Plataforma reivindicativa de la COS-Educació als Països Catalans

Aquí hi podeu trobar les reivindicacions.

Reivindicacions d’àmbit general: La defensa de l’educació pública

– Derogació de la LOMCE/LOMQE i de la LEC.

– Defensa de l’ensenyament públic: defensem una educació pública, popular, democràtica, en català, integradora i no segregadora, antirracista, no sexista (coeducadora), que ajude a superar les desigualtats existents en la societat capitalista, laica, científica, crítica i basada en criteris de renovació pedagògica.

– Garantia de l’accés a l’educació i plena gratuïtat de l’ensenyament en tots els trams, etapes i nivells educatius, també pel que fa al material escolar i al temps de lleure i menjador.

– Rebutgem la mercantilització de l’educació i l’adoctrinament religiós, així com la presència publicitària i propagandística de marques comercials i cossos armats en les recintes educatius.

– Implementació de mesures que revertesquen definitivament les retallades en l’educació pública: augment dels pressupostos destinats a la millora de l’educació pública; dotació de recursos per a programes d’atenció a la diversitat; ampliació de les plantilles que treballen al servei de l’educació pública: personal docent i no docent, educadors / educadores, SPES (Serveis Psicopedagògics Escolars de Sector), personal d’administració i serveis, personal de biblioteques, etc.; reducció de les ràtios d’alumnes per aula; reducció de les hores lectives del professorat.

– Superació dels concerts i incorporació progressiva de les unitats concertades a la xarxa pública.

– Millora dels equipaments i infraestructures dels centres educatius; adaptabilitat dels espais a les persones amb diversitat funcional i mobilitat reduïda; creació de condicions ambientals adequades al desenvolupament de l’activitat educativa; optimització dels recursos per a integrar els centres educatius en el seu entorn i protegir el medi ambient; construcció i adaptació dels centres educatius seguint criteris d’habitabilitat.

– Model educatiu que incloga de manera integradora i interdisciplinar ensenyaments científics i tecnològics, humanístics i artístics; inclusió en els programes educatius de continguts diversos: educació afectivosexual, educació ambiental, foment d’hàbits saludables i prevenció de les addiccions, foment de l’activitat física i esportiva, educació en el consum responsable; estudi de la història i la cultura pròpies del nostre territori i de l’obra de personalitats destacades en tots els àmbits de la cultura; foment del valor de la solidaritat entre persones i pobles.

– Elaboració de programes d’intercanvi de materials curriculars i projectes educatius amb tots els territoris dels Països Catalans.

– Pla de convivència als centres educatius: ampliació i dinamització de les comissions de convivència; promoció d’una cultura participativa i democràtica per a tota la comunitat educativa; foment de l’assemblearisme en els i les alumnes; mesures de prevenció del racisme, la xenofòbia, l’homofòbia i el sexisme; programa d’acollida i acompanyament d’alumnes nouvinguts i nouvingudes.

– Revisió del currículum i dels materials didàctics a fi d’oferir una visió més plural de la societat i així poder superar tota classe de prejudicis; estudi de l’aportació de les dones al desenvolupament de la ciència, les humanitats, les arts i la cultura en general.

– Inclusió en el currículum de continguts relacionats amb la memòria històrica i democràtica.

Per la millora de les nostres condicions laborals

– Valoració i dignificació de la tasca docent.

– Reducció o eliminació de les tasques burocràtiques alienes a l’exercici de la professió docent.

– Millora de les mesures per a facilitar la conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar o social; ampliació dels permisos i llicències per maternitat / paternitat, hores de lactància, cura de fills i de persones grans, etc.

– Millora de les retribucions salarials: augment dels salaris superior a la pujada de l’IPC i de la inflació; igualtat salarial per a tot el personal docent.

– Pla Integral en Prevenció en Salut i Riscos Laborals: millora de la formació en prevenció en salut i riscos laborals; detecció i catalogació de malalties o patologies vinculades a l’exercici de la professió docent; creació de condicions de treball saludables: els centres educatius s’han de construir o adaptar seguint criteris d’habitabilitat que faciliten el desenvolupament de la tasca docent i les activitats educatives; creació de condicions ambientals saludables; adaptabilitat dels espais a les persones amb diversitat funcional i mobilitat reduïda; creació de la figura de delegat o delegada de salut laboral en tots els centres.

– Implementació de mesures que garantesquen el compliment de la legislació contra la violència de gènere.

– Millora de les condicions laborals del professorat interí: cobriment de les baixes des del primer dia; pla d’estabilitat del professorat interí; pagament delegat de la nòmina del professorat interí: als tres anys de serveis el professorat interí haurà de tenir reconeguda una situació laboral equivalent al contracte indefinit; pla de tutorització del professorat interí per a accedir a la funció pública docent i superar progressivament el sistema de concurs-oposició existent actualment; accés diferenciat a la funció pública mentre es mantinga el sistema de concurs-oposició; ple reconeixement dels drets laborals del professorat funcionari interí per a igualar-los als del professorat funcionari de carrera; planificació racional i adequada de les places que s’ofereixen; mesures per a facilitar al professorat interí que està fent substitucions la participació en els plans de formació del professorat.

– Reconeixement dels mateixos drets laborals de tot el professorat independentment del cos o la categoria als quals pertany; possibilitat de promocionar d’un cos a un altre.

– Defensa d’un model d’organització sindical de classe, assembleari, no burocràtic, feminista, d’alliberament nacional, i sense intermediaris professionalitzats que prenen decisions d’esquena als treballadors i les treballadores.

Per la democratització dels centres educatius

– Recuperació i ampliació del funcionament democràtic dels centres.

– Elecció democràtica dels equips directius.

– Recuperació i millorament de les Assemblees de Treballadors i Treballadores com a òrgan de participació, debat i decisió de tot el personal que treballa en els centres educatius; dret de veto de l’Assemblea de Treballadors i Treballadores als càrrecs directius si aquests no són elegits de manera democràtica.

– Recuperació de totes les competències anul·lades per les successives lleis de contrareforma educativa als consells escolars.

– Mesures per a facilitar una comunicació fluida i l’atenció de propostes i suggeriments de la comunitat educativa i els consells escolar a les administracions públiques.

La llengua en l’ensenyament

– El català (o valencià segons la denominació administrativa) ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament públic als Països Catalans. També ho ha de ser en les comunicacions de l’administració.

– Defensem el model d’immersió lingüística en català a l’ensenyament públic dels Països Catalans.

– Eliminació de l’exempció de l’assignatura de valencià en tot el territori.

– Programa d’acompanyament d’alumnes nouvinguts i nouvingudes en l’estudi inicial de la llengua.

– Reforma de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per obsoleta i insuficient i aprovació d’una nova llei de normalització lingüística i política lingüística.

– Compliment dels programes de normalització lingüística en els centres educatius i elaboració d’aquests programes en aquells centres on no n’hi haja.

– Requisit lingüístic per a accedir a la funció pública docent. Capacitació lingüística i catalogació de les places en català.

– Pla Integral de Formació i Capacitació Lingüisticotècnica per al personal docent que en requeresca en horari laboral en centre.

– Les universitats valencianes hauran d’oferir la formació adequada i la capacitació lingüística a fi que les i els titulats universitaris puguen accedir a la professió docent.

– Dinamització d’intercanvi de materials curriculars i projectes educatius de llengua i literatura catalanes amb professionals d’altres territoris del nostre àmbit lingüística.

– L’estudi d’altres llengües ha de respondre a la necessitat d’entendre el món contemporani i fomentar la comunicació intercultural, i no a criteris mercantilistes, etnocentristes i favorables a la dominació d’unes cultures per altres; possibilitat d’incloure en el currículum l’estudi de la llengua internacional esperanto (en les EOI i com a matèria optativa en l’educació secundària).

Infantil i primària

– Ampliació de les places docents.

– Reducció de les ràtios.

– Ampliació de les plantilles de personal especialitzat educador en els col·legis d’educació infantil i primària.

– Millora de les dotacions i infraestructures.

– Extensió de l’oferta d’educació infantil de 0 a 6 anys.

– Pla de mobilitat per a facilitar el transport escolar en els casos en què siga necessari.

– Programes que garantesquen el manteniment de les unitats escolars en les escoles de l’àmbit rural on ha disminuït la població.

– Transformació dels menjadors escolars en menjadors escolars educatius que fomenten hàbits saludables en l’alimentació.

– Foment dels equips de treball en recerca educativa i elaboració de materials curriculars.

Secundària i Formació Professional

– Ampliació de les plantilles.

– Reducció de les actuals 20 hores lectives del professorat i substitució per hores per a planificació i coordinació de la tasca docent.

– Reducció de les ràtios en totes les etapes d’ESO, en Batxillerat i FP.

– Ampliació del personal dels departaments d’orientació.

– Extensió dels programes d’atenció a la diversitat i lluita contra el fracàs escolar i les tendències segregadores.

– Millora de les dotacions i infraestructures.

– Ampliació i dinamització de les comissions de convivència; promoció d’una cultura participativa i democràtica; foment de la creació d’assemblees autònomes d’alumnes com a instrument per a afavorir la responsabilitat individual i col·lectiva, i el pensament crític; mesures educatives de prevenció del racisme, la xenofòbia, l’homofòbia i el masclisme; foment dels valors de solidaritat.

– Millorament dels programes de formació del professorat; oferta de cursos de formació del professorat d’acord amb les seues necessitats reals de formació; formació en centre en horari laboral.

– Foment dels equips de treball en recerca educativa i elaboració de materials curriculars.

– Valoració i dignificació de la Formació Professional: la Formació Professional té un valor formatiu en si mateixa i no pot assumir les dinàmiques d’exclusió i segregació del sistema educatiu; inclusió en el currículum d’FP, ESO i Batxillerat de continguts relacionats amb l’economia social, el cooperativisme i el drets laborals i sindicals; pla de prevenció de riscos d’accident derivats de l’ús de maquinària i utillatge especialitzat; extensió de l’oferta formativa de Formació Professional en el major nombre de centres possible en què es puga impartir aquests ensenyaments; ple reconeixement dels drets laborals del professorat tècnic de Formació Professional per a igualar-los amb els de la resta del professorat de secundària i FP; implantació de mesures que garantesquen la immersió lingüística en català a l’FP.

Escoles Oficials d’Idiomes (EOI)

– Recuperació dels quatre grups curriculars (18 h) i la corresponent reducció d’un grup (14 hores) per als caps de departament, atès que el decret de mesures urgents fou declarat il·legal.

– Realització de les proves unificades de certificació (PUC) en unes condicions laborals dignes, tant per al professorat del centre com per al professorat de suport.

– Oferta de cursos de formació que tinguen en compte les necessitats reals del professorat i abasten la indispensable formació en salut laboral i prevenció de riscos laborals en horari laboral.

– Cal que les comissions redactores de les proves unificades estiguen alliberades almenys en un 50% de la càrrega lectiva.

– Eliminació de les duplicitats de certificació amb la JQCV i que s’avance progressivament cap a un model d’ensenyament reglat per a adults segons el MCER, en què el professorat de valencià no haja de fer d’examinador de masses.

Ensenyaments artístics

– Ampliació de la xarxa de centres d’ensenyaments artístics.

– Consideració de les característiques culturals de l’entorn en l’elaboració dels plans d’estudi dels ensenyaments artístics; suport institucional a la producció artística i cultural valenciana a fi d’afavorir les opcions professionals dels i les estudiants d’aquests ensenyaments.

– Millora de les condicions laborals generals del professorat d’ensenyaments artístics; homologació amb els estudis superiors.

– Pla de prevenció en salut i riscos laborals adaptat a les necessitats del professorat d’ensenyaments artístics.

Formació de persones adultes

– Consolidació i ampliació de l’oferta formativa en els CFPA.

– Resolució dels perjudicis que pateix el professorat dels centres de formació de persones adultes a causa de l’adscripció d’aquests centres a diverses administracions públiques (ajuntaments, Generalitat Valenciana i diputacions); reconeixement dels mateixos drets laborals.

– Adequació i racionalització dels horaris per a evitar la distribució dispersa de les hores lectives en l’horari del professorat, a fi d’evitar qualsevol trasbals que se’n puga derivar per al professorat.

– Adequació de la formació del professorat a les necessitats del professorat mateix.

Formació del professorat

– Pla de formació del professorat adequat a les seues necessitats formatives; oferta àmplia de formació; possibilitat de realitzar la formació en centre i en horari laboral, sense excloure altres possibles modalitats.

– Foment dels equips de treball en recerca educativa i elaboració de materials curriculars de manera autònoma.

– Formació del professorat basada en criteris de renovació pedagògica; recuperació de la memòria històrica de les i els mestres republicans i valencianistes que lluitaren per una escola moderna i alliberadora i per la recuperació de la llengua i la cultura pròpies del País Valencià; ensenyament autocentrat en la realitat lingüística, geogràfica i històrica del País Valencià i dels Països Catalans.

València, Països Catalans

23 de setembre del 2018

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Assemblea interuniversitària de PDI, PAS i estudiants (DJ 8 nov, 16h, UB Central)

DIJOUS 8 DE NOVEMBRE DEL 2018, 16h

Aula Joan Maragall de Filologia (antiga aula 111), al Pati de Lletres de l’Edifici Històric de la UB, Plaça Universitat (Barcelona)

El dijous 25 d’octubre, en el marc de la jornada de vaga del Personal Docent i Investigador de la Universitat de Barcelona a favor de la millora de les seves condicions laborals i de l’autonomia universitària, el Personal docent investigador reunit en l’assemblea oberta va decidir treballar a favor d’una vaga d’universitats publiques catalanes a finals de novembre.

Als darrers anys s’ha produït a la Universitat de Barcelona una degradació evident de les condicions laborals del Personal docent i investigador (PDI), amb un augment de la precarització que afecta diferents categories laborals (des dels investigadors predoctorals fins als agregats interins), un clar abús de la figura del professorat associat, una sobrecàrrega de feina del professorat permanent i un enduriment dels requisits que permeten optar a la promoció en la carrera acadèmica. Es constata també una pèrdua de l’autonomia de la universitat davant d’ingerències del governs central i català en el seu funcionament. Davant d’una situació d’urgència insostenible, TransFormem UB (candidatura formada per la COS, CGT-Plataforma de professorat associat i l’Assemblea de Professorat Reclamant) va decidir donar continuïtat a la lluita engegada al curs passat i començar el nou curs acadèmic amb una jornada de vaga i la celebració d’una assemblea de PDI interuniversitària el dia 25 d’octubre. A l’assemblea hi van assistir, a més del PDI de la UB –entre els quals, també, membres del comitè d’empresa–, representants d’altres universitats catalanes com ara la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Durant les intervencions de les persones participants es va constatar que els problemes lligats a la política de professorat tenen molts aspectes en comú i s’emmarquen en un context geogràfic més ampli. Al mateix temps, diferents col·lectius d’estudiants també van prendre la paraula per constatar que la precarització del professorat s’emmarca en un problema d’abast social: el d’un model d’universitat cada cop més mercantilitzat i excloent. Així, doncs, el PDI reunit en l’assemblea va decidir emprendre accions conjuntes en totes les universitats que reclamin una millora de les condicions laborals per garantir salaris dignes, estabilitat, i possibilitats de desenvolupar la carrera acadèmica.

Després d’una reflexió col·lectiva sobre possibles accions es va acordar, per consens, treballar a favor d’una vaga d’universitats públiques catalanes els dies 28 i 29 de novembre, tot deixant oberta la possibilitat que s’hi afegeixin també els col·lectius estudiantils, si així ho decidissin. Durant les mateixes dates hi ha una convocatòria de vaga del professorat associat d’altres universitats de l’Estat, on també s’ha abusat de la figura del professorat associat i s’han precaritzat les condicions laborals en general. A més a més, el 29 de novembre hi ha convocada vaga a l’ensenyament públic.

Per organitzar la unitat d’acció i crear un espai de coordinació entre les universitats catalanes, el dia 8 de novembre a les 16h es durà a terme una assemblea de PDI a la qual estan convidats estudiants i Personal d’Administració i Serveis. L’objectiu d’aquesta assemblea serà prendre una decisió sobre la vaga dels dies 28 i 29 de novembre. Per això, és important que en els pròxims dies els diferents col·lectius, organitzacions, sindicats, juntes de personal i comitès d’empresa puguin tenir un debat sobre la seva possible adhesió a la vaga.

ENS TROBEM EL DIA 8 DE NOVEMBRE A LES 4 DE LA TARDA

Creiem fermament que el canvi de model d’universitat vindrà necessàriament de l’acció conjunta entre totes les universitats públiques i tots els col·lectius universitaris.

PER LA NOSTRA DIGNITAT, PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA!

TransFormemUB [COS / CGT-PPA / APR]

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

TransFormemUB convoca el professorat a vaga a la UB i a assemblea interuniversitària el dijous 25 d’octubre

VAGA 25 OCT BO

Iniciem un nou curs i les condicions del professorat a la Universitat de Barcelona continuen sent molt preocupants. Acabàvem el curs amb la incertesa de si podríem renovar els nostres contractes i iniciem un nou curs en que la precarietat laboral continua sent una realitat per a una gran part del professorat. Un curs més, el professorat associat continuem assumint funcions i tasques que no es corresponen ni amb la nostra situació contractual ni amb la nostra formació acadèmica. Portem anys i anys de denúncia i reivindicació, però tot segueix igual. Fins i tot diverses sentències judicials han reconegut la situació de fraudulència en que ens trobem, però la Generalitat de Catalunya i els rectorats semblen no estar disposats a fer passos ferms per resoldre la situació que estem vivint. Davant una situació que no es resol, que no fa més que complicar-se i que portem denunciant ja fa massa anys, ens proposem que aquest sigui un curs ple de mobilitzacions en què exigirem respostes clares als rectorats i a les administracions. Obeint el mandat de l’assemblea de professorat del dia 16 d’octubre de 2018, juntament amb les universitats de València i Politècnica de València, hem decidit convocar:

VAGA DE PROFESSORAT DIJOUS 25 D’OCTUBRE: queda convocat el PDI permanent i no permanent.

DINAR DE LA PRECARIETAT DIJOUS 25 D’OCTUBRE A LES 14h A LA PLAÇA UNIVERSITAT. Porta la teva carmanyola!!!

ASSEMBLEA DE PDI DE TOTES LES UNIVERSITATS CATALANES EL MATEIX DIA A LES 16h AL PATI DE LLETRES DE L’EDIFICI HISTÒRIC DE LA UB. No hi faltis!!!

Les nostres reivindicacions són aquestes:

  • Que es reobri a la UB d’una manera efectiva la taula de negociacions per regularitzar els falsos associats. Una taula de negociacions que tingui com a punt de partida que un fals associat són tots aquells professors/es que estan fent carrera acadèmica i/o que cobreixin tasques estructurals.
  • Que es millorin les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i que es doni compliment a les sentències judicials eliminant el greuge comparatiu salarial que pateixen amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador.
  • Que es reconegui l’existència de contractació fraudulenta de professorat temporal (falsos associats i falsos interinatges) que cobreixen tasques estructurals i que no es faci cap acomiadament (en forma de no renovació o reducció de contracte).
  • Que s’implementin plans d’estabilització Dels investigadors i investigadores predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.
  • Que s’obri una taula de negociacions per resoldre els greus problemes laborals que tenen els i les investigadores predoctorals.
  • Que s’enllesteixi urgentment l’elaboració de la relació de llocs de treball i s’aprovi amb l’acord previ i vinculant de les Seccions departamentals, el Comitè d’Empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari.
  • Que es posi fi a la implementació del punt cinquè de la normativa del PDA, que des del curs 2017-18, s’ha materialitzat en l’aplicació del Reial Decret-Llei 14/2012del govern del PP en el sentit d’augmentar la docència del professorat a jornada completa a 32 crèdits i per tant més hores.
  • En el camí de l’estabilització del professorat de la UB ha de ser una via principal i irrenunciable la convocatòria anual de places de TU i de CU funcionaris, en la mateixa quantitat que les jubilacions produïdes durant l’any anterior.
  • Denunciem la ingerència dels governs de Catalunya i Espanya en la vida universitària, i la pèrdua gradual de l’autonomia universitària (nomenament de tribunals des d’instànciespolítiques, obligació de treure certs tipus de places autonòmiques anorreant les estatals, entre d’altres). Demanem explícitament que els implicats en la convocatòria de noves places tinguin la llibertat d’escollir la via d’estabilització preferida, la funcionarial o la contractual, una llibertat que se’ns nega repetidament per motius polítics, ben aliens a la vida acadèmica i universitària, amb tradició d’autonomia.

Per totes aquestes raons, convoquem vaga aquest 25 d’octubre.

Denunciem, també, l’enduriment dels requisits per accedir a les acreditacions que estan duent a terme les agències de qualitat universitària (en concret l’AQU). Aquest canvi de criteris fa més fàcil que molt professors i professores puguin veure estroncada la seva carrera acadèmica. Creiem, a més a més, que cal obrir un debat, en el si de la comunitat universitària, sobre uns criteris que considerem que obvien importants aportacions a la investigació de caràcter tant científic com divulgatiu (per exemple els llibres) i que suposen un absolut menyspreu a la tasca docent tan necessària pel futur de les nostres societats.

Finalment, blasmem la persecució i repressió judicial que segueixen vivint PDI, PAS i estudiants que han participat de mobilitzacions a favor de la Universitat pública. En aquest sentit, denunciem la situació que estan vivint els nostres companys i companyes de la UAB de Som 27 i +. Sempre tindran tota la nostra solidaritat.

PROU EXPLOTACIÓ. PROU PRECARIETAT

Barcelona, 18 d’octubre del 2018

TransFormemUB

[COS – CGT/PPA – APR]

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Vaga del professorat laboral i funcionari de la UB dijous 25 d’octubre. Prou explotació, prou precarietat

Obeint el mandat de l’assemblea de professorat que es dugué a terme el dimarts 16 d’octubre, TransFormemUB (COS-CGT-APR) –candidatura que guanyà les darreres eleccions al comitè d’empresa a la tardor del 2016– convoquem tot el PDI (Personal Docent i Investigador) laboral i funcionari de la UB a fer vaga el dijous 25 d’octubre. Igualment, convoquem el PDI de les diverses universitats públiques catalanes a participar de l’assemblea que tindrà lloc dijous mateix a la tarda al Pati de Lletres de l’Edifici Històric de Plaça Universitat. Aquesta vaga s’inscriu en el marc de les mobilitzacions proposades des de diverses assemblees de professorat associat de l’estat espanyol i que secundem les assemblees de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de València. Aquestes vagues tindran continuïtat al novembre a escala estatal. En aquest sentit, la COS UB continuem reivindicant la creació d’un marc educatiu a escala de Països Catalans que respongui a les nombroses problemàtiques que pateixen les universitats públiques i la resta de nivells de l’educació pública catalana.

La Taula reivindicativa és la mateixa que van assumir el Comitè d’empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari de la UB i que van motivar les vagues dels dies 24, 28, 29 i 30 del proppassat maig. Al llarg d’aquests quatre mesos i mig només hi ha hagut una millora en el primer punt de la taula reivindicativa, en la mesura que s’ha formalitzat la creació de la Taula de negociacions sobre la regularització dels anomenats falsos associats o associats estructurals.

La taula reivindicativa que defensem, doncs, és la següent:

  • Que es reobri d’una manera efectiva la taula de negociacions per regularitzar els falsos associats.
  • Que es millorin les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i que s’elimini el greuge comparatiu salarial que pateixen els associats amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador.
  • Que es reconegui l’existència de contractació fraudulenta de professorat temporal (falsos associats i falsos interinatges) que cobreix tasques estructurals i que no es faci cap acomiadament (en forma de no renovació o reducció de contracte).
  • Que s’implementin plans d’estabilització per als investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.
  • Que s’obri una taula de negociacions per resoldre els greus problemes laborals que pateixen els investigadors predoctorals.
  • Que s’enllesteixi urgentment l’elaboració de la relació de llocs de treball i s’aprovi amb l’acord previ i vinculant de les Seccions departamentals, el Comitè d’Empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari.
  • Que es posi fi a la implementació del punt cinquè de la normativa del PDA, que des del curs 2017-18 ha materialitzat l’aplicació del Reial Decret-Llei 14/2012 del govern del PP en el sentit d’augmentar la docència de professorat a jornada completa a 32 crèdits.

La lluita és l’únic camí.

 

Barcelona, 17 d’octubre del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat / @COS_UB

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Obert el termini de selecció de PAS auxiliar a la UB: una doble convocatòria entre precarietat i inseguretats [2/2]

En mirar amb deteniment alguns punts de les dues convocatòries detectem riscos que mereixen ser considerats sobre els quals volem alertar. Creiem que només difonent-ho obertament entre les persones afectades podrem revertir certes dinàmiques conflictives de la política de personal a la UB.

 

La similitud i riscos de les dues convocatòries els podem observar tant a la manera com s’anuncien i es convoquen aquests processos selectius, com en els continguts que apareixen a les bases. Al punt 6 de procediment de selecció de les bases d’ambdues convocatòries (al punt 6.3 d’Auxiliars de Serveis: https://seu.ub.edu/documentPublic/download/56374 i al 6.2 de Fase d’oposició d’Auxiliars Administratives: https://seu.ub.edu/documentPublic/download/56354), s’hi especifica que els procediments de selecció consten de dues proves inicials eliminatòries. Al marge de les proves d’idiomes que desincentiven moltes persones a presentar-se a treballar a la UB, i de la necessitat de defensar que es desenvolupin processos selectius que responguin a criteris d’igualtat, mèrit i transparència, les proves poden esdevenir una trampa amb l’aplicació dels acords de juliol del 2017. Al mateix temps, en ambdues convocatòries d’auxiliars les Bases assenyalen: “Per tal d’agilitzar el desenvolupament del procés selectiu, les proves primera i segona podran ser realitzades el mateix dia. En aquest cas, la correcció de la segona prova quedarà supeditada a la superació de la primera.”  (punts 6.3.b. d’Auxiliars de Serveis i punt 6.2.2. d’Auxiliars Administratives). Això vol dir que la possibilitat de quedar exclosa del lloc de feina pot esdevenir pel fet d’ajuntar-se les proves en un sol dia? Si no és així i no es busca això, aleshores per què s’ajunten les convocatòries de places del 2016 i el 2017? Per què no es fan dues convocatòries independents per a cadascuna de les categories?  A més, com s’especifica als punts 7.3. de les Bases d’Auxiliars de Serveis i 7.2. de les d’Administratives, l’accés a les Borses s’aconsegueix obtenint puntuacions superiors a les necessàries per superar les proves eliminatòries. És una manera de posar més complicat l’accés a les Borses de Treball i continuar comptant per treballar a la UB?

També ens trobem que ambdues convocatòries estan anunciades per a la segona quinzena de novembre del 2018. No pretendran pas convocar els dos processos selectius de manera que sigui incompatible participar-ne en un i en l’altre? No serà que buscaran evitar que les Auxiliars (tant interines com temporals) participin i entrin en ambdues Borses per disposar de més opcions i oportunitats de triar? La COS UB així ho hem demanat i així ho defensarem. Però de moment no hem rebut resposta a la nostra petició de separació de les convocatòries d’anys diferents i temem que si no ens mobilitzem tampoc no escoltaran ningú. 

Paral·lelament, a diferència d’altres ocasions, l’inici del termini d’inscripció a les dues convocatòries d’auxiliars no ha vist cap publicació ni cap actualització visible. Nosaltres no l’hem sabuda trobar. Ara bé, recordem perfectament com en altres convocatòries es difonien les novetats de l’inici del procés selectiu o bé ens trobàvem amb l’aparició d’un enllaç de recent publicació just coincidint amb l’inici del termini. Aquest cop, també a diferència d’altres convocatòries, es compta amb uns formularis virtuals que no tenen cap enllaç directe. Per accedir-hi cal anar a les bases de les convocatòries i buscar el punt 3.1. de sol·licituds (http://www.ub.edu/gper/pas/faces/iniciServeis.jspx i http://www.ub.edu/gper/pas/faces/iniciAdministratius.jspx). Formularis així s’han utilitzat altres cops per a operatius diferents que no eren els de contractació. Normalment, per a les contractacions es publicava un formulari que es descarregava a l’oferta mateixa de Seu Electrònica i s’omplia de zero per registrar-lo signat posteriorment. Ara, aquesta part és realitza telemàticament si bé el pas del registre formal en paper també cal fer-lo. És imprescindible. Esperem que serveixi realment per agilitar i facilitar les coses, encara que temem que aquesta feina feta per les companyes que treballen en desenvolupament electrònic o a l’àrea de Recursos Humans no es vegi reconeguda. Cal agrair, per exemple, que els tutorials són explicats de forma senzilla i didàctica per dur a terme els tràmits (http://www.ub.edu/gper/pas/faces/documents/TUTORIAL_AuxSer.pdf i http://www.ub.edu/gper/pas/faces/documents/TUTORIAL_AuxAdm.pdf). Creiem que d’això se n’hauria de fer més difusió entre la comunitat de la UB que no pas moltes altres notícies institucionals que l’equip de govern difon.

En resum, hem preguntat a l’equip de govern i hem alertat el PAS UB sobre aquestes situacions. Hem demanat la creació de mecanismes que evitin l’exclusió de cap persona. Hem demanat la separació de convocatòries i de dates d’exàmens, i la compatibilitat a les diferents Borses de Treball. Considerem que és el que s’hauria de fer, i també considerem que si no ens mobilitzem i lluitem entre totes, no ens faran ni cas! Per això us emplacem a compartir tota aquesta informació amb les companyes, a fer-vos partícips que cap persona quedi exclosa de la UB, que pregunteu i poseu el dit a la nafra respecte a tantes mentides a què ens tenen acostumades, i que ens anem organitzant per canviar aquestes dinàmiques tan nocives per al personal de la UB i per a la Universitat mateixa.

Salut, bona sort, i ànims!

Barcelona, 29 de juny del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

          https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Obert el termini de selecció de PAS auxiliar a la UB: una doble convocatòria entre precarietat i inseguretats [1/2]

95 A1

S’ajunten dues convocatòries de categories d’auxiliars, cadascuna d’elles ajunta les places de dos anys (2016 i 2017); i, alhora, cadascuna d’elles hi incorpora la Borsa de Treball corresponent però amb aplicatius diferents a altres procediments selectius (http://www.ub.edu/gper/pas/faces/iniciServeis.jspx i http://www.ub.edu/gper/pas/faces/iniciAdministratius.jspx) i explicacions no gaire publicitades.

 

La Universitat de Barcelona està immergida en diferents conflictes laborals i el de les Auxiliars n’és un més. Auxiliars a la UB n’hi ha de dos tipus: Auxiliars Administratives i Auxiliars de Serveis. Unes places, les de Serveis, són membres del PAS-Laboral i les altres d’Administratives són de PAS-Funcionari. Però no totes les funcionàries ho són de carrera. Moltes d’elles són interines i precisament ocupen majoritàriament les places d’Auxiliars Administratives. Al mateix temps, si busquem contractes temporals al PAS-Laboral en podem trobar a les places d’Auxiliars de Serveis; malgrat que també n’hi ha un munt de places temporals de PAS-L amb un perfil tècnic. En realitat, trobem precarietat i temporalitat a tot arreu, i en això la UB –juntament amb l’acomiadament encobert de no-renovacions de personal– ha esdevingut una especialista.

A través de la política de personal una institució marca el seu futur i el seu rumb. Si comptem el nombre de places precàries podríem dir que n’hi ha moltes, a la UB. Si ho comparem amb les que es convoquen per estabilitzar conclouríem que es tracta de molt poques places. Per exemple, per a Auxiliars Administratives es convoquen menys de seixanta places, mentre que a la UB compta com a mínim amb més de 250 persones en situació d’interinatge dins aquesta categoria (sense saber si es descompten les interines que treballen fora de Borsa). En el cas de les places d’Auxiliars de Serveis, se’n convoquen 11 però no disposem d’una xifra ni aproximada de quantes persones ocupen temporalment places d’aquesta tipologia. Hem preguntat als responsables de la UB quantes Auxiliars Administratives interines i quantes Auxiliars de Serveis temporals estan treballant a la UB (també les que estan fora de Borsa de Treball), però no sabem si rebrem resposta ja que la majoria de cops que preguntem coses ens eviten respondre. 

No obstant això, com hem assenyalat diversos cops, la temporalitat i la precarietat a la UB ha assolit xifres astronòmiques. En l’àmbit del PDI, amb les figures d’Associat trobem hiperexplotació i precarietat, i amb les beques de col·laboració hi trobem estudiants precaritzats que veuen vulnerats els seus drets. Al maig tingueren lloc les vagues convocades pel comitè d’empresa i la junta de PDI per reivindicar els seus drets (https://cosub.wordpress.com/2018/05/21/conquerim-les-universitats-publiques-catalanes-prou-explotacio-laboral-prou-mercantilitzacio-de-leducacio/). Paral·lelament, fa uns dies l’Agencia Catalana de Notícies parlava textualment de 3.000 becàries de col·laboració a la UB (http://www.ccma.cat/324/la-ub-indemnitza-amb-30-000-euros-una-estudiant-amb-beca-de-collaboracio-que-va-denunciar-fer-tasques-estructurals/noticia/2859107/ ).

Gràcies a les companyes de Becàries En Lluita se’n van difondre les xifres reals (https://www.facebook.com/becariescollaboracioub/photos/144265636113656/291999271340291/). Certament es rebaixava aquesta xifra a 930 becàries a la UB, però alhora es comparaven amb altres universitats catalanes: la UB abraça el 70% de tota la població becària de les principals universitats públiques del Principat de Catalunya. Veient, a més les condicions amb què les becàries acaben desenvolupant feines estructurals a la Universitat, no ens ha d’estranyar ni la indemnització de 30.000€ que la UB ha estat condemnada a pagar a una becària de col·laboració per fer tasques estructurals, ni que la direcció de la UB hagi canviat el reglament de beques de col·laboració per cobrir-se les espatlles (http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2018/06/026.html). 

95 A2

El panorama per a les Auxiliars a la UB no és gaire millor. Les notícies que sentim des de 2015 sobre les Borses de Treball i, especialment, les notícies de l’any passat que afecten les interines (https://intranet.ub.edu/dyn/cms/menu_eines/noticies/2017/pas/07/06_2.html) no són falagueres. Fa molt de temps que ressona la cantarella que la política de contractació de la UB mai no fa fora ningú. Et diuen que potser en determinades excepcions pot passar, però que estiguis tranquil·la que si fas cas i no et poses en problemes no has de patir. Que un cop entres a treballar a la UB ja no en surts. Tanmateix, els anuncis d’acords que tant celebraven els nostres representants formals i membres dels sindicats tradicionals tenen un risc encobert enorme. L’apartat tres de l’acord Tercer de 4 juliol de 2017 (https://intranet.ub.edu/dyn/cms/galeries/pdfs/2_treball_UB/acords/acord_convocatxria_proces_selectiu.pdf) afirma que la Borsa de Treball d’Auxiliars està tancada el 2015.

Què passa amb la gent que va entrar a treballar a partir del 2016? Segons els mateixos acords del juliol de l’any passat (https://intranet.ub.edu/dyn/cms/galeries/pdfs/2_treball_UB/acords/acord_proces_caracter_excepcional_nomenament_pf_interi.pdf): “Qualsevol persona que es pugui cridar o nomenar en virtut d’aquest acord excepcional no s’incorporarà a la borsa de treball esmentada a la part expositiva d’aquest acord, llevat que es presentin quan es convoqui, superin les proves i s’incorporin a la borsa de treball de personal funcionari interí de l’escala d’auxiliars administratius.”

Pot semblar molt raonable que una persona que no ha aprovat unes oposicions no entri a una Borsa de Treball per fer interinatges a la UB. Però estem parlant de gent que ja treballa a la UB i que va entrar en les convocatòries de les primeries del 2016 i mitjan 2017. En molts casos són persones que porten 6 mesos treballant, 12 mesos treballant, o fins i tot més de 24 mesos. Persones que no han pogut optar abans a oposicions però que s’han format sobre la UB, que han desenvolupat tasques intenses ja que han treballat en llocs on veritablement faltava personal, han hagut de fer cursos de formació, en molts casos també trasllats, i que ara es troben que no aprovar les oposicions els pot deixar al carrer. Preparar-se unes oposicions en aquest context no és fàcil. El pitjor és que aquesta dinàmica també es pogués reproduir respecte als Auxiliars Laborals temporals, amb les similituds que trobem en ambdues convocatòries d’Auxiliars. 

Barcelona, 28 de juny del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

 ub@sindicatcos.cat /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

          https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre el procés de desmantellament dels Centres de Seguretat i Higiene del Departament de Treball, Afers socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya [2/2]

La COS UB vam informar ahir (14-I-2018) sobre el procés de denúncia a la Delegació Provincial d’Inspecció de Treball per la problemàtica de salut laboral i els casos de lipoatròfia semicircular declarats entre les treballadores del Campus del Raval de la UB, i sobre les actuacions del Servei de Prevenció d’Empresa (OSSMA) a instàncies de l’inspector de Treball [1/2]. Atesa la seva relació amb aquest procés i amb la problemàtica de la Síndrome dels Edificis Malalts (SEE), hem considerat necessari publicar avui aquest segon comunicat [2/2] per informar sobre la situació actual de desmantellament dels Centres de Seguretat i Salut i Higiene del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Com es pot veure a la pàgina web del Departament de treball de la Generalitat de Catalunya, dins el Marc Estratègic Català de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020, a l’ACORD GOV/153/2015, de 22 de setembre s’aprovà el III Pla de Govern de Seguretat i Salut Laboral. El Govern de la Generalitat va elaborar el III Pla de Govern per fomentar la prevenció de riscos laborals (PRL), el qual té l’objectiu de defensar la seguretat i la salut de les treballadores, i perquè es facin les polítiques públiques necessàries per promoure la salut i el benestar laboral. És un pla interdepartamental, ja que demana el desenvolupament d’accions coordinadament des de l’àmbit laboral amb el Departament de Salut, el Departament d’Ensenyament i totes aquelles unitats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb competències directament o indirectament vinculades a aquesta matèria.

Al nou model de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (l’ICSSL) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, com a òrgan tècnic en matèria de prevenció de riscos laborals a Catalunya, li correspon impulsar i dinamitzar el III Pla de Govern de seguretat i salut laboral 2015-2020. Però darrere del lloable èmfasi d’aquest pla per fomentar la prevenció de riscos laborals, descobrim unes actuacions que considerem molt poc encertades, amb unes conseqüències que considerem nefastes, i que tenen com a resultat que al llarg dels darrers anys estem assistint al procés de desmantellament dels Centres de Seguretat i Higiene de l’ICSSL, un fet que considerem lamentable perquè, fora l’àmbit preventiu, aquests centres eren l’única eina disponible per diagnosticar i corregir els problemes ambientals i de salut laboral ja declarats per les treballadores quan les empreses no havien aplicat les mesures preventives necessàries.

En una primera Nota de premsa del 21 d’abril de 2016 (el desencadenant inicial), la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va anunciar la decisió del Departament de duplicar el nombre de tècnics habilitats per fer el seguiment i control en matèria de Seguretat i Salut Laboral incrementant de 33 persones la dotació de recursos per a la Inspecció de Treball de Catalunya, de les quals 18 eren nous tècnics habilitats que es van afegir als 16 tècnics i als 102 inspectors de treball existents per incrementar les tasques de seguiment i control en matèria de prevenció de riscos laborals. La resta de persones que s’hi van incorporar eren administratives per realitzar tasques d’assessorament i suport a la gestió dels expedients.

Tanmateix, la consellera no va dir d’on es volia treure aquesta dotació, tant de tècnics com d’administratius, si bé van acabar sortint de l’ICSSL.

En una segona Nota de premsa emesa del 23 de juny de 2016, amb motiu de la presentació del balanç de la Inspecció de Treball a Catalunya de l’any 2015, la consellera Dolors Bassa –acompanyada del secretari general del Departament, Josep Ginesta, i de la directora de la Inspecció de Treball de Catalunya, M. Luz Bataller– va concretar el nombre de persones que s’incorporarien a la Inspecció de Treball: 18 tècnics habilitats, 5 tècnics assessors, 14 persones de suport i 6 subinspectors. Tampoc no van explicar que aquest personal es traslladaria de l’ICSSL.

A Catalunya hi havia quatre Centres de Seguretat i Higiene del Departament de Treball, un a cada província, els quals depenien de la Direcció General de Relacions Laborals de la Conselleria de Treball, de la Subdirecció General de Seguretat i Higiene en el Treball.

El Centre de Seguretat i Higiene de Barcelona estava format per uns 100 funcionaris i disposava de diferents seccions tècniques (Higiene Industrial, Seguretat i Ergonomia, Formació i Psicosociologia, Medicina del Treball i Laboratori d’ Anàlisis Clíniques i d’Higiene Industrial).

Fa uns anys el laboratori va ser tancat i el seu equipament d’instrumental i màquines per fer les anàlisis fou traslladat al Parc Científic de la Universitat de Barcelona, on no es pot donar suport als estudis i les analítiques realitzats amb regularitat als llocs de treball en cas de disparitat d’opinions tècniques sobre problemes de salut laboral.

Gradualment, una gran part del personal tècnic del Centre de Salut i Higiene de Barcelona es va anar traslladant a la Inspecció de Treball en els diferents processos d’habilitació, com a tècnics habilitats. També, al darrer procés d’aprimament iniciat al final del 2016 es va traslladar prop de la meitat del personal administratiu que restava al Centre de Barcelona, la major part d’aquest personal per desenvolupar funcions de suport a la Inspecció. Una bona part de tot aquest personal està destinat a la Inspecció de Treball de Travessera de Gràcia. La resta ha estat destinat a diferents Serveis de Prevenció de Riscos Laborals de la pròpia administració, o a altres Departaments (Indústria, Cultura, Salut, Ensenyament…).

Paral·lelament, també, tècnics del Centre han anat a parar adiferents Serveis de Prevenció de Riscos Laborals de l’Administració mateixa, o a altres Departaments (Indústria, Cultura, Salut, Ensenyament…) sense que, en cap cas, hi hagi hagut cap reposició de les places que s’han perdut, ni en el cas de l’habilitació per a la Inspecció, ni en aquests darrers casos esmentats.

Durant el darrer procés d’aprimament –com ja s’ha comentat, iniciat al final del 2016, un altre grup de Tècnics (exactament cinc) foren traslladats a la seu d’Inspecció de Treball de la Generalitat al carrer Sepúlveda de Barcelona, com a assessors de la Inspecció de Treball. (Per cert, en un procés opac i per desenvolupar una competència que li és pròpia a l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral com a òrgan tècnic en matèria de prevenció de riscos laborals a Catalunya: tampoc en aquest procés no hi ha hagut cap reposició de places.)

Com a resultat, de les més de 100 persones que van arribar a treballar al Centre de Salut i Higiene de Barcelona, a Pedralbes, actualment romanen allà unes 16 persones, de les quals 10 són tècnics. Aquests són els tècnics que queden inscrits dins de l’ICSSL fora dels serveis centrals a Barcelona. Es tracta d’una dotació del tot insuficient per dur a terme les tasques necessàries de diagnòstic i correcció dels problemes ambientals i de salut laboral, i encara més si tenim en comte que ja no es disposa del Laboratori d’Anàlisis Clíniques i d’Higiene Industrial.

La resta de Centres de Seguretat i Salut Laboral als territoris de Girona, Lleida i Tarragona han patit, així mateix, una reducció de personal similar al Centre de Barcelona, proporcional al seu nombre inicial de treballadors.

La Inspecció de Treball té com a objectiu estratègic, d’acord amb les prioritats del Govern de la Generalitat, contribuir a millorar les condicions de seguretat i salut en el treball i la disminució de la sinistralitat laboral, és a dir, la prevenció dels riscos laborals. 

L’aposta d’aquest reforçament de la Inspecció de Treball amb tècnics de Prevenció de l’ICSSL, amb l’argument que “la prevenció de riscos laborals és un dels indicadors de millora de la qualitat del treball pel nostre país” considerem que encobreix, si és per voluntat explícita, o provoca, si és que no se n’han previst les conseqüències, la desaparició per inanició de l’ICSSL. Resulta obvi que cal fomentar la prevenció dels riscos laborals, però no a costa de la desaparició dels Centres de Salut i Higiene de l’ICSSL. Cal reforçar tots els serveis i no permetre’n la  reducció o la desaparició de cap, i menys d’uns serveis tan importants com són els centres territorials.

El procés de desaparició dels Centres de Salut i Higiene de l’ICSSL, de les seves diferents seccions i del Laboratori d’ Anàlisis Clíniques i d’Higiene Industrial implica que d’ara endavant, en cas de discrepàncies en els criteris tècnics a l’hora de valorar els problemes de salut laboral, no es podran fer estudis independents per analitzar les condicions ambientals com el que es va realitzar al Campus d’Humanitats del Raval de la Universitat de Barcelona el 2013.

A la fi, considerem que el procés de desaparició dels Centres de Salut i Higiene territorials de  l’ICSSL és un fet gravíssim, perquè deixa desemparades les treballadores davant dels serveis de prevenció d’empresa  i de les mútues d’AT i MP (Accidents de Treball i Malalties Professionals) que, com hem pogut comprovar fins ara, en molts casos, després de no haver aplicat les mesures preventives necessàries, tampoc no apliquen mesures correctores realment efectives per millorar les condicions ambientals als llocs de treball en què es detecten problemes de salut, si no és perquè la Inspecció de Treball els obliga a fer-ho després d’haver supervisat la manca de mesures tècniques de prevenció i/o correcció (a través dels estudis independents corresponents).

Com a conclusió, manifestem que la manca de personal tècnic especialitzat i de suports analítics dificulta l’objectivació dels diferents factors de risc que hagin pogut fer emmalaltir les treballadores als seus llocs de treball. La lentitud en l’estudi i en el coneixement de les dades dels estudis quan les treballadores manifesten problemes de salut dificulta la presa de decisions i l’adopció de mesures correctores i preventives. Tot plegat no és acceptable ni des del punt de vista humà ni ètic ni polític ni evidentment social.

L’ICSSL és l’òrgan vertebrador i referent de la Prevenció de riscos laborals a Catalunya, i té assignades un conjunt de competències com a òrgan tècnic especialitzat en matèria de Prevenció de Riscos Laboral de Comunitat Autònoma, que li marca, tant la Llei de Prevenció 31/1995, com el darrer Decret 289/2016, de la Generalitat de Catalunya. Per poder desenvolupar les seves atribucions necessita un equip de professionals i de mitjans materials adequat a aquestes competències que ha de desenvolupar, tant pel que fa al nombre de professionals com al grau d’especialització tècnica. Per aquest motiu, considerem que l’actual situació de manca de professionals a l’ICSSL és inadmissible, i que l’única manera de resoldre-ho consisteix a desenvolupar una acció estratègica de dotació de personal a curt termini.

Barcelona, 15 de juny del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat  /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

INFORMACIONS. Sobre el procés d’Inspecció de Treball al Campus d’Humanitats del Raval de la UB [1/2]

INFORMACIONS

Sobre el procés d’Inspecció de Treball al Campus d’Humanitats del Raval de la UB [1/2]

i

Sobre els  Centres de Seguretat i Higiene del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya [2/2]

La COS UB continuem informant sobre el procés de denúncia a la Delegació Provincial d’Inspecció de Treball arran de la problemàtica de salut laboral i els casos de lipoatròfia semicircular declarats entre les treballadores del Campus del Raval i, també, sobre les actuacions del Servei de Prevenció d’Empresa (OSSMA) a instàncies de l’inspector de Treball [1/2].

Atesa la seva relació amb aquest procés i amb la problemàtica de la Síndrome dels Edificis Malalts (SEE), al segon missatge (que enviarem demà) hi informem sobre la situació actual dels Centres de Seguretat i Salut i Higiene del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.   

REFLEXIÓ I COMENTARIS ENTORN DEL PLA D’AVALUACIÓ DE LES FACULTATS DE FILOSOFIA I DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA SOBRE LA SÍNDROME DE L’EDIFICI MALALT

L’any 2013, després de llegir l’informe elaborat pels tècnics del Centre de Seguretat i Higiene de Barcelona, la Inspecció de Treball trobà prou indicis per obligar el Servei de Prevenció d’Empresa de la UB (OSSMA) a realitzar l’NTP-380 (Nota Tècnica de Prevenció 380 – La síndrome de l’edifici malalt: qüestionari simplificat), publicada per l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.

A continuació exposem la valoració que fem la COS UB i treballadores del Campus del Raval sobre el document Pla d’avaluació de l’edifici de les facultats de Filosofia i de Geografia i Història emès per l’OSSMA, en què es mostren els resultats i les conclusions de l’enquesta realitzada a les treballadores del campus entre el 13 i 16 de gener del 2014, una enquesta que es va fer, presumptament, d’acord amb les pautes establertes per l’NTP-380.

Aquesta informació no s’havia difós abans, en primer lloc, a causa de les dificultats a obtenir el resultat de l’esmentat Pla d’Avaluació, al qual no vam poder accedir fins després de més d’un any d’haver estat sol·licitat a l’OSSMA pel Comitè d’Empresa del PAS-Laboral. Més endavant, a fi de no influir sobre el procés electoral per escollir el nou equip rectoral que tingué lloc al novembre del 2016, tampoc no es va difondre aquest comunicat atès que s’hagués pogut instrumentalitzar electoralment. Finalment, un altre motiu del retard a difondre aquest comunicat són les dificultats tècniques a l’hora d’analitzar el Pla d’Avaluació mateix, perquè hem esmerçat força temps a contrastar rigorosament la informació i les dades amb les persones professionals de la salut adients.

La COS UB i treballadores del Campus del Raval, després d’haver estat assessorats i d’haver contrastat el nostre criteri amb professionals de la salut adients, assenyalem que el Pla d’avaluació de l’edifici de les facultats de Filosofia i de Geografia i Història –realitzat per un grup de recerca de la UB escollit per l’OSSMA– és incoherent i parcial a l’hora d’aplicar les pautes que dóna l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball als serveis de prevenció d’empresa a través de l’NTP-380, tant en la manera de dur a terme l’enquesta, com en l’anàlisi dels resultats obtinguts i la conclusió.

Consideren que la metodologia i l’anàlisi de les dades obtingudes en aquest Pla d’avaluació segurament no són els més adients per avaluar la problemàtica de salut laboral a les facultats de Filosofia, i de Geografia i Història de la UB, ni per arribar a conclusions sobre l’existència de la Síndrome de l’Edifici Malalt. La raó podria ser que els responsables d’aquest Pla d’avaluació no són metges i que no apliquen els seus mètodes i estudis en l’àmbit de la medicina del treball, sinó en l’àmbit de la psicologia clínica i la neuropsicologia.

Per altra banda, considerem que hi ha una evident manca d’independència i possibles conflictes d’interès en  la elaboració d’aquest Pla d’avaluació, atès que fou realitzat per un grup de recerca de la mateixa Universitat de Barcelona, i que hauria d’haver estat encarregat a un òrgan independent format per metges especialistes en salut laboral i en medicina del treball.

En referència a la manera com es va fer l’enquesta i l’anàlisi dels resultats obtinguts, les treballadores del Campus del Raval denuncien parcialitat i falta de rigor, pels motius que exposem a continuació:

  • El qüestionari utilitzat no era homologat amb l’NTP-380, ja que es varen suprimir símptomes d’aquesta enquesta oficial.
  • Tal com assenyala l’NTP-380, s’havia de fer la descripció de la simptomatologia experimentada per les treballadores de la mostra en els últims 30 dies, però l’enquesta es va realitzar del 13 al 16 de gener del 2014, i la Universitat de Barcelona va romandre tancada des del 21 de desembre del 2013 al 6 de gener del 2014 (17 dies). Atès que la simptomatologia triga un temps a presentar-se i millora en abandonar el lloc de treball, aquest fet, sens dubte, va fer variar la prevalença dels símptomes patits per les treballadores i, probablement, va fer minvar d’una manera significativa molts percentatges per sota del valor de prevalença del 20%, punt de tall fixat en la NTP-380 per considerar la SEM (Síndrome de l’Edifici Malalt).
  • Pel que fa al nombre d’hores de permanència en el Campus de les treballadores de la mostra, el document mostra una mitjana de 32.48 hores setmanals, sent el valor mínim de 2 hores setmanals i el màxim de 52 hores setmanals. Ateses les grans diferències entre els col·lectius de PDI i de PAS respecte a les hores de permanència, per trobar-hi una prevalença real s’hauria d’haver fet l’enquesta i les estadístiques per separat sobre un mostratge aleatori de cada col·lectiu. En tot cas, al Pla d’avaluació no s’hi especifica la mitjana d’hores de permanència de cada col·lectiu per separat. En un entorn tan complex com és el Campus d’Humanitats de la UB Raval, amb una diversitat tan àmplia de tipologies de feina i de llocs de treball, i amb tan distintes jornades laborals, hi ha moltes variables que no s’hi van tingut en compte. No és rigorós aplicar el mateix barem per a tothom ni extreure’n conclusions a partir de les mitjanes obtingudes d’estadístiques generals.

L’NTP-380 no és més que una eina que s’ha d’adaptar a la casuística pròpia de cada entorn laboral per poder descobrir indicis de la existència de la Síndrome de l’Edifici Malalt. Per tant, a través d’aquesta enquesta només es poden trobar dades significatives, no es pot arribar a proves concloents. A més, si l’enquesta no s’adapta de la manera més avinent a les característiques del centre i als llocs de treball, aquests indicis es poden amagar.

En conseqüència, atès el que conclou el Pla d’avaluació –“no es pot considerar que l’edifici Antoni Caparrós on estan ubicades les Facultats de Filosofia i Geografia i Història de la UB presenti el SEM, donat que per la mostra general cap dels 10 símptomes arriben al punt de tall del 20% en la prevalença dels mateixos”–, considerem que, d’acord amb els criteris vigents de salut laboral i medicina del treball, el fet que un 20.7% de les treballadores de la mostra presenti molèsties (en 8 dels 10 símptomes) quan porta estona treballant dins de l’edifici, i les prevalences superiors al 20% tant en les treballadores de la planta baixa (en 7 dels 10 símptomes) com en les treballadores de la primera planta (en 2 dels 10 símptomes), eren motius més que suficients per haver fet un estudi amb més profunditat, d’acord amb el que estableix el protocol de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.

Finalment, es considera inacceptable per a les persones amb problemes de salut que el Pla d’avaluació de l’edifici de les facultats de Filosofia, Geografia i Història trigués un any i nou mesos a fer-se públic, i que per obtenir aquest document passés més d’un any des de la sol·licitud explícita del Comitè d’Empresa del PAS-Laboral, la qual cosa expressa el que considerem falta de transparència de l’OSSMA i fa que ens preguntem quina raó pot justificar aquesta tardança.

Per aquestes raons, després de contrastar el Pla d’avaluació per comprovar si es va dur a terme de la manera més rigorosa i adient, expressem el nostre profund desacord amb les conclusions que s’hi recullen.

Barcelona, 14 de juny del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Eureka! Sembla que ja tenim les OPOS a tocar

Després de molts calvaris i moltes previsions de dates que s’han acabat posposant, ara tenim una notícia de previsible publicació al DOGC que ens anima a pensar que la convocatòria d’Oferta Pública d’Ocupació va de debò

 

Segur que moltes heu vist aquest anunci, i per si no fos així ja que totes estem segrestades per un volum ingent de feina, us en passem l’enllaç:

 –  https://intranet.ub.edu/dyn/cms/menu_eines/noticies/2018/06/04_1.html

De tots els anuncis, avisos i informacions variades que hem anat rebent aquests mesos, aquest deu ser el que més credibilitat i fiabilitat ens transmet. S’hi parla del període de publicació de “durant la primera quinzena del mes de juny de 2018“, i s’hi concreta el nombre de places que sortirien al Diari Oficial de la Generalitat: “56 places de personal funcionari de l’escala d’auxiliars administratius (subgrup C2) ” i “11 places d’auxiliar de serveis (personal laboral grup IV)“. En principi això significaria que abans del 16 de juny rebrem l’anunci. Per tant haurem d’estar atentes perquè el volum de Personal Administració i Serveis a la UB interí o temporal és proporcionalment elevadíssim.

Ens hem perdut (una mica) en l’estudi de la frase que explica l’accés al formulari d’inscripció. S’hi diu que “s’assenyalarà a les bases de la convocatòria“, però el que hem entès és que s’haurà de fer tot en línia. Si algú entén una altra cosa, que avisi sisplau. El que sí que tenim clar és que les xifres de personal de la UB (2.255 de PAS, segons la pàgina web: http://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/la_ub_avui/xifres_sobre_la_ub/xifres_sobre_la_ub.html) i l’antecedent de l’última convocatòria d’Oposicions del 2009, que va rebre prop de 1.100 sol·licituds, assenyalen una demanda enorme per accedir a les convocatòries de nou ingrés. I més si hi afegim que a l’últim anunci d’urgència d’auxiliars administratius de juliol del 2017 va comptar amb la inscripció de prop de 400 persones. A això cal afegir-hi, per exemple, les enormes xifres de beques de col·laboració. Sense saber quina credibilitat hem d’atorgar a aquesta xifra, en recents notícies es parlava d’unes 3.000 places a la UB (http://www.ccma.cat/324/la-ub-indemnitza-amb-30-000-euros-una-estudiant-amb-beca-de-collaboracio-que-va-denunciar-fer-tasques-estructurals/noticia/2859107/#). Sabem que la UB explota, però veure aquestes xifres fa esfereir.

Aquesta convocatòria és cabdal tant per al futur de la UB com per al futur de molta gent de col·lectius diversos que s’hi podran inscriure. El cert és que el nombre de places és del tot insuficient. Això és una certesa compartida per tothom. El nombre creixent de beques de col·laboració o de places externalitzades a través d’instituts, fundacions, laboratoris, centres, escoles i unitats subsidiàriament vinculades a la UB reflecteix les condicions d’explotació a què es veuen arrossegades les persones que ocupen aquests llocs de feina. Com a conseqüència d’aquesta convocatòria es regularitzaran les Borses de Treball d’auxiliars administratius interins i auxiliars de serveis laborals. Hem alertat en diverses ocasions del risc que aquestes convocatòries esdevinguessin una trampa que exclogués la gent que ja està treballant a la UB d’un lloc de feina. L’actualització de les Borses de Treball d’interines i laborals no pot esdevenir l’excusa per deixar al carrer o precaritzar més el personal de la UB.

Defensem que s’estableixin tota mena de mecanismes d’avisos, preparació i formació per a les oposicions d’aquelles persones més precàries que treballen a la UB. Així mateix considerem fonamental que, com que es tracta de convocatòries independents per als anys 2016 i 2017 –de la qual cosa en resulten dos processos selectius diferents per a cada categoria i dos exàmens independents en cada escala d’auxiliars–, es diferenciïn explícitament en el temps i en l’espai les diverses convocatòries i proves a fi que totes les persones que vulguin participar-hi puguin fer-ho.

En qualsevol cas seguirem pendents de tot aquest procés i us n’informarem en la mesura de les nostres possibilitats. Per a més informació o dubtes, ens podeu escriure i us compartirem la informació de què disposem. 


Barcelona, 7 de juny del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

A la UB, No passaran

Franco_Hitler_Hendaia

Plantejar què és el feixisme i quines dimensions socials abraça exigeix situar l’amplíssim espectre de formes de desigualtat i d’inferiorització socials en què es fonamenta la societat capitalista –adonar-nos de com s’instrumentalitzen les diferenciacions socials per classe social, gènere, color de la pell, grup d’edat, per pràctiques sexo-afectives, per etiquetatges polítics, culturals, religiosos, pel lloc de naixement, per processos colonials a escala intra i extraoccidental…– a fi de sostenir estructures socials injustes, dins o fora de marcs polítics feixistes. Les articulacions de l’opressió són múltiples i variades, i el feixisme apareix com a punta de llança, en temes repressius, per afirmar un ordre social totalitarista: s’aprofita de la ignorància i utilitza la desmobilització i la despolitització d’amplis sectors socials populars en benefici de la classe social dirigent i de l’estat de les coses, i també i al nostre context per perpetuar la subordinació de la societat catalana a l’Estat espanyol.

L’estat d’excepció imposat des de la tardor del 2017 a Catalunya ha sigut vergonyosament normalitzat per l’actual equip de govern de la Universitat de Barcelona, hereva de l’Estudi General de Medicina i Arts nascut el 1401. Fora de l’estatus simbòlic d’aquesta universitat –els dirigents de la qual no han parat mai d’apel·lar a la defensa dels “valors democràtics”–, ni l’encausament judicial de persones treballadores de la UB als darrers mesos, ni la duríssima repressió exercida per l’Estat dins i fora la UB, ni les més de 200 agressions físiques a Catalunya per part de grups neofeixistes i neonazis des del setembre han merescut un posicionament de la UB en defensa del legítim dret a la llibertat i l’autodeterminació de la societat catalana.

Això succeeix paral·lelament a un procés de polvorització del model d’universitat pública que coneixíem fins fa una quinzena d’anys: la segregació d’estudiants de classe treballadora a través d’un augment descomunal de les taxes de matriculació, l’explotació de milers de docents i investigadors amb contractes  d’associats i associades, la manca d’estabilització de persones amb sòlides trajectòries acadèmiques, l’externalització de serveis, la precarització en augment també del PAS i la materialització d’un model d’universitat-empresa contrari a les necessitats de la majoria social popular, tot plegat acaba traçant un panorama dantesc.

En aquest context, l’equip de govern ha llogat l’Aula Magna a l’associació Societat Civil Catalana perquè hi dugui a terme un acte político-cultural dijous vinent (18.30h). La COS i el SEPC, i la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista del Barcelonès, considerem que no es pot classificar totes les persones que acudeixen a actes de SCC com a feixistes. Ara bé, som perfectament conscients dels vincles de la seva direcció i d’alguns dels seus membres amb organitzacions franquistes, i de la successió d’actes polítics en què SCC s’ha manifestat junt amb organitzacions neofeixistes i neonazis. Des de la direcció de SCC es defensa la sublevació feixista del 1936, la dictadura franquista i l’ús de simbologia ultradretana. En qualsevol universitat europea això faria impossible la realització d’un acte com l’anunciat per al dijous vinent.

Des de dins de la UB, veus, assemblees i organitzacions diverses hem reclamat en distintes ocasions al rector, Dr. Joan Elias, la suspensió del lloguer de l’Aula Magna a SCC. La setmana passada, el gabinet de premsa de la UB justificà la negativa a aturar aquest acte afirmant que l’Aula Magna ja s’havia llogat a “partits, sindicats i l’ANC”. Des de qualsevol perspectiva mínimament racional, l’equiparació de projectes polítics democràtics amb d’altres que s’insereixen en tradicions polítiques totalitaristes i criminals resulta, més que insultant, humiliant.

Per aquestes raons, les organitzacions de l’Esquerra Independentista del Barcelonès (EIB) convoquem una concentració de rebuig dijous vinent a les 6 de la tarda davant l’Edifici Històric de la UB a fi de blasmar la ignomínia. La manca d’articulació d’un espai educatiu català, i la manca d’una legislació pròpia que prohibeixi l’apologia implícita o explícita del feixisme sota qualsevol de les seves formes i reactualitzacions, ens obliguen a manifestar allò que l’equip de govern ha volgut invisibilitzar: no acceptarem la normalització del totalitarisme ni del feixisme, sigui quin sigui el nom que prenguin. Igualment, no podem fer-nos responsables d’una decisió que mai no s’hauria hagut de produir i que posa en entredit el paper de la Universitat de Barcelona dins el context polític actual.

No passaran.

Barcelona, 5 de juny del 2018

Alerta Solidària    Arran    Coordinadora Obrera Sindical (COS)

CUP    Endavant    SEPC

EIB

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari