Obert el termini de selecció de PAS auxiliar a la UB: una doble convocatòria entre precarietat i inseguretats [2/2]

En mirar amb deteniment alguns punts de les dues convocatòries detectem riscos que mereixen ser considerats sobre els quals volem alertar. Creiem que només difonent-ho obertament entre les persones afectades podrem revertir certes dinàmiques conflictives de la política de personal a la UB.

 

La similitud i riscos de les dues convocatòries els podem observar tant a la manera com s’anuncien i es convoquen aquests processos selectius, com en els continguts que apareixen a les bases. Al punt 6 de procediment de selecció de les bases d’ambdues convocatòries (al punt 6.3 d’Auxiliars de Serveis: https://seu.ub.edu/documentPublic/download/56374 i al 6.2 de Fase d’oposició d’Auxiliars Administratives: https://seu.ub.edu/documentPublic/download/56354), s’hi especifica que els procediments de selecció consten de dues proves inicials eliminatòries. Al marge de les proves d’idiomes que desincentiven moltes persones a presentar-se a treballar a la UB, i de la necessitat de defensar que es desenvolupin processos selectius que responguin a criteris d’igualtat, mèrit i transparència, les proves poden esdevenir una trampa amb l’aplicació dels acords de juliol del 2017. Al mateix temps, en ambdues convocatòries d’auxiliars les Bases assenyalen: “Per tal d’agilitzar el desenvolupament del procés selectiu, les proves primera i segona podran ser realitzades el mateix dia. En aquest cas, la correcció de la segona prova quedarà supeditada a la superació de la primera.”  (punts 6.3.b. d’Auxiliars de Serveis i punt 6.2.2. d’Auxiliars Administratives). Això vol dir que la possibilitat de quedar exclosa del lloc de feina pot esdevenir pel fet d’ajuntar-se les proves en un sol dia? Si no és així i no es busca això, aleshores per què s’ajunten les convocatòries de places del 2016 i el 2017? Per què no es fan dues convocatòries independents per a cadascuna de les categories?  A més, com s’especifica als punts 7.3. de les Bases d’Auxiliars de Serveis i 7.2. de les d’Administratives, l’accés a les Borses s’aconsegueix obtenint puntuacions superiors a les necessàries per superar les proves eliminatòries. És una manera de posar més complicat l’accés a les Borses de Treball i continuar comptant per treballar a la UB?

També ens trobem que ambdues convocatòries estan anunciades per a la segona quinzena de novembre del 2018. No pretendran pas convocar els dos processos selectius de manera que sigui incompatible participar-ne en un i en l’altre? No serà que buscaran evitar que les Auxiliars (tant interines com temporals) participin i entrin en ambdues Borses per disposar de més opcions i oportunitats de triar? La COS UB així ho hem demanat i així ho defensarem. Però de moment no hem rebut resposta a la nostra petició de separació de les convocatòries d’anys diferents i temem que si no ens mobilitzem tampoc no escoltaran ningú. 

Paral·lelament, a diferència d’altres ocasions, l’inici del termini d’inscripció a les dues convocatòries d’auxiliars no ha vist cap publicació ni cap actualització visible. Nosaltres no l’hem sabuda trobar. Ara bé, recordem perfectament com en altres convocatòries es difonien les novetats de l’inici del procés selectiu o bé ens trobàvem amb l’aparició d’un enllaç de recent publicació just coincidint amb l’inici del termini. Aquest cop, també a diferència d’altres convocatòries, es compta amb uns formularis virtuals que no tenen cap enllaç directe. Per accedir-hi cal anar a les bases de les convocatòries i buscar el punt 3.1. de sol·licituds (http://www.ub.edu/gper/pas/faces/iniciServeis.jspx i http://www.ub.edu/gper/pas/faces/iniciAdministratius.jspx). Formularis així s’han utilitzat altres cops per a operatius diferents que no eren els de contractació. Normalment, per a les contractacions es publicava un formulari que es descarregava a l’oferta mateixa de Seu Electrònica i s’omplia de zero per registrar-lo signat posteriorment. Ara, aquesta part és realitza telemàticament si bé el pas del registre formal en paper també cal fer-lo. És imprescindible. Esperem que serveixi realment per agilitar i facilitar les coses, encara que temem que aquesta feina feta per les companyes que treballen en desenvolupament electrònic o a l’àrea de Recursos Humans no es vegi reconeguda. Cal agrair, per exemple, que els tutorials són explicats de forma senzilla i didàctica per dur a terme els tràmits (http://www.ub.edu/gper/pas/faces/documents/TUTORIAL_AuxSer.pdf i http://www.ub.edu/gper/pas/faces/documents/TUTORIAL_AuxAdm.pdf). Creiem que d’això se n’hauria de fer més difusió entre la comunitat de la UB que no pas moltes altres notícies institucionals que l’equip de govern difon.

En resum, hem preguntat a l’equip de govern i hem alertat el PAS UB sobre aquestes situacions. Hem demanat la creació de mecanismes que evitin l’exclusió de cap persona. Hem demanat la separació de convocatòries i de dates d’exàmens, i la compatibilitat a les diferents Borses de Treball. Considerem que és el que s’hauria de fer, i també considerem que si no ens mobilitzem i lluitem entre totes, no ens faran ni cas! Per això us emplacem a compartir tota aquesta informació amb les companyes, a fer-vos partícips que cap persona quedi exclosa de la UB, que pregunteu i poseu el dit a la nafra respecte a tantes mentides a què ens tenen acostumades, i que ens anem organitzant per canviar aquestes dinàmiques tan nocives per al personal de la UB i per a la Universitat mateixa.

Salut, bona sort, i ànims!

Barcelona, 29 de juny del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

          https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Obert el termini de selecció de PAS auxiliar a la UB: una doble convocatòria entre precarietat i inseguretats [1/2]

95 A1

S’ajunten dues convocatòries de categories d’auxiliars, cadascuna d’elles ajunta les places de dos anys (2016 i 2017); i, alhora, cadascuna d’elles hi incorpora la Borsa de Treball corresponent però amb aplicatius diferents a altres procediments selectius (http://www.ub.edu/gper/pas/faces/iniciServeis.jspx i http://www.ub.edu/gper/pas/faces/iniciAdministratius.jspx) i explicacions no gaire publicitades.

 

La Universitat de Barcelona està immergida en diferents conflictes laborals i el de les Auxiliars n’és un més. Auxiliars a la UB n’hi ha de dos tipus: Auxiliars Administratives i Auxiliars de Serveis. Unes places, les de Serveis, són membres del PAS-Laboral i les altres d’Administratives són de PAS-Funcionari. Però no totes les funcionàries ho són de carrera. Moltes d’elles són interines i precisament ocupen majoritàriament les places d’Auxiliars Administratives. Al mateix temps, si busquem contractes temporals al PAS-Laboral en podem trobar a les places d’Auxiliars de Serveis; malgrat que també n’hi ha un munt de places temporals de PAS-L amb un perfil tècnic. En realitat, trobem precarietat i temporalitat a tot arreu, i en això la UB –juntament amb l’acomiadament encobert de no-renovacions de personal– ha esdevingut una especialista.

A través de la política de personal una institució marca el seu futur i el seu rumb. Si comptem el nombre de places precàries podríem dir que n’hi ha moltes, a la UB. Si ho comparem amb les que es convoquen per estabilitzar conclouríem que es tracta de molt poques places. Per exemple, per a Auxiliars Administratives es convoquen menys de seixanta places, mentre que a la UB compta com a mínim amb més de 250 persones en situació d’interinatge dins aquesta categoria (sense saber si es descompten les interines que treballen fora de Borsa). En el cas de les places d’Auxiliars de Serveis, se’n convoquen 11 però no disposem d’una xifra ni aproximada de quantes persones ocupen temporalment places d’aquesta tipologia. Hem preguntat als responsables de la UB quantes Auxiliars Administratives interines i quantes Auxiliars de Serveis temporals estan treballant a la UB (també les que estan fora de Borsa de Treball), però no sabem si rebrem resposta ja que la majoria de cops que preguntem coses ens eviten respondre. 

No obstant això, com hem assenyalat diversos cops, la temporalitat i la precarietat a la UB ha assolit xifres astronòmiques. En l’àmbit del PDI, amb les figures d’Associat trobem hiperexplotació i precarietat, i amb les beques de col·laboració hi trobem estudiants precaritzats que veuen vulnerats els seus drets. Al maig tingueren lloc les vagues convocades pel comitè d’empresa i la junta de PDI per reivindicar els seus drets (https://cosub.wordpress.com/2018/05/21/conquerim-les-universitats-publiques-catalanes-prou-explotacio-laboral-prou-mercantilitzacio-de-leducacio/). Paral·lelament, fa uns dies l’Agencia Catalana de Notícies parlava textualment de 3.000 becàries de col·laboració a la UB (http://www.ccma.cat/324/la-ub-indemnitza-amb-30-000-euros-una-estudiant-amb-beca-de-collaboracio-que-va-denunciar-fer-tasques-estructurals/noticia/2859107/ ).

Gràcies a les companyes de Becàries En Lluita se’n van difondre les xifres reals (https://www.facebook.com/becariescollaboracioub/photos/144265636113656/291999271340291/). Certament es rebaixava aquesta xifra a 930 becàries a la UB, però alhora es comparaven amb altres universitats catalanes: la UB abraça el 70% de tota la població becària de les principals universitats públiques del Principat de Catalunya. Veient, a més les condicions amb què les becàries acaben desenvolupant feines estructurals a la Universitat, no ens ha d’estranyar ni la indemnització de 30.000€ que la UB ha estat condemnada a pagar a una becària de col·laboració per fer tasques estructurals, ni que la direcció de la UB hagi canviat el reglament de beques de col·laboració per cobrir-se les espatlles (http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2018/06/026.html). 

95 A2

El panorama per a les Auxiliars a la UB no és gaire millor. Les notícies que sentim des de 2015 sobre les Borses de Treball i, especialment, les notícies de l’any passat que afecten les interines (https://intranet.ub.edu/dyn/cms/menu_eines/noticies/2017/pas/07/06_2.html) no són falagueres. Fa molt de temps que ressona la cantarella que la política de contractació de la UB mai no fa fora ningú. Et diuen que potser en determinades excepcions pot passar, però que estiguis tranquil·la que si fas cas i no et poses en problemes no has de patir. Que un cop entres a treballar a la UB ja no en surts. Tanmateix, els anuncis d’acords que tant celebraven els nostres representants formals i membres dels sindicats tradicionals tenen un risc encobert enorme. L’apartat tres de l’acord Tercer de 4 juliol de 2017 (https://intranet.ub.edu/dyn/cms/galeries/pdfs/2_treball_UB/acords/acord_convocatxria_proces_selectiu.pdf) afirma que la Borsa de Treball d’Auxiliars està tancada el 2015.

Què passa amb la gent que va entrar a treballar a partir del 2016? Segons els mateixos acords del juliol de l’any passat (https://intranet.ub.edu/dyn/cms/galeries/pdfs/2_treball_UB/acords/acord_proces_caracter_excepcional_nomenament_pf_interi.pdf): “Qualsevol persona que es pugui cridar o nomenar en virtut d’aquest acord excepcional no s’incorporarà a la borsa de treball esmentada a la part expositiva d’aquest acord, llevat que es presentin quan es convoqui, superin les proves i s’incorporin a la borsa de treball de personal funcionari interí de l’escala d’auxiliars administratius.”

Pot semblar molt raonable que una persona que no ha aprovat unes oposicions no entri a una Borsa de Treball per fer interinatges a la UB. Però estem parlant de gent que ja treballa a la UB i que va entrar en les convocatòries de les primeries del 2016 i mitjan 2017. En molts casos són persones que porten 6 mesos treballant, 12 mesos treballant, o fins i tot més de 24 mesos. Persones que no han pogut optar abans a oposicions però que s’han format sobre la UB, que han desenvolupat tasques intenses ja que han treballat en llocs on veritablement faltava personal, han hagut de fer cursos de formació, en molts casos també trasllats, i que ara es troben que no aprovar les oposicions els pot deixar al carrer. Preparar-se unes oposicions en aquest context no és fàcil. El pitjor és que aquesta dinàmica també es pogués reproduir respecte als Auxiliars Laborals temporals, amb les similituds que trobem en ambdues convocatòries d’Auxiliars. 

Barcelona, 28 de juny del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

 ub@sindicatcos.cat /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

          https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre el procés de desmantellament dels Centres de Seguretat i Higiene del Departament de Treball, Afers socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya [2/2]

La COS UB vam informar ahir (14-I-2018) sobre el procés de denúncia a la Delegació Provincial d’Inspecció de Treball per la problemàtica de salut laboral i els casos de lipoatròfia semicircular declarats entre les treballadores del Campus del Raval de la UB, i sobre les actuacions del Servei de Prevenció d’Empresa (OSSMA) a instàncies de l’inspector de Treball [1/2]. Atesa la seva relació amb aquest procés i amb la problemàtica de la Síndrome dels Edificis Malalts (SEE), hem considerat necessari publicar avui aquest segon comunicat [2/2] per informar sobre la situació actual de desmantellament dels Centres de Seguretat i Salut i Higiene del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Com es pot veure a la pàgina web del Departament de treball de la Generalitat de Catalunya, dins el Marc Estratègic Català de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020, a l’ACORD GOV/153/2015, de 22 de setembre s’aprovà el III Pla de Govern de Seguretat i Salut Laboral. El Govern de la Generalitat va elaborar el III Pla de Govern per fomentar la prevenció de riscos laborals (PRL), el qual té l’objectiu de defensar la seguretat i la salut de les treballadores, i perquè es facin les polítiques públiques necessàries per promoure la salut i el benestar laboral. És un pla interdepartamental, ja que demana el desenvolupament d’accions coordinadament des de l’àmbit laboral amb el Departament de Salut, el Departament d’Ensenyament i totes aquelles unitats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb competències directament o indirectament vinculades a aquesta matèria.

Al nou model de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (l’ICSSL) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, com a òrgan tècnic en matèria de prevenció de riscos laborals a Catalunya, li correspon impulsar i dinamitzar el III Pla de Govern de seguretat i salut laboral 2015-2020. Però darrere del lloable èmfasi d’aquest pla per fomentar la prevenció de riscos laborals, descobrim unes actuacions que considerem molt poc encertades, amb unes conseqüències que considerem nefastes, i que tenen com a resultat que al llarg dels darrers anys estem assistint al procés de desmantellament dels Centres de Seguretat i Higiene de l’ICSSL, un fet que considerem lamentable perquè, fora l’àmbit preventiu, aquests centres eren l’única eina disponible per diagnosticar i corregir els problemes ambientals i de salut laboral ja declarats per les treballadores quan les empreses no havien aplicat les mesures preventives necessàries.

En una primera Nota de premsa del 21 d’abril de 2016 (el desencadenant inicial), la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va anunciar la decisió del Departament de duplicar el nombre de tècnics habilitats per fer el seguiment i control en matèria de Seguretat i Salut Laboral incrementant de 33 persones la dotació de recursos per a la Inspecció de Treball de Catalunya, de les quals 18 eren nous tècnics habilitats que es van afegir als 16 tècnics i als 102 inspectors de treball existents per incrementar les tasques de seguiment i control en matèria de prevenció de riscos laborals. La resta de persones que s’hi van incorporar eren administratives per realitzar tasques d’assessorament i suport a la gestió dels expedients.

Tanmateix, la consellera no va dir d’on es volia treure aquesta dotació, tant de tècnics com d’administratius, si bé van acabar sortint de l’ICSSL.

En una segona Nota de premsa emesa del 23 de juny de 2016, amb motiu de la presentació del balanç de la Inspecció de Treball a Catalunya de l’any 2015, la consellera Dolors Bassa –acompanyada del secretari general del Departament, Josep Ginesta, i de la directora de la Inspecció de Treball de Catalunya, M. Luz Bataller– va concretar el nombre de persones que s’incorporarien a la Inspecció de Treball: 18 tècnics habilitats, 5 tècnics assessors, 14 persones de suport i 6 subinspectors. Tampoc no van explicar que aquest personal es traslladaria de l’ICSSL.

A Catalunya hi havia quatre Centres de Seguretat i Higiene del Departament de Treball, un a cada província, els quals depenien de la Direcció General de Relacions Laborals de la Conselleria de Treball, de la Subdirecció General de Seguretat i Higiene en el Treball.

El Centre de Seguretat i Higiene de Barcelona estava format per uns 100 funcionaris i disposava de diferents seccions tècniques (Higiene Industrial, Seguretat i Ergonomia, Formació i Psicosociologia, Medicina del Treball i Laboratori d’ Anàlisis Clíniques i d’Higiene Industrial).

Fa uns anys el laboratori va ser tancat i el seu equipament d’instrumental i màquines per fer les anàlisis fou traslladat al Parc Científic de la Universitat de Barcelona, on no es pot donar suport als estudis i les analítiques realitzats amb regularitat als llocs de treball en cas de disparitat d’opinions tècniques sobre problemes de salut laboral.

Gradualment, una gran part del personal tècnic del Centre de Salut i Higiene de Barcelona es va anar traslladant a la Inspecció de Treball en els diferents processos d’habilitació, com a tècnics habilitats. També, al darrer procés d’aprimament iniciat al final del 2016 es va traslladar prop de la meitat del personal administratiu que restava al Centre de Barcelona, la major part d’aquest personal per desenvolupar funcions de suport a la Inspecció. Una bona part de tot aquest personal està destinat a la Inspecció de Treball de Travessera de Gràcia. La resta ha estat destinat a diferents Serveis de Prevenció de Riscos Laborals de la pròpia administració, o a altres Departaments (Indústria, Cultura, Salut, Ensenyament…).

Paral·lelament, també, tècnics del Centre han anat a parar adiferents Serveis de Prevenció de Riscos Laborals de l’Administració mateixa, o a altres Departaments (Indústria, Cultura, Salut, Ensenyament…) sense que, en cap cas, hi hagi hagut cap reposició de les places que s’han perdut, ni en el cas de l’habilitació per a la Inspecció, ni en aquests darrers casos esmentats.

Durant el darrer procés d’aprimament –com ja s’ha comentat, iniciat al final del 2016, un altre grup de Tècnics (exactament cinc) foren traslladats a la seu d’Inspecció de Treball de la Generalitat al carrer Sepúlveda de Barcelona, com a assessors de la Inspecció de Treball. (Per cert, en un procés opac i per desenvolupar una competència que li és pròpia a l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral com a òrgan tècnic en matèria de prevenció de riscos laborals a Catalunya: tampoc en aquest procés no hi ha hagut cap reposició de places.)

Com a resultat, de les més de 100 persones que van arribar a treballar al Centre de Salut i Higiene de Barcelona, a Pedralbes, actualment romanen allà unes 16 persones, de les quals 10 són tècnics. Aquests són els tècnics que queden inscrits dins de l’ICSSL fora dels serveis centrals a Barcelona. Es tracta d’una dotació del tot insuficient per dur a terme les tasques necessàries de diagnòstic i correcció dels problemes ambientals i de salut laboral, i encara més si tenim en comte que ja no es disposa del Laboratori d’Anàlisis Clíniques i d’Higiene Industrial.

La resta de Centres de Seguretat i Salut Laboral als territoris de Girona, Lleida i Tarragona han patit, així mateix, una reducció de personal similar al Centre de Barcelona, proporcional al seu nombre inicial de treballadors.

La Inspecció de Treball té com a objectiu estratègic, d’acord amb les prioritats del Govern de la Generalitat, contribuir a millorar les condicions de seguretat i salut en el treball i la disminució de la sinistralitat laboral, és a dir, la prevenció dels riscos laborals. 

L’aposta d’aquest reforçament de la Inspecció de Treball amb tècnics de Prevenció de l’ICSSL, amb l’argument que “la prevenció de riscos laborals és un dels indicadors de millora de la qualitat del treball pel nostre país” considerem que encobreix, si és per voluntat explícita, o provoca, si és que no se n’han previst les conseqüències, la desaparició per inanició de l’ICSSL. Resulta obvi que cal fomentar la prevenció dels riscos laborals, però no a costa de la desaparició dels Centres de Salut i Higiene de l’ICSSL. Cal reforçar tots els serveis i no permetre’n la  reducció o la desaparició de cap, i menys d’uns serveis tan importants com són els centres territorials.

El procés de desaparició dels Centres de Salut i Higiene de l’ICSSL, de les seves diferents seccions i del Laboratori d’ Anàlisis Clíniques i d’Higiene Industrial implica que d’ara endavant, en cas de discrepàncies en els criteris tècnics a l’hora de valorar els problemes de salut laboral, no es podran fer estudis independents per analitzar les condicions ambientals com el que es va realitzar al Campus d’Humanitats del Raval de la Universitat de Barcelona el 2013.

A la fi, considerem que el procés de desaparició dels Centres de Salut i Higiene territorials de  l’ICSSL és un fet gravíssim, perquè deixa desemparades les treballadores davant dels serveis de prevenció d’empresa  i de les mútues d’AT i MP (Accidents de Treball i Malalties Professionals) que, com hem pogut comprovar fins ara, en molts casos, després de no haver aplicat les mesures preventives necessàries, tampoc no apliquen mesures correctores realment efectives per millorar les condicions ambientals als llocs de treball en què es detecten problemes de salut, si no és perquè la Inspecció de Treball els obliga a fer-ho després d’haver supervisat la manca de mesures tècniques de prevenció i/o correcció (a través dels estudis independents corresponents).

Com a conclusió, manifestem que la manca de personal tècnic especialitzat i de suports analítics dificulta l’objectivació dels diferents factors de risc que hagin pogut fer emmalaltir les treballadores als seus llocs de treball. La lentitud en l’estudi i en el coneixement de les dades dels estudis quan les treballadores manifesten problemes de salut dificulta la presa de decisions i l’adopció de mesures correctores i preventives. Tot plegat no és acceptable ni des del punt de vista humà ni ètic ni polític ni evidentment social.

L’ICSSL és l’òrgan vertebrador i referent de la Prevenció de riscos laborals a Catalunya, i té assignades un conjunt de competències com a òrgan tècnic especialitzat en matèria de Prevenció de Riscos Laboral de Comunitat Autònoma, que li marca, tant la Llei de Prevenció 31/1995, com el darrer Decret 289/2016, de la Generalitat de Catalunya. Per poder desenvolupar les seves atribucions necessita un equip de professionals i de mitjans materials adequat a aquestes competències que ha de desenvolupar, tant pel que fa al nombre de professionals com al grau d’especialització tècnica. Per aquest motiu, considerem que l’actual situació de manca de professionals a l’ICSSL és inadmissible, i que l’única manera de resoldre-ho consisteix a desenvolupar una acció estratègica de dotació de personal a curt termini.

Barcelona, 15 de juny del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat  /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

INFORMACIONS. Sobre el procés d’Inspecció de Treball al Campus d’Humanitats del Raval de la UB [1/2]

INFORMACIONS

Sobre el procés d’Inspecció de Treball al Campus d’Humanitats del Raval de la UB [1/2]

i

Sobre els  Centres de Seguretat i Higiene del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya [2/2]

La COS UB continuem informant sobre el procés de denúncia a la Delegació Provincial d’Inspecció de Treball arran de la problemàtica de salut laboral i els casos de lipoatròfia semicircular declarats entre les treballadores del Campus del Raval i, també, sobre les actuacions del Servei de Prevenció d’Empresa (OSSMA) a instàncies de l’inspector de Treball [1/2].

Atesa la seva relació amb aquest procés i amb la problemàtica de la Síndrome dels Edificis Malalts (SEE), al segon missatge (que enviarem demà) hi informem sobre la situació actual dels Centres de Seguretat i Salut i Higiene del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.   

REFLEXIÓ I COMENTARIS ENTORN DEL PLA D’AVALUACIÓ DE LES FACULTATS DE FILOSOFIA I DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA SOBRE LA SÍNDROME DE L’EDIFICI MALALT

L’any 2013, després de llegir l’informe elaborat pels tècnics del Centre de Seguretat i Higiene de Barcelona, la Inspecció de Treball trobà prou indicis per obligar el Servei de Prevenció d’Empresa de la UB (OSSMA) a realitzar l’NTP-380 (Nota Tècnica de Prevenció 380 – La síndrome de l’edifici malalt: qüestionari simplificat), publicada per l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.

A continuació exposem la valoració que fem la COS UB i treballadores del Campus del Raval sobre el document Pla d’avaluació de l’edifici de les facultats de Filosofia i de Geografia i Història emès per l’OSSMA, en què es mostren els resultats i les conclusions de l’enquesta realitzada a les treballadores del campus entre el 13 i 16 de gener del 2014, una enquesta que es va fer, presumptament, d’acord amb les pautes establertes per l’NTP-380.

Aquesta informació no s’havia difós abans, en primer lloc, a causa de les dificultats a obtenir el resultat de l’esmentat Pla d’Avaluació, al qual no vam poder accedir fins després de més d’un any d’haver estat sol·licitat a l’OSSMA pel Comitè d’Empresa del PAS-Laboral. Més endavant, a fi de no influir sobre el procés electoral per escollir el nou equip rectoral que tingué lloc al novembre del 2016, tampoc no es va difondre aquest comunicat atès que s’hagués pogut instrumentalitzar electoralment. Finalment, un altre motiu del retard a difondre aquest comunicat són les dificultats tècniques a l’hora d’analitzar el Pla d’Avaluació mateix, perquè hem esmerçat força temps a contrastar rigorosament la informació i les dades amb les persones professionals de la salut adients.

La COS UB i treballadores del Campus del Raval, després d’haver estat assessorats i d’haver contrastat el nostre criteri amb professionals de la salut adients, assenyalem que el Pla d’avaluació de l’edifici de les facultats de Filosofia i de Geografia i Història –realitzat per un grup de recerca de la UB escollit per l’OSSMA– és incoherent i parcial a l’hora d’aplicar les pautes que dóna l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball als serveis de prevenció d’empresa a través de l’NTP-380, tant en la manera de dur a terme l’enquesta, com en l’anàlisi dels resultats obtinguts i la conclusió.

Consideren que la metodologia i l’anàlisi de les dades obtingudes en aquest Pla d’avaluació segurament no són els més adients per avaluar la problemàtica de salut laboral a les facultats de Filosofia, i de Geografia i Història de la UB, ni per arribar a conclusions sobre l’existència de la Síndrome de l’Edifici Malalt. La raó podria ser que els responsables d’aquest Pla d’avaluació no són metges i que no apliquen els seus mètodes i estudis en l’àmbit de la medicina del treball, sinó en l’àmbit de la psicologia clínica i la neuropsicologia.

Per altra banda, considerem que hi ha una evident manca d’independència i possibles conflictes d’interès en  la elaboració d’aquest Pla d’avaluació, atès que fou realitzat per un grup de recerca de la mateixa Universitat de Barcelona, i que hauria d’haver estat encarregat a un òrgan independent format per metges especialistes en salut laboral i en medicina del treball.

En referència a la manera com es va fer l’enquesta i l’anàlisi dels resultats obtinguts, les treballadores del Campus del Raval denuncien parcialitat i falta de rigor, pels motius que exposem a continuació:

  • El qüestionari utilitzat no era homologat amb l’NTP-380, ja que es varen suprimir símptomes d’aquesta enquesta oficial.
  • Tal com assenyala l’NTP-380, s’havia de fer la descripció de la simptomatologia experimentada per les treballadores de la mostra en els últims 30 dies, però l’enquesta es va realitzar del 13 al 16 de gener del 2014, i la Universitat de Barcelona va romandre tancada des del 21 de desembre del 2013 al 6 de gener del 2014 (17 dies). Atès que la simptomatologia triga un temps a presentar-se i millora en abandonar el lloc de treball, aquest fet, sens dubte, va fer variar la prevalença dels símptomes patits per les treballadores i, probablement, va fer minvar d’una manera significativa molts percentatges per sota del valor de prevalença del 20%, punt de tall fixat en la NTP-380 per considerar la SEM (Síndrome de l’Edifici Malalt).
  • Pel que fa al nombre d’hores de permanència en el Campus de les treballadores de la mostra, el document mostra una mitjana de 32.48 hores setmanals, sent el valor mínim de 2 hores setmanals i el màxim de 52 hores setmanals. Ateses les grans diferències entre els col·lectius de PDI i de PAS respecte a les hores de permanència, per trobar-hi una prevalença real s’hauria d’haver fet l’enquesta i les estadístiques per separat sobre un mostratge aleatori de cada col·lectiu. En tot cas, al Pla d’avaluació no s’hi especifica la mitjana d’hores de permanència de cada col·lectiu per separat. En un entorn tan complex com és el Campus d’Humanitats de la UB Raval, amb una diversitat tan àmplia de tipologies de feina i de llocs de treball, i amb tan distintes jornades laborals, hi ha moltes variables que no s’hi van tingut en compte. No és rigorós aplicar el mateix barem per a tothom ni extreure’n conclusions a partir de les mitjanes obtingudes d’estadístiques generals.

L’NTP-380 no és més que una eina que s’ha d’adaptar a la casuística pròpia de cada entorn laboral per poder descobrir indicis de la existència de la Síndrome de l’Edifici Malalt. Per tant, a través d’aquesta enquesta només es poden trobar dades significatives, no es pot arribar a proves concloents. A més, si l’enquesta no s’adapta de la manera més avinent a les característiques del centre i als llocs de treball, aquests indicis es poden amagar.

En conseqüència, atès el que conclou el Pla d’avaluació –“no es pot considerar que l’edifici Antoni Caparrós on estan ubicades les Facultats de Filosofia i Geografia i Història de la UB presenti el SEM, donat que per la mostra general cap dels 10 símptomes arriben al punt de tall del 20% en la prevalença dels mateixos”–, considerem que, d’acord amb els criteris vigents de salut laboral i medicina del treball, el fet que un 20.7% de les treballadores de la mostra presenti molèsties (en 8 dels 10 símptomes) quan porta estona treballant dins de l’edifici, i les prevalences superiors al 20% tant en les treballadores de la planta baixa (en 7 dels 10 símptomes) com en les treballadores de la primera planta (en 2 dels 10 símptomes), eren motius més que suficients per haver fet un estudi amb més profunditat, d’acord amb el que estableix el protocol de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.

Finalment, es considera inacceptable per a les persones amb problemes de salut que el Pla d’avaluació de l’edifici de les facultats de Filosofia, Geografia i Història trigués un any i nou mesos a fer-se públic, i que per obtenir aquest document passés més d’un any des de la sol·licitud explícita del Comitè d’Empresa del PAS-Laboral, la qual cosa expressa el que considerem falta de transparència de l’OSSMA i fa que ens preguntem quina raó pot justificar aquesta tardança.

Per aquestes raons, després de contrastar el Pla d’avaluació per comprovar si es va dur a terme de la manera més rigorosa i adient, expressem el nostre profund desacord amb les conclusions que s’hi recullen.

Barcelona, 14 de juny del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Eureka! Sembla que ja tenim les OPOS a tocar

Després de molts calvaris i moltes previsions de dates que s’han acabat posposant, ara tenim una notícia de previsible publicació al DOGC que ens anima a pensar que la convocatòria d’Oferta Pública d’Ocupació va de debò

 

Segur que moltes heu vist aquest anunci, i per si no fos així ja que totes estem segrestades per un volum ingent de feina, us en passem l’enllaç:

 –  https://intranet.ub.edu/dyn/cms/menu_eines/noticies/2018/06/04_1.html

De tots els anuncis, avisos i informacions variades que hem anat rebent aquests mesos, aquest deu ser el que més credibilitat i fiabilitat ens transmet. S’hi parla del període de publicació de “durant la primera quinzena del mes de juny de 2018“, i s’hi concreta el nombre de places que sortirien al Diari Oficial de la Generalitat: “56 places de personal funcionari de l’escala d’auxiliars administratius (subgrup C2) ” i “11 places d’auxiliar de serveis (personal laboral grup IV)“. En principi això significaria que abans del 16 de juny rebrem l’anunci. Per tant haurem d’estar atentes perquè el volum de Personal Administració i Serveis a la UB interí o temporal és proporcionalment elevadíssim.

Ens hem perdut (una mica) en l’estudi de la frase que explica l’accés al formulari d’inscripció. S’hi diu que “s’assenyalarà a les bases de la convocatòria“, però el que hem entès és que s’haurà de fer tot en línia. Si algú entén una altra cosa, que avisi sisplau. El que sí que tenim clar és que les xifres de personal de la UB (2.255 de PAS, segons la pàgina web: http://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/la_ub_avui/xifres_sobre_la_ub/xifres_sobre_la_ub.html) i l’antecedent de l’última convocatòria d’Oposicions del 2009, que va rebre prop de 1.100 sol·licituds, assenyalen una demanda enorme per accedir a les convocatòries de nou ingrés. I més si hi afegim que a l’últim anunci d’urgència d’auxiliars administratius de juliol del 2017 va comptar amb la inscripció de prop de 400 persones. A això cal afegir-hi, per exemple, les enormes xifres de beques de col·laboració. Sense saber quina credibilitat hem d’atorgar a aquesta xifra, en recents notícies es parlava d’unes 3.000 places a la UB (http://www.ccma.cat/324/la-ub-indemnitza-amb-30-000-euros-una-estudiant-amb-beca-de-collaboracio-que-va-denunciar-fer-tasques-estructurals/noticia/2859107/#). Sabem que la UB explota, però veure aquestes xifres fa esfereir.

Aquesta convocatòria és cabdal tant per al futur de la UB com per al futur de molta gent de col·lectius diversos que s’hi podran inscriure. El cert és que el nombre de places és del tot insuficient. Això és una certesa compartida per tothom. El nombre creixent de beques de col·laboració o de places externalitzades a través d’instituts, fundacions, laboratoris, centres, escoles i unitats subsidiàriament vinculades a la UB reflecteix les condicions d’explotació a què es veuen arrossegades les persones que ocupen aquests llocs de feina. Com a conseqüència d’aquesta convocatòria es regularitzaran les Borses de Treball d’auxiliars administratius interins i auxiliars de serveis laborals. Hem alertat en diverses ocasions del risc que aquestes convocatòries esdevinguessin una trampa que exclogués la gent que ja està treballant a la UB d’un lloc de feina. L’actualització de les Borses de Treball d’interines i laborals no pot esdevenir l’excusa per deixar al carrer o precaritzar més el personal de la UB.

Defensem que s’estableixin tota mena de mecanismes d’avisos, preparació i formació per a les oposicions d’aquelles persones més precàries que treballen a la UB. Així mateix considerem fonamental que, com que es tracta de convocatòries independents per als anys 2016 i 2017 –de la qual cosa en resulten dos processos selectius diferents per a cada categoria i dos exàmens independents en cada escala d’auxiliars–, es diferenciïn explícitament en el temps i en l’espai les diverses convocatòries i proves a fi que totes les persones que vulguin participar-hi puguin fer-ho.

En qualsevol cas seguirem pendents de tot aquest procés i us n’informarem en la mesura de les nostres possibilitats. Per a més informació o dubtes, ens podeu escriure i us compartirem la informació de què disposem. 


Barcelona, 7 de juny del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

A la UB, No passaran

Franco_Hitler_Hendaia

Plantejar què és el feixisme i quines dimensions socials abraça exigeix situar l’amplíssim espectre de formes de desigualtat i d’inferiorització socials en què es fonamenta la societat capitalista –adonar-nos de com s’instrumentalitzen les diferenciacions socials per classe social, gènere, color de la pell, grup d’edat, per pràctiques sexo-afectives, per etiquetatges polítics, culturals, religiosos, pel lloc de naixement, per processos colonials a escala intra i extraoccidental…– a fi de sostenir estructures socials injustes, dins o fora de marcs polítics feixistes. Les articulacions de l’opressió són múltiples i variades, i el feixisme apareix com a punta de llança, en temes repressius, per afirmar un ordre social totalitarista: s’aprofita de la ignorància i utilitza la desmobilització i la despolitització d’amplis sectors socials populars en benefici de la classe social dirigent i de l’estat de les coses, i també i al nostre context per perpetuar la subordinació de la societat catalana a l’Estat espanyol.

L’estat d’excepció imposat des de la tardor del 2017 a Catalunya ha sigut vergonyosament normalitzat per l’actual equip de govern de la Universitat de Barcelona, hereva de l’Estudi General de Medicina i Arts nascut el 1401. Fora de l’estatus simbòlic d’aquesta universitat –els dirigents de la qual no han parat mai d’apel·lar a la defensa dels “valors democràtics”–, ni l’encausament judicial de persones treballadores de la UB als darrers mesos, ni la duríssima repressió exercida per l’Estat dins i fora la UB, ni les més de 200 agressions físiques a Catalunya per part de grups neofeixistes i neonazis des del setembre han merescut un posicionament de la UB en defensa del legítim dret a la llibertat i l’autodeterminació de la societat catalana.

Això succeeix paral·lelament a un procés de polvorització del model d’universitat pública que coneixíem fins fa una quinzena d’anys: la segregació d’estudiants de classe treballadora a través d’un augment descomunal de les taxes de matriculació, l’explotació de milers de docents i investigadors amb contractes  d’associats i associades, la manca d’estabilització de persones amb sòlides trajectòries acadèmiques, l’externalització de serveis, la precarització en augment també del PAS i la materialització d’un model d’universitat-empresa contrari a les necessitats de la majoria social popular, tot plegat acaba traçant un panorama dantesc.

En aquest context, l’equip de govern ha llogat l’Aula Magna a l’associació Societat Civil Catalana perquè hi dugui a terme un acte político-cultural dijous vinent (18.30h). La COS i el SEPC, i la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista del Barcelonès, considerem que no es pot classificar totes les persones que acudeixen a actes de SCC com a feixistes. Ara bé, som perfectament conscients dels vincles de la seva direcció i d’alguns dels seus membres amb organitzacions franquistes, i de la successió d’actes polítics en què SCC s’ha manifestat junt amb organitzacions neofeixistes i neonazis. Des de la direcció de SCC es defensa la sublevació feixista del 1936, la dictadura franquista i l’ús de simbologia ultradretana. En qualsevol universitat europea això faria impossible la realització d’un acte com l’anunciat per al dijous vinent.

Des de dins de la UB, veus, assemblees i organitzacions diverses hem reclamat en distintes ocasions al rector, Dr. Joan Elias, la suspensió del lloguer de l’Aula Magna a SCC. La setmana passada, el gabinet de premsa de la UB justificà la negativa a aturar aquest acte afirmant que l’Aula Magna ja s’havia llogat a “partits, sindicats i l’ANC”. Des de qualsevol perspectiva mínimament racional, l’equiparació de projectes polítics democràtics amb d’altres que s’insereixen en tradicions polítiques totalitaristes i criminals resulta, més que insultant, humiliant.

Per aquestes raons, les organitzacions de l’Esquerra Independentista del Barcelonès (EIB) convoquem una concentració de rebuig dijous vinent a les 6 de la tarda davant l’Edifici Històric de la UB a fi de blasmar la ignomínia. La manca d’articulació d’un espai educatiu català, i la manca d’una legislació pròpia que prohibeixi l’apologia implícita o explícita del feixisme sota qualsevol de les seves formes i reactualitzacions, ens obliguen a manifestar allò que l’equip de govern ha volgut invisibilitzar: no acceptarem la normalització del totalitarisme ni del feixisme, sigui quin sigui el nom que prenguin. Igualment, no podem fer-nos responsables d’una decisió que mai no s’hauria hagut de produir i que posa en entredit el paper de la Universitat de Barcelona dins el context polític actual.

No passaran.

Barcelona, 5 de juny del 2018

Alerta Solidària    Arran    Coordinadora Obrera Sindical (COS)

CUP    Endavant    SEPC

EIB

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Posicionament de la COS UB sobre l’acte de Societat Civil Catalana autoritzat pel rector de la UB

paraninf

“Exposición del Libro Alemán” al Paranimf de la Universitat de Barcelona, el 1941. Aquell mateix any fou afusellat el rector de la Universitat de València, Joan Baptista Peset, al cementiri de Paterna. La repressió feixista expulsà de les universitats dels Països Catalans innumerables treballadors i treballadores que es mantingueren fidels a la democràcia, a la llibertat, a la revolució, a la República.

***

En ple context de vagues i mobilitzacions a la Universitat de Barcelona –amb el suport de la totalitat de seccions sindicals i del comitè d’empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari– tenim coneixement de l’autorització del rector, Dr. Joan Elias, perquè l’organització SCC, que es manifesta amb organitzacions neonazis i neofeixistes, dugui a terme un acte político-cultural el dijous 7 de juny a dos quarts de set de la tarda a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

Fa més d’un any que la COS UB denunciem la manca absoluta de predisposició negociadora de l’actual equip de govern davant dels gravíssims afers que afecten el conjunt d’àmbits de l’organització, el funcionament i l’estructuració d’aquesta universitat (el diàleg no-resolutiu no significa negociar). La inexistent política de professorat  no és més que un reflex de la imposició d’un model neoliberal que pretén ensorrar la universitat publica i que l’equip rectoral reprodueix a partir del creixent desprestigi de les funcions que exerceix, la qual cosa acaba conduint al que considerem que és una clara manca de responsabilitat institucional. Això afecta el conjunt de la col·lectivitat universitària: PDI, PAS i estudiants.

Pel que fa al posicionament del Dr. Elias i de l’equip de govern que encapçala amb relació al cop d’estat feixista que la societat catalana afronta des de la tardor, hem reiterat un cop i un altre la vergonya que implica mantenir una suposada “equidistància” entre la materialització quotidiana de l’estat d’excepció –que ha tingut conseqüències directes, sota la forma d’encausaments judicials, per a diversos companys i companyes d’aquesta casa– i l’exercici legítim del dret d’autodeterminació.

Doncs bé, en aquest context de naturalització de l’autocop d’estat feixista, el rector de la Universitat de Barcelona obre la porta a un acte d’una organització que, en efecte, es manifesta junt amb organitzacions neonazis i neofeixistes. Ens estalviarem d’explicar al Dr. Elias quines han estat les conseqüències històriques de la repressió totalitarista i feixista sobre la societat catalana, però sí que li recordarem que des del setembre del 2017 s’han comptabilitzat més de dues-centes (200) agressions físiques i atacs a seus d’organitzacions polítiques i associatives (inclòs l’incendi i destrucció total de l’Ateneu Popular de Sarrià) per part de l’extrema dreta espanyolista. La presència als carrers de SCC junt amb neonazis i neofeixistes situa la col·lectivitat de la UB en una veritable cruïlla, atesa la decisió del Dr. Elias. En qualsevol universitat europea, un acte convocat per una organització d’aquestes característiques seria literalment inconcebible.

Per aquestes raons, exigim al rector de la UB una rectificació urgent i, en conseqüència, la suspensió de l’acte previst. Almenys en aquesta qüestió, desitgem que el rector pugui actuar racionalment d’acord amb els “valors” que, en públic, sol associar a la vida acadèmica i a la nostra universitat. No ens faci passar més vergonya, sisplau.

No passaran.

Barcelona, 30 de maig del 2018

Coordinadora Obrera SindicalUniversitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Conquerim les universitats públiques catalanes: prou explotació laboral, prou mercantilització de l’educació

XARXA-cartell-VAGA-COS-UB-maig-2018-724x1024

La Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans ha donat suport, als últims mesos, a les mobilitzacions dels companys i companyes de la Universitat de València i, a les darreres setmanes, de la Universitat Politècnica de València.

Ara són els treballadors i les treballadores de la Universitat de Barcelona qui en assemblea, assumida per la totalitat del comitè d’empresa del personal docent i investigador laboral –i amb el suport de la junta de PDI funcionari–, criden a fer vaga total a la UB i a manifestar-se el 24 de maig (Pl. Universitat, 12 h), i a fer vagues successives els dies 28, 29 i 30 als campus de Diagonal, Mundet, i Central i Raval respectivament (amb concentracions als campus en vaga a les 12h del migdia).

La tasca de la COS, com s’ha posat de manifest a la UB des de la tardor del 2012, ha abraçat una intensa activitat mobilitzadora i assembleària que de cap manera ha desaparegut amb l’entrada de la COS al comitè dins TransFormemUB (candidatura formada conjuntament per la COS UB, la CGT UB i l’Assemblea de Professorat Reclamant). Els plantejaments combatius que defensem han obeït a una racionalització col·lectiva sobre la combinació de tota mena d’instruments de lluita d’acord amb el context. Anys de denúncia implacable per part de la COS en solitari i/o conjuntament (vagues, assemblees, tancades al rectorat, concentracions, manifestacions, comunicats explicatius, irrupcions en actes institucionals, campanyes de propaganda i de premsa, reclamacions col·lectives, lluites contra l’Estatut UB, convocatòries de vaga en solidaritat amb estudiants, suspensions de classes, crides a mobilitzacions, etc.) respecte a les nefastes polítiques de professorat dutes a terme pels diversos equips de govern han acabat reeixint perquè amb la feina al comitè d’empresa de TransFormemUB –candidatura, no ens n’oblidem, que va guanyar a les eleccions al comitè a la tardor del 2016– totes les seccions sindicals que en formen part hagin assumit les decisions assembleàries de lluita i mobilitzacions com les que s’iniciaran dijous vinent (això no havia succeït mai). És un gran motiu d’alegria avançar en bloc.

La taula reivindicativa del comitè d’empresa és aquesta:

  • Que es reobri d’una manera efectiva la taula de negociacions per regularitzar els falsos associats.
  • Que es millorin les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i que s’elimini el greuge comparatiu salarial que pateixen els associats amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador.
  • Que es reconegui l’existència de contractació fraudulenta de professorat temporal (falsos associats i falsos interinatges) que cobreix tasques estructurals i que no es faci cap acomiadament (en forma de no renovació o reducció de contracte).
  • Que s’implementin plans d’estabilització per als investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.
  • Que s’obri una taula de negociacions per resoldre els greus problemes laborals que pateixen els investigadors predoctorals.
  • Que s’enllesteixi urgentment l’elaboració de la relació de llocs de treball i s’aprovi amb l’acord previ i vinculant de les Seccions departamentals, el Comitè d’Empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari.
  • Que es posi fi a la implementació del punt cinquè de la normativa del PDA, que des del curs 2017-18 ha materialitzat l’aplicació del Reial Decret-Llei 14/2012 del govern del PP en el sentit d’augmentar la docència de professorat a jornada completa a 32 crèdits.

Ara bé, el procés de destrucció de les universitats públiques arreu dels Països Catalans reflecteix no sols una situació general de precarització extrema de sectors majoritaris de docents i investigadors, de personal d’administració i serveis i d’un alumnat segregat per motius econòmics de la universitat a causa de la seva pertinença a la classe treballadora. Per a la COS la resolució de les condicions sociolaborals i materials de vida dels treballadors i treballadores és l’objectiu prioritari, per bé que anem molt més enllà: aspirem a encaminar la polvorització absoluta de la universitat capitalista i de tot el que encarna com a eina de reproducció ideològica de la burgesia i d’aquest infern de repressió, pobresa, jerarquització i mercantilització del coneixement, i a construir un veritable espai educatiu català que respongui a les necessitats de les classes populars d’aquesta terra. Contra el capitalisme i el patriarcat acadèmic, contra polítiques estatals literalment feixistes i contra governs regionalistes i classistes al servei sistemàtic de les grans corporacions financeres, mobilitzacions com les de la setmana vinent haurien de servir també per interrogar-nos sobre la funció social de l’educació i de la universitat pública en el marc d’un model de societat que volem profundament col·lectivista, fins a assolir l’abolició del treball assalariat.

A la UB, a la UV, a la UPV i arreu, la lluita és l’únic camí!

Països Catalans, 19 de maig del 2018

Coordinadora Obrera Sindical a l’Universitat de Barcelona (COS UB)
ub@sindicatcos.cat@COS_UB

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Fent un interinatge a la UB? No tothom pot esperar tenir drets

La política de contractació de PAS de la UB dels últims dos anys ha portat les persones treballadores interines a una situació insostenible. Des de l’anunci de contractació d’auxiliars administratius al principi del 2016 fins a la convocatòria frustrada d’oposicions al final del 2017, els processos de contractació empresos representen un camí d’obstacles i de paranys per a un dels col·lectius més precaris del PAS. La necessitat de canviar aquesta dinàmica i exigir més transparència esdevé imperiosa.

El 28 de desembre de cada any se’l coneix per ser el dia dels innocents o de les innocentades. El 28 de desembre de l’any passat n’hem començat a viure una, i de molt mal gust. La UB ens va anunciar la convocatòria d’oposicions i la creació de les Borses de Treball respectives; un anunci que volem i voldríem celebrar. Però potser per seguir fent el joc a aquesta innocentada o simplement per la inèrcia de seguir menyspreant la inseguretat i la precarietat, l’alegria i l’esperança va durar poc a la casa del precari. De seguida van començar a arribar rumors i alertes sobre l’anul·lació d’aquestes oposicions. El temps va anar passant i les pitjors notícies es confirmaren. El Ministerio de Hacienda requeria a la UB que anul·lés les oposicions. En comptes de donar la cara i explicar què passava, la informació corria per correus i comentaris als passadissos, sense que en rebéssim cap explicació oficial.

Sabem de la situació de precarietat i inseguretat laboral de la majoria de col·lectius de la Universitat: persones becàries, associades, agregades, interines, laborals, falsos autònoms… la UB utilitza un munt de figures per espolsar-se la feina estructural que haurien de dur a terme persones contractades d’una manera estable. La convocatòria d’oposicions i l’ampliació de les Borses de Treball era una gran notícia, una esperança per a moltes interines. Però al final tot es va convertir en una innocentada de tant mal gust com la consideració de treballadores irregulars per a totes aquelles interines contractades a partir del 2016; gent que va entrar amb l’anunci de nomenaments del principi del 2016 o amb l’anunci de nomenaments per necessitats d’urgència de l’estiu del 2017, que se’ls diu que estan en aquesta situació irregular i se les continua contractant.

De què parlem quan parlem d’inseguretat i precarietat laboral?

La incertesa del futur laboral d’una gran part de la plantilla de la UB és un mal endèmic en aquesta casa, agreujat per l’absència de concursos durant els últims anys. No conèixer quina continuïtat laboral tindràs et porta a assumir amb por la teva estada a la UB. Així, ens trobem una de les grans angoixes amb què viuen molts treballadors i treballadores interines: la por de parlar i d’expressar-se lliurement. També la por d’exercir drets com el de vaga; i, és clar, la por que els caps emetin informes negatius que puguin afectar les expectatives de futur.

Tanmateix, com si amb l’angoixa pel futur no n’hi hagués prou, la situació de les persones interines esdevé d’allò més difícil quan han de treballar, formar-se per desenvolupar les tasques que inicien i preparar-se per a les properes oposicions. A més, estem parlant de persones treballadores que en la majoria de casos entren a llocs de treball on les necessitats d’urgència i l’acumulació de feina són enormes. Diguem-ho clar: no es contracten interins i interines per reforçar puntualment una pujada de feina molt limitada, sinó que es contracten quan la demanda és enorme i l’exigència laboral és altíssima. En aquestes situacions es contracta gent nova que no té coneixement de la plaça que ocupa i se’ls pretén exigir resultats des del minut zero amb una formació en paral·lel que li exigeix més atenció, esforços i dedicació. Esperem seriosament que, a més, aquestes persones es preparin en condicions les oposicions que en molts casos, si no les aproven, les expulsaran fora de la casa després d’haver-hi treballat durant anys? Si s’obren més cursets de formació i places per preparar-se, es buscarà la manera de reforçar la feina que fan les interines? O simplement s’esperarà que assisteixin als cursets i després es quedin fins a les tantes per acabar la feina que s’hagi acumulat? O potser es programaran fora de l’horari laboral amb la sobrecàrrega que representarà la “doble” jornada?

Per si tot això no resultés prou aclaridor…

La capacitat de generar innocentades de mal gust de la UB no acaba. Hem d’afrontar una manca de transparència que malauradament ja no ens pot sorprendre. Mentre arribaven les notícies del requeriment del Ministerio al més pur estil 155, que més que un cos ministerial de l’administració sembla tractar-se d’un Sinistrerio (capaç de crear els pitjors sinistres a la vida de la gent), la informació que arribava al personal eren rumors i correus d’organitzacions corporatives. No va ser fins ben finalitzat el termini que no va aparèixer informació oficial (Resolucions del DOGC i la UB de 31-I-2018: https://seu.ub.edu/ofertaPublicaCategoriaPublic/listPublicacionsAmbCategoria?categoria.id=41591). Ningú no deu alarmar-se ja de la discriminació en l’accés a la informació. De fet, la nota comunicativa de la UB va aparèixer més tard a la intranet de la UB amb data 29-I-2018, tot i que fou accessible posteriorment (El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública requereix a la UB aturar 37 places de l’Oferta Pública de l’any 2009: https://intranet.ub.edu/dyn/cms/menu_eines/noticies/2018/01/062.html) i no pas al web obert de la UB.

A nosaltres, com a secció sindical que no és present als òrgans de representació formal del PAS (comitè i junta), amb prou feines ens donen cap informació. Malgrat que hem formulat diverses preguntes per escrit amb relació a aquest tema, les respostes que ens han donat són curtes i poc aclaridores. De fet, amb l’última resposta rebuda per Gerència al principi d’aquest mes se’ns generen més dubtes i preguntes que no pas certeses; si alguna les vol analitzar està convidada a llegir-les i interpretar-les plegades, però a nosaltres només ens queda clar que comptem per ben poc. A les persones precàries i interessades tampoc no els donen explicacions. En realitat, no sabem si les explicacions que donen són realment vàlides. En el mateix comunicat de la UB, s’hi referien a les convocatòries de l’oferta pública de 2016 i 2017 que havien de tenir lloc al març del 2018. Posteriorment, ens va arribar que les oposicions serien al maig. Les últimes informacions que ens ha donat la UB ja no esmenten que les oposicions siguin aquest mes de maig. Som a la segona quinzena de mes i encara no s’ha convocat res. Qui sap, potser fan com amb el cas de la devolució de les taxes que just quan informàvem que s’esgotava el termini la UB l’amplia fins al 25 de maig (https://www.ub.edu/gper/FC2_2017_1/faces/inici.jspx). Tot i que encara sense informar-ne, potser ja podem estar satisfetes de l’ampliació. També veiem com ha estat el Jutjat d’Instrucció número 8 de Barcelona el que “ha ordenat a aquesta universitat l’emplaçament als possibles interessats, per tal que, de considerar-ho oportú, puguin comparèixer a l’esmentat recurs” (http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=817060&language=ca_ES). Sembla que si no és a costa d’ordres, requeriments i sentències, l’equip de govern de la UB no es mou per la seva gent.

Trobem tota la solidaritat a les companyes?

La situació de les interines a qui ens referim no és gens anecdòtica. Estem parlant de persones que si no aproven les oposicions es poden quedar al carrer després d’haver estat treballant anys a la UB. Per contra, veiem com sindicats i organitzacions formals del PAS defensen acords, reglaments i decisions que poden deixar al carrer companyes del PAS. Tot simplement perquè en el moment de l’examen poden tenir un mal dia. A tot això, cal afegir-hi discursos del tot elitistes i excloents contra les persones que fa poc que han entrat o que tenen vinculacions laborals precàries. Resulta inacceptable que des d’organitzacions i espais de representació de les persones treballadores es fomenti el discurs criminalitzador contra els sectors més precaritzats de la UB. Hem hagut d’escoltar amb estupor com les persones becàries de col·laboració, les laborals o les interines són persones “enxufades” que treballen immerescudament a la Universitat. 

Sense obviar-hi que hem vist i hem denunciat males pràctiques contractuals en aquesta casa, que a més han afectat i perjudicat companys i companyes molt properes. Segons el nostre parer, escampar que les persones més precàries són “privilegiades” i “endollades” és d’un cinisme extrem. Vivim una insostenible falta de personal que es cobreix amb contractacions precàries per a persones que han d’aguantar el menyspreu de sentir que encara tenen sort. I han de sentir que, vist els discurs d’aquests representants dels treballadors, no els representen a ells. Potser és que hi ha qui es preocupa només que no li toquin segons quines comissions de serveis a dit i qui es despreocupa absolutament que hi hagi una enorme manca de personal a la UB o que hi hagi treballadores que portin anys treballant sense els drets que li pertoquen i es puguin quedar fora, al carrer.

Què podem reivindicar…

Contra tota aquesta lògica depravada no reivindiquem res que sigui de l’altre món. Mesures tan simples com mecanismes per evitar l’exclusió de cap persona que treballi a la UB, mecanismes que siguin tant de formació com de descompressió de l’acumulació de feina que hi ha, o els canvis necessaris al reglament de la Borsa de Treball per evitar l’exclusió de cap companya. Falta personal, és cert, i els pressupostos de la UB són els que són. Reclamar el deute que la Generalitat manté amb aquesta universitat i fer-ne públic l’import exacte seria un bon començament. I també reclamar que el finançament estatal fos equànime per a les institucions d’ensenyament públic i deixar d’externalitzar recursos a entitats i fundacions privades, per tant internalitzar plantilles i garantir igualtat laboral, respecte dels drets i condicions salarials dignes per a tot el personal que treballa a la UB tingui o no tingui relació amb la universitat.

Alhora, reivindiquem altres mesures ben simples, com ara implementar mecanismes per mantenir informat el personal interí de la situació i previsió de noves convocatòries. Algú desconeix que la majoria de personal interí de la casa s’ha presentat a les oposicions? Les van suspendre, gràcies! Però tenim un bon indicador de la gent interessada a quedar-se a la UB, o no? Diríem que sí i a més diríem que la UB així ens ho reconeix amb les mitges respostes que ens dóna. També diríem que es tracta d’un valor social enorme de gent que està treballant a la UB, que s’ha format, a qui s’han dedicat uns recursos, que s’ha esforçat molt per desenvolupar la seva feina a la UB i que ara no hauria de quedar al carrer amb una mà al davant i l’altra al darrere. Gent a qui s’hauria de tenir un mínim respecte, per exemple enviant-los un simple correu electrònic oficial en què se’ls avisés de l’esgotament del termini del formulari i l’actual ampliació del termini, cosa que la UB no ha fet. Insistim-hi amb aquest enllaç: les persones que hagin abonat els drets de participació a les oposicions suspeses poden recuperar l’import de les taxes fins al divendres 25 de maig (Devolució taxa procés selectiu C2: https://www.ub.edu/gper/FC2_2017_1/faces/inici.jspx).

Sigui com sigui, l’obertura de concursos i contractació no precària del personal de les borses és una necessitat imperiosa. Qui la vulgui defensar que ho faci fins a les últimes conseqüències, i qui no vulgui que faci un pas enrere. En la mesura de les nostres capacitats, voluntats i contextos la COS UB mirem de plantar cara per garantir l’accés al treball, el respecte dels drets i la dignificació de les condicions de treball. Entre càrrecs, complements salarials, banderes, discursos i simbolismes, intentem exposar i transformar les situacions de les persones que pateixen i callen per por de ser excloses i expulsades. No cal anar a buscar-les en barracots, ja que probablement són a la taula del costat, al despatx més proper, a l’oficina del davant, a la unitat administrativa o al departament, són gent que no hi pensaríem.

Hem enregistrat diferents textos preguntant i demanant informació, posant sobre la taula alternatives a tota aquesta situació estructural de precarietat i inseguretat. Hem obert grups de treballs per canalitzar la informació, les reivindicacions que ens pugueu fer arribar i les situacions que ens vulgueu explicar. Treballem per organitzar i sistematitzar diferents iniciatives de lluita contra la precarietat. Sabem que som poques persones i que dins l’àmbit del PAS no tenim representació institucional: no ens hi hem presentat a Junta ni a Comitè, creiem que no és imprescindible ser-hi, si hi fóssim no seria per lluir-ho tal com succeeix sovint en aquesta casa estamental i jeràrquica. Lluitem col·lectivament contra la precarietat, hi creiem com l’únic mitjà per conquerir els drets de qui els són negats.

Barcelona, 18 de maig del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Vagues, manifestació i concentracions a la UB (del 24 al 30 de maig). Taula reivindicativa

CARTELL VAGA COMITÈ I JUNTA

 La taula reivindicativa bàsica que ara mateix estem defensant com a Comitè d’empresa –la qual abraça àmbits tant del PDI-laboral com del PDI-funcionari–, és aquesta:

• Que es reobri d’una manera efectiva la taula de negociacions per regularitzar els falsos associats.

• Que es millorin les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i que s’elimini el greuge comparatiu salarial que pateixen els associats amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador.

• Que es reconegui l’existència de contractació fraudulenta de professorat temporal (falsos associats i falsos interinatges) que cobreix tasques estructurals i que no es faci cap acomiadament (en forma de no renovació o reducció de contracte).

• Que s’implementin plans d’estabilització per als investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.

• Que s’obri una taula de negociacions per resoldre els greus problemes laborals que pateixen els investigadors predoctorals.

• Que s’enllesteixi urgentment l’elaboració de la relació de llocs de treball i s’aprovi amb l’acord previ i vinculant de les Seccions departamentals, el Comitè d’Empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari.

• Que es posi fi a la implementació del punt cinquè de la normativa del PDA, que des del curs 207-18 ha materialitzat l’aplicació del Reial Decret-Llei 14/2012 del govern del PP en el sentit d’augmentar la docència de professorat a jornada completa a 32 crèdits.

Per totes aquestes raons, el Comitè d’empresa del PDI-Laboral cridem tota la comunitat de la UB a continuar exigint a l’equip rectoral respostes en vista de la cronificació de la degradació de les nostres condicions de treball, de totes les formes que  decidim assembleàriament.

Les nostres raons les pots consultar aquí: https://www.dropbox.com/s/7fmie6jndidgb2g/ASSEMBLEA_PDI_i_Raons.pdf?dl=0

Barcelona, 18 de maig del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari