Treballadores del món, unim-nos! (8 de Març, vaga general feminista)

XARXA--cartell-VAGA-8M-2019---COS

Aquest 8 de Març, com l’any anterior, tornem a convocar jornada de Vaga General Feminista. Ens hi afegim amb la convicció que aquest és el camí, i que l’ús d’aquesta eina serveix per enfortir un enfocament de classe en l’organització i les accions pels drets de les dones treballadores de tot el món. «La revolució és la millor escola del proletariat», ens deia Rosa Luxemburg en referència a les lluites del moviment obrer que cent anys després del seu assassinat fan encara de la vaga el seu instrument de conquesta.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical destaquem que aquesta jornada es desenvolupa en un escenari agreujat per les conseqüències de l’estafa capitalista sobre les dones treballadores i l’extensió de la seva violència en totes les seves vessants: atur, salaris baixos, feines parcials, habitatge inaccessible, degradació generalitzada dels serveis públics, invisibilització social i supressió crònica de totes les polítiques que podien alleugerir el pes de la divisió sexual del treball: llei de dependència, escoles bressol públiques i gratuïtes i un redoblament de la pressió pel retorn a la llar, una llar que l’amenaça de desnonament i el preu dels subministraments bàsics converteixen en un infern. L’arrel del problema és el capitalisme i no les circumstàncies de la seva crisi, perquè les condicions laborals i materials de vida seguiran escurçant la nostra esperança de vida i reduint-nos a funcions productives i reproductives. La vaga es dirigeix contra un enemic comú: el capital.

L’increment de la violència masclista però, també forma part d’aquest escenari agreujat per la misogínia, el classisme i el racisme del poder judicial, així com per la supressió de drets polítics i la repressió de l’estat. El patriarcat ens assassina a l’espai privat i en l’àmbit laboral, en què la violència física i sexual s’exerceix mitjançant estructures verticals de poder davant la indefensió legal i l’assenyalament mediàtic sobre les víctimes.

Ara bé, no tot són ombres. Aquest escenari es contrasta també amb un increment de la conflictivitat laboral de les dones de la classe treballadora arreu del món, i també a casa nostra. L’organització sindical de les dones augmenta any rere any i la feminització de la pobresa té una resposta col·lectiva: la feminització de la lluita. Als sectors més precaris i temporals continuen apareixent lluites que liderem i que aposten pel sindicalisme feminista i antiracista, i per l’alliberament nacional com a eina per bastir la millor trinxera per defensar la vida: el sindicalisme de classe.

És evident que per això, la principal obsessió de l’ultradreta i del reformisme sigui adreçar-se a les dones treballadores. La ultradreta per enfortir la reacció misògina i promoure la divisió entre la classe treballadora –negant-la fins i tot com a subjecte–. El reformisme, per domesticar les nostres necessitats als temps electorals en què la lluita per la igualtat es redueix a declaracions simbòliques i quotes, mentre romanen intactes les condicions laborals, d’habitatge i de subcontractació de serveis públics essencials (amb plantilles i usuàries altament feminitzades). El feminisme com a moviment transformador és objecte d’atac i instrumentalitzacions que pretenen allunyar-lo de la seva lògica de classe mitjançant apropiacions liberals o identitàries. Aquest és un camp de batalla viu i permeable que ens interpel·la a defensar el feminisme per tal que no esdevingui un mot buit de contingut revolucionari.

Per a nosaltres, el 8 de Març és una fita històrica per afirmar-nos com a dones de la classe treballadora i exigir mesures que tinguin un impacte directe en la nostra vida quotidiana: millors salaris, millors condicions materials de vida, la fi de la discriminació de gènere, de l’explotació dels nostres cossos i de la violència envers nosaltres, entre tantes altres. Calen fets, no paraules. El 8 de Març és una fita històrica per enfortir els lligams internacionalistes amb les treballadores de tot el món a fi de combatre el gran capital global, però també el de casa. Solidaritat de classe, autodefensa laboral feminista per conquerir el dret a una vida digna amb llibertat sindical i política plena per a tots els pobles. Solidaritat de classe per bastir uns Països Catalans republicans, socialistes i feministes.

El mateix enemic, la mateixa lluita!

Països Catalans, 1 de març del 2019

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Les becàries de la Universitat de Barcelona denuncien frau laboral a les seves beques de col·laboració

Cada curs, centenars d’estudiants sol·liciten a la Universitat de Barcelona les beques de col·laboració que es posen a disposició de l’alumnat amb l’objectiu suposadament formatiu dins de les competències dels estudis que realitzen. Però la realitat és molt diferent per a molts dels estudiants que accedeixen a aquestes beques. Els becaris i les becàries es troben amb la situació que aquestes beques s’estan fent servir per ocupar places vacants de llocs de feina estructurals del Personal d’Administració i Serveis (PAS).

El frau podria tenir el seu origen que els òrgans de Govern de la Universitat de Barcelona no estan convocant places de Personal d’Administració i Serveis, o bé no tantes com en necessita la UB per funcionar com cal. No obstant això, els diferents departaments, unitats, àrees i oficines de serveis continuen necessitant una ampliació de plantilla que a hores d’ara es cobreix, en molts casos, amb beques malgrat que contractar becaris i becàries per amortitzar vacants és una pràctica contrària a Dret. En teoria, les beques de col·laboració tenen sentit en un marc estrictament formatiu, un marc en què la Universitat concedeix unes places en diversos departaments a alumnes que estudien graus relacionats amb la beca oferta.

Ho reiterem: la realitat és que, en molts dels casos coneguts per l’Assemblea de Becàries de Col·laboració en Lluita, aquestes beques s’estan fent servir per ocupar places vacants de llocs de feina estructurals. Això implica un greu abús de poder per part de la Universitat cap a l’estudiantat becat. Amb aquesta pràctica, la Universitat de Barcelona defuig reconèixer la naturalesa laboral del vincle que ha creat, defuig el pagament de salaris, exclou de prestacions socials (atur) les persones becades i els deixa fora de qualsevol dret laboral, com ara el dret de vaga i d’unes vacances retribuïdes. En conclusió, tot l’apercebut pels reclamants significa un espoli de llocs de treball estables i de qualitat.

És el cas de M.B., estudiant de dos graus universitaris que des del 2016 fins a dia d’avui està vivint en primera persona aquest frau dins l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. En aquesta Unitat se li han assignat tasques bàsiques i monòtones en el marc de les quals la seva tasca principal rau a treballar com a gravador de dades, unes tasques que no estan subjectes a un veritable Pla Formatiu. El frau ha conduït que M.B. porti el seu cas als Tribunals perquè la Universitat de Barcelona no hi posa solució («Si la Universitat de Barcelona no ens respecta, qui ho farà quan sortim d’aquí?»).

Una universitat pública com ho és la de Barcelona ha d’estar al servei de la societat en general i dels estudiants i de les persones que hi treballen en particular. La seva política de beques de col·laboració castiga els estudiants i les estudiants que més necessitat tenen d’aconseguir una beca, els fills i filles de classe treballadora, tot disfressant-ho com a Pla Formatiu i com a ampliació de currículum, cosa que a l’hora de la veritat representa normalitzar la precarietat i aprofitar-se d’uns recursos humans i intel·lectuals a preu de saldo. Cal tenir en compte que l’Assemblea assenyala situacions semblants a la d’M.B en altres serveis, oficines i departaments: hi ha un nombre molt elevat d’estudiants que pateixen aquesta situació.

La secció sindical de la COS UB  encoratgem els companys i companyes que patiu aquesta situació a organitzar-vos col·lectivament, per això expressem el nostre suport a l’Assemblea de Becàries de Col·laboració en Lluita, amb l’objectiu de superar aquesta realitat de precarització generalitzada: «Si la Universitat ha fet us de places de becàries per cobrir vacants estructurals, exigim que es reconegui el frau i que aquestes persones s’incorporin com a Personal d’Administració i Serveis de la Universitat de Barcelona». Compartim la reivindicació principal de l’Assemblea: l’equip de govern ho ha de resoldre amb la màxima urgència i farem tot el possible perquè sigui així.

Barcelona, 23 de gener del 2019

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El 21-D a la UB i la conquesta del present

21-D

Ha passat més d’un any des que l’1 d’Octubre del 2017 es dugué a terme un referèndum per votar sobre l’exercici de la independència de Catalunya, en el marc de l’inalienable dret d’autodeterminació entorn del qual es reconeix a totes les societats del món la seva capacitat legítima per pronunciar-s’hi –tant a favor com en contra–. Llavors, l’actual equip de govern de la Universitat de Barcelona es negà a cedir els nostres espais com a centres de votació, cosa que havia fet amb tota normalitat a les darreres dècades en tota mena de conteses participatives.

Aquest mateix equip de govern amb prou feines ha fet públics alguns comunicats respecte als treballadors i treballadores de la UB, i també estudiants, afectats per la repressió judicial, política i policíaca derivada del que concebem com un cop d’estat feixista perpetrat a la proppassada tardor, un cop que reflecteix la naturalesa totalitària d’un estat que apel·la a la constitució votada el 1978 –amb relació a la qual un percentatge ínfim de ciutadans catalans vius va poder exercir el seu dret a vot–. Ens referim a un procés repressiu que afecta més d’un miler de persones encausades judicialment, d’altres empresonades i d’altres empeses a l’exili. Els professors de la UB Jordi Matas i Marc Marsal, per als quals es demana presó per haver estat nomenats síndics electorals del referèndum, han denunciat la manca de suport per part de l’equip rectoral.

A més de les polítiques econòmiques neoliberals imposades pels governs autonomistes i regionalistes fins ara, de què les universitats públiques som víctimes, resulta evident que el procés d’espoliació fiscal per part de l’estat sobre les classes populars catalanes s’explicita també en l’infrafinançament sostingut de les nostres universitats i en la imposició de models acadèmics que no han estat debatuts i acordats en plena llibertat per la societat catalana mateixa.

En aquest context, la visita del consell de ministres del govern espanyol a Barcelona el dia 21 –data de les darreres eleccions autonòmiques, a què tot l’espectre parlamentari acudí amb obediència oblidant-se del mandat popular que derivava del referèndum de l’1 d’Octubre– s’erigeix com una humiliació més de la capacitat decisòria de la societat catalana sobre el seu –el nostre– propi present, independentment de posicionaments individuals i col·lectius.

La secció sindical de la COS UB concebem un ordre de relacions socials en què els conflictes es puguin resoldre racionalment: la militarització dels conflictes socials, en qualsevol àmbit, no fa més que afermar el pou negre d’una història que arrosseguem fa milers d’anys a través de la desigualtat, la injustícia i la repressió. Ateses aquestes circumstàncies –processos socials de llarg abast–, què podem fer sinó impugnar simbòlicament l’estat de les coses baixant de nou als carrers de Barcelona el divendres 21 de desembre del 2018 per expressar que ens neguem a naturalitzar totes les formes de totalitarisme i d’inferiorització social que travessen els àmbits de la nostra existència col·lectiva? Tot i que per motius obvis no podem donar suport a una convocatòria unilateral de microvaga de dues ridícules hores sense cap comunicació ni debat previ en un marc unitari –aquest és el comunicat explicatiu de la COS Nacional– divendres que ve serem als carrers responent a les diverses crides a les mobilitzacions populars des del matí.

“Desmesuradament, tot és com ha de ser…”, escrivia el poeta valencià Vicent-Andrés Estellés fa anys. Donava a entendre que tot podria ser d’una altra manera: justa, lliure, acollidora per cobrir les necessitats de la majoria social subalterna. La UB és un reflex calidoscòpic de la societat catalana: nosaltres desitjaríem no haver de difondre mai comunicats com aquest. Què hem de fer, però, quan l’ocasió d’una llibertat trepitjada cada dia esdevé norma quotidiana?

Quina esperança de transformació social, de dignitat laboral a la Universitat de Barcelona, de construcció d’una veritable universitat pública en un marc de justícia social i de llibertat hi pot haver si no reeixim a conquerir el present?

La lluita és l’únic camí.

Barcelona, 19 de desembre del 2018

COS UB

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Per una vaga col·lectiva, democràtica i combativa (sobre la desconvocatòria de vaga del 12-D)

Mitjançant aquest manifest expressem la vergonya que sentim per les convocatòries d’organitzacions dirigides verticalment que utilitzen d’una manera barroera instruments de lluita que respectem i defensem aferrissadament. Per nosaltres, les vagues són una de les eines més preuades i valuoses de lluita de la classe treballadora. Impliquen un esforç i provoquen un desgast importantíssim per a la gent que hi participa, en efecte, i precisament per això pensem que una convocatòria de vaga ha de significar una pressió real més enllà de les vagues rituals anuals a què estem acostumats. Per arribar a aquesta situació de força, abans s’ha de crear tot un context d’agitació, de debat i de processos col·lectius d’autoorganització obrera més enllà de processos opacs, verticals i d’esquena a les demandes de la comunitat universitària.

Pel 12 de desembre ens vam trobar davant d’una convocatòria decidida d’una manera unilateral en què 1) s’havia prescindit de qualsevol procés de decisió assembleari previ (amb prou temps i difusió) dins la UB; 2) s’havia anunciat abans de la convocatòria de vaga dels dies 28 i 29 del Comitè d’Empresa de PDI laboral amb l’objectiu maldestre, explícit, de rebentar les mobilitzacions de dues setmanes enrere; i 3) es tractava d’una vaga d’un sol dia que no s’inscrivia en cap calendari de lluita.

A més, els motius pels quals es cridava a aquesta jornada de vaga es limitaven al retorn de les pagues. Aquest retorn és completament necessari per al personal de les administracions públiques, sense dilacions. Però no és ni l’única ni la més punyent de totes les pèrdues de serveis i de condicions de feina que ha patit el sector públic als darrers vint anys. No podem oblidar les externalitzacions (privatitzacions encobertes), la sobresaturació de treball, les precàries condicions de les companyes interines, de les contractades laborals per obra i serveis, o del PDI més precari, sotmès a condicions de veritable explotació.

Nosaltres no deslegitimarem mai cap vaga, però sí que qüestionarem maneres de fer que, en comptes de polititzar i mobilitzar, el que fan és crear confusió, malestar i dubtes entre els companys i companyes. Pensem que és important assolir consensos i anar totes a una; si aquesta condició no es dóna tenim clar que la millor via no és la de fer seguidisme cec d’aquells que es dediquen a signar misèries i després fan crides a la vaga des dels despatxos. Creiem que els processos de presa de decisions han de ser horitzontals i col·lectius, en què les treballadores siguin membres actius de les seves reivindicacions decidint en assemblea la via de la seva lluita.  No podíem estar d’acord amb aquesta convocatòria. Aquest no era el camí ni ho serà.

La pantomima va arribar quan finalment es va desconvocar, la vaga 9 hores abans del començament formal. El súmmum va ser vendre aquesta desconvocatòria com un triomf perquè en comptes de cobrar les pagues en 8 anys es cobraran en 4. Quin cinisme! Aquest acord representa una ofensa per a totes les treballadores públiques; i l’espectacle de convocar i desconvocar la vaga, una presa de pèl.

Considerem que cal sumar i generar espais de presa de decisions que mobilitzin realment la classe treballadora. Entenem que ens calen processos de lluita sostinguts en el temps que no es realitzen ni a les cúpules ni als despatxos. Entenem que la lluita s’ha de portar als mateixos centres de treball i que les reivindicacions no poden ser ni parcials, ni superficials, ni derrotistes. Entenem que les coses es poden fer d’una manera diferent i que cal fer-les d’una manera diferent.

Nosaltres donarem suport i ens adherirem a totes aquelles accions i mobilitzacions unitàries que siguin convocades. Volem plantar cara amb un conflicte sostingut i guanyar-lo costi el que costi. I si en tot aquest procés de lluita cal convocar-hi vagues, doncs també les farem,  fruit de la lluita col·lectiva i sostinguda: de fet portem des del 2012 fent-ho.

COS UB

Barcelona, 18 de desembre del 2018

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La COS crida a la vaga de les universitats públiques de Catalunya el 28 i 29 de novembre

cos tf

La convocatòria de vaga de totes les universitats públiques de Catalunya per als dies 28 i 29 de novembre per part de la Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans i la CGT de Catalunya –a la Universitat de Barcelona hi convoca el comitè d’empresa en ple– obeeix a l’intent de frenar el model polític de les universitats que es va imposant i que les projecta com a espais elitistes, excloents, precaritzadors; unes universitats mancades de democràcia interna i d’autonomia externa. Dècades de submissió a les polítiques neoliberals han estat acompanyades d’un procés d’infrafinançament agut, la qual cosa s’inscriu en l’aplicació de paràmetres mercantilitzadors (supressió de línies horàries, reestructuracions departamentals, valoració de la recerca i la docència sota criteris merament quantitatius, enduriment dels requisits d’acreditació) i privatitzadors (privatització de serveis i de programes universitaris), alhora que implica la segregació per motius econòmics dels estudiants de classe treballadora a causa de l’augment extraordinari de les taxes de matriculació de graus, màsters i doctorats a partir del 2010. 

Obeint el mandat emanat de l’assemblea interuniversitària duta a terme el proppassat 8 de novembre, la COS encoratgem tot el personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya a fer vaga per tombar l’estat de les coses i provocar un debat social que resta pendent des del 1977: quina universitat pública volem, a quin model de docència i de recerca aspirem i per a què ha de servir l’educació universitària. L’objectiu com a COS és  superar el marc de relacions socials capitalistes i totes les formes d’inferiorització social, i el seu reflex a l’àmbit acadèmic. Mentrestant, advoquem per la resolució de les greus problemàtiques sociolaborals que afecten totes les universitats catalanes tot recollint les reivindicacions bàsiques sorgides de les diferents assemblees i del treball col·lectiu dins de TransFormemUB i els comitès d’empresa:

  • Obertura d’una taula de negociacions a Catalunya per regularitzar el professorat associat estructural de totes les universitats catalanes que està sostenint, juntament amb altre personal temporal, el funcionament de les universitats.
  • Millora de les condicions laborals del professorat associat, aplicació immediata de l’escala salarial màxima i eliminació dels greuges comparatius amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador (PDA, factors multiplicadors, no reconeixement de la recerca i gestió).
  • Reconeixement de l’existència de contractació fraudulenta de professorat temporal (falsos associats i falsos interinatges) que cobreix taques estructurals i que no es faci cap acomiadament sota la forma de no-renovació.
  • Implementació de plans de promoció i d’estabilització per a investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.
  • Obertura d’una taula de negociacions a Catalunya amb l’objectiu de resoldre els greus problemes laborals que pateixen els investigadors predoctorals.
  • Replantejament integral dels paràmetres merament quantitivistes que guien les acreditacions, en un marc contextual que sols afirma les dimensions purament mercantilitstes amb què s’està articulant i justificant el blocatge de l’accés a la carrera acadèmica i la promoció d’innumerables docents i investigadors.

Per aquestes raons, cridem a participar:

A Barcelona:

Dimecres, 28:

10h, concentració de PDI a l’AQU (Carrer dels Vergós-36).

12h, roda de premsa a la Direcció General d’Universitats (Via Laietana-2).

Tot el dia: accions d’estudiants en vaga als campus.

Dijous, 29:

9.30h, Bloc Diagonal (Palau Reial).

10.30h, Bloc estudiantil (Jardinets de Gràcia).

12h, manifestació (Pl. Universitat).

***

12h, manifestació (Pl. St. Domènec de Girona).

12h, manifestació Pl. Víctor Siurana de Lleida).

Igualment, encoratgem els companys i les companyes que treballeu a les universitats públiques a organitzar-vos col·lectivament sota la forma d’assemblees i de sindicats combatius –en el cas de la Coordinadora Obrera Sindical, com a organització sense ni un sol alliberat sindical ni jerarquitzacions ni subvencions estatals ni autonòmiques de cap tipus– per superar i deixar enrere la situació de patiment que hi ha darrere la mal anomenada excel·lència, per acabar amb la precarietat, per plantar cara a l’embat del neoliberalisme i per materialitzar la necessitat col·lectiva d’una universitat pública crítica i transformadora al servei de la societat.

La lluita és l’únic camí.

Barcelona, 26 de novembre del 2018

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)

ub@sindicatcos.cat  /   cosub.wordpress.com   /   @COS_UB

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Comitè d’empresa del PDI-laboral de la UB: suport a la convocatòria de vaga del PDI per als dies 28 i 29 de novembre del 2018

CE

Reproduïm el comunicat de suport a la vaga del PDI de la UB –enregistrada per a totes les universitats públiques catalanes– emanat de la reunió del comitè d’empresa del PDI-laboral de la UB que tingué lloc el proppassat 15 de novembre –amb l’assistència de les organitzacions i candidatures #TransFormemUB (COS – CGT/PPA – APR), CCOO, UGT i CSIF–, fruit, al seu torn, dels acords decidits a l’assemblea interuniversitària duta a terme a la UB el dia 8 de novembre.

Expressem a tots els companys i companyes del comitè la nostra satisfacció per demostrar la unitat d’acció mitjançant aquest suport col·lectiu. Només mitjançant un procés continu de lluita conquerirem un seguit de drets que considerem elementalment justos.

***

El Comitè d’empresa del Personal Docent i Investigador laboral de la UB convoquem a la vaga el PDI els dies 28 i 29 de novembre del 2018.  Aquesta vaga s’insereix dins les mobilitzacions i vagues convocades pel sector públic, especialment ensenyament, i ha estat també convocada en totes les universitats catalanes i per l’estudiantat a la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat de Lleida i Universitat Rovira i Virgili. L’estudiantat universitari també s’afegirà a la vaga demanant una rebaixa dels preus de les matrícules.

Les nostres reivindicacions són les següents:

  • Que s’obri un taula de negociacions, a nivell català, per regularitzar els associats estructurals, anomenats “falsos associats”.
  • Mentrestant, que es millorin les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i que s’elimini el greuge comparatiu salarial i de còmput d’hores que pateixen els associats amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador.
  • Que es reconegui l’existència de contractació fraudulenta de professorat temporal (falsos associats i falsos interinatges) que cobreix tasques estructurals i que no es faci cap acomiadament (en forma de no renovació o reducció de contracte).
  • Que s’implementin plans d’estabilització els investigadors i investigadores predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.
  • Que s’obri una taula de negociacions per resoldre els greus problemes laborals que tenen els i les investigadores predoctorals.
  • Que s’enllesteixi urgentment l’elaboració de la relació de llocs de treball i s’aprovi amb l’acord previ i vinculant de les Seccions departamentals, el Comitè d’Empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari.
  • En el camí de l’estabilització del professorat de la UB ha de ser una via principal i irrenunciable la convocatòria anual de places de TU i de CU funcionaris, en la mateixa quantitat que les jubilacions produïdes durant l’any anterior.
  • Denunciem la ingerència del govern de Catalunya en la vida universitària, i la pèrdua gradual de l’autonomia universitària (nomenament de tribunals des d’instàncies polítiques, obligació de treure certs tipus de places autonòmiques anorreant les estatals, entre d’altres). Demanem explícitament que els implicats en la convocatòria de noves places tinguin la llibertat d’escollir la via d’estabilització preferida, la funcionarial o la contractual, una llibertat que se’ns nega repetidament per motius polítics, ben aliens a la vida acadèmica i universitària, amb tradició d’autonomia.

Per totes aquestes raons, el Comitè d’empresa del PDI-laboral de la UB encoratgem tots els col·lectius a participar activament a la vaga i les mobilitzacions.

vaga 28 i 29. 3
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Agressió a un afiliat de la COS i militant de l’Esquerra Independentista al metro de Barcelona per part d’un home amb estètica militar i simbologia neonazi

z

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Plataforma reivindicativa de la COS-Educació als Països Catalans

Aquí hi podeu trobar les reivindicacions.

Reivindicacions d’àmbit general: La defensa de l’educació pública

– Derogació de la LOMCE/LOMQE i de la LEC.

– Defensa de l’ensenyament públic: defensem una educació pública, popular, democràtica, en català, integradora i no segregadora, antirracista, no sexista (coeducadora), que ajude a superar les desigualtats existents en la societat capitalista, laica, científica, crítica i basada en criteris de renovació pedagògica.

– Garantia de l’accés a l’educació i plena gratuïtat de l’ensenyament en tots els trams, etapes i nivells educatius, també pel que fa al material escolar i al temps de lleure i menjador.

– Rebutgem la mercantilització de l’educació i l’adoctrinament religiós, així com la presència publicitària i propagandística de marques comercials i cossos armats en les recintes educatius.

– Implementació de mesures que revertesquen definitivament les retallades en l’educació pública: augment dels pressupostos destinats a la millora de l’educació pública; dotació de recursos per a programes d’atenció a la diversitat; ampliació de les plantilles que treballen al servei de l’educació pública: personal docent i no docent, educadors / educadores, SPES (Serveis Psicopedagògics Escolars de Sector), personal d’administració i serveis, personal de biblioteques, etc.; reducció de les ràtios d’alumnes per aula; reducció de les hores lectives del professorat.

– Superació dels concerts i incorporació progressiva de les unitats concertades a la xarxa pública.

– Millora dels equipaments i infraestructures dels centres educatius; adaptabilitat dels espais a les persones amb diversitat funcional i mobilitat reduïda; creació de condicions ambientals adequades al desenvolupament de l’activitat educativa; optimització dels recursos per a integrar els centres educatius en el seu entorn i protegir el medi ambient; construcció i adaptació dels centres educatius seguint criteris d’habitabilitat.

– Model educatiu que incloga de manera integradora i interdisciplinar ensenyaments científics i tecnològics, humanístics i artístics; inclusió en els programes educatius de continguts diversos: educació afectivosexual, educació ambiental, foment d’hàbits saludables i prevenció de les addiccions, foment de l’activitat física i esportiva, educació en el consum responsable; estudi de la història i la cultura pròpies del nostre territori i de l’obra de personalitats destacades en tots els àmbits de la cultura; foment del valor de la solidaritat entre persones i pobles.

– Elaboració de programes d’intercanvi de materials curriculars i projectes educatius amb tots els territoris dels Països Catalans.

– Pla de convivència als centres educatius: ampliació i dinamització de les comissions de convivència; promoció d’una cultura participativa i democràtica per a tota la comunitat educativa; foment de l’assemblearisme en els i les alumnes; mesures de prevenció del racisme, la xenofòbia, l’homofòbia i el sexisme; programa d’acollida i acompanyament d’alumnes nouvinguts i nouvingudes.

– Revisió del currículum i dels materials didàctics a fi d’oferir una visió més plural de la societat i així poder superar tota classe de prejudicis; estudi de l’aportació de les dones al desenvolupament de la ciència, les humanitats, les arts i la cultura en general.

– Inclusió en el currículum de continguts relacionats amb la memòria històrica i democràtica.

Per la millora de les nostres condicions laborals

– Valoració i dignificació de la tasca docent.

– Reducció o eliminació de les tasques burocràtiques alienes a l’exercici de la professió docent.

– Millora de les mesures per a facilitar la conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar o social; ampliació dels permisos i llicències per maternitat / paternitat, hores de lactància, cura de fills i de persones grans, etc.

– Millora de les retribucions salarials: augment dels salaris superior a la pujada de l’IPC i de la inflació; igualtat salarial per a tot el personal docent.

– Pla Integral en Prevenció en Salut i Riscos Laborals: millora de la formació en prevenció en salut i riscos laborals; detecció i catalogació de malalties o patologies vinculades a l’exercici de la professió docent; creació de condicions de treball saludables: els centres educatius s’han de construir o adaptar seguint criteris d’habitabilitat que faciliten el desenvolupament de la tasca docent i les activitats educatives; creació de condicions ambientals saludables; adaptabilitat dels espais a les persones amb diversitat funcional i mobilitat reduïda; creació de la figura de delegat o delegada de salut laboral en tots els centres.

– Implementació de mesures que garantesquen el compliment de la legislació contra la violència de gènere.

– Millora de les condicions laborals del professorat interí: cobriment de les baixes des del primer dia; pla d’estabilitat del professorat interí; pagament delegat de la nòmina del professorat interí: als tres anys de serveis el professorat interí haurà de tenir reconeguda una situació laboral equivalent al contracte indefinit; pla de tutorització del professorat interí per a accedir a la funció pública docent i superar progressivament el sistema de concurs-oposició existent actualment; accés diferenciat a la funció pública mentre es mantinga el sistema de concurs-oposició; ple reconeixement dels drets laborals del professorat funcionari interí per a igualar-los als del professorat funcionari de carrera; planificació racional i adequada de les places que s’ofereixen; mesures per a facilitar al professorat interí que està fent substitucions la participació en els plans de formació del professorat.

– Reconeixement dels mateixos drets laborals de tot el professorat independentment del cos o la categoria als quals pertany; possibilitat de promocionar d’un cos a un altre.

– Defensa d’un model d’organització sindical de classe, assembleari, no burocràtic, feminista, d’alliberament nacional, i sense intermediaris professionalitzats que prenen decisions d’esquena als treballadors i les treballadores.

Per la democratització dels centres educatius

– Recuperació i ampliació del funcionament democràtic dels centres.

– Elecció democràtica dels equips directius.

– Recuperació i millorament de les Assemblees de Treballadors i Treballadores com a òrgan de participació, debat i decisió de tot el personal que treballa en els centres educatius; dret de veto de l’Assemblea de Treballadors i Treballadores als càrrecs directius si aquests no són elegits de manera democràtica.

– Recuperació de totes les competències anul·lades per les successives lleis de contrareforma educativa als consells escolars.

– Mesures per a facilitar una comunicació fluida i l’atenció de propostes i suggeriments de la comunitat educativa i els consells escolar a les administracions públiques.

La llengua en l’ensenyament

– El català (o valencià segons la denominació administrativa) ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament públic als Països Catalans. També ho ha de ser en les comunicacions de l’administració.

– Defensem el model d’immersió lingüística en català a l’ensenyament públic dels Països Catalans.

– Eliminació de l’exempció de l’assignatura de valencià en tot el territori.

– Programa d’acompanyament d’alumnes nouvinguts i nouvingudes en l’estudi inicial de la llengua.

– Reforma de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per obsoleta i insuficient i aprovació d’una nova llei de normalització lingüística i política lingüística.

– Compliment dels programes de normalització lingüística en els centres educatius i elaboració d’aquests programes en aquells centres on no n’hi haja.

– Requisit lingüístic per a accedir a la funció pública docent. Capacitació lingüística i catalogació de les places en català.

– Pla Integral de Formació i Capacitació Lingüisticotècnica per al personal docent que en requeresca en horari laboral en centre.

– Les universitats valencianes hauran d’oferir la formació adequada i la capacitació lingüística a fi que les i els titulats universitaris puguen accedir a la professió docent.

– Dinamització d’intercanvi de materials curriculars i projectes educatius de llengua i literatura catalanes amb professionals d’altres territoris del nostre àmbit lingüística.

– L’estudi d’altres llengües ha de respondre a la necessitat d’entendre el món contemporani i fomentar la comunicació intercultural, i no a criteris mercantilistes, etnocentristes i favorables a la dominació d’unes cultures per altres; possibilitat d’incloure en el currículum l’estudi de la llengua internacional esperanto (en les EOI i com a matèria optativa en l’educació secundària).

Infantil i primària

– Ampliació de les places docents.

– Reducció de les ràtios.

– Ampliació de les plantilles de personal especialitzat educador en els col·legis d’educació infantil i primària.

– Millora de les dotacions i infraestructures.

– Extensió de l’oferta d’educació infantil de 0 a 6 anys.

– Pla de mobilitat per a facilitar el transport escolar en els casos en què siga necessari.

– Programes que garantesquen el manteniment de les unitats escolars en les escoles de l’àmbit rural on ha disminuït la població.

– Transformació dels menjadors escolars en menjadors escolars educatius que fomenten hàbits saludables en l’alimentació.

– Foment dels equips de treball en recerca educativa i elaboració de materials curriculars.

Secundària i Formació Professional

– Ampliació de les plantilles.

– Reducció de les actuals 20 hores lectives del professorat i substitució per hores per a planificació i coordinació de la tasca docent.

– Reducció de les ràtios en totes les etapes d’ESO, en Batxillerat i FP.

– Ampliació del personal dels departaments d’orientació.

– Extensió dels programes d’atenció a la diversitat i lluita contra el fracàs escolar i les tendències segregadores.

– Millora de les dotacions i infraestructures.

– Ampliació i dinamització de les comissions de convivència; promoció d’una cultura participativa i democràtica; foment de la creació d’assemblees autònomes d’alumnes com a instrument per a afavorir la responsabilitat individual i col·lectiva, i el pensament crític; mesures educatives de prevenció del racisme, la xenofòbia, l’homofòbia i el masclisme; foment dels valors de solidaritat.

– Millorament dels programes de formació del professorat; oferta de cursos de formació del professorat d’acord amb les seues necessitats reals de formació; formació en centre en horari laboral.

– Foment dels equips de treball en recerca educativa i elaboració de materials curriculars.

– Valoració i dignificació de la Formació Professional: la Formació Professional té un valor formatiu en si mateixa i no pot assumir les dinàmiques d’exclusió i segregació del sistema educatiu; inclusió en el currículum d’FP, ESO i Batxillerat de continguts relacionats amb l’economia social, el cooperativisme i el drets laborals i sindicals; pla de prevenció de riscos d’accident derivats de l’ús de maquinària i utillatge especialitzat; extensió de l’oferta formativa de Formació Professional en el major nombre de centres possible en què es puga impartir aquests ensenyaments; ple reconeixement dels drets laborals del professorat tècnic de Formació Professional per a igualar-los amb els de la resta del professorat de secundària i FP; implantació de mesures que garantesquen la immersió lingüística en català a l’FP.

Escoles Oficials d’Idiomes (EOI)

– Recuperació dels quatre grups curriculars (18 h) i la corresponent reducció d’un grup (14 hores) per als caps de departament, atès que el decret de mesures urgents fou declarat il·legal.

– Realització de les proves unificades de certificació (PUC) en unes condicions laborals dignes, tant per al professorat del centre com per al professorat de suport.

– Oferta de cursos de formació que tinguen en compte les necessitats reals del professorat i abasten la indispensable formació en salut laboral i prevenció de riscos laborals en horari laboral.

– Cal que les comissions redactores de les proves unificades estiguen alliberades almenys en un 50% de la càrrega lectiva.

– Eliminació de les duplicitats de certificació amb la JQCV i que s’avance progressivament cap a un model d’ensenyament reglat per a adults segons el MCER, en què el professorat de valencià no haja de fer d’examinador de masses.

Ensenyaments artístics

– Ampliació de la xarxa de centres d’ensenyaments artístics.

– Consideració de les característiques culturals de l’entorn en l’elaboració dels plans d’estudi dels ensenyaments artístics; suport institucional a la producció artística i cultural valenciana a fi d’afavorir les opcions professionals dels i les estudiants d’aquests ensenyaments.

– Millora de les condicions laborals generals del professorat d’ensenyaments artístics; homologació amb els estudis superiors.

– Pla de prevenció en salut i riscos laborals adaptat a les necessitats del professorat d’ensenyaments artístics.

Formació de persones adultes

– Consolidació i ampliació de l’oferta formativa en els CFPA.

– Resolució dels perjudicis que pateix el professorat dels centres de formació de persones adultes a causa de l’adscripció d’aquests centres a diverses administracions públiques (ajuntaments, Generalitat Valenciana i diputacions); reconeixement dels mateixos drets laborals.

– Adequació i racionalització dels horaris per a evitar la distribució dispersa de les hores lectives en l’horari del professorat, a fi d’evitar qualsevol trasbals que se’n puga derivar per al professorat.

– Adequació de la formació del professorat a les necessitats del professorat mateix.

Formació del professorat

– Pla de formació del professorat adequat a les seues necessitats formatives; oferta àmplia de formació; possibilitat de realitzar la formació en centre i en horari laboral, sense excloure altres possibles modalitats.

– Foment dels equips de treball en recerca educativa i elaboració de materials curriculars de manera autònoma.

– Formació del professorat basada en criteris de renovació pedagògica; recuperació de la memòria històrica de les i els mestres republicans i valencianistes que lluitaren per una escola moderna i alliberadora i per la recuperació de la llengua i la cultura pròpies del País Valencià; ensenyament autocentrat en la realitat lingüística, geogràfica i històrica del País Valencià i dels Països Catalans.

València, Països Catalans

23 de setembre del 2018

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Assemblea interuniversitària de PDI, PAS i estudiants (DJ 8 nov, 16h, UB Central)

DIJOUS 8 DE NOVEMBRE DEL 2018, 16h

Aula Joan Maragall de Filologia (antiga aula 111), al Pati de Lletres de l’Edifici Històric de la UB, Plaça Universitat (Barcelona)

El dijous 25 d’octubre, en el marc de la jornada de vaga del Personal Docent i Investigador de la Universitat de Barcelona a favor de la millora de les seves condicions laborals i de l’autonomia universitària, el Personal docent investigador reunit en l’assemblea oberta va decidir treballar a favor d’una vaga d’universitats publiques catalanes a finals de novembre.

Als darrers anys s’ha produït a la Universitat de Barcelona una degradació evident de les condicions laborals del Personal docent i investigador (PDI), amb un augment de la precarització que afecta diferents categories laborals (des dels investigadors predoctorals fins als agregats interins), un clar abús de la figura del professorat associat, una sobrecàrrega de feina del professorat permanent i un enduriment dels requisits que permeten optar a la promoció en la carrera acadèmica. Es constata també una pèrdua de l’autonomia de la universitat davant d’ingerències del governs central i català en el seu funcionament. Davant d’una situació d’urgència insostenible, TransFormem UB (candidatura formada per la COS, CGT-Plataforma de professorat associat i l’Assemblea de Professorat Reclamant) va decidir donar continuïtat a la lluita engegada al curs passat i començar el nou curs acadèmic amb una jornada de vaga i la celebració d’una assemblea de PDI interuniversitària el dia 25 d’octubre. A l’assemblea hi van assistir, a més del PDI de la UB –entre els quals, també, membres del comitè d’empresa–, representants d’altres universitats catalanes com ara la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Durant les intervencions de les persones participants es va constatar que els problemes lligats a la política de professorat tenen molts aspectes en comú i s’emmarquen en un context geogràfic més ampli. Al mateix temps, diferents col·lectius d’estudiants també van prendre la paraula per constatar que la precarització del professorat s’emmarca en un problema d’abast social: el d’un model d’universitat cada cop més mercantilitzat i excloent. Així, doncs, el PDI reunit en l’assemblea va decidir emprendre accions conjuntes en totes les universitats que reclamin una millora de les condicions laborals per garantir salaris dignes, estabilitat, i possibilitats de desenvolupar la carrera acadèmica.

Després d’una reflexió col·lectiva sobre possibles accions es va acordar, per consens, treballar a favor d’una vaga d’universitats públiques catalanes els dies 28 i 29 de novembre, tot deixant oberta la possibilitat que s’hi afegeixin també els col·lectius estudiantils, si així ho decidissin. Durant les mateixes dates hi ha una convocatòria de vaga del professorat associat d’altres universitats de l’Estat, on també s’ha abusat de la figura del professorat associat i s’han precaritzat les condicions laborals en general. A més a més, el 29 de novembre hi ha convocada vaga a l’ensenyament públic.

Per organitzar la unitat d’acció i crear un espai de coordinació entre les universitats catalanes, el dia 8 de novembre a les 16h es durà a terme una assemblea de PDI a la qual estan convidats estudiants i Personal d’Administració i Serveis. L’objectiu d’aquesta assemblea serà prendre una decisió sobre la vaga dels dies 28 i 29 de novembre. Per això, és important que en els pròxims dies els diferents col·lectius, organitzacions, sindicats, juntes de personal i comitès d’empresa puguin tenir un debat sobre la seva possible adhesió a la vaga.

ENS TROBEM EL DIA 8 DE NOVEMBRE A LES 4 DE LA TARDA

Creiem fermament que el canvi de model d’universitat vindrà necessàriament de l’acció conjunta entre totes les universitats públiques i tots els col·lectius universitaris.

PER LA NOSTRA DIGNITAT, PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA!

TransFormemUB [COS / CGT-PPA / APR]

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

TransFormemUB convoca el professorat a vaga a la UB i a assemblea interuniversitària el dijous 25 d’octubre

VAGA 25 OCT BO

Iniciem un nou curs i les condicions del professorat a la Universitat de Barcelona continuen sent molt preocupants. Acabàvem el curs amb la incertesa de si podríem renovar els nostres contractes i iniciem un nou curs en que la precarietat laboral continua sent una realitat per a una gran part del professorat. Un curs més, el professorat associat continuem assumint funcions i tasques que no es corresponen ni amb la nostra situació contractual ni amb la nostra formació acadèmica. Portem anys i anys de denúncia i reivindicació, però tot segueix igual. Fins i tot diverses sentències judicials han reconegut la situació de fraudulència en que ens trobem, però la Generalitat de Catalunya i els rectorats semblen no estar disposats a fer passos ferms per resoldre la situació que estem vivint. Davant una situació que no es resol, que no fa més que complicar-se i que portem denunciant ja fa massa anys, ens proposem que aquest sigui un curs ple de mobilitzacions en què exigirem respostes clares als rectorats i a les administracions. Obeint el mandat de l’assemblea de professorat del dia 16 d’octubre de 2018, juntament amb les universitats de València i Politècnica de València, hem decidit convocar:

VAGA DE PROFESSORAT DIJOUS 25 D’OCTUBRE: queda convocat el PDI permanent i no permanent.

DINAR DE LA PRECARIETAT DIJOUS 25 D’OCTUBRE A LES 14h A LA PLAÇA UNIVERSITAT. Porta la teva carmanyola!!!

ASSEMBLEA DE PDI DE TOTES LES UNIVERSITATS CATALANES EL MATEIX DIA A LES 16h AL PATI DE LLETRES DE L’EDIFICI HISTÒRIC DE LA UB. No hi faltis!!!

Les nostres reivindicacions són aquestes:

  • Que es reobri a la UB d’una manera efectiva la taula de negociacions per regularitzar els falsos associats. Una taula de negociacions que tingui com a punt de partida que un fals associat són tots aquells professors/es que estan fent carrera acadèmica i/o que cobreixin tasques estructurals.
  • Que es millorin les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i que es doni compliment a les sentències judicials eliminant el greuge comparatiu salarial que pateixen amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador.
  • Que es reconegui l’existència de contractació fraudulenta de professorat temporal (falsos associats i falsos interinatges) que cobreixen tasques estructurals i que no es faci cap acomiadament (en forma de no renovació o reducció de contracte).
  • Que s’implementin plans d’estabilització Dels investigadors i investigadores predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.
  • Que s’obri una taula de negociacions per resoldre els greus problemes laborals que tenen els i les investigadores predoctorals.
  • Que s’enllesteixi urgentment l’elaboració de la relació de llocs de treball i s’aprovi amb l’acord previ i vinculant de les Seccions departamentals, el Comitè d’Empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari.
  • Que es posi fi a la implementació del punt cinquè de la normativa del PDA, que des del curs 2017-18, s’ha materialitzat en l’aplicació del Reial Decret-Llei 14/2012del govern del PP en el sentit d’augmentar la docència del professorat a jornada completa a 32 crèdits i per tant més hores.
  • En el camí de l’estabilització del professorat de la UB ha de ser una via principal i irrenunciable la convocatòria anual de places de TU i de CU funcionaris, en la mateixa quantitat que les jubilacions produïdes durant l’any anterior.
  • Denunciem la ingerència dels governs de Catalunya i Espanya en la vida universitària, i la pèrdua gradual de l’autonomia universitària (nomenament de tribunals des d’instànciespolítiques, obligació de treure certs tipus de places autonòmiques anorreant les estatals, entre d’altres). Demanem explícitament que els implicats en la convocatòria de noves places tinguin la llibertat d’escollir la via d’estabilització preferida, la funcionarial o la contractual, una llibertat que se’ns nega repetidament per motius polítics, ben aliens a la vida acadèmica i universitària, amb tradició d’autonomia.

Per totes aquestes raons, convoquem vaga aquest 25 d’octubre.

Denunciem, també, l’enduriment dels requisits per accedir a les acreditacions que estan duent a terme les agències de qualitat universitària (en concret l’AQU). Aquest canvi de criteris fa més fàcil que molt professors i professores puguin veure estroncada la seva carrera acadèmica. Creiem, a més a més, que cal obrir un debat, en el si de la comunitat universitària, sobre uns criteris que considerem que obvien importants aportacions a la investigació de caràcter tant científic com divulgatiu (per exemple els llibres) i que suposen un absolut menyspreu a la tasca docent tan necessària pel futur de les nostres societats.

Finalment, blasmem la persecució i repressió judicial que segueixen vivint PDI, PAS i estudiants que han participat de mobilitzacions a favor de la Universitat pública. En aquest sentit, denunciem la situació que estan vivint els nostres companys i companyes de la UAB de Som 27 i +. Sempre tindran tota la nostra solidaritat.

PROU EXPLOTACIÓ. PROU PRECARIETAT

Barcelona, 18 d’octubre del 2018

TransFormemUB

[COS – CGT/PPA – APR]

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari