convocar una assemblea de treballadores al més aviat possible per aprofitar el conflicte i organitzar la lluita que ha de venir. 

• En aquest context, encoratgem els treballadores i treballadores, tot el PAS i tot el PDI de la UB a participar de les mobilitzacions convocades, donar suport a la lluita, i els companys i companyes de la resta d’universitats catalanes a participar de la vaga si això és el fruit de decisions assembleàries al seu lloc de treball.

Com afirma un antic lema de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans que ha fet fortuna en àmbits diversos, la lluita és l’únic camí.

Barcelona, 20 d’octubre del 2022

Coordinadora Obrera Sindical

ub@sindicatcos.cat

https://cosub.wordpress.com

@COS_UB

Sobre l’enregistrament, o no, de les classes presencials (Recordatori del comitè d’empresa del PDI-laboral de la UB)

El comitè d’empresa del PDI-laboral de la UB recordem a tot el professorat de la UB que l’enregistrament de les classes presencials no és obligatori. Seguint les instruccions de l’equip de govern mateix, el punt 2 remet a la retransmissió de les classes en streaming (en directe continu) i/o l’enregistrament de les classes. Això significa que, en efecte, d’acord amb la voluntat del professorat les classes es poden retransmetre en streaming i poden ser enregistrades, o no.  

Òbviament es tracta de dues opcions distintes. Com que el punt 3 especifica que els enregistraments s’han de conservar fins a la finalització del curs, això ha provocat que diverses facultats hagin emès comunicats ambigus donant instruccions sobre la suposada obligatorietat d’enregistrar les classes.  

Considerem que l’enregistrament de les classes 1) implica un risc potencial respecte a l’exercici de la llibertat de càtedra, 2) situa en un terreny extremament ambigu la condició dels drets sobre el material produït pel professorat, i 3) obre la porta a tipologies diverses d’usos indesitjables del material derivat de la classe presencial per part d’elements aliens a la Universitat de Barcelona.  

Per tant, entenem que la UB ha de vetllar, amb les eines necessàries, per a què els enregistraments no puguin ser utilitzats de forma indesitjable.  

D’altra banda, entenem que la via telemàtica just quan es tracta d’assistir a una classe que es retransmet en directe exigeix també un tipus d’assistència virtual –la mateixa que exigeix la defensa d’un TFG o d’un TFM–. Per tant, caldria deixar clar que la retransmissió en directe continu d’una classe demana que l’alumne la segueixi sincrònicament a través de mitjans telemàtics.  

En definitiva, recordem al conjunt del professorat que l’elecció sobre la possibilitat d’enregistrar o no les classes presencials i les telemàtiques-sincròniques respon a la seva pròpia voluntat, més enllà de les indicacions rebudes fins ara des dels òrgans dirigents de distintes facultats.  

Comitè d’empresa del PDI-laboral de la UB  

Barcelona, 17 de setembre del 2020

Arxivades definitivament les denúncies contra el professor de la UB Iñaki Rivera Beiras

El proppassat 24 de juliol es va tenir coneixement de la resolució de 16 de juliol de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona, per la qual es decreta el sobreseïment lliure de la causa penal oberta contra el Professor Dr. Iñaki Rivera Beiras, Director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH). L’Audiència estima el recurs d’apel·lació presentat per la seva defensa contra la resolució que acordava passar a la fase de judici, i posa fi a les denúncies interposades contra ell per diverses agrupacions sindicals (com ara CCOO, ACAIP i CSIF).

En aquest cas, CCOO va fer una denúncia inicial que va provocar l’inici del procediment judicial, però tot seguit no s’hi va personar com a acusació. CSIF, ACAIP i un centenar de funcionaris van presentar conciliacions civils prèvies a la querella per calúmnies i injúries. En el marc d’aquestes demandes de conciliació, el  Professor Dr. Iñaki Rivera Beiras no es va retractar de les seves expressions al programa “Tot es Mou” de TV3, atès que estaven emparades en el dret a la llibertat d’expressió i informació i que se sustentaven en fets reals i contrastats. Finalment, només es va personar com a acusació, en el procediment penal en curs, ACAIP.

Aquelles denúncies van ser interposades contra el Professor Dr. Iñaki Rivera Beiras, en la seva qualitat de responsable de el Sistema de Registre i Comunicació de la Violència Institucional (SIRECOVI), en exercici del seu mandat, que no és altre que el d’investigar, enregistrar, comunicar i divulgar possibles situacions de maltractaments a persones privades de llibertat. Des de l’inici del procediment judicial, el Ministeri Fiscal va sol·licitar el sobreseïment del procediment, en entendre que les expressions del Professor Dr. Iñaki Rivera Beiras no eren difamatòries i per tant no eren constitutives de delicte. Malgrat això, el procediment penal va continuar endavant per l’existència d’una acusació, d’ACAIP.

L’Audiència doncs, després de quasi dos anys de procediment penal en curs, tanca aquest camí en entendre que no cal fer un judici, i dicta un pronunciament: el sobreseïment lliure, que equival a una absolució. Tot i que la Interlocutòria de l’Audiència Provincial es podria recórrer davant del Tribunal Suprem, no és esperable que ACAIP recorri, atès que la resolució de l’Audiència que tanca el cas, es fonamenta precisament en la Doctrina del Tribunal Suprem. El SIRECOVI, com a sistema de l’OSPDH de la Universitat de Barcelona, ​continuarà treballant en la defensa dels drets fonamentals de les persones privades de llibertat.

 

Barcelona, 28 de juliol del 2020 

COS UB

Coordinadora Obrera Sindical / Universitat de Barcelona

ub@sindicatcos.cat

https://cosub.wordpress.com

@COS_UB

Pandèmia neoliberal al nyap d’universitat pública virtual

La COS UB sempre hem defensat una universitat pública al servei de la classe treballadora, que formi persones tot desenvolupant una capacitat d’anàlisi crítica tant a nivell col·lectiu com individual. L’única manera per aconseguir la igualtat d’oportunitats entre les diferents classes socials, almenys en aquest pla, rau en la gratuïtat total de les matrícules universitàries. Per això som frontalment contraris a la gestió actual de la universitat, en què preval la comptabilitat i la mercantilització per damunt de la funció social. La universitat ha de deixar de dependre tant de les matrícules universitàries i l’Estat n’ha d’augmentar el finançament, un aspecte especialment sensible en aquest període atesa la previsió d’un descens de matrícules per al curs vinent. Això també implica haver de deixar de dependre d’ensenyaments de baixa qualitat, localitzats massa sovint al nivell dels màsters per haver estat concebuts sota la lògica del negoci.

La gent d’aquesta secció sindical no hem parat de defensar una universitat pública en què la recerca serveixi per reeixir en els objectius docents que perseguim. Per això fa falta punxar la bombolla especulativa de la recerca actual, un medi en el qual editorials i agències de qualificació universitària actuen com a lobbys tot captant diners públics per publicar i accedir a les seves publicacions. Aquests diners podrien ser destinats a la recerca en si mateixa o a la tasca docent. Per nosaltres, la recerca pública ha de servir les necessitats de la classe treballadora, entenent-hi el bé col·lectiu de la societat com a referent suprem. Això demana un replantejament dels paràmetres socials i polítics a partir dels quals s’organitza aquesta recerca pública. Blasmem el finançament públic d’una recerca innòcua al servei d’uns pocs poderosos grups de pressió acadèmica i empresarial i, també, la reiteració d’una producció científica adreçada exclusivament a satisfer formalment recomptes merament quantitatius amb un interès o ressò social molt relatius.

A més dels greuges que pateix la universitat pública catalana des de fa temps (espectacular infrafinançament, precarietat laboral, nepotisme i menysteniment de l’estudiantat), la reconcentració global de poder i capital (com a crisi social global) aprofundida arran de la pandèmia de la COVID-19 està implicant canvis importants i extremament accelerats que, sota pretext de fer front a l’emergència, poden implantar-se com a modus operandi per a qualsevol temps: discussió sovint nul·la sobre la rellevància de la qualitat docent, aprofundiment de condicions d’explotació del professorat associat i sobrecàrrega de treball de la resta (per la reconfiguració dels continguts docents treballats per a la presencialitat que ara s’han d’impartir per via telemàtica), i simplificació institucional de la figura de l’estudiant, vist com un mer client. En un anterior comunicat del 14 d’abril, la COS UB ja tractàrem d’algunes de les qüestions que es mantenen en el temps: el classisme que significa la diferenciació d’accés digital dins i entre l’alumnat i el professorat, la pèrdua de qualitat de l’ensenyament, la nul·la possibilitat de conciliació familiar i la privatització gradual de la universitat quan els treballadors i treballadores hem d’assumir cada cop més despeses (ordinadors, impressores, internet, llum, aigua, despatx, etc.). Ara bé, al llarg de les últimes setmanes se n’han destapat d’altres:

El funcionament telemàtic de la universitat ha significat una pèrdua de democràcia i un augment penós, sistemàtic, rutinari, de l’opacitat en la presa de decisions de l’equip de govern. Segons el nostre parer, ha estat utilitzat deliberadament per evitar reunions i confrontacions d’alternatives, i precipitar així preses de decisions. Aquesta situació ha atorgat encara major autoritat a l’equip de govern i les comissions permanents, convertint en massa casos la resta de reunions en espais bàsicament sense possibilitat de debat, als quals som cridats gairebé tan sols per ratificar les decisions ja preses amb anterioritat.

Un curs 2020-21 amb més precarització que l’actual. Un altre cop serà el professorat associat i l’estudiantat qui haurà de sostenir la UB, principalment.  No s’ha avançat ni un mil·límetre en la mesa de regularització del professorat associat estructural: ni augment salarial, ni estabilització, ni reconeixement de la feina, sinó perpetuació i cronificació de l’angoixa. De fet, per al curs que ve fins es farà la nova contractació per urgència, sense concurs, humiliant de nou aquell professorat que, en nom del rigor jurídic, al curs passat va haver de fer mans i mànigues per poder concursar.

En referència al PDA de Recerca. D’una manera unilateral s’anul·la el PDA del 2020 i es prorroga el del 2019 a fi d’evitar reduccions docents. En general això perjudica el PDI treballador de la universitat, ja que significa pencar encara més pel mateix sou. El reconeixement dels cants a l’excel·lència de la producció científica queda reduït al no-res sense cap justificació versemblant. L’impacte més negatiu afecta aquell professorat que es troba en les primeres fases de l’estabilització i que, per acreditar-se, publica abundosament i podria reduir docència. Pensem en els lectors que, a més de fer 6 crèdits més que a la resta d’universitats públiques catalanes (on en fan 18),  aquest curs no podran reduir docència. I pensem també en el professorat associat, que ha perdut definitivament el dret a reduir assignatures, tot i tenir sovint prou recerca per fer-ho.

Apel·lem al despertar d’aquest ensopiment crònic del conjunt de membres i agrupaments de la col·lectivitat universitària, i a posicionar-nos lluitant contra la intensificació de l’enèsim embat neoliberal. Si no ho fem ara, ens ho trobarem comptat i decidit ben aviat. L’organització de treballadors, treballadores i estudiants ens donarà la força per aconseguir-ho. Organització, formació i mobilització, aquest és l’únic camí!

Barcelona, 21 de maig del 2020

Coordinadora Obrera Sindical

ub@sindicatcos.cat

https://cosub.wordpress.com

@COS_UB

Teletreball i desmantellament de la universitat pública en el marc de la crisi global COVID-19

La crisi social global oberta arran del COVID-19 ha posat en evidència la importància de la docència en el moment de mantenir el funcionament de la UB com a institució docent per la qual va ser creada fa 450 anys. Com calia suposar,  el coneixement derivat de la recerca que l’AQU valora únicament per estabilitzar el professorat (aquella indexada a Scopus o JCR) no ha servit de gaire per fer front a l’emergència. El personal docent ha de fer esforços titànics per adaptar els continguts i les metodologies de les assignatures als espais no-presencials. Això implica un aprenentatge que va molt més enllà de conèixer o no un programari, i que se sosté enmig d’una precarització evident d’una bona part del professorat.

Com si fos un coach empresarial arrossegat per la tempesta de les emocions mediàtiques i faltat de sentit comú, el rector responsabilitza els treballadors de dur a terme amb èxit les tasques encomanades en d’aquestes condicions tot apel·lant a la motivació, la vocació i gairebé a l’heroisme. La COS UB som conscients que es tracta d’una situació sobrevinguda però fins ara l’acompanyament, o l’intent d’acompanyament, fet des del Rectorat s’ha centrat tan sols en el que seria com a molt la superfície del problema: donar a conèixer eines i recursos en línia accessibles al campus virtual.

Fins al moment s’ha deixat de banda oferir solucions als múltiples problemes materials que tant el PDI i el PAS com l’estudiantat han d’assumir a casa seva, on aquests dies hi passa de tot i més. A més d’haver de repensar les activitats del Pla Docent sense el material imprescindible –es va disposar d’unes hores el 13 de març per recollir material dels llocs de feina, cosa que es repetirà demà 15 d’abril–, són molts els companys i companyes que han de fer front a problemes amb la xarxa i l’ample de banda o amb el maquinari. A aquests problemes, s’hi ha d’afegir un espectre heterogeni de casuístiques (cura de persones grans o malalts, cura d’infants, problemes psicològics i emocionals derivats del confinament, condicions materials de treball impossibles, etc.), perquè en molts casos topem situacions, conflictes i directament drames socials, familiars i domèstics que hem d’entomar dia a dia cadascun de nosaltres, tot creant-se massa sovint una teranyina de problemes cada cop més extensa i densa que converteix l’estat de les coses en una quotidianitat laboral difícilment sostenible.

La idea de l’“aprovat general” que es desprèn d’alguns comunicats de facultat amb la idea d’oferir “les màximes facilitats en el moment d’avaluar” és un altre parany per al futur d’una universitat pública que hauria d’estar dotada de tots els recursos humans i materials necessaris. Faria que tothom passés de curs, si bé a costa de menysprear la tasca i la dignitat intel·lectual del professorat i de l’estudiantat. És així que, mentre els alumnes cada cop paguen més per les seves matrícules, la qualitat de l’ensenyament decreix atesa l’aplicació a l’educació de paràmetres no pas docents i pedagògics sinó merament mercantils. Per consegüent, en moltes ocasions els graus i màsters de la UB s’assimilen progressivament cada cop més a aquells cursos virtuals impartits per empreses privades que, per principi, neixen per fer diners i mercadejar amb els títols, en què la vocació d’ensenyar és difícilment localitzable. L’aprovat general no és bo, com tampoc no ho és negligir la situació d’una part de l’alumnat que no disposa d’accés a les TIC, que té dificultats per manegar-s’hi o que, com dèiem abans en referir-nos al PDI, no pot treballar en unes condicions materials –d’habitatge i d’altres tipus– o en unes situacions familiars que compliquen de seguir el curs amb normalitat. Caldria que l’equip de govern es plantegés la possibilitat de retornar l’import de les taxes de matriculació a l’alumnat que no pugui o vulgui seguir les assignatures d’aquest segon quadrimestre. (A més, com es resol una observació sobre el terreny impossible per a TFG i TFM en determinats ensenyaments?)

Som conscients que l’impacte de la crisi social desencadenada pel COVID-19 està sent més acarnissada en altres sectors del treball, però si hi ha un tret important que ens diferencia respecte als altres sectors és el de la nostra responsabilitat social amb vista al futur. Des de la COS UB concebem la tasca docent com una activitat encaminada a formar i preparar persones per pensar, per actuar i per treballar críticament i constructivament a l’hora de transformar l’estat de les coses i de transitar cap a un model de relacions socials just i emancipador. Crisis socials –sanitària, econòmica, política, ecològica…– com les que estem vivint reflecteixen, en tots els àmbits, la necessitat de superar el capitalisme si prenem com a mesura el benestar de la majoria social i el potencial desenvolupament de totes les seves capacitats com a éssers humans. Per aquesta raó defensarem sempre una universitat pública i presencial, ja que entenem que aquest és el mecanisme que possibilita millor tant la transmissió i la conquesta del coneixement com els objectius per als quals ho plantegem.

En el context d’una universitat pública, presencial i prestigiosa com la UB, per què s’haurien de fer les coses de qualsevol manera? Per mantenir quines aparences? Hi ha moltes maneres de fer les coses bé de cara a potenciar els coneixements i les perspectives crítiques de l’alumnat que no impliquen adoptar metodologies de treball importades d’urgència. I hi ha alternatives a l’aprovat general o a continuar mantenint els criteris d’avaluació tal com eren. Si el professorat i el Rectorat valorem la nostra feina i som conscients de la responsabilitat social que tenim amb les generacions futures, fins a quin punt hem de seguir amb les condicions d’avaluació d’aquest segon quadrimestre, com si aquest terrabastall no hagués comportat un impacte obvi sobre els continguts que s’hauran pogut treballar? Un cop més, no s’ha aprofitat la capacitat de discussió, reflexió i acció col·lectives de tothom que participa de la Universitat de Barcelona.

Barcelona, 14 d’abril del 2020

Coordinadora Obrera Sindical

ub@sindicatcos.cat

https://cosub.wordpress.com

@COS_UB

La nostra vida no és un negoci. Defensa els teus drets

Benvolgudes companyes,

Ateses les peticions d’algunes de vosaltres sobre la situació laboral que generaran les possibles mesures que les vostres empreses adoptaran a l’hora d’afrontar la crisi del COVID-19, des del Secretariat Nacional hem elaborat un seguit de materials perquè els difongueu als vostres centres de treball.
Hem elaborat una petita guia laboral sobre el tema que podeu consultar a fi de resoldre els dubtes que tingueu respecte a això:

https://mcusercontent.com/0c4e787b89a8ace98d5555271/files/a03d1f88-6592-40a0-a8f3-6a6c9694a276/Guia_laboral_del_coronavirus.pdf

També hem editat un cartell perquè el pugueu penjar al vostre centre de treball, per informar els vostres companys dels drets que tenen en les diverses situacions en què es poden trobar:

https://mcusercontent.com/0c4e787b89a8ace98d5555271/files/af3137e2-9443-4b70-8cab-87391b3b456a/cartell.pdf

Avui llançarem una campanya a les xarxes socials per donar a conèixer el material que hem editat sobre aquesta qüestió.
També us recordem que teniu el correu de acciosindical@sindicatcos.cat a la vostra disposició per fer qualsevol consulta que desitgeu sobre això.

Defensem els nostres drets!

Països Catalans, 13 de març del 2020

Coordinadora Obrera Sindical

ub@sindicatcos.cat

https://cosub.wordpress.com

@COS_UB