Assemblea preparatòria de la Vaga general feminista del 8 de Març (avui, 15F, 12h)

ab4d8f09edcfdd479c4fe2fdc419c5dd_M

Benvolgudes companyes, 

S’acosta el 8 de març i nosaltres com a dones de classe treballadora hem de ser les protagonistes  d’aquesta jornada de lluita. 

Enguany hi ha convocada una Vaga General Feminista en què el protagonisme als carrers ha de ser nostre. Hem de prendre la iniciativa per l’emancipació com a classe treballadora, com a poble català i, evidentment, com a gènere oprimit dins l’actual model de societat heteropatriarcal capitalista. (“Dona, de classe baixa i nació oprimida”, poetitzava la tres voltes rebel Maria-Mercè Marçal.)

Amb l’objectiu d’organitzar-nos, debatre i fer arribar les nostres reivindicacions, us animem a participar a l’assemblea avui a les 12 del migdia a l’Aula Capella de l’Edifici Històric (Pl. Universitat). 

Per la construcció d’una societat lliure, justa i igualitària en què l’abolició dels privilegis i l’explotació deixin de ser un desig per esdevenir una realitat.

Us hi esperem!

 

Barcelona, 15 de maig del 2018

 

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Assemblea PDI-laboral UB (DC 14, 7 tarda, Aula B2 Pati de Ciències de l’Edifici Històric)

cartel assemblea tf 14F XARXES

Benvolguts/des companys/es,

Aquest curs acadèmic, sens dubte, ha estat convuls i ple d’incerteses, i enmig d’aquest panorama polític, les qüestions laborals han tingut grans dificultats per situar-se en l’agenda política.

Malgrat tot, els drets laborals del PDI de la Universitat de Barcelona han continuat degradant-se sense aturador, i això ha deixat clar que l’actual equip rectoral –encapçalat pel Dr. Joan Elias– no té cap intenció d’entomar la regularització del professorat precari ni d’aturar el procés de desmantellament de la universitat pública.

El curs passat quedarà en la memòria col·lectiva com el curs en què el PDI de la UB va dir “prou” i es va llençar a la vaga general convocada per TrasnFormem UB, per exigir estabilitat, un sou digne i la possibilitat de desenvolupar la carrera acadèmica. Aquest curs volem continuar treballant pels nostres drets i compartir amb tu la informació de què disposem en relació amb la política de professorat, i també reflexionar sobre les estratègies de lluita i mobilització d’aquí a final de curs.

Per això us convidem a participar en l’assemblea oberta que tindrà lloc aquest dimecres, 14 de febrer, a les 19:00, a l’aula B2 del Pati de Ciències de l’edifici històric, i on parlarem sobre les lluites que s’estan duent a terme a la universitat, la política de professorat de l’actual rectorat, la lluita jurídica i les sentències recents favorables als associats. A més, volem sentir la vostra veu sobre les reivindicacions principals i les possibles accions d’aquest curs.

Aprofitem per deixar-vos de nou l’enllaç de l’entrevista que van fer al programa “Els Matins” de TV3 a dues companyes associades de TransFormem UB, on el mateix rector ens va donar la raó sobre la situació de precarietat extrema que viu el col·lectiu d’associats i altres figures no permanents: https://youtu.be/mypmfGuaUx0

T’esperem el dia 14, JUNTES SOM MÉS FORTES!

TransFormem UB

[COS CGT-PA APR]

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La lluita continua

Com resoldrem la greu situació de les condicions de treball a la UB?

Quin model d’universitat pública volem a la nova República Catalana?

cos ub

Les universitats públiques catalanes, i especialment la Universitat de Barcelona, basen en gran manera allò que classifiquen com a “excel·lència” sobre la precarització d’una part del seu personal laboral docent i investigador –i també d’una part del d’administració i serveis–. Ho expliquem fa anys: la tendència no recula, i no hi ha perspectives d’estabilització i dignificació salarial. En aquest sentit, el passat curs va ser un any intens de lluites –amb victòries i frustracions– per denunciar el maltractament estructural que patim els treballadors i treballadores. Dins l’àmbit del PDI (Personal Docent i Investigador) laboral, l’acció de les assemblees, les diverses concentracions de protesta, una tancada dins l’edifici històric i una vaga al maig de docents i investigadors van aconseguir exercir certa pressió a l’equip rectoral i aturar la no renovació d’un nombre incert de PDI laboral –diem incert perquè la vicerectora de Personal Docent i Investigador va practicar des de l’inici del 2017 la desorientació i desinformació davant dels òrgans formals de representació (Comitè d’empresa de PDI laboral), sense acabar d’informar sobre el nombre d’acomiadaments real–. Es tracta d’un èxit, doncs, que relativitzem. La nostra intenció mai no ha estat mantenir llocs de feina en frau de llei i per sota del salari mínim interprofessional (SMI), sinó reeixir en l’estabilització laboral i la dignificació salarial dins de la carrera acadèmica de qualsevol col·lectiu universitari –PAS, PDI o personal amb beques–: aconseguir un futur real, i no cenyit a la retòrica buida de les campanyes electorals al rectorat, per a tots els treballadors i treballadores del sistema universitari.

Volem fer valer la importància d’una bona organització col·lectiva, una eina que com a sindicat de classe defensem per sobre de qualsevol òrgan de representació institucional. Som molt conscients que treballar des de dins de les institucions i aspirar a transformar-les pot esdevenir una permanent quimera. La transformació de les nostres condicions materials de vida, i encara menys la revolució, concebuda com un procés de transformació social, difícilment vindrà des del constrenyiment institucional. Ho hem constatat de nou: si es va aconseguir aturar els acomiadaments al PDI ha estat per la organització assembleària i la lluita pública i al carrer. En aquest sentit, però, no ens rendim i continuarem treballant al Comitè d’empresa de PDI laboral, al Consell de Govern i les Juntes de Facultat per si en algun moment pot ser d’ajut. Però tenim clar que si aquest curs volem assolir les millores a les quals ens referíem hem de reprendre la mobilització, mantenir-la i augmentar-ne la intensitat.

Ens omple d’esperança recordar que al curs passat el professorat precari va protagonitzar la primera vaga exclusivament de la UB en molts anys. Vam sortir al carrer a dir “NO” al seu model universitari, basat en vides precàries i en un model d’universitat capitalista i mercantilitzador que segrega de la institució els sectors més humils de les classes populars. Les concentracions i les assemblees es van multiplicar, i de mica en mica hem afegit molta gent cansada d’aguantar un sistema que sobreviu amb el patiment dels companys i companyes precaritzats. L’ocupació del rectorat el dia abans de les negociacions sobre el futur de la plantilla de PDI –i, en un altre àmbit, les reivindicacions del dret de vaga per part de Becàries En Lluita i dels interins i interines del PAS– ha mostrat a l’equip directiu que no romandrem impassibles davant l’estat de les coses.

Som conscients que els esdeveniments repressius ocorreguts des de mitjan setembre, simptomàtics de l’estat d’excepció en què ens trobem, creen un panorama de vulneració de drets i retallada de llibertats que dificulten la represa i la intensificació de les nostres mobilitzacions laborals. Però cal tenir en compte que el nou curs es va iniciar amb moltes incerteses laborals, amb la contractació de més professorat associat –paral·lelament a la creació de borses d’auxiliars sense tenir en compte els riscos d’exclusió dels treballadors i treballadores interins, i a la contractació massiva de becaris de col·laboració per suplir feines estructurals de la UB– i amb l’empitjorament en alguns casos de la situació contractual en plantilla. Per això moltes companyes del campus Mundet estaven disposades a negar-se a començar aquest semestre. A hores d’ara, desconeixem si l’oferta pública de noves places a la UB tant de PDI com de PAS serà una realitat o no. No hi ha cap pla per retornar el PDI expulsat de la carrera acadèmica als darrers anys, la UB continua mantenint una opacitat absoluta pel que fa a la informació sobre la futura política de contractació, i tampoc no facilita dades del personal expulsat o degradat dins la institució. A aquesta incertesa, s’hi afegeix la violació de les institucions catalanes a través de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, que afecta de ple la sobirania universitària.

Entenem que hem de continuar treballant, lluitant i bastint els fonaments de la universitat pública al servei de les classes populars cap a la República Catalana. Enfront d’una realitat material desigual i injusta, considerem que qualsevol projecte de futur ha d’incloure la millora de les condicions de vida dels sectors socials més explícitament precaritzats i que, en el cas de les universitats, s’ha d’articular d’una manera imperativa la millora de les condicions de permanència i treball de tota la col·lectivitat universitària. Pensem que és just i necessari que sigui així.

Barcelona, 20 de desembre del 2017

Coordinadora Obrera Sindical

(COS UB)

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Respostes parcials i buides de contingut per evitar tractar de la precarietat i la manca de futur

Els processos interns de la universitat pel que fa a la plantilla de PAS i la seva renovació i/o contractació semblen estar envoltats d’un cert punt d’obscurantisme. Lluny de protegir els interessos de les persones afectades per les polítiques de personal de la UB, l’opacitat acaba perpetuant la inseguretat i ens molts casos facilita les exclusions laborals, les quals ja no es coneixen com a acomiadaments sinó que s’edulcoren eufemísticament com a no-renovacions.

 

Arran de les situacions d’incertesa que s’anaven generant amb les notícies sobre contractació del PAS a la UB, diferents persones han anat veient com el seu futur laboral s’enterbolia. Un moment culminant va ser al final del curs passat 2016-17, cap al juliol del 2017, quan les notícies de contractació anaven associades a la creació de noves Borses d’Auxiliars Administratius (https://seu.ub.edu/ofertaPublicaCategoriaPublic/listPublicacionsAmbCategoria?categoria.id=31571). El que hauria de ser una notícia per celebrar, esdevingué en realitat un acord enverinat (https://intranet.ub.edu/dyn/cms/menu_eines/noticies/2017/pas/07/06_2.html) en la mesura que no es garantís que es duria a terme amb les garanties i els mecanismes d’inclusió necessaris. Per això, diversos grups de persones van alertar de la necessitat d’anar a la lletra petita del que s’estava anunciant.

En aquest sentit, la COS UB vam enregistrar a la fi del juliol un escrit sol·licitant informació de la situació de les persones que, havent treballant a la UB, no estiguessin incloses en els nous processos o en la lletra petita de les notícies (https://cosub.wordpress.com/2017/07/28/nova-borsa-dauxiliars-administratius-grans-titulars-per-amagar-grans-vergonyes/). Volíem aclarir específicament si les persones que han treballat a la UB es podrien veure excloses de la plantilla de la universitat i si, en qualsevol circumstància, les diverses unitats de la UB havien dissenyat algun pla per evitar una situació materialment injusta.

La resposta que vam rebre a mitjan setembre fou del tot insatisfactòria, perquè només apuntava parcialment una de les qüestions plantejades. El que ens havia fet arribar el Vicerectorat de PAS era exclusivament un informe jurídic basat en la Llei de Protecció de Dades sobre els motius pels quals no podíem accedir a les dades personals que sol·licitàvem. Al marge de la mala interpretació de la nostra sol·licitud –ja que no pretenia tant saber quines persones formen part de la llista, sinó que se’ls informés–, les altres sol·licituds d’informació van ser ignorades. Volíem conèixer dades i/o mecanismes per garantir que no s’exclogués persones que han treballat a la UB, per això fa uns dies hem tornat a enregistrar un altre escrit reiterant-hi les nostres peticions.

En aquest context, ens agradaria compartir un dels aspectes que ens ha cridat l’atenció dins l’informe jurídic. Es tracta d’un argument de caire discriminatori cap a la nostra secció sindical. L’argument en qüestió expressa que:

“En la present consulta, qui sol·licita l’accés, mitjançant la seva publicació, al nom i cognoms de les persones que formen part en l’actualitat de la Borsa de treball de 31 de desembre de 2015 és una secció sindical de la UB (COS) que no forma part de l’òrgan de representació del col·lectiu de funcionaris d’administració i serveis (Junta del PAS) al qual la normativa sí que atribueix, com a tal òrgan de representació, una sèrie de funcions de vigilància del compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball (article 40.1.e) EBEP).”

Aquest argument es basa en una mala interpretació de la nostra sol·licitud i és preocupant que el Vicerectorat el transmeti sense modificar ni matisar res: mostra una manera de fer i d’entendre la gestió que perpetua l’estructura jeràrquica. Desprèn un flaire de menyspreu i esdevé del tot discriminatori per a les organitzacions que decideixin no concórrer als processos electorals de Comitès i Juntes de Personal, tot creant indefensió i menyspreu per a aquests col·lectius.  Una part del nou escrit advoca per acabar amb discriminacions d’aquest estil i per posar fi a les desatencions i ignorància de demandes a què ens han sotmès fefaentment.

En general, trobem una mala manera de fer-nos perdre el temps, però sobretot una demostració d’incompetència o de mala fe. En diem mala fe per l’omissió i desatenció per part del Vicerectorat, que no s’ha ni plantejat la importància de respondre a les sol·licituds i exigències de mecanismes per a la no expulsió i exclusió de la plantilla precària de PAS de la UB. Mal senyal en qualsevol dels casos. Desconeixem si aquest Vicerectorat del PAS té intenció expressa de no complimentar la resposta o simplement és que no és l’òrgan competent respecte a això. Esperem que si no ens pogués respondre a les sol·licituds novament aclarides i exposades ens ho digui i ens redirigeixi a qui sí que ens pugui atendre; sense dilacions ni excuses ni falsedats ni desviacions. Demanem excuses a les persones que us vau interessar per la qüestió i perquè des de la COS UB no vam afinar a preguntar-ho amb major fermesa.

Així mateix, encoratgem totes aquelles persones que estiguin en una situació de risc i d’inseguretat pel seu futur i aquelles que han treballat a la UB com a interines i que no han estat nomenades de nou que es posin en contacte amb nosaltres o amb els espais de representació del seu col·lectiu de treballadores per exigir informació de com està la seva situació. Que es posi en contacte amb qui calgui, però que no renunciï ni desisteixi d’exigir que l’atenguin. Entenem que de l’experiència se n’aprèn i de l’aprenentatge s’obtenen eines per organitzar millor la resposta col·lectiva a tanta injustícia i tanta precarietat. La documentació enregistrada la tenim disponible per qualsevol persona que estigui interessada a fer seguiment del tema; si ens la demaneu i voleu treballar amb nosaltres ho celebrarem.

Barcelona, 27 de novembre del 2017

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Suport de la COS UB a la vaga general del 8N

VAGA 8N

Compartim els motius de la convocatòria de la vaga del dimecres vinent, 8N, per rebutjar els efectes nefastos de les successives reformes laborals desenvolupades per l’estat espanyol als darrers anys. En aquest context s’han dut a terme un seguit de polítiques d’infrafinançament públic, mercantilització i privatització de les universitats públiques catalanes,  tot perpetuant-se i agreujant-se la lamentable situació de precarització estructural de milers de companys i companyes del PDI i el PAS de la Universitat de Barcelona.

Per aquestes raons, fem una crida als treballadors i les treballadores de Catalunya a secundar activament la vaga i a participar de totes les accions i mobilitzacions que des de l’esquerra sindical, els agents polítics i els moviments populars s’organitzin arreu del territori.

La lluita és l’únic camí. No passaran.

Barcelona, 6 de novembre del 2017

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

TransFormem UB cridem a suspendre classes i també a fer concentracions avui divendres 3 de novembre (12h) davant dels campus/facultats de la Universitat de Barcelona

Vivim un veritable estat d’excepció en el qual l’Estat ha deixat veure la seva cara més repressiva i feixista. Després d’assaltar impremtes, segrestar urnes, apallissar ciutadanes pacífiques, empresonar dos representants de la societat civil, intervenir institucions, cessar el govern democràticament sorgit de les eleccions… ha traspassat totes les fronteres de la democràcia empresonant vuit consellers i conselleres del govern. Encegat per la set de venjança, l’Estat no dubta a utilitzar el poder judicial i la força policíaca al seu servei.

Davant d’aquesta ofensiva, TransFormemUB manifestem que els conflictes polítics no es poden resoldre per la via repressiva i, alhora, mostrem la nostra confiança en la capacitat de mobilització de la comunitat universitària i el nostre convenciment que sols el poble salvarà el poble. Per això, fem una crida a suspendre classes i tornem a convocar concentracions avui divendres 3 de novembre a les 12h davant dels campus/facultats de la UB.

Ni un pas enrere!

No Passaran!

Barcelona, 3 de novembre de 2017

TransFormem UB

(COS  CGT-PA  APR)

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La lluita no és als seus despatxos ni a les reunions protocol·làries (Quan ens diuen “participació ciutadana” i divaguen d’universitats)

CAMU

De la suposada participació ciutadana a l’Ajuntament de Barcelona i de com volen prendre el pèl a les universitats en el nou espai del CAMU o quan les institucions formals pretenen embolicar-nos en reunions de despatxos i debats estèrils que només fan perdre el temps.

 

El 25 de juliol es va fer la reunió de constitució del Consell Assessor Municipal d’Universitats a Barcelona (CAMU), un òrgan que segons es publicita és de participació ciutadana i vol abordar els problemes de les universitats (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/07/25/es-posa-en-marxa-el-consell-assessor-municipal-duniversitats/). A més, aquest dimarts 31 d’octubre estàvem convocades a una nova reunió. Tanmateix, quan l’Ajuntament parla de participació ciutadana no concep un mecanisme útil i real de participació popular al qual es trasllada la presa de decisions als col·lectius que estan veritablement afectats per cada problemàtica que s’hi tracta. Al juliol, hi vam assistir el SEPC i també la COS UB, que a causa de la insistència de les companyes de la CUP-Capgirem Barcelona tingué la possibilitat d’assistir al CAMU  després de diverses negatives. Això ens permeté, a SEPC i COS UB, verificar que lluny que aquests espais estan d’escoltar els veritables problemes socials de les universitats. Constatàrem de nou que la lluita per unes universitats realment públiques, populars, antipatriarcals i emancipadores és al carrer, a les aules, a les assemblees i a l’acció col·lectiva de la col·lectivitat universitària. Però davant de tanta divagació i voluntat de fer-nos perdre el temps, les seves pròpies incoherències els delaten. 

D’entrada, el reglament d’aquest CAMU (https://w123.bcn.cat/APPS/egaseta/cercaAvancada.do?reqCode=downloadFile&publicacionsId=14238) estableix que les figures de la presidència, vicepresidència o secretaria, entre altres, pertoquen a càrrecs importants com alcaldia o, en el seu cas, a qui es delegui (art. 7). En canvi, en el cas d’altres regidores representants de partits, no es permet delegar. Resulta contradictòria aquesta descompensació però també resulta prototípic que l’objectiu sigui enviar regidores que potser ni han treballat ni coneixen ni pateixen les misèries que s’oculten a les universitats. Des de l’Esquerra Independentista defensem que qui ha de tractar d’universitats són persones vinculades al dia a dia de les universitats. Per contra, el missatge institucional que ens arriba és: aquí millor envieu polítics professionals capaços de parlar de tot sense tenir ni coneixement i experiència empírics del medi universitari ni voler-ne afrontar la necessària resolució dels conflictes. És aquest el concepte de participació ciutadana? 

D’altra banda, la preocupació va continuar creixent durant desenvolupament de l’acte. A l’inici els discursos van ser d’agraïments i felicitacions. No obstant això, l’autocomplaença i conformisme es van interrompre quan la COS UB va intervenir per traslladar a aquest espai la crua realitat universitària i les causes de la seva conflictivitat: vam preguntar molt insistentment si aquell espai era el lloc per tractar de problemes reals com ara l’augment abusiu d’unes taxes de matriculació que expulsen l’alumnat, la precarietat del professorat amb especial èmfasis de l’associat, l’assetjament i específicament l’assetjament sexual degut a la jerarquia i verticalitat de les universitats, la discriminació de gènere en la contractació per les baixes de maternitat, la contractació precària de PAS, la utilització creixent de places de becàries de col·laboració per suplir feines estructurals, l’externalització i privatització gradual de serveis propis de la UB, o les sentències judicials que tomben la política de contractació a les universitats. Vam incidir en la situació d’explotació del professorat associat i vam preguntar directament si s’afrontaria la precarietat d’aquest col·lectiu o si bé les presents entenien que reduir la precarietat consistia a acomiadar el professorat més precari com a mètode “vil i desgraciat” per maquillar les xifres com portem dècades veient. 

La preocupació no resultava sobrera ja que aquestes males praxis encenen més la ràbia i la indignació als diferents col·lectius universitaris. Tampoc no és sobrer conèixer si l’assistència a aquell espai té sentit per a les precàries i preocupades pel seu futur tant estudiantil com laborals. Tanta felicitació i cofoisme protocol·lari resulten insultants per a qui pateix en el seu dia a dia la inseguretat de saber si al semestre següent serà acomiadat. Els càrrecs professionals de la política no van decebre en la seva habilitat de parlar per no dir res. La seva resposta, entre línies i rere molta paraula buida, va ser que no hi ha competències de l’Ajuntament per a aquests problemes socials i laborals; que aquell era un moment protocol·lari en què no tocava parlar en profunditat de certs temes. 

Certament, si ens hi fixem bé, el reglament estableix que aquest consell assessor, com bé diu el seu nom, no té funcions executives ni decisòries (art. 2). De fet, les competències de l’Ajuntament són escasses, per no dir quasi inexistents, en matèria d’universitats. Però aleshores, per què es crea un òrgan d’universitats amb unes capacitats tan limitades? La resposta també la vam trobar entre línies quan escoltàvem els discursos institucionals que obviaven les principals problemàtiques d’exclusió, misèria i desigualtat dins les universitats que vam plantejar. Aquest òrgan el pretenen utilitzar per autojustificar-se i espolsar-se els problemes del damunt quan el conflicte a les universitats esclata. La intervenció posterior del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) anuncià que un company estudiant acabava de ser detingut i se’n demanava un posicionament de rebuig del CAMU. La resposta fou que no prou tenien informació per posicionar-se i que millor ja tancaven l’acte. Quan tenen informació és per dir que no poden i quan poden és per dir que no tenen prou informació. Així ens podem refermar que tot el que aconseguim ho aconseguirem mobilitzades als carrers i organitzades col·lectivament dins les universitats.

No obstant això, si hem fet públic el relat d’una reunió com aquesta és perquè considerem que cal mostrar les vergonyes de com funcionen aquest tipus d’òrgans. Tothom ha de poder jutjar per si mateix si és que un òrgan semblant serveix o no per resoldre els veritables problemes de l’educació pública universitària a la ciutat de Barcelona. Nosaltres, humilment i honestament ,pensem que no; que cal estar allà on es viuen els problemes i on cal estar organitzades per afrontar-los. Per això no hem assistit a la reunió de dimarts 31 d’octubre i rebutgem legitimar els paràmetres d’aquest òrgan amb la nostra participació.

Barcelona, 1 de novembre del 2017

COS UB – CUP-Capgirem Barcelona – SEPC

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Ens preocupa, i molt, la política de professorat de l’equip rectoral de la Universitat de Barcelona

UB façana plana

Aviat farà un any que el nou rector i el seu equip governen la UB i, malgrat el desequilibri inadmissible entre el nombre de PDI permanent (2.211 persones) i el no-permanent (4.144 persones) –la qual cosa situa la UB al capdavant dels rànquings de precarització del professorat–, fins a la darrera sessió del Consell de Govern del passat 20 d’octubre no s’ha fet res palpable per corregir aquesta situació. Finalment, s’ha aprovat una oferta pública d’ocupació per al PDI que preveu crear places permanents en diverses categories: 22 de catedràtic (funcionari), 22 de professor titular (funcionari), 26 de professor agregat (laboral) i 7 de catedràtic contractat (laboral).

Tanmateix, aquesta dotació de places no té el vist-i-plau de la Generalitat i, per tant, el rectorat no sap si aquestes places seran una realitat o no. En aquest sentit ens preocupa, i molt, veure la poca confiança que el rectorat té en l’èxit de l’oferta pública d’ocupació que va sotmetre a l’aprovació del Consell de Govern, quan veiem que en el seu propi comunicat [http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/038.html], la UB no s’atreveix a detallar –a la seva pàgina institucional!– ni tan sols el nombre de places que s’ha aprovat. A banda de ser un exemple més de la manca de transparència que no s’acaba de resoldre per més promeses electorals que es facin, aquest silenci ens fa témer el pitjor. Lamentem haver de mostrar-vos, nosaltres, una informació que naturalment hauria de donar el rectorat mateix. No entenem un comunicat d’aquestes característiques, sense que s’hi especifiquin ni el nombre de places ni tampoc, els criteris de distribució que s’utilitzaran per tal que les places vagin a parar a les àrees de coneixement en què es detecta més la necessitat de PDI permanent i en què faci més temps que hi hagi el professorat que té els mèrits objectivables per accedir-hi. Entenem que aquesta informació hauria de ser pública i acordada amb els òrgans de representació del professorat.

No comprenem quina és la política de PDI que s’està aplicant a la UB, i de fet dubtem que hi hagi cap política de PDI que no sigui la que consagra la del rectorat anterior, contra la qual ja hi ha diverses sentències judicials de totes les instàncies que demostren l’arbitrarietat i el nepotisme amb què s’actuava i que condemnen clarament la política de professorat de la UB. Unes sentències segons les quals, entre altres coses:

  • No es pot acomiadar el professorat lector i fer-lo associat sabent d’antuvi que aquest professorat no tenia l’ocupació principal externa que exigeix la legislació per a la categoria d’associat perquè, senzillament, la seva ocupació principal era la que tenia a la UB a temps complet des de feia cinc anys.
  • No es pot tenir professorat associat a temps parcial treballant a temps complet i, a més, sense pagar-li la feina que fa.
  • No es pot contractar el professorat a dit, arbitràriament, valorant l’amiguisme i la “implicació institucional” del professorat sense considerar els mèrits de docència ni de recerca –fins i tot hi ha sentències que afirmen que s’ha actuat de manera arbitrària en el nomenament de professorat emèrit, i que han obligat a canviar la normativa i els procediments absolutament opacs que ha utilitzat la UB per decidir qui mereix i qui no mereix aquesta categoria–.

Tot això s’ha fet actuant contra l’estatut de la UB i contra una legislació que el rectorat coneix prou bé. El professorat que ha volgut defensar-se contra aquests abusos ha hagut de dedicar tot el seu sou de fals associat, i més del que la UB li paga, a lluitar –des d’una posició d’inferioritat absoluta– contra una administració que ha esmerçat tots els recursos del món a anar recorrent una rere l’altra les sentències, defensant amb diners públics una política de PDI que saben que és injusta, il·legal i immoral, alhora que de cara a la galeria han anat prometent regles clares de promoció, estabilització i accés a la carrera acadèmica del PDI, i actuant en un sentit contrari a la pràctica, d’una manera del tot arbitrària.

Ens preocupa, i molt, que el nou rectorat, que va prometre tanta renovació i tanta transparència, fins ara no hagi fet res per canviar la política anterior. Recordem que amb aquesta política nefasta hem perdut una part important del professorat, en molts casos el professorat millor preparat de la UB, i que el rectorat també va prometre un pla per retornar a la UB aquestes persones. Aviat farà un any que governen i d’això no en sabem res. Mentrestant, ni la UB recupera aquest talent, ni les persones que es van veure expulsades de la carrera acadèmica tornen al lloc d’on mai no havien d’haver marxat.

Barcelona, 27 d’octubre del 2017

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Dijous 19-Oct. jornada de lluita: no naturalitzarem la repressió

COS19Oct

La situació amb dos companys empresonats per motius polítics i l’ultimàtum del govern de l’Estat espanyol per aplicar l’article 155 ens fa cridar a una jornada de mobilitzacions el dijous 19 d’octubre que trenquin amb la falsa normalitat: a les 7 del matí i, a la tarda, concentracions davant de les subdelegacions del govern (a les 6).

La Plataforma unitària contra la repressió i pels drets i les llibertats la componen els sindicats alternatius que van convocar la vaga general del dimarts 3 d’octubre, moviments socials, organitzacions polítiques, i diversos CDR. Avui reunides al col·lectiu Ronda constatem que l’ofensiva repressiva de l’Estat espanyol té com a objectiu no només avortar la lliure determinació de Catalunya, sinó retallar drets i llibertats conquerides mitjançant molts anys de lluita.

De fet, l’Estat i les patronals estan atacant el dret de vaga portant als jutjats diverses convocatòries de vaga general, un obstacle que s’afegeix tant a la limitació dels motius per fer vaga com al termini de 10 dies naturals per poder convocar una vaga general legalment.

L’empresonament de dos companys per motius polítics i l’ultimàtum del govern de l’Estat espanyol per aplicar l’article 155 ens fa cridar a una jornada de mobilitzacions el dijous 19 d’octubre per trencar amb la falsa imatge de normalitat: a les 7 del matí i amb concentracions davant de les subdelegacions del govern a les 6 de la tarda.

Barcelona (el Barcelonès)

Dimarts, 17 d’octubre de 2017

 

ACTUALITZACIÓ Dimecres 18 d’octubre 19.30h

La Plataforma unitària contra la repressió ha difós que s’han desconvocat les accions del matí de la jornada de lluita de demà. Algunes organitzacions ho han decidit unilateralment sense consultar-ho a les altres. Ningú no ens ha informat ni consultat res. Així NO! Creiem que els espais unitaris han de ser espais de treball conjunt i amb unitat d’acció política. Però també de respecte mutu. Continuarem treballant en conjunt i col·lectivament per defensar els interessos del poble treballador català.

Visca la lluita! Prenem els carrers!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Dimarts 3, vaga general; dilluns 2, assemblees, suspensions de classe i manifestacions

3O

La COS UB vam exposar fa deu dies els motius pels quals exigíem la dimissió de l’equip rectoral de la UB amb relació al que qualificàvem com l’estat d’excepció encobert que estem patint a Catalunya fa dues setmanes. I, lògicament, la COS vam esdevenir el primer sindicat dels Països Catalans a cridar a la vaga general per a demà dimarts 3 d’octubre. Avui, encoratgem el Dr. Elias i l’equip de govern que l’acompanya a visitar els milers de persones, grans i molt grans i amb problemes greus de mobilitat, que expliquin a aquesta gent que sempre havia votat a l’Edifici Històric per què no pogué fer-ho aquest cop i s’hagué de desplaçar al Raval. Esperem que després del que va succeir ahir 1 d’octubre n’estiguin avergonyits, si és que de vergonya els en queda.

Tenim prou motius per mobilitzar-nos al llarg d’avui dilluns, a partir d’ara mateix, i per participar activament de la vaga general demà dimarts: al creixement irracional i feixistitzant de l’onada repressiva culminada momentàniament ahir s’hi afegeix la retallada contínua de drets laborals i socials. Dins la UB cridem a la vaga per combatre totes les injustícies i desigualtats socials que malvivim a la universitat i que només nosaltres podrem transformar. El context social i de participació democràtica dins la Universitat de Barcelona és dramàtic. L’expulsió per motius sòcio-econòmics d’estudiants de la UB és acompanyada de l’expulsió i precarització de personal docent-investigador, junt amb el creixement desproporcionat de beques de col·laboració precàries suplint tasques estructurals de PAS, que a més són contractats amb interinatges permanents i contractacions temporals fraudulentes.

Som en un context històric en què s’han de transformar tots els marcs generals de relacions socials i laborals, començant per la UB. Al llarg de les darreres setmanes desenes de centres de treball han rebut la intervenció de diferents membres dels cossos repressius de l’estat, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil. Els treballadors i les treballadores hem vist com es pretenia accedir als nostres centres de treball i, en d’altres, com se’n controlava l’accés. Fins i tot en alguns casos s’hi accedia sense ordres judicials. Hem vist com actuacions dels cossos repressius de l’estat alteraven el normal funcionament de la vida laboral de milers de treballadors i treballadores, interrogats emmanillats i tot davant del jutge. Alguns treballadors i treballadores han patit controls dels seus vehicles, les seves pertinences i les seves eines de treball: això significa una clara vulneració dels nostres drets fonamentals. Les intervencions de les quals estem sent objecte els treballadors i treballadores no garanteixen el  funcionament normal de l’activitat laboral. De fet, representen una greu infracció de la normativa preventiva generant patiment psíquic en la prestació de serveis laborals.

Els atacs als drets i llibertats dels treballadors i les treballadores de Catalunya són una volta de clau més de la deriva antiobrera més virulenta de l’estat espanyol. Les reformes laborals dels anys 2011 i 2012, els empitjoraments legals de l’Estatut dels Treballadors, la Llei General de la Seguretat Social, la Llei Mordassa i la reforma del Codi Penal precaritzen les condicions laborals, els drets socials i els drets civils de la classe treballadora.

La secció sindical de la COS UB desitgem i encoratgem que tots els espais assemblearis i de decisió col·lectiva dels treballadors i treballadores s’afegeixin a la convocatòria de vaga de demà, i això comença mobilitzant-nos massivament avui. Volem aprofitar aquesta oportunitat que ens brinda l’1 d’Octubre, la participació popular de les classes populars catalanes i la militarització feixista de l’estat espanyol apallissant gent pacífica que sols aspirava a dipositar una papereta dins una urna i rebentant col·legis electorals amb aquesta ràbia que ve d’antic, per impulsar cadascú des del seu àmbit –i nosaltres des de la universitat– els canvis imprescindibles per construir una societat catalana nova, justa i lliure.

Per seguir treballant al carrer i als centres de treball colze a colze en la defensa dels drets i llibertats i dels nostres interessos de classe, cridem tothom a exercir a la UB el nostre dret a vaga fins les últimes conseqüències.  Per transformar-ho tot.

No Passaran.

Barcelona, 2 d’octubre del 2017

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat   /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari