Manifest de la Coordinadora Obrera Sindical amb motiu del 8 de març del 2017, dia internacional de les Dones Treballadores

Malgrat els intents de l’ONU i el feminisme que no coneix la pobresa ni l’atur per fer del 8 de març la diada “de la dona”, les treballadores dels Països Catalans hem de recordar que des del 1911 sortim als carrers tenint present la lluita de les dones del tèxtil dels Estats Units. Una diada de reivindicació d’elles, però també de les treballadores ofegades sota les runes de Rana Plaza (Bangladesh) l’any 2013.

Treballadores tèxtils precàries, combatives i assassinades mentre fabricaven la roba que no respecta la diversitat dels nostres cossos, com van denunciar les companyes de Tarragona del cas Bershka. Salaris miserables, terrorisme patronal, opressió estètica, però també lluita i internacionalisme.

Enguany ha estat l’any en què polítics de tot tipus s’han omplert la boca dient que estem sortint de la crisi, mentrestant les dones hem continuat essent les protagonistes d’allò que s’ha anomenat feminització de la pobresa. Atur, treball en negre i sense drets, ‘minijobs‘ i la implacable bretxa salarial. Encara el 2017 caldria que treballéssim 109 dies més l’any per poder cobrar el mateix salari que els nostres companys homes.

La bretxa salarial no només és violència econòmica, és la clau de l’abandonament del mercat de treball per fer front a les tasques de cures, de la reducció de jornada (i del salari) per cobrir allò que les retallades dels serveis públics ens neguen: el dret a gaudir de l’autonomia necessària per a una vida plena i el dret de les persones dependents de ser ateses amb qualitat. Així, ens veiem obligades a atendre les necessitats socials de cures i criança i treballar amb un contracte a temps parcial amb un salari que “complementa” l’economia de la llar. Una violència estructural que dificulta, encara més, la possibilitat de fugir de la violència masclista.

CARTELL COS 8M

També hem comprovat que la doble jornada encara és cosa nostra, que les tasques domèstiques i de cura no s’han assumit com una necessitat social, ni s’han repartit ni compartit. El manteniment de la vida quotidiana es sosté sobre el sacrifici del nostre ple desenvolupament com a persones creatives i amb desitjos més enllà de les quatre parets d’una llar i una feina mal pagada, mai reconeguda. La Llei de Dependència és una broma macabra i els plans de conciliació un unicorn inaccessible pel gruix de la classe treballadora. Quan qui cobra mil euros s’ha de sentir “afortunat” i les dones som les que tenim els salaris més baixos, la conciliació amb reducció salarial és un xantatge social contra nosaltres.

Ens han venut com el gran avenç l’allargament del permís de paternitat fins a un mes, això seria una bona notícia si no fos perquè en no ser d’obligat compliment, a la pràctica és paper mullat. En un país on treballem milions d’hores extraordinàries de franc, fer-lo optatiu és la millor garantia que la patronal pressionarà per evitar el seu gaudi i torpedinarà la corresponsabilitat en la criança, la lactància i la cura de les criatures. A més, continuem a la cua d’Europa en la durada del permís de maternitat i ningú es planteja l’equiparació a l’alça dels dos permisos.

La crisi econòmica (que no dels guanys de la patronal) ha estat un mecanisme exemplar de retrocés en drets laborals del present i del futur. L’amenaça sobre les pensions n’és un exemple, sent les dones les més perjudicades per les nostres entrades i sortides del mercat laboral, i pels contractes a temps parcial o temporals sotmesos a la lògica de la divisió sexual del treball. Davant d’això, la ferotge lluita de les companyes de telemàrqueting, d’educació, de sanitat, l’organització de les cambreres d’hotel, de les treballadores domèstiques i de les estibadores ens recorda: lluitar serveix, estar organitzada és l’esperança d’un futur millor per totes.

Països Catalans, març del 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

8 de març: Assemblea de Dones UB

Agraïm a les companyes de la CGT UB la invitació que han fet a TransFormem UB i a la COS UB perquè hi participem. Us expressem el suport a totes les accions i animem a participar totes les companyes a l’acte de demà tot encoratjant-nos recíprocament a lluitar cada dia per conquerir els nostres drets com  a dones treballadores.

CARTEL 8 DE MARZO UB color para internet

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Assemblea de docents i investigadors UB

Benvolguda companya, benvolgut company,

TransFormem UB (COS, CGT, APR, PA) et convoquem a una assemblea per transmetre tota la informació de què disposem sobre la situació del PDI laboral a la UB i, també, per debatre les pròximes mobilitzacions que permetin pressionar i encaminar l’equip de govern cap a la millora de les nostres condicions laborals i la consecució de l’estabilitat de la nostra carrera professional.

Dia, hora i lloc:
7 de març, 14.30h, aula 112 (Pati de Lletres de l’Edifici Històric de Plaça Universitat).

El marc de reivindicacions i mobilitzacions sobre el qual proposem debatre és aquest:

Per un salari digne, estabilitat i futur

–     Regularització del professorat associat: exigim que s’obri la taula de negociació amb el rectorat ja!

–     Estabilització dels docents i investigadors laborals.

–     Dignificació salarial immediata del professorat associat i investigadors predoctorals.

–     Fre a l’aplicació del model empresarial a la universitat pública.

–     Accions per defensar els punts anteriors i una recerca i una docència al servei de la justícia social.

És imprescindible mobilitzar-nos per poder transformar l’estat de les coses. T’hi esperem!

TransFormem UB
(COS, CGT, APR, PA)

assemblea-07-03-2017

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Barcelona, 3 de març del 2017

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre les greus modificacions imposades als contractes dels investigadors i investigadores predoctorals

Lluita és la paraula que defineix la cursa d’obstacles viscuda per les investigadores predoctorals. Hem lluitat per poder accedir a uns estudis universitaris amb preus que expulsen la classe treballadora d’un sistema públic, amb beques cada cop més retallades. No oblidem aquelles que han sigut privades d’aquest dret fonamental: estudiar. Hem lluitat per conciliar estudis amb la vida laboral, tota una utopia arran la implantació del Pla Bolonya. En arribar al tercer cicle, hem lluitat per poder obtenir contractes predoctorals, que també han estat notablement retallats amb l’excusa de la seva crisi. Els requisits  són cada cop més prohibitius i actualment moltes investigadores duen a terme recerca sense cap mena de finançament, sovint amb beques de col·laboració que són una estafa, en condicions de precarietat extrema i pagant unes matrícules abusives. Cal recordar l’avenç que, a partir de l’any 2012, vàrem aconseguir en passar de contracte de becari a contracte laboral, amb les cotitzacions corresponents. El que se’ns retorna és un camí ple de més dificultats encara, traçat per un sistema criminal a què poc l’importa el futur de la ciència i de la recerca, de l’educació i de la transmissió del coneixement, entès com un mitjà per a l’emancipació, la justícia i el benestar socials.

Recentment les investigadores predoctorals hem estat víctimes  de la darrera mesura precaritzadora. Es tracta d’un atac frontal contra els contractes de més de 10.000 investigadores d’arreu de l’estat espanyol que treballen a temps complet, fent recerca i docència a les universitats per salaris amb prou feines de 1.000 €. La modificació ha consistit a canviar la modalitat dels contractes, que han passat a ser d’obra i servei (codi 401) a contractes de pràctiques (codi 420). Les afectades no hem rebut cap notificació informativa: s’han fet servir les pròrrogues signades dels contractes de manera il·legal per introduir un canvi que, a més, s’ha aplicat amb caràcter retroactiu a partir de l’any 2014.  Així, la sèrie de drets  que havíem adquirit a partir del 2012 amb el canvi en la tipologia dels contractes predoctorals (de becaris a laborals) s’esvaeixen i deixen de constar a la nostra vida laboral. Resulta que mai no han existit.

El canvi del codi contractual ha implicat la privació de la targeta sanitària europea i de les indemnitzacions corresponents per finalització de contracte. Heus aquí un sistema que publicita l’anomenada internacionalització de la recerca, però que alhora aboca milers de persones a contractar mútues privades quan se’n van a l’estranger. Arran de la denúncia pública, Ministerio i Universitats llencen pilotes fora de la seva teulada, còmplices a la mateixa alçada d’una mesura opaca que degrada, encara més, les condicions laborals de les predoctorals. Tot i això, la Universidad de Las Palmas ha optat per desobeir les indicacions del Ministeri i no precaritzar els contractes, fet que demanem que s’estengui a la resta d’Universitats. Les pròrrogues contractuals no poden modificar les condicions prèviament adquirides i amb caràcter retroactiu! A més, els contractes en pràctiques tenen, segons l’Estatut dels Treballadors, una durada màxima de dos anys, per la qual cosa entenem aquesta modificació com a il·legal, i en conseqüència nul·la. No podem permetre que es precaritzin les condicions laborals d’un dels col·lectius més vulnerables, i combatrem aquesta mesura pels mitjans que considerem necessaris. Tanta i tanta manca de transparència agreuja la situació de desprotecció, per això cridem a la mobilització de les afectades.

Et convoquem a l’assemblea de PDI de la UB, en la qual tractarem d’aquesta i d’altres problemàtiques i debatrem les accions a emprendre. La trobada tindrà lloc el 7 de març, 14.30h, aula 112 (Pati de Lletres de l’Edifici Històric de Plaça Universitat).

TransFormem UB
(COS UB, CGT UB, Assemblea de Professorat Reclamant,
Plataforma d’Associats)

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts


Barcelona, 2 de març del 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

TransFormem UB (COS, CGT, APR, PA): Suport a la vaga d’estudiants (2M ) i Assemblea per a mobilitzacions PDI UB (7M)

Benvolguts, benvolgudes,

Des de TransFormem UB donem suport a la vaga organitzada pel moviment estudiantil a les universitats catalanes. De la mà dels i les estudiants, denunciem el procés de mercantilització de les universitats públiques portat a terme de manera encoberta amb la reducció del finançament públic de les universitats d’un 20%. En efecte, la inversió privada ha entrat amb força a les institucions públiques en forma de cessió d’espais i franquícies a empreses privades, privatització d’espais docents, cessió d’una part de la política d’ajuts a l’estudi a entitats financeres, etc.

Denunciem, també, les taxes abusives dels preus de la matrícula dels i les estudiants. Des del 2008 han augmentat les taxes universitàries més del 150%. Tot i l’aprovació, al Parlament de Catalunya, de la moció moratòria que preveia la rebaixa del 30% de les taxes universitàries, s’ha produït un total incompliment de l’aplicació d’aquesta moratòria per part del Govern de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, exigim que el Govern compleixi amb la moratòria aprovada i reivindiquem una universitat realment pública i gratuïta.

Aprofitem, també, aquesta convocatòria per recordar les nostres principals reivindicacions com a personal docent i investigador de la Universitat de Barcelona:

Salari digne, estabilitat i futur

–     Regularització del professorat associat: exigim que s’obri la taula de negociació amb el rectorat ja!

–     Estabilització dels docents i investigadors laborals.

–     Dignificació salarial immediata del professorat associat i investigadors predoctorals.

–     Fre a l’aplicació del model empresarial a la universitat pública.

–     Exigim una recerca i una docència al servei de la justícia social.

Per tot això, com a TransFormem UB animem tota la col·lectivitat universitària a participar a la manifestació del dijous 2 de març del 2017 a les 12h a Plaça Universitat (Barcelona). Com a treballadors/es de la UB, ens afegim al bloc PDI/PAS de treballadores de les universitats públiques, així que si vols venir ens veurem davant la porta de l’Edifici Històric de la UB.

Acabem aquest comunicat convocant-vos també, el dimarts 7 de març a les 14.30h, a una assemblea per transmetre tota la informació de què disposem sobre la situació del PDI laboral a la UB i per poder debatre  sobre pròximes mobilitzacions que permetin pressionar per millorar les nostres condicions laborals i per aconseguir l’estabilitat de la nostra carrera professional.

L’assemblea serà el dimarts 7 de març a l’aula 112 de l’edifici històric, pati de lletres (plaça Universitat) a les 14.30.

Us hi esperem a totes!

Per la Universitat pública ni un pas enrere!

TransFormem UB
[COS, CGT, APR, PA]


Barcelona, 1 de març del 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Assemblea i mobilitzacions dimecres 22F pels greus canvis contractuals d’investigadors i investigadores predoctorals

TransFormem UB (COS UB, CGT UB, APR i PA) donem suport a les mobilitzacions de les companyes i els companys becaris predoctorals de la UB per rebutjar els greus canvis contractuals imposats unilateralment i sense notificació prèvia pel govern espanyol, acceptats amb una complicitat absoluta pels equips rectorals de les universitats públiques catalanes i pel govern català mateix.

Cridem els centenars d’investigadors i investigadores predoctorals de la UB a participar a l’assemblea interuniversitària convocada per a demà dimecres 22 a la Plaça Cívica de la Universitat Autònoma (Bellaterra) a les 7 de la tarda.

d-recerca

La lluita és l’únic camí.

Barcelona (Països Catalans), 21 de febrer del 2017

TransFormem UB (APR, CGT, COS, PA)

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

logotip-cos-vermell-i-negre

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Reflexions i suport de la COS UB a la sectorial d’Educació de la COS arran de la vaga del 18 de gener en escoles i instituts

El no-futur de l’educació publica d’aquest país és molt més que preocupant, si bé ens hauria de reconfortar constatar que hi ha companys i companyes d’educació Infantil i Primària, Secundària, Batxillerat i altres àmbits pre-universitaris disposats a mobilitzar-se. Les universitats públiques hem patit i patim, també, polítiques austericides i mercantilitzadores. Tots els processos de jerarquització, externalització i privatització encoberta que patim a les universitats troben paral·lelismes en la resta del sistema educatiu. A més, la baixada de la qualitat educativa motivada per l’augment de ràtios, la degradació de les condicions laborals i salarials dels treballadors, la manca de cobertures d’àmbits específics que necessiten majors recursos públics, l’empitjorament de les infrastructures educatives, el finançament d’institucions privades amb recursos públics, l’increment vergonyós de la pobresa de l’alumnat, etc., tot plegat repercuteix molt negativament sobre l’educació universitària, d’on cada dia més alumnes (que són també treballadors) són segregats per motius econòmics. Tant sigui per la inaccessibilitat d’àmplies franges de la classe treballadora, com per les precàries condicions per desenvolupar uns estudis universitaris en unes condicions acceptables, la col·lectivitat universitària no hauria de mostrar-se miop a les problemàtiques del conjunt del sistema educatiu públic.

Després de quatre anys amb un dia de vaga anual a l’àmbit educatiu escolar de Catalunya –llevat del curs passat, que no se’n va fer cap–, la CGT ha convocat unilateralment un dia de vaga amb la intenció –segons els convocants– d’influir sobre el procés d’elaboració dels pressupostos autonòmics. La sectorial d’Educació de la COS (a Catalunya) hi dóna suport, i com a secció sindical COS UB expressem el màxim suport a les nostres companyes de COS Educació, com també la nostra oposició frontal a l’aprovació d’uns pressupostos vergonyants –vegeu el comunicat que COS Educació féu públic el dilluns 9 de gener, el qual concerneix diverses qüestions que és del tot oportú que interpretem per reflexionar-hi–.

En primer lloc, cal assenyalar que tot procés de lluita pot començar amb una jornada la qual pot ser de vaga. Fer-la efectiva demana que el calendari de mobilitzacions i la taula de reivindicacions estiguin vinculats a fi d’engegar un procés de lluita prolongat i sostingut en el temps amb expectatives de conquerir el que es reivindica a través d’una negociació real amb la direcció o la patronal corresponent. Malauradament, la vaga del 18 de gener no neix de processos assemblearis, sinó d’espais sindicals professionalitzats. Afrontar la unitat d’acció a curt i a mitjà termini exigeix una horitzontalitat real –assemblees de professorat i col·lectivitat educativa–, i demana també afegir-hi una col·laboració real entre organitzacions –amb un diàleg previ, transparent i honest per avançar d’una manera conjunta–.

Si ens posem en context i analitzem la trajectòria del sector, des que els grocs rebentaren les vagues d’Interzones i la CGT del 2012 (a les quals la COS i l’Esquerra Independentista vam donar suport) han passat quatre cursos en què no s’ha guanyat res del perdut llavors. Tant de pactisme professional acomodatici ha aconseguit desmobilitzar i/o despolititzar i/o cremar un sector massa nombrós de treballadors i treballadores. Com podem capgirar aquesta situació, doncs? O bé la vaga del dimecres 18 és merament simbòlica i sense efectes instrumentals posteriors, o bé ens prenem això com un punt de partida de debò (cosa que demanaria estendre-la a les universitats públiques). Fent autocrítica, reconeixem que les vagues endegades a la universitat (un espai extremament individualista) des que vam néixer el 2012 –convocades per la COS UB–, han estat més aviat simbòliques i poc efectives. Ens hem arribat a quedar en solitari, fins i tot sent l’únic sindicat a convocar una vaga de professorat en solidaritat amb els estudiants, tot i que sempre hem acompanyat aquestes convocatòries de processos assemblearis paral·lels, i de fet junt amb els estudiants autònoms vam aconseguir aturar l’Estatut UB, i hem estat capaços d’endegar processos col·lectius de lluita sostinguda que ens han permès avançar i que han obligat instàncies de representació formal com l’anterior comitè d’empresa a bellugar-se. Actualment, amb els companys i companyes de la CGT, l’Assemblea de Professorat Reclamant i la Plataforma d’Associats ens vam ajuntar a TransFormem UB i vam guanyar a les eleccions a la tardor, malgrat que la resta de sindicats es van unir per deixar-nos sense la presidència ni la secretaria. Tot i ocupar una posició minoritària al comitè de PDI-laboral (17 a 12), esperem poder revertir des de l’empenta i la mobilització les polítiques dominants dels equips de govern per dignificar racionalment la situació del professorat i la gent becària precaritzats.

Si hem apel·lat al no-futur de l’educació pública és per la degradació evident de les condicions de treball al sistema públic català, la mercantilització devastadora i contínua de tots els àmbits de l’educació escolar i universitària, la transferència de recursos públics a escoles i universitats privades, i l’escandalosa realitat de constatar que hi ha alumnat –infants i adolescents– que estan patint desnutrició alimentària… No hi ha adjectius per qualificar aquest procés social. Això exigeix una acció sindical que condueixi al desenvolupament de polítiques integrals per afrontar l’estat d’emergència social en què es troben amplis sectors de la classe treballadora catalana i la destrucció literal dels serveis públics (que aspirem a autogestionar i no sols a dotar dels recursos necessaris).I no ho oblidem el deute de la Generalitat de Catalunya amb la UB, superior als 80 milions d’euros.

Immergits com estem en un procés que ha de conduir aquesta banda dels Països Catalans cap a la consecució de l’exercici d’autodeterminació a través d’un referèndum vinculant –que garanteixi prendre una decisió sobre si mateixa que ateny exclusivament la societat catalana– i cap a la independència, com a secció sindical i com a sindicat de l’Esquerra Independentista no deslligarem mai la independència dels Països Catalans del combat per la transformació social i per l’assumpció del poder polític per part de la classe treballadora catalana.

Amb aquestes perspectives, podem arribar a una reflexió: els pressupostos per al 2017 de la Generalitat, amb la Tresoreria intervinguda per l’estat espanyol i la Unió (Bancària) Europea, són tan absolutament lamentables per a l’educació pública com els del 2016, el 2015, el 2014, el 2013 o el 2012. L’interrogant és si hi ha la voluntat real de treballar per fi amb l’objectiu real de revertir aquesta situació més enllà dels pressupostets autonòmics, de la vaga del dimecres 18 o de la vaga convocada per UGT, CCOO i USTEC per al 9 de febrer (que han volgut limitar-se a ajornar per després de la discussió parlamentària dels pressupostos).

Per aquestes raons expressem el suport a la COS Educació a l’hora de participar a la vaga del 18 de gener. A més, l’estenem als companys i companyes de l’educació que hi participaran i cridem a concentrar-nos el mateix dimecres 18 a les 12 del migdia davant del Parlament a fi de defensar una cosa tan elemental com l’educació pública i el seu reconeixement als pressupostos mesquins i processistes de Junts X Decret de plantilles, Junts X l’Opus Dei i Junts X Escola Nova 21. Encoratgem la col·lectivitat universitària a reflexionar sobre el futur de l’educació pública i, a continuació, a expressar el vostre suport i la vostra solidaritat amb la gent que es mobilitzarà dimecres vinent. Al mateix temps, animem el professorat i la resta de treballadors dels diversos àmbits de l’educació a articular una resposta popular organitzada que comenci a posar fi a la barbàrie capitalista que se’ns imposa.

La lluita és l’únic camí.

Barcelona (Països Catalans), 12 de gener del 2017

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

logotip-cos-vermell-i-negre

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

(TransFormem UB) Males notícies: sobre la constitució del comitè d’empresa del PDI-laboral

Companyes i companys,

Com recordareu, aquest 27 d’octubre la candidatura TransFormem UB (integrada per les seccions sindicals de la COS i de la CGT, i per la Plataforma de Professors Associats i l’Assemblea de Professorat Reclamant) vam obtenir la victòria en les eleccions al comitè d’empresa del Personal Docent i Investigador-laboral de la UB (més de 4.000 persones) amb 12 representants, per 7 de CCOO, 5 d’UGT, 3 del CSIF i 2 de la Intersindical-CSC.

Aquest divendres 16 de desembre es va constituir el comitè. TransFormem UB vam presentar un company de la COS i una companya de la CGT per a la Presidència i la Secretaria, amb el convenciment que com a candidatura àmpliament guanyadora podríem ser al capdavant del comitè per tirar endavant el procés de treball i reivindicatiu que possibilités la resolució gradual de les múltiples situacions i conflictes que abracen totes les categories laborals de la UB, molt especialment les del professorat associat i la dels becaris i becàries. Paradoxalment –o potser no tant, ja que aquests sindicats porten des del 2004 actuant d’una manera conjunta–, CCOO, UGT, Intersindical-CSC i CSIF van votar en bloc (i van guanyar per 16 a 11, amb 2 persones absents): la Presidència per a la candidata de CCOO i la Secretaria per a la candidata del CSIF –un sindicat que fa pocs dies es manifestava junt amb membres del sindicat d’extrema dreta SAPOL–. Creiem que és un fet que té prou rellevància perquè n’estigueu assabentats i en feu  la interpretació i la valoració que considereu oportuna.

Malgrat això, prosseguirem lluitant des de dins i des de fora del comitè amb la mateixa honestedat que ho hem fet des del primer dia. Davant de forces sindicals que històricament s’han ocupat de defensar –legítimament– sobretot les categories més altes del personal laboral, nosaltres persistirem a plantejar d’entrada la resolució dels problemes dels 3.000 companys i companyes més precaritzats de la UB. I també donarem suport a la direcció del comitè actual en tot allò que contribueixi a resoldre les justes reivindicacions de tothom, des del professorat associat fins a l’agregat, a més de plantejar l’ampli espectre de propostes que afecten àmbits transversals relacionats amb qüestions molt diverses en la defensa d’un model d’universitat pública i emancipadora.

Per si algú en dubtava, ha quedat clar que ara com ara l’única alternativa real a l’estat de les coses l’encarnem tota la gent que ens vam ajuntar dins TransFormem UB. El nostre programa d’acció continua sent el mateix que vam anunciar-vos durant la campanya electoral:

https://cosub.wordpress.com/2016/10/17/transformem-ub-cos-cgt-ppa-apr-programa-daccio/

http://www.ub.edu/cgt/1001.html

https://professoratreclamantub.wordpress.com/

https://associatsub.wordpress.com/

A les persones que ens heu donat suport al llarg d’aquests anys i a les passades eleccions us agraïm de nou la vostra confiança. Compteu amb nosaltres i contacteu-nos per plantejar propostes, treballar col·lectivament i trobar suports al comitè. La lluita continua.

TransFormem UB (COS-CGT-PA-APR)

Barcelona, 19 de desembre del 2016

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Breu balanç de campanya i qüestions pendents que la direcció de la UB no respon

La secció sindical de la COS UB fem una valoració positiva dels resultats obtinguts el 27 d’octubre del 2016 al comitè d’empresa del PDI-laboral en la mesura que ha possibilitat reagrupar les forces i l’experiència dels companys i companyes que hem format part de la candidatura TransFormem UB –la CGT UB amb la Plataforma de Professorat Associat, l’Assemblea de Professorat Reclamant i la COS UB–. Això ens  ha permès difondre les problemàtiques reals de la immensa majoria del professorat laboral i dels becaris pre i postdoctorals, a més de plantejar les profundes deficiències de l’actual model d’universitat. TransFormem UB hem guanyat amb 12 delegats enfront dels 7 de CCOO, 5 d’UGT, 3 del CSIF i 2 de la CSC-I.

Ens hauria agradat que l’equip de govern hagués exercit el paper que li pertoca a l’hora d’incentivar la participació mitjançant la difusió d’informació en els mateixos termes que s’ha fet respecte a l’elecció del nou rector i equip de govern, però aquesta manera d’actuar es perpetua en l’elecció de cada comitè d’empresa o junta per al PDI i el PAS. En aquest sentit, a més de detectar una manca flagrant d’informació i una centralització infausta de col·legis electorals (gent de Torribera –Gramenet– i Sants havent de votar a Pl. Universitat!) hi ha hagut greus segregacions del cens electoral de determinats becaris APIF (amb contractes anteriors a l’abril del 2016) i Bosch i Gimpera, cosa que els impedí votar. Igualment, es produïren casos de professorat amb docència en dues facultats que no pogué votar en cap de les dues. Ens resulta impossible quantificar l’abast real del nombre de persones que no pogueren votar arran de la seva exclusió del cens i, per tant, demanem a les persones afectades que ens ho comuniquin (ub@sindicatcos.cat) per provar d’aclarir què ha succeït, amb la intenció que aquests fets no es repeteixin en futures votacions. Quant a l’organització del vot per correu, per més que es complissin els terminis legals resulta xocant constatar fins a quin punt s’han escurçat els terminis. Tot plegat indueix a concebre que en cap moment la direcció de la UB ha demostrat el més mínim interès perquè hi hagi una bona participació, en contrast amb el procés d’elecció del nou rector.

L’índex de participació ha estat baix. Amb dades absolutes la participació ha pujat gairebé 100 vots més respecte de fa quatre anys. No obstant això, en termes percentuals ha passat del 13.8% al 13.5%, tot reduint-se aquest 0.3% perquè el cens ha augmentat en 900 persones, passant de 3.200 a 4.100, especialment en els col·lectius més precaris. Als campus del Raval, Mundet i Central la participació fou de quasi el 30%, si bé a Bellvitge i Clínic no arribà al 6%. Atribuïm la baixa participació a diversos factors. D’entrada, considerem fonamental el creixement del nombre de professorat precari amb poca vinculació i una alta vulnerabilitat, que té menys possibilitats de mantenir una vida acadèmica estable i vinculada amb la universitat. A més, hem de reconèixer la nostra (fins ara) limitada capacitat de dur a terme una sempre necessària agitació i mobilització. S’hi ha d’afegir l’existència durant molts anys d’una pràctica sindical majoritària allunyada de la presa de decisions col·lectives i democràtiques des de la base, que afavoreix i estimula la desmotivació i la consegüent desorganització de les persones que treballem a la UB. Potser molta gent creu que en aquesta casa massa coses es resolen tradicionalment per via política i no pas per via sindical. El desprestigi dels comitès està difós i estès recurrentment: ho vinculem a les praxis antisindicals i desmobilitzadores majoritàries que hem patit fins ara i que ens esforcem a canviar. Durant quatre anys, els membres d’aquesta secció sindical hem mirat de promoure totes les formes de lluita possibles per guanyar unes reivindicacions justes, encoratjant la participació col·lectiva i la unitat d’acció.

Per una altra banda, consignem públicament la negativa de la direcció de la Universitat de Barcelona a facilitar a la COS UB l’accés a l’adreça de correu del cens electoral actualitzat (hem acudit a una llista no actualitzada). Enllà de la seva justificació, volem emfasitzar la nostra preocupació per la manca  de resposta a les qüestions següents formulades per la COS UB fa ja sis setmanes a la Unitat de Relacions Laborals de la UB:

1. Atesa la impossibilitat de la COS UB d’acudir a l’enllaç a la llista del cens electoral un cop iniciada la campanya electoral, vam enviar un correu electrònic demanant explicacions a la Unitat de Relacions Laborals de la UB. Per què si la COS UB envià un correu el 17 d’octubre a la Unitat de Relacions Laborals de la UB, aquesta respongué trucant per telèfon a una persona delegada sindical d’un altre sindicat? Potser això tindria algun sentit si el correu de la COS UB s’hagués enviat com a TransFormem UB, però es tractava d’un correu signat com a COS UB i enviat des de l’adreça oficial de la UB de la COS UB.

2. Quin és l’article concret de l’Estatut dels Treballadors, o de la legislació posterior que el desenvolupa, que va permetre a la UB denegar a la COS UB l’accés a l’enllaç al cens electoral del comitè d’empresa de Personal Docent i Investigador-laboral de la Universitat de Barcelona, per més que apel·lessin al fet de no presentar-nos sota la nostra pròpia sigla? (que sí que apareixia a les paperetes, al costat del nom i cognoms dels candidats de la COS UB).

3. La COS UB va participar com una secció sindical més de la UB de l’acte que donà sortida al procés electoral i en què es constituí la Mesa electoral, el proppassat 20 de juny, per la qual raó l’endemà –el dimarts 21 de juny a dos quarts i tres minuts de dotze– vam rebre directament de la UB (com la resta de seccions sindicals constituents de la Mesa), l’arxiu amb el cens provisional d’electors. Per què, doncs, el 14 d’octubre la COS UB no vam poder accedir-hi a través de l’enllaç mitjançant el qual s’accedeix a la llista de correu?

4. Si la motivació que esgrimeix la UB és que ens presentàvem sota la sigla d’un altre sindicat, aleshores com caldria interpretar la llei si la COS UB hagués decidit, de cop i volta, cridar a l’abstenció o al vot nul a través de la llista del cens?

5. Pot la Mesa electoral prendre acords més enllà d’una normativa general?

Per nosaltres, el que ha succeït implica lesionar el dret a la llibertat sindical de la COS i una infracció de l’article 28.1 de la CE i de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical. I ens hi referim com a vulneració perquè desatén el que des de la nostra perspectiva estableix l’Estatut dels Treballadors: cal remetre el cens electoral a les seccions sindicals que participin de l’acte d’inici del procés i de la Mesa electoral, un acte en què recordem de nou que vam participar-hi el 20 de juny del 2016 com a COS UB. A hores d’ara, aquestes qüestions concretes encara esperen una contestació. Insistim-hi: més enllà de la contestació, ens dol i ens entristeix una manera d’actuar que bloca tota petició de respostes.

Quant al futur del comitè d’empresa del PDI-laboral, reiterem la nostra plena disposició a treballar amb rigor, ànim i tant de bo que amb alegria i la moral alta conjuntament amb els companys i companyes de la CGT UB-Plataforma de Professorat Associat i l’Assemblea de Professorat Reclamant a fi de respondre a la il·lusió i les expectatives creades entre la gent que ha donat suport a TransFormem UB amb un objectiu: començar a resoldre les múltiples problemàtiques que afrontem.

Barcelona, 28 de novembre del 2016

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB  

logotip-cos-vermell-i-negre   

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Res de nou a l’horitzó UB: de malbarataments i festasses de luxe a IL3

La tendència “altruista” de la Universitat de Barcelona de crear fundacions i instituts privats ens il·lustra sobre com es possibiliten males pràctiques a través de l’externalització i la privatització de la universitat pública. 

il3

Hauríem d’agrair a la política acadèmica i gestora de la nostra universitat el fet que, mitjançant  la seva enginyeria financera, la generació de despeses que es podrien considerar obscenes ja no es faci amb diners públics. A l’actualitat, a través de la fundació Institut de Formació Contínua IL3, en primer lloc s’externalitzen i privatitzen i, tot seguit, ja es malgasten.

Si més no, això és el es desprèn d’una notícia apareguda a l’abril passat a la Cadena SER [1], segons la qual una auditoria privada va alertar que als anys 2011 i 2012 es van carregar als pressupostos d’IL3 un conjunt de factures per valor de més de 800.000€ de difícil justificació. Bé, sorpresa no gaire, ja que ens agradaria que això fos excepcional, però malauradament no ho és.  Amb urgència, la UB va emetre un comunicat de resposta en què assenyalava entre altres coses que IL3 és una entitat privada la gestió de la qual no té res a veure amb la UB [2]. A més, amb una certa supèrbia, s’apel·lava que el professorat de l’IL3 no és funcionari durant el temps en què exerceixen dins d’aquest institut. Curiosament, aquest argument xoca amb la presentació que fa la mateixa IL3 quan explicita que es tracta d’una entitat vinculada a la UB [3]. En realitat, la naturalesa d’aquesta fundació privada la percebem com la d’un agent que executa la dimensió de la feina que du a terme la UB en termes explícitament neoliberals, tal com ella mateixa relata: “Transferim el coneixement de la Universitat de Barcelona al món empresarial.”

En la mateixa línia també va aparèixer la notícia, un altre cop a la Cadena SER, de les festes/sopars de luxe que es van fer als anys 2013 i 2014 [1], malgrat haver tancat aquells dos exercicis econòmics amb pèrdues. No volem caure en el superficial tòpic d’afirmar que plou sobre mullat, perquè en realitat podríem dir que tot plegat forma part dels entramats financers legals perquè algú s’enriqueixi, alhora que es contribueix a un model educatiu universitari mercantilitzat i elitista. Quina ingenuïtat la nostra si pretenem que els mateixos que s’aprofiten d’aquestes estructures pseudopúbliques i/o pseudoprivades defensin el model d’universitat oberta i assequible per a les classes populars! El seu discurs –que des de la nostra perspectiva ens resulta profundament hipòcrita– els permet moure’s entre dues aigües quan en realitat només desarticulen i malvenen la trinxera de les qui defensem una universitat al servei d ela majoria social popular. Potser resulta que hi ha gent, aquí, per a la qual l’única trinxera és la defensa dels seus propis interessos.

Tanmateix, ens crida l’atenció que sigui a través d’una agència externa d’auditories que es destapin aquests afers. En primer lloc, és inquietant que en una institució pública com aquesta depenguem d’agents privats per fiscalitzar-nos financerament. Considerem  vergonyós que la universitat no sigui capaç de detectar-ho internament abans i d’impedir els esdeveniments que donen lloc a notícies com aquestes. Per altra banda, ens sobta que passi inadvertida la naturalesa de l’auditora de KPMG. La Cadena SER no alerta que KPMG és la mateixa auditora que manté vincles acadèmics amb la Facultat d’Empresarials de la UB [4] i que podríem catalogar de dubtosa reputació [5]. Per ventura la SER té molt bones fonts però no investiga més enllà del que li interessa? Al marge de les sospites sobre l’eficàcia i prestigi d’aquesta agència auditora, ens preocupen els vincles entre l’IL3 mateixa i l’auditora KPMG a través de Rakuten Spain, que va afirmar que no operaria a l’estat espanyol a partir de l’agost però que ara ens apareix com a principal patrocinador del Barça [6]. Aquesta empresa mantenia tractes amb l’IL3 per a projectes comuns com E-commerce. A més, l’acte de cloenda dels cursos de l’Àrea d’Empresa de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB) de la promoció 2013-14 va acollir la participació de directius de Rakuten Spain que, al mateix temps, tenen gent a la cúpula de KPMG [7].

Com veiem, aquest flux no només és de diners; també ho és de persones –“recursos humans”, en diuen ja fa uns anys– que estan disposades a posar al servei de les empreses tot el bagatge intel·lectual que, de fet, pertany a una universitat que hauria d’estar al servei de la societat. Hom podria preguntar-se si és que n’hi ha que aprofiten el trampolí i el prestigi de la universitat pública per enriquir-se i malbaratar sense escrúpols. Xuclen recursos públics i, quan legalment es fa difícil rebre cobertura, apareixen institucions vinculades “de fet” a la Universitat de Barcelona, però econòmicament i legalment independents. El paisatge està tan desfigurat que desconeixem si aquestes personalitats exerceixen la seva col·locació a IL3 pels seus suposats mèrits professionals o bé pel prestigi que confereix pertànyer a la Universitat de Barcelona.

Aquest, diguem-ne, poc afalagador panorama ja era alertat fa anys, molts anys abans, quan veiem els orígens de l’IL3 en l’endeutada Fundació Bosch i Gimpera o pel cas de la Fundació del Parc Científic de Barcelona que trobem als informes de la Sindicatura de Comptes del 2009 i del 2010 [8]. De fet, l’alerta de les privatitzacions ve de lluny i els lletrats de la UB ja ho deien el 1998: “Hem pogut constatar que quan es produeix la «privatització» de serveis prestats per la Universitat de Barcelona es produeixen més dificultats i tensions si el que es tracta de gestionar són autèntics serveis públics” [9].

No és res que no poguéssim intuir abans. No és res que no portem denunciant des de fa molt de temps. Però amb aquest cas tenim un exemple més i encara ens queden molts dubtes sobre com s’estan portant les coses. Per exemple: per què una informació d’aquesta mena va sortir a la llum en aquell moment, quan faltaven només uns quants mesos per a les eleccions rectorals i ja s’estaven movent alguns vicerectors per postular-se com a candidats? Què motiva aquest silenci informatiu un cop ja s’ha iniciat la campanya electoral? Si van sortir 46 professors d’elit carregant factures a instituts vinculats a la UB, se n’han depurat responsabilitats o no? I si és que no, per què no s’ha fet?

Amb aquesta manera de gestionar els serveis públics no anem enlloc. En aquest moment en què ja tenim clares les candidatures a Rector, sembla del tot oportú recuperar “velles” històries de les quals encara n’esperem el desenllaç. Volem, doncs, aportar un toc d’atenció sobre aquesta manera de concebre els recursos públics i el capital econòmic i intel·lectual de la UB. No obstant això, sí que podem agrair que aquesta manera tan barroera i descarada de gestionar allò que és de tothom ens deixi les coses tant clares perquè així puguem emprendre amb més determinació l’acció de no permetre-ho ni silenciar-ho mai.

***

Enllaços de referència:

[1] Podeu consultar les notícies d’abril i maig de la Cadena SER als enllaços següents: http://cadenaser.com/m/emisora/2016/04/14/radio_barcelona/1460620521_511838.html pel que fa a les factures de difícil justificació; i quant a festes i dinars a la carta: http://cadenaser.com/emisora/2016/05/04/radio_barcelona/1462362494_151192.html

Monumentales gastos bajo sospecha en la Universidad de Barcelona

cadenaser.com

En seis años, hasta 46 profesores cargaron a las cuentas de la Universidad de Barcelona gastos por valor de 800.000 euros que, en buena parte, no se pueden atribuir de ningun modo al trabajo. Hablamos de viajes durante las vacaciones, comprar plantas y cremas antiarrugas, o 100 euros para comer en un restaurante de Mallorca en agosto.

 

Festes caríssimes a càrrec de la Universitat de Barcelona …

cadenaser.com

Festes caríssimes a càrrec de la Universitat de Barcelona SER Catalunya ha tingut accés a documentació que demostra que la Fundació IL3 – Institut de Formació …

 

[2] La línia argumentativa pública de la UB és tant al comunicat penjat al web (http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/04/039.html) com en unes declaracions realitzades a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en què es reconeixen 130.000 € de “difícil justificació”: http://www.ccma.cat/324/la-ub-reconeix-130-000-euros-en-despeses-de-dificil-justificacio-de-diversos-professors/noticia/2726114/.

La UB reconeix 130.000 euros en despeses de “difícil …

http://www.ccma.cat

El vicerector de la Universitat de Barcelona (UB), Josep Antoni Plana, ha reconegut que els auditors van trobar 130.086 euros en despeses de “difícil justificació …

 

Comunicat de la Universitat de Barcelona en relació amb …

http://www.ub.edu

Davant les informacions emeses aquest matí que podrien afectar la gestió de l’Institut de Formació Contínua IL3 i que hi vinculen la Universitat de Barcelona …

 

[3] Presentació que IL3 fa al seu propi web: http://www.il3.ub.edu/ca/coneix_IL3/quienes_somos/Qui_som.html

Màsters, Postgraus i Cursos d’especialització | ¿Qui Som?

http://www.il3.ub.edu

El model formatiu s’ha transformat al ritme en què ho fan les necessitats de la societat. Amb un enfocament innovador, obert a la participació i amb l’objectiu …

 

 

[4] No cal anar gaire lluny per detectar la relació entre la UB i l’auditora: http://bd.ub.edu/noticies/categoria/kpmghttp://www.ub.edu/empresarials/ec/noticies_html/auditorXXI.htm

[5] L’Auditora KPMG és la mateixa que havia d’auditar la bona marxa de l’entitat financera CAM amb la seva activitat immobiliària i, en plena crisi, no va detectar les seves irregularitats i potencials riscos (http://www.elconfidencial.com/empresas/2011-07-27/kpmg-no-detecto-ninguna-irregularidad-en-las-cuentas-de-la-cam-en-los-ultimos-20-anos_375808/). També és l’empresa que ha defensat les irregularitats de Bankia i ha mediat a favor del banc amb els clients perjudicats per les preferents de Bankia (http://www.eldiario.es/economia/Gobierno-independiente-preferentes-representantes-Bankia_0_124587832.html).

El “experto independiente” que decide sobre las …

http://www.eldiario.es

Juez y parte. La empresa nombrada para decidir a quién tiene Bankia que devolverle el dinero de las preferentes es la misma que representa al banco frente a las …

 

KPMG no detectó ninguna irregularidad en las cuentas de la …

http://www.elconfidencial.com

KPMG no detectó ninguna irregularidad en las cuentas de la CAM en los últimos 20 años. Noticias de Empresas. La situación de insolvencia de la CAM que …

 

[6] Malgrat l’anunci que la multinacional japonesa deixava d’operar en el seu servei de compres electròniques (http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/rakuten-cierra-tienda-web-espana-5188011), el seu llegat empresarial continuava essent evident pel que fa a IL3. No obstant, ara ens surten amb el patrocini milionari a una de les entitats esportives més importants del país (http://www.elconfidencial.com/deportes/futbol/liga/2016-11-16/barcelona-rakuten-patrocinador-bartomeu-qatar-airways_1290395/) confirmant que la seva veracitat discursiva és més que sospitosa.

[7] Podem obtenir aquestes informacions a través d’una simple recerca a la xarxa (http://www.il3.ub.edu/es/conoce_il3/actualidad/rakuten-es.htmlhttp://www.ub.edu/ubtv/en/video/acte-de-cloenda-empresa-il3http://www.programapublicidad.com/marc-vicente-ampliara-sus-funciones-como-marketplace-director-en-rakuten-europa-y-jordi-gamez-sera-director-general-en-espana/#.VzGzv4SLTcs) per així constatar els vincles i el reconeixement mutu entre qui audita i qui hauria de ser auditat.

[8] Segons la Sindicatura de Comptes de Catalunya, a l’informe del 2010 s’assenyala que a l’exercici de l’any 2007 de la Fundació Privada Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona es mostren deutes ja detectats a l’informe del 2009, uns deutes que fan dubtar de la viabilitat econòmica de l’IL3-UB. Podem consultar-ho a la pàgina 46 de l’informe de la Sindicatura de 2009 (http://www.sindicatura.cat/reportssearcher/download/26_09_es_tno.pdf) i a la pàgina 87 de l’informe del 2010(http://www.sindicatura.org/reportssearcher/download/14_10_ca.pdf).

[9] Cristina Boix Serra i Juan Parés Puig (1998) “Las fundaciones universitarias. Análisis de algunas experiencias”, pàg. 131-165, dins Autonomies. Revista Catalana de Dret Públic.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari